Pino Delàs, ramader ecològic: "La globalització de l'alimentació no és sostenible"

El sector porcí català afronta un moment de tensió entre un model altament intensificat, orientat a l'exportació i amb un fort impacte ambiental, i la necessitat de construir alternatives més resilients, arrelades al territori i compatibles amb els límits ecològics del planeta. En aquest context de vulnerabilitat sanitària arran de la crisi pel brot de pesta porcina africana, amb la dependència dels mercats globals i un debat sobre el futur de la producció d'aliments, projectes de ramaderia porcina ecològica com el que impulsa Pino Delàs a l'Alt Empordà posen sobre la taula una altra manera de produir carn. Menys bestiar, més treballadors al sector i una relació més estreta entre agricultura, ramaderia i territori.

El responsable d'Agricultura i Ramaderia ecològiques de les comarques de Girona d'Unió de Pagesos de Catalunya lidera el projecte agroecològic per a la transició del sector porcí anomenat Llavora, un model de producció que compta amb poc més d'una quinzena de productors al territori. Explica que gestionen 20 hectàrees de terreny, dedicades a la producció de conreus extensius. Però que en necessiten 120, per alimentari el bestiar, tenint en compte rendiments mitjans dels conreus. La raó és que treballa amb cicle tancat, amb unes 48 truges. Per una truja en cicle tancat entenem el que necessita aquesta bèstia i tota la seva descendència en un any, tenint en compte que fa dos parts anuals d'almenys una desena de garrins.

"No tenim prou terra. L'autosuficiència és un concepte sobrevalorat", sosté Delàs. Per això, Llavora forma part de l'Associació de Productors i Elaboradors Ecològics de Girona (Aspegi), on disposen de productors als quals poden comprar el gra, els cereals i els llegums per fabricar el pinso dels animals. "La nostra explotació depèn de l'agricultura que es fa a l'Empordà i al Pla de l'Estany. Si volem parlar de carn de proximitat i economia local, hem de parlar de la base agrícola, és a dir, allò que sustenta la ramaderia", reivindica.

Relacionat amb aquest tema

Illa defensa la gestió de la pesta porcina africana i anuncia mesures per reduir la població de senglars

Judit Castaño

Delàs detalla que l'explotació gestiona totes les fases de la producció, no està dividida en fases, "com fa la indústria". Alhora, proporcionen estàndards de benestar animal, amb la restricció de medicaments i substàncies per la producció ramadera. "En ecològica, el benestar animal és un aliat productiu, no només una normativa a complir", sosté. "Dir que hem de tenir ramats i ramaders no porta enlloc si no tenim un teixit industrial adaptat", reivindica sobre aquest model. En aquest sentit, les matèries primes que alimenten el seu bestiar es molen en un molí de Ventalló que ha estat recuperat després d'haver quedat en desús.

 "En ecològica, el benestar animal és un aliat productiu, no només una normativa a complir"  

Llavora porta el bestiar també a un escorxador del qual són socis, que funciona amb un model cooperatiu, a tan sols tres quilòmetres de la granja, a l'Armentera. "Un escorxador municipal és un equipament públic, però amb la intensificació i globalització de la ramaderia, i per les polítiques agrícoles enfocades a subministrar al mercat internacional, van perdre competitivitat", destaca el ramader. Reivindica que en els escorxadors més petits es pot fer la feina de manera "més artesanal i permet preservar la qualitat": "No malbaratarem aquesta qualitat en les últimes 24 h de vida de l'animal".

Delàs detalla que els grans escorxadors fan milers d'animals diàriament, mentre que en el seu cas com a màxim hi porten 30 porcs a la setmana entre tots els socis, i només tres dies. "No podem caricaturitzar el sector porcí com un sector barruer o maldestre, és punter tecnològicament amb els millors professionals, la millor maquinària, els protocols i higiene més escrupolosa. El que passa és que quan el bestiar entra en grans instal·lacions, després del transport… S'estressa molt", argumenta, destacant que afecta la qualitat de la carn. "La dimensió dels grans escorxadors fa impossible rebaixar els nivells d'estrès del bestiar", assegura.

