La campanya de Junts el 29-N: aspiració de ser "determinant" i amb protagonisme limitat de Puigdemont

Junts afronta la campanya de les eleccions generals del 29 de novembre amb l'aspiració de superar les previsions d'unes enquestes que en la majoria de casos li pronostiquen un retrocés respecte els seus set diputats actuals i aconseguir un resultat que li permeti ser "determinant" en la següent legislatura estatal. El partit arrencarà i tancarà la campanya a Barcelona, mentre que una ciutat metropolitana com Castelldefels -governada pel PP- serà l'escenari del míting central, que es farà el diumenge 22. La formació també celebrarà actes importants a les altres capitals provincials, Girona, Lleida i Tarragona.

A diferència de comicis anteriors, en aquesta ocasió del gruix del protagonisme recaurà en la cap de llista i portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, amb una participació limitada de Carles Puigdemont. A l'espera que la sala penal del Tribunal Suprem confirmi l'aplicació final de l'amnistia a l'expresident del Govern -una qüestió que, probablement, passarà els propers dies-, fonts de la formació han confirmat que el líder de Junts participarà telemàticament als dos mítings de Barcelona -aquest dijous, dia 12, i el divendres 27- i a l'acte central de Castelldefels, amb el dubte de si finalment també intervindrà en els actes de Girona, Lleida i Tarragona. Aquest cop, però, no hi haurà cap míting fora de les fronteres estatals amb la presència física d'un Puigdemont que ja va anunciar que no tornarà a Catalunya fins després del 29-N, malgrat que rebi l'amnistia abans dels comicis.

Com a lema de campanya, Junts ha escollit "Catalunya al centre", un missatge que segons la formació resumeix la tasca realitzada durant la legislatura sortint en què "hem mirat de posar la clàusula Catalunya a totes les lleis que ens han posat sobre la taula".

Relacionat amb aquest tema

Una visita de Sánchez i focus per a Illa: la fórmula del PSC per a una "gran mobilització" el 29-N

ACN

"Amb només set diputats hem aconseguir fites històriques, com poder parlar la nostra llengua al Congrés o que s'aprovin tres lleis impulsades per nosaltres [en referència a la llei contra la multireincidència, la llei de l'ELA o l'amnistia] i ho hem fet posant sempre Catalunya al centre i mantenint la posició", apunten les mateixes veus. A més a més, els seus dirigents asseguren que "som l'únic partit d'estricte obediència catalana" i "que no té Madrid a la papereta", en un clar dard cap a ERC i el seu candidat, Gabriel Rufián, i la seva aliança amb Podem.

Condicions per a la investidura

A l'espera del que dictaminin les urnes, l'objectiu de Junts és que les eleccions li tornin a donar un paper "determinant", com en l'actual mandat, de manera que pugui "condicionar totes les lleis". Si ho aconsegueix, les seves exigències seran les que ja va avançar Míriam Nogueras durant el cap de setmana: el concert econòmic per a Catalunya, el traspàs total de Rodalies i que no hi hagi retrocessos en l'ús del català a les Corts estatals. Les darreres setmanes Junts ha assegurat que no facilitarà un Govern estatal de PP i Vox i tampoc un del PSOE encapçalat per Pedro Sánchez.

Tot i considerar que la campanya de cara el 29-N està quedant "molt espanyolitzada", veus de la direcció de Junts opinen que tenen marge per créixer i posar en valor la feina que, opinen, han fet al Congrés. En aquest sentit, veuen en el votant independentista que sovint s'absté a les generals una bossa de possible creixement a les urnes. A banda, òbviament, de quedar-se amb una part significativa dels actuals simpatitzants d'Aliança Catalana -que no participa al 29-N-, que tenen Junts com a segona opció política. En canvi, les dades mostren que la frontera de votants amb ERC és ara mateix força reduïda, de poques desenes de milers de persones.