Principi d'acord entre Educació i els sindicats majoritaris, amb un increment salarial d'uns 600 euros mensuals en quatre anys

Després d'anys de malestar i mesos de vagues i mobilitzacions, el conflicte entre els docents i el Govern sembla camí de solucionar-se. Si més no, aquest divendres al vespre, passades les 22h, després d'una maratoniana jornada de negociació, el Departament d'Educació i els sindicats majoritaris -Ustec i Professors de Secundària- han assolit un principi d'acord. El pacte, que contempla un increment salarial d'uns 600 euros mensuals en quatre anys, no té el vistiplau de la CGT, la Intersindical i la COS, que hores abans s'havien aixecat de la mesa sectorial, la vuitena reunió específica per desbloquejar el conflicte. 

El pacte, que contempla un increment salarial d'uns 600 euros mensuals en quatre anys, no té el vistiplau de la CGT, la Intersindical i la COS, que hores abans s'havien aixecat de la mesa sectorial, la vuitena reunió específica per desbloquejar el conflicte. 

El preacord es materialitzarà amb un annex al pacte ja subscrit el març pel Govern amb CCOO i UGT, de manera que dels cinc sindicats amb representants a la mesa sectorial només la CGT no s'hi sumaria. L'increment salarial a aplicar en quatre anys -des del 2026 fins al 2029- és de 599,5 euros a Primària i de 633,58 a Secundària. En concret, la part autonòmica del salari s'apujaria 384,77 i 389,50 euros, respectivament. Per arribar als 600, la Ustec hi afegeix les pujades estatals previstes i el complement autonòmic de 170 euros -50 el 2026, 50 més el 2028 i 70 el 2029- que serà de nova creació i el rebran tots els docents.

Relacionat amb aquest tema

Neix una nova plataforma que recull la indignació del sector educatiu

Públic

Per arribar als 600, la Ustec hi afegeix les pujades estatals previstes i el complement autonòmic de 170 euros -50 el 2026, 50 més el 2028 i 70 el 2029- que serà de nova creació i el rebran tots els docents. El pacte subscrit amb CCOO i UGT parlava d'un increment retributiu de 200 euros en quatre anys. 

A més a més, també s'ha acordat augmentar els recursos vinculats a l'educació inclusiva, amb la incorporació de 6.000 professionals més. I es convocaran noves places per a secundària. La USTEC, en una primera valoració, assegura que la proposta "representa avenços molt importants", encara que admet que encara hi ha "reivindicacions pendents" i que "caldrà continuar treballant i mobilitzant-se". A partir de dissabte a la tarda se sotmetrà a consulta del col·lectiu docent i dilluns o dimarts es coneixerà el resultat.

La CGT s'aixeca de les negociacions

La CGT, la Intersindical i la COS -les dues últimes participaven com a convidades a la Mesa Sectorial- s'han aixecat de la negociació amb Educació en considerar que no s'estaven acceptant les seves demandes. La secretària general de CGT Ensenyament, Laura Gené, ha dit que havien plantejat uns "mínims" i aquests no s'han recollit en la darrera proposta que ha plantejat el departament.

Aquests eren que tant el complement específic com el de nova creació estiguessin lligats a la clàusula de garantia salarial, una baixada de ràtios a primària el 2027-2028 i una data sobre l'estudi per la internalització de les vetlladores, entre d'altres.

Relacionat amb aquest tema

Desenes de milers de docents es manifesten en una nova vaga mentre Govern i sindicats segueixen sense acord

Judit Castaño

Nova jornada de protestes

Tot i les negociacions en marxa, durant el divendres els docents han portat a terme noves mobilitzacions. La protesta més sonada ha estat la de Montserrat. Els docents han bloquejat l'estació del Cremallera a Montserrat i han deixat desenes de turistes atrapats. Així, els visitants no han pogut sortir de l'estació ni tornar amb el ferrocarril, que ha quedat completament aturat arran de la protesta.

Al mateix temps, sota crits de "Niubó, escolta, això és una revolta", "Niubó, dimissió" o "Els diners públics a l'escola pública", els manifestants han bloquejat l'accés a la basílica i han desplegat pancartes grogues a la plaça de Santa Maria. La protesta ha volgut convertir Montserrat en un símbol de la situació "límit" que denuncien als centres. Marta Jové, de la CGT, ha qualificat les mobilitzacions d'"històriques" i ho ha atribuït al "cansament" del sector: "Quan la gent ja no pot més, ho pot tot".

Durant la concentració, els participants han repartit una carta oberta a la Moreneta: "A tu acudim com a mesura desesperada per suplir la incompetència del Departament d'Educació". I entre les pancartes, una consigna ho resumia amb sarcasme: 'Fem més miracles que la Moreneta'.

La d'aquest divendres ha estat la dotzena jornada de vaga del col·lectiu a Catalunya aquest curs. 

La vuitena reunió

A la reunió d'aquest divendres, la vuitena, s'hi havia arribat després d'una llarga trobada dijous que va acabar sense acord i en què una vintena de docents van decidir passar la nit al departament. Educació havia concretat l'oferta retributiva als docents amb un increment de fins a gairebé 400 euros en un termini de quatre anys, una proposta que els sindicats van rebutjar perquè consideren que incorpora un augment salarial als funcionaris de l'Estat ja previst per l'administració central.  

Així, segons els números plantejats pel Departament d'Educació el 2029 l'augment seria de 267,33 euros per a mestres i 273,36 per a professors de secundària. A això cal sumar-hi el nou complement salarial que seria de 46,90 euros mensuals aquest any i uns 125 el 2029. D'aquesta manera, l'increment mensual en quatre anys va dels 392 euros per als mestres als 398 per als professors.

El pacte que van signar el Govern, CCOO i UGT incloïa l'increment del 30% del complement específic, que era d'uns 211 euros bruts mensuals per a primària en quatre anys i uns 216 per a secundària. Durant la negociació, el Departament d'Educació va obrir la porta a aplicar aquest increment però en tres anys.