Després de passar per l'escorxador, els seus porcs van a un obrador local, una carnisseria que pot fer serveis a tercers, generant així activitat a una petita indústria que transforma la carn. Finalment, venen els productes a través del seu lloc web, especialment a comarques de Barcelona i també de Girona. Els consumidors ecològics es troben repartits de manera homogènia al territori, per la qual cosa han engegat una altra iniciativa cooperativa logística -La Diligència- amb altres productors agroalimentaris a les comarques gironines que aposten per la venda directa. "La qüestió logística també era un repte a solucionar, no ben resolt per les grans empreses i poc adaptada a petits productors amb necessitats particulars", afegeix.

Relacionat amb aquest tema

"La pesta porcina no és una crisi sanitària, és la conseqüència lògica d'un sistema fallit"

Ona Falcó

"És així com podem dir que arriba de la terra al plat. Sona molt bé, però les coses no van de la terra al plat, tenen un procés industrial i una logística", remarca l'agricultor. Aquest mètode de producció de porc ecològic tan sols el segueixen unes 18 granges a Catalunya: set a Tarragona, cinc a Girona, tres a Barcelona i tres a Girona, segons dades del Departament d'Agricultura de finals del 2024. Suposen un 0,32% de les explotacions del país, puix les granges convencionals eren 5.604.

Relacionat amb aquest tema

Vuit empreses controlen el 30% de les granges de porcs de Catalunya

ACN

Alternatives versemblants a la gran indústria  

El model de macrogranges que impera a Catalunya té un gran impacte ambiental, des de la petjada ecològica a la contaminació dels purins. Delàs admet que el model de la "intensificació a nivell individual" ha sigut molt rellevant "perquè un pagès continués fent de pagès, però a nivell col·lectiu no ha sigut una solució". Si bé creu que és una cosa que ha passat en altres sectors també, en aquesta indústria i en algunes comarques "s'ha intensificat molt". En aquest sentit, remarca que en els darrers 30 anys, s'ha passat de vora les 20.000 granges de porcs a aquestes poc més de 5.000. "La industrialització i globalització en les darreres dècades ha sigut una idea factible, en el sector carni i del porc. Però segurament no és una proposta viable en un futur", sosté.

 "La industrialització i globalització ha sigut una idea factible. Però segurament no és una proposta viable en un futur"  

Més enllà de la valoració, Delàs reivindica la construcció d'alternatives "versemblants i desitjables", que passa per opcions que siguin "més amables amb els ecosistemes". "El sector del porc té contradiccions socials, ambientals… Però la solució no vindrà de l'assenyalament del sector industrial, sinó de la construcció d'alternatives que es consideren viables", reivindica. "El sector agrari no veu ara mateix com a versemblant l'alternativa que Llavora proposa. Si fos així, de les 5.000 granges de Catalunya, n'hi hauria més d'ecològiques de les actuals", lamenta.

L'impacte de la pesta porcina africana  

El ramader destaca que la crisi de la pesta porcina africana que pateix avui Catalunya posa en relleu que més la concepció de determinades produccions agrícoles "es fa de manera molt aïllada dels ecosistemes, sense tenir consciència del grau de dependència de l'entorn, la biosfera i les altres espècies". "Tant ens hem refiat d'aquest confinament dels animals que quan apareixen una dotzena d'animals morts a Collserola tot el sector tremola", etziba. Això és una mostra de la "vulnerabilitat" d'un gran sector, i "planteja dubtes" sobre el futur. "Realment hem d'apostar-ho tot a què serem capaços de seguir vivint aïllats de la natura? Si s'ha escapat del laboratori del CReSA, també podria entrar un dia a una granja", insisteix.

Segons Delàs, si la crisi ha fet tremolar el sector és perquè treballa amb un mercat globalitzat: "És qüestió d'acords de comerç i fronteres". Explica que les exportacions suposen un percentatge prou gran com que arrossegui el conjunt del negoci, mentre, al seu temps, "el conjunt és prou important per arrossegar el sector agrari sencer": "És la teoria del vol de la papallona que provoca un terratrèmol a l'altra punta del món". "No es pot parlar de bombolla en el mateix sentit que es fa del mercat immobiliari", diu Delàs, però sí en el sentit que el sector "depèn de les exportacions i de la importació de matèries primeres".

El ramader creu que el volum de recursos mobilitzats per la Generalitat contra el brot demostra la capacitat de la institució "quan té els inputs adequats per aconseguir objectius". "És una llàstima que ho facin per les exportacions i els negociants internacionals i no per l'activitat agroalimentària local", diu lamentant la manca d'ajuda a models com el seu. Alhora, critica que s'hagi posat "posant molt focus al sector ramader i no a les càrnies o al transport internacional" sobre l'origen del brot. En aquest sentit, "com que l'objecte del Departament d'Agricultura són els pagesos i els ramaders", veu possible que se'ls endureixi "encara més" la normativa. "Acabarem pagant els plats trencats", haurem d'invertir més amb més mesures de bioseguretat o aïllament", lamenta. 

 "Els pagesos i ramaders acabarem pagant els plats trencats del brot de PPA"  

El ramader ecològic també lamenta que s'ha posat el focus sobre el porc senglar "quan sembla que no és qui ha portat la pesta aquí" i que es farà una "acció dura" contra aquesta espècie a Catalunya. "No vol dir que no n'hi hagi massa, però mentre hi hagi menjar, amb l'abandonament del medi rural, i malbaratament d'aliments zones urbanes, la població de senglar tornarà a créixer. N'exterminaran la meitat i d'aquí a cinc o sis anys tornarem a tenir una població desenvolupada", diu, tot criticant la "morterada de calés" que s'hi està invertint.

Amb tot, Delàs admet que el model porcí actual no és sostenible, "ni des d'una perspectiva econòmica ni ambiental, com es fa ara, a força de consumir combustibles fòssils". "La globalització de l'alimentació no és sostenible. Això no vol dir que s'hagi de renunciar al comerç internacional i ser autàrquics", afegeix. Alhora, recorda que la regulació no permet fer més granges i que creixi el sector ramader a Catalunya: "Els límits ja existeixen, el problema és com transformes les polítiques aplicades, com fomentes un altre model alimentari".

Canvis a la ramaderia i el consum  

En aquest sentit, reivindica apostes com la de Llavora. Abans de la seva arribada, a la granja on s'ubiquen hi havia 700 places d'engreix que, a raó de 2,5 engreixades a l'any, el que suposava uns 1.800 porcs engreixats anualment. Amb el pas al cicle tancat, amb les 48 mares, produeixen entre 500 i 600 porcs a l'any, dividint això per tres la "càrrega ramadera". "Hem reduït per tres l'impacte ambiental, i, en canvi, hem generat dos llocs de treball (abans hi havia 1/3 de jornada), i hem multiplicat per 10 la càrrega de treball", sosté. "No generem més riquesa, però segurament la repartim millor", afegeix.

Amb tot, demana "polítiques públiques on desenvolupem una ramaderia més localitzada, més lligada a la terra, i fer polítiques industrials de proximitat". "Això vol dir polítiques reals, no només publicitat i discursos i anuncis dient que es valoren molt els productes catalans. Això no es fa en 4 dies", etziba. "L'alternativa passa per transformar les polítiques alimentàries i adaptar les polítiques industrials en l'escenari de crisi climàtica", afegeix. Creu que una granja com la seva no és "versemblant o desitjable subjectivament", però, si hi hagués les "polítiques adequades" seria imaginable un escenari on hi hauria "més població activa agrària amb menys bestiar".

 "Amb les polítiques adequades seria imaginable on hi hagués més població activa agrària amb menys bestiar"  

D'altra banda, explica que recomanen a la gent que opta pels seus productes que "redueixi el consum de carn, i el pes de la proteïna animal a la cistella de la compra, encara que es pagui més car". "Semblaria que ens tirem pedres a la nostra teulada", admet. Això no obstant, té "molt poca confiança en què el consum particular sigui la clau per transformar el sector". "No és qüestió de consum responsable, és qüestió que els poders públics contribueixin a un canvi en la dinàmica del model agroalimentari", insisteix, proposant coses "molt senzilles" com "plantar les bases" fent una "política alimentària, als menjadors de les escoles i hospitals". "Així també es dinamitzaria la producció local. Més pagesos veurien atractiu posar-se a treballar d'aquesta manera", assenyala.

En un sector dedicat a créixer mirant cap enfora, experiències com la de Pino Delàs posen sobre la taula que la viabilitat futura de la ramaderia potser no passa per produir més, sinó per repensar com s’alimenta el país. Un debat que interpel·la no només els pagesos, sinó també les polítiques públiques i el model de consum consolidat.