"L'agroindústria ens xucla la sang": el vídeo viral d'Assemblea Pagesa que sacseja les eleccions agràries

"En quin moment s'ha tornat tot tan car? Els adobs, l'aigua, les màquines... depens de tot i de tothom. Pagues car els professionals, però tu no saps mai el que cobraràs. El teu producte sembla més car comparat amb el menjar que no alimenta. T'associes, elabores, vens directe, però encara has de córrer més. Al final, sembla que estiguis pagant per ser pagès. Per què continues?", es pregunta un agricultor mentre recorre, ofegat, un camp de fruiters de la plana de Lleida. 

"Sempre hi ha una explicació fàcil, però mai ningú assenyala les causes. No és culpa teva. Han tret l'alimentació del món local, i l'han dut al capitalisme global. L'agroindústria ens xucla la sang, i l'Estat ens modernitza", continua, mirant a càmera. Finalment, el pagès s'atura, respira, i reprèn la marxa mentre es veuen imatges aèries dels camps i camina entre ametllers florits. "La pagesia és una forma de vida, és una manera de poblar el territori, és cuidar la terra i deixar-la viure. L'alimentació és un bé comú i l'hem d'organitzar en clau de país [...] som aquí des de molt enrere, i no pensem desaparèixer. Trenquem-los els plans!", etziba. 

Ver vídeo

És el vídeo viral que ha fet Assemblea Pagesa, que per primera vegada es presenta a les eleccions agràries, que seran divendres vinent, 27 de febrer, i que han de determinar la representativitat de les organitzacions professionals a la Taula Agrària. El col·lectiu irromp a la campanya agrària en un moment crític pel món rural i la pagesia, que en els darrers anys ha capitanejat múltiples mobilitzacions per l'augment de costos i la creixent concentració de terres i explotacions.

Sota el lema "Recuperem la pagesia. Parem l'extinció", l'organització s'ha inspirat en l'espot viral del Partit Verd del Regne Unit, que acumula milions de visualitzacions i que ha remogut les forces d'esquerra. L'Assemblea planteja una esmena a la totalitat al model agroalimentari actual i es presenta com una alternativa "radicalment contrària" al que consideren un procés planificat de desaparició de la pagesia. Sosté que la pagesia, entesa no només com a professió sinó com a forma de vida arrelada al territori, "camina cap a l’extinció" a causa d'un model agroindustrial orientat al mercat global.

Què reivindica Assemblea Pagesa?

Fundada el 2002, l'Assemblea Pagesa defensa que el futur del camp passa per un gir cap a la sobirania alimentària, la relocalització i la recuperació d'una pagesia arrelada al territori. El seu portaveu, Gerard Batalla, defineix la candidatura com una crítica al capitalisme alimentari i defensa canviar les "regles del joc, tornar als petits productors i apostar per produccions ecològiques". Per què es presenten ara? Batalla explica que tot i valorar el malestar expressat, les grans protestes dels últims anys "no han encertat ni l'anàlisi ni les solucions". Creu que s'han orientat cap a discursos regressius, antiecologistes o corporativistes, en lloc de qüestionar el model de fons.

Segons el col·lectiu, des dels anys setanta s'ha imposat un model productivista, exportador, tecnificat i altament dependent de subvencions i de grans operadors. El resultat, afirmen, ha estat una cursa per produir més i cobrar menys, amb una caiguda sostinguda de la rendibilitat de les petites explotacions i un augment del deute. En paral·lel, denuncien que grans empreses i fons d'inversió es preparen per ocupar l'espai que deixa la pagesia familiar.

L'Assemblea Pagesa també carrega contra el que considera respostes errònies a la crisi. Critica tant l'acceptació resignada de "créixer i treballar més per guanyar el mateix" com els discursos que atribueixen els problemes exclusivament a les regulacions ambientals o a la competència exterior. Al seu entendre, el nucli del problema és el model exportador i la dependència estructural de l'agroindústria.

Davant d’aquesta situació, la candidatura articula el seu programa en 10 eixos que apunten a un canvi de rumb profund. El primer passa per "organitzar la producció i el consum en clau de país", reduint la dependència del mercat global i prioritzant el principi de subsidiarietat: produir en l'escala més propera possible allò que es pugui satisfer localment. En aquesta línia, rebutgen explícitament els grans acords comercials internacionals i defensen limitar importacions que desplacin produccions locals.

Relacionat amb aquest tema

"La terra està sotmesa a molta especulació, a altres interessos econòmics que no són els agraris"

Judit Castaño

Un altre pilar central és la creació d'un estatut propi per a la petita pagesia autònoma. L'objectiu és diferenciar-la del model agroindustrial i convertir-la en referència del sistema alimentari. La proposta inclou doblar els efectius agraris en deu anys, facilitar l'accés a la terra mitjançant bancs de terres productives. L'administració, segons el document, hauria d'exercir el dret de retracte per garantir que la terra es destini a nous projectes pagesos.

La qüestió de la renda ocupa un espai destacat en el seu programa. L'Assemblea Pagesa reclama una remuneració justa del treball agrari i aspira a un sistema que permeti viure de la producció sense dependre d'ajudes. Obre la porta, de manera transitòria, a una renda bàsica pagesa que simplifiqui l'actual sistema d'ajudes vinculades a la DUN, sempre que s'inscrigui en un canvi estructural de model.

El programa també fixa com a prioritat l'agricultura ecològica i la ramaderia extensiva de petita escala. Proposa aturar el creixement de la ramaderia intensiva i reforçar els sistemes extensius, que consideren clau per a l'equilibri ambiental i la gestió forestal.

L'aigua i l'energia són altres fronts de batalla. La candidatura reclama prioritzar l'aigua per a les produccions locals en contextos d'escassetat i s'oposa als transvasaments i a les interconnexions de conques. Igualment, rebutja macroprojectes en sòl agrari i natural, incloses grans infraestructures energètiques, i alerta sobre el que qualifica de "bombolla del biogàs", com el cas de la macroplanta de la Sentiu de Sió. 

Malgrat presentar-se a les eleccions, el col·lectiu és molt crític amb el sistema electoral agrari, que considera corporatiu i excessivament representatiu en detriment de la decisió directa. Denuncien, per exemple, el topall del 15% dels vots per obtenir representació. Tot i això, decideixen "ser-hi", "per fer visible aquest discurs alternatiu", explica Batalla, que acusa els sindicats tradicionals d'haver gestionat el sector sense qüestionar el sistema, "i de mantenir una línia desenvolupista i industrialista alