Catalunya reobre el debat de la cacera per la crisi de la pesta porcina i municipis que la volen prohibir

La crisi de la pesta porcina africana a Catalunya ha posat sobre la taula tant nous com vells debats. Entre aquests destaca el de la gestió de la fauna i la cacera arreu del país. Per combatre la presència del senglar en zones urbanes i amb conreus, caçadors, pagesos i alguns ciutadans consideren que el millor és fer batudes generalitzades. Els experts i diversos estudis, però, apunten que aquestes batudes no fan més que afavorir l’augment de la població de senglars. Mentre el Departament d'Agricultura s'avé a anar a més amb les batudes, alguns municipis de Catalunya s'han declarat lliures de cacera, com en els darrers anys ha fet Vilafant (Alt Empordà) o ara Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental), que vol consultar-ho a la ciutadania.

"La cacera no condueix a reduir la població de senglars a mitjà o llarg termini, tot el contrari. Cada any es maten més senglars i cada any augmenta la població": així de clar es mostra el biòleg Xavier Jiménez, president del Grup d'estudi i protecció dels ecosistemes catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC). L'expert detalla que funcionen en grups matriarcals, jeràrquicament controlats per les femelles velles. Amb la cacera descontrolada i la "pressió cinegètica", les femelles joves acceleren la seva maduresa sexual, i els grups "acaben reproduint-se de manera més efectiva" i tenint més cries, diu citant estudis.

En declaracions a Públic, Jiménez també recorda que s'hi afegeixen altres temes com que s'estan "alliberant senglars que estaven en captivitat" o la "hibridació que es va fer del senglar amb el porc per augmentar la productivitat del senglar". "Són molts factors que ajuden a que la població de senglars hagi augmentat. Els científics investiguen i publiquen, però els gestors passen totalment dels científics", etziba.

Relacionat amb aquest tema

La detecció d'un positiu a Sant Just Desvern obliga a incloure aquest municipi i Esplugues a la zona d'alt risc per pesta porcina africana

ACN

 "La cacera no condueix a reduir la població de senglars a mitjà o llarg termini, tot el contrari", diu Xavier Jiménez del GEPEC  

Municipis lliures de cacera i zones de seguretat  

A Catalunya, declarar un municipi lliure de cacera no és només simbòlic. Aquesta mesura es pren, sovint, per motius de convivència i seguretat, puix al camp i al bosc hi ha altra gent que hi viu, hi fa vida o n'és usuària. Els incidents entre caçadors i altres usuaris del medi rural són un problema habitual: l'ecologista apunta que dades de 2020 (l'any de la pandèmia) indiquen que a tot l'Estat (excloent Catalunya i País Basc) 554 persones van ser ferides i 51 van morir arran de trets de caçadors. "A Catalunya cada any hi ha morts, però surt la notícia i l'endemà ningú se'n recorda", diu el biòleg.

"Tenim normalitzat que es faci i això és un factor que crea distorsions molt importants", alerta el responsable del GEPEC. "No li donem importància, però cada any hi ha molts incidents entre usuaris i caçadors, és esgarrifós", insisteix. L'especialista creu que tot això ens hauria de portar a plantejar si la regulació a la cacera és suficient, "si arriba a tenir sentit com activitat normal o hauria de ser una activitat regulada i que s'utilitzés com eina de gestió quan fos necessària per a certes espècies, però no com activitat normal a Catalunya al segle XXI".

Les localitats que adopten la mesura busquen seguretat i protegir zones amb alta activitat social, senderistes, BTT o famílies. Els municipis lliures de cacera s'afegeixen a les Zones de seguretat caça, on conflueixen vies de comunicació i marquen una distància entre on es pot caçar i on hi pot haver circulació de persones. A més, hi ha zones establertes per la llei de l'època franquista, del 1970, que ja la prohibeix a zones diverses com a parts del litoral del Maresme.

Darrerament, hi ha hagut casos com el de Vilafant, que va aprovar la seva declaració com a municipi lliure de cacera l’any 2021, amb l’autorització posterior de la Generalitat de Catalunya el 2024. Són múltiples els municipis que s'han declarat amb aquest estatus, com Barcelona, Sant Joan Despí, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Vacarisses, Rubí, Vilanova del Camí o entre molts altres.

Relacionat amb aquest tema

De la falta de relevo generacional a la agroindustria: las amenazas de las razas autóctonas de Catalunya

Aleix Camprubí

Actualment, trobem el procés de marxa de Santa Maria de Martorelles, que ha impulsat una consulta ciutadana sobre la prohibició de la cacera al municipi, motivada per la convivència amb activitats socials al medi natural i la seguretat dels veïns, a través d'una iniciativa dels Comuns des de l'oposició. L’alcalde Joan Marc Flores assenyala que la mesura busca combinar seguretat, convivència i gestió del senglar, reconeixent que el tema és complex amb molts factors en joc.

"Ens hi hem vist una mica abocats, darrere hi ha una estratègia molt bèstia, sabien que acabaríem passant pel tub, però sempre hem estat disposats a escoltar els veïns", explica Flores a Públic, destacant que la consulta no serà vinculant, que "és competència de la Generalitat i serà qui tindrà l'última paraula". "Per evitar frustracions i que la gent entri en depressió, votarem si s'ha de caçar o no", diu frustrat el batlle, recordant que la iniciativa es va aprovar per unanimitat. 

Relacionat amb aquest tema

"L'agroindústria ens xucla la sang": el vídeo viral d'Assemblea Pagesa que sacseja les eleccions agràries

Judit Castaño

El govern municipal no s'ha posicionat i l'alcalde diu que es vol mostrar neutral "perquè hi ha una societat de caçadors", però entre línies deixa entreveure el seu posicionament. "Jo no caço, però em toca respectar els que cacen. Quan arriba l'època de la verema, els senglars es foten les botes a les vinyes dels cellers que tenim. I amb la pesta porcina també ens sembla que no era el moment, no sé si era el debat", diu Flores, admetent que el senglar suposa "un problema molt bèstia" a aquesta població d'uns 800 habitants. 

Diu que d'ençà que va arribar a l'alcaldia els caçadors i els productors de vi ja saben la seva postura, que és conscient del problema que tenen, i que s'han autoritzat les batudes que han fet falta. "Pressions no n'he rebut, però que hi ha nervis ja et puc assegurar que sí. És un debat on no ens sentim còmodes, però els caçadors són els fills de la gent del poble de tota la vida", recorda l'alcalde, destacant que els que impulsen el moviment contrari "venen de fora, porten 10 o 15 anys a Santa Maria". 

 "És un debat on no ens sentim còmodes, però els caçadors són els fills de la gent del poble de tota la vida", diu l'alcalde de Santa Maria de Martorelles  

"Aquí s'ha caçat sempre, i tenim un problemón, sobretot amb el senglar. La cacera per plaer me la carregava de cop, però la cacera per necessitat no", insisteix. Alhora, admet problemes de seguretat, i el "tema recurrent" de l'oposició: la mort d'un home de 54 anys que va morir quan collia pinyes arran del tret d'un caçador l'any 2021. També recorda que estan enmig del parc de la Serralada Litoral, del qual surten moltes excursions.

La gestió municipal de la cacera  

Flores admet que "cal una sacsejada" a la llei d'època franquista que actualment regula la caça a l'Estat espanyol. "Tinc la sensació que està obsoleta, els Comuns tenen un discurs una mica heavy, però, si s'ha de revisar aquesta llei, que es faci". Això sí, demana que es faci amb la participació de tothom, propietaris agrícoles i caçadors inclosos. "Mentre hi hagi senglars, hi haurà d'haver caçadors, les injeccions esterilitzants s'ha demostrat que són un fracàs. És una realitat que vivim cada dia", reivindica. 

També creu que no funcionen mètodes com gàbies, o com el de la finca de 100 hectàrees de Can Girona, una "muntanya sencera" a tocar del municipi que és propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Flores recorda que ja des de l'època de l'alcaldessa Ada Colau aquest indret està lliure de cacera, però "els senglars són molt llestos": "Saben que hi ha un espai on no se'ls caça, i aquí també tenim una cosa contraproduent", afegeix preguntat per si la pressió cinegètica pot fer que es reprodueixin més.

"Mentre hi hagi senglars, hi haurà d'haver caçadors": Joan Marc Flores, alcalde de  Santa Maria de Martorelles

Amb tot, el representant del GEPEC creu que "una visió més global", una planificació i gestionar la problemàtica com a país "seria millor", però creu que des de la Generalitat va "en la línia contrària, a afavorir més la cacera, i amb el porc senglar tenen l'excusa perfecta". Per bé que els ajuntaments puguin regular des del seu àmbit més proper, a nivell global "ningú regula una limitació pensada".

Les alternatives a la cacera  

Jiménez creu que calen "eines més eficaces" per gestionar les poblacions que comportin problemes, alhora que demana revisar quines espècies es cacen i si s'hauria de continuar fent perquè "moltes estan en una situació molt greu": "Amb moltes espècies el que fem és alliberar-les per poder-les caçar, com les perdius. Això indica que la perdiu potser no s'hauria de caçar". Destaca que enguany hi ha hagut una "dicotomia": Territori va demanar "amb dades a la mà" que no es cacessin diverses espècies per la seva situació de conservació preocupant, puix és competent en biodiversitat. Però Agricultura "s'ho ha passat pel forro i ho permet igualment", puix té les competències de cacera.

Sobre el conill, admet que "no podem amagar que provoquen danys a l'agricultura" i que cal alguna gestió, però critica que es permeti que s'autoritzi la caça de guineus fora d'època de cacera quan aquesta és la principal depredadora del conill. "Això és perquè els caçadors diuen que les guineus s'estan menjant les espècies que volen caçar. Cacen la guineu i després han de donar permisos extra per matar conills i buscar eines més agressives", assegura 

"La natura tendeix a l'equilibri, quan trenques l'equilibri és quan tens aquests desequilibris d'espècies", resumeix l'expert. Des del GEPEC no descarten que la caça sigui una eina, però demanen que s'analitzi on s'aplica. Jiménez admet que "en llocs concrets" potser s'hauria de fer "batudes concretes" de senglars, però lamenta que ara responguin "a la pressió dels lobbies de caçadors". "Els importa un pepino que hi hagi molt conill i afecti l'agricultura, perquè podran sortir a caçar més", etziba.

D'altra banda, també aposta per començar a gestionar el llop per afavorir que es mengin els corders o els senglars, del qual és un gran depredador. "On hi ha pressió cinegètica contra el llop, augmenten els danys a la ramaderia, i on no hi ha pressió el llop s'alimenta bàsicament de la fauna salvatge", diu Jiménez, que demana gestiona el llop com un aliat i afavorir que s'estableixi com a depredador d'espècies salvatges.

Una visió distorsionada i un conseller "incendiari"  

Jiménez creu que la societat pot tenir una visió distorsionada sobre com cal gestionar la cacera i la fauna perquè "és el missatge que s'està venent" i "és complicat contrarestar" la versió oficial del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb altres punts de vista. "Va quallant el tema que els aliats acaben sent els caçadors i que com més cacera tinguem, millor. I cacem moltíssim, cada any més, però la percepció és que hem de seguir caçant perquè ho diu la lògica", insisteix.

Creu que tot plegat no canviarà, "i menys amb el conseller que tenim", en referència a Òscar Ordeig: "És especialment incendiari amb aquests temes, no fa cas ni a la mateixa Generalitat ni als informes". El president del GEPEC creu que la línia del membre de l'Executiu català està "alineada amb els caçadors i els sectors agraris més reaccionaris": Potser perquè és la forma de posar-te a la butxaca el món rurals i parlar el seu idioma, pujar un graó amb la radicalitat és posar-te aquest sector a la butxaca". Amb tot, creu que la fauna pot ser un dels factors que preocupin a l'agricultura, "però no és el principal de la crisi actual i la conservació de la natura".

Les reflexions sobre el debat  

En definitiva, Jiménez creu que la cacera és activitat que "cal analitzar-la molt amb lupa". Admet que a casa nostra cada vegada hi ha menys caçadors i que són un sector molt envellit, perquè no hi ha relleu generacional, però recorda que hi ha punts de l'Estat espanyol que la cacera "s'ensenya a l'escola", citant Extremadura i Andalusia. 

Però el responsable del GEPEC va més enllà i també assenyala qüestions ètiques. En aquest sentit, destaca que els animals salvatges no són propietat de ningú, ja que formen part del patrimoni comú. Però alerta que qui mata un animal salvatge, per llei, en passa a ser propietari: "Jo em pregunto: si tu vols gaudir d'aquell animal en vida, com és que no tens cap dret?". 

 També critica que els caçadors puguin entrar en finques privades que formen part d’una àrea privada de caça encara que el propietari no ho hagi demanat, i que aquest propietari no pugui decidir sobre els animals que viuen a la seva pròpia finca, mentre que un caçador sí que pot matar-los i emportar-se’ls. "Un caçador entrarà a la teva finca, a casa teva, matarà aquell conill que viu allà, que potser és un conill que tu i el teu fill cada dia esteu gaudint i us esteu mirant, però mai tindràs el dret de decidir sobre el futur. El caçador, davant teu i a casa teva, pot eliminar-lo i emportar-se'l", lamenta.

Xavi Jiménez (GEPEC): "Al segle XXI, ens hauríem de començar a plantejar els drets de la no-caça"

Així, des d'un punt de vista ètic, lamenta que un caçador tingui drets sobre la vida de l'animal, i que el que no caci i vulgui gaudir d'aquell animal en vida, fins i tot a casa seva, a la seva propietat, "mai podrà decidir sobre el futur d'aquell animal". "Al segle XXI, en una societat en què han augmentat el tema de consciència sobre els animals, el tema de consciència sobre la natura, ens hauríem de començar a plantejar els drets de la no-caça, que potser haurien d'estar reconeguts igual com els drets de la caça", rebla.