Entrevista a Jordi Borràs"Si la Rosalía vol controlar la seva imatge, que gravi un videoclip en un plató. Això és un acte de censura"

Rosalía ha provocat una reacció gairebé inèdita del sector periodístic. El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), el Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Sindicat de la Imatge UPIFC i el Grup Barnils han presentat aquest dilluns un requeriment a l'Ajuntament de Barcelona per denunciar el vet als fotoperiodistes en els concerts de l'artista catalana al Palau Sant Jordi.

Les quatre institucions s'han posicionat de manera coordinada en defensa de la tasca periodística i han alertat que la prohibició d'accés pot suposar una vulneració dels drets a la informació, a la llibertat d'expressió i al treball. Per aprofundir en la denúncia, conversem amb el fotoperiodista Jordi Borràs, una de les veus que ha criticat el cas a través de les xarxes socials.

Impedir l'accés dels fotoperiodistes i videògrafs al concert de la Rosalía és una vulneració del dret a la informació?

Sense cap mena de dubte, sí. És una vulneració del dret a la informació perquè, bàsicament, s'impedeix l'exercici de cobrir un esdeveniment públic des del nostre punt de vista i amb les nostres eines. Si fos una festa privada a porta tancada, seria diferent, però això és un acte on qualsevol persona, pagant una entrada, pot accedir-hi. A més, hi ha una discriminació d'entrada, ja que els redactors poden entrar al concert, però els fotògrafs i videògrafs no. 

I a tot això se li suma una vulneració de la llibertat d'expressió, entenent que el periodisme contempla aquest dret, i també una vulneració del dret al treball.

El Sindicat de Periodistes, el Col·legi de Periodistes, el Sindicat de la Imatge UPIFIC i el Grup Barnils han presentat conjuntament un requeriment a l'Ajuntament de Barcelona, atès que el concert se celebra en un recinte de titularitat pública. Fins a quin punt pot intervenir l'administració? 

Hem fet el requeriment per consell de l'advocat que ens està assessorant, en Pep Cruanyes, que és un dels màxims experts en drets d'imatge i d'autor i advocat del sindicat de fotògrafs. El Palau Sant Jordi és de titularitat pública i està gestionat a través de l'empresa Barcelona Serveis Municipals (BSM). El que denunciem és que s'està vulnerant de manera flagrant l'article 20 de la Constitució espanyola, de la Informació i Prohibició de Censura Prèvia; l'article 14, per la discriminació inacceptable perquè són fotoperiodistes, i l'article 35, perquè hi ha una vulneració del dret al treball.

Per tant, instem l'Ajuntament a garantir que no es produeixin aquestes vulneracions. És el primer pas abans d'iniciar tot el reguitzell de tràmits administratius que, en principi, no haurien de ser necessaris si es compleixen els drets.

Com es justifica la limitació dels fotoperiodistes en aquesta mena d'esdeveniments d'interès públic? Què ha dit la promotora de Rosalía?

La promotora no ha dit res. S'ha vetat l'entrada dels fotoperiodistes i s'ha informat els mitjans de comunicació que se'ls facilitarien fotografies. És com si no permetessin l'accés als redactors i els diaris publiquessin exclusivament les peces servides. És un acte de censura amb totes les de la llei.

Jo he parlat aquest matí amb Live Nation, que és la promotora dels concerts de Rosalía, i ells fan el que l'artista i el seu equip volen. Els he trucat perquè a Catalunya Ràdio s'ha dit que els fotoperiodistes podíem pagar l'entrada i accedir amb el nostre equip fotogràfic i fer fotos.

Relacionat amb aquest tema

La polèmica de Rosalía i Picasso reviu un deute pendent amb les artistes que va maltractar i eclipsar

Henrique Mariño

És a dir, que el vet no era una qüestió que els fotoperiodistes no puguessin fer fotos, sinó que s'havia de pagar l'entrada? No volen gent que entri de forma gratuïta?

Això és el que ha dit Ricard Ustrell a Catalunya Ràdio. Fa molts anys que faig fotos de concerts i sabia que això era mentida. Per tant, he fet un exercici de contrast i he trucat a Live Nation. He preguntat si això que es deia era cert i m'ho han negat taxativament. I després m'han afegit que no pensaven fer cap declaració sobre el tema.

Em sap molt de greu l'atac gratuït contra tot un col·lectiu de reporters gràfics i videògrafs. Aquest acte de censura ha aconseguit una cosa que no acostuma a passar, que és que les quatre associacions de periodistes han sotasignat un comunicat en qüestió de minuts. Ni s'ha plantejat, s'ha dit que sí a tot, perquè és un acte de censurar absolutament intolerable.

És la primera vegada que es topa amb alguna cosa així?

No, però és la primera vegada que em passa amb una artista catalana. Es va començar a posar de moda entre bandes anglosaxones. L'última censura que vaig patir d'una artista va ser per part de Madonna, aquí a Barcelona, però també hi ha altres antecedents. Jo no vaig ser al concert per Palestina al Palau Sant Jordi, però un company em va trucar per dir-me que estava indignadíssim. Durant l'actuació de Rosalía, els membres de seguretat van impedir fer fotos de molt males maneres. Les poques que van sortir són de gent que es va espavilar com va poder.

A més, fa un parell d'anys, al Primavera Sound, es va intentar incloure una clàusula que obligava a revisar prèviament les fotografies fetes, de manera que no es poguessin publicar sense l'aprovació de l'equip de Rosalía. Hi ha una regressió abusiva de la llibertat de premsa que va molt més enllà dels espectacles artístics. Es veu en molts àmbits: en el futbol, amb la prohibició de fer fotos als entrenaments, o en la política, amb rodes de premsa sense torn de preguntes. És un fenomen que s'estén a diversos sectors. Per tant, o ens prenem aquest tema seriosament i defensem els nostres drets, o això pot acabar molt malament.

El control del relat és una tendència creixent?

Absolutament. Si la Rosalía vol controlar la seva imatge, vol controlar el seu relat, és molt legítim. Però llavors, que gravi un videoclip en un plató. Ara fa un espectacle públic, on tothom portarà el mòbil i on, a les zones VIP, es venen càmeres d'un sol ús. Hi ha una gran contradicció.

Relacionat amb aquest tema

"La història té un buit amb les dones"

Emma Pons Valls

Com s'explica que es restringeixi l'accés als fotoperiodistes mentre milers d'assistents poden captar i difondre imatges amb els seus mòbils?

Les fotografies fetes amb mòbil es publicaran a les xarxes socials i no tindran una transcendència més enllà de la pròpia imatge captada de manera "orgànica" per un públic que va a viure una experiència. En canvi, les fotos dels fotoperiodistes que es distribuiran a mitjans de comunicació són vetades per voluntat explícita de l'artista i del seu equip. Nosaltres som els primers interessats a fer les millors fotos possibles de Rosalía. No és només un acte de censura, és que, aquesta setmana, desenes de fotògrafs autònoms perdem el jornal perquè no podem treballar.

Per què és important que els fotoperiodistes puguin construir i oferir un relat gràfic propi dels grans esdeveniments? Què es perd quan només es disposa d'imatges facilitades per l'organització?

Es perd una mirada diferent. Els fotoperiodistes no som màquines; tenim una mirada que, evidentment, va subjecte a la nostra escala de valors. Es perd una riquesa i tots tenim la voluntat de fer les millors fotos possibles. De fet, és una artista que té un gran control de l'acting, de la imatge, de tot l'espectacle, com poques artistes tenen. Per tant, aquest vet no té cap mena de sentit. És incompatible que vulguis elevar-te com a paladina de la tradició artística, que alcis la bandera de la creació, i vetis la llibertat d'expressió amb l'exercici del periodisme lliure en els teus concerts.

Sembla que hi ha una gran impunitat. A qui se li ha de demanar explicacions?

En primera instància, l'Ajuntament de Barcelona, que és qui serveix els equipaments municipals, ha de garantir que no s'incompleixin els drets fonamentals que he mencionat. Evidentment, l'equip de Rosalía i Rosalía són els responsables del que està passant, però també els mitjans de comunicació han de prendre una decisió: publicar les fotografies rebudes per l'organització o no, deixar un espai en blanc i explicar per què, posar-ne una d'arxiu... Primer són els fotoperiodistes, però després seran els redactors, i arribarà un moment en què la premsa no podrà entrar als concerts. 

Què diu de la societat actual que cada vegada hi hagi més control del relat, més vets, que cada vegada sigui més difícil informar?

Malgrat que avui ens despertem amb un Víctor Orbán que se'n va al racó de pensar, o a la paperera de la història, la regressió de drets segueix. L'altre dia parlava amb en Juan Miguel Morales, fotògraf d'Enderrock, i ell em parlava d'una generació de fotògrafs que van haver de lluitar perquè les fotos anessin signades. Després, altres fotògrafs van lluitar perquè els negatius de les fotos fossin seus i no propietat dels diaris. Això passava fins fa no tant. Malauradament, jo afegiria que la nostra generació haurà de lluitar perquè no hi hagi una regressió de drets i se'ns deixi, senzillament, poder treballar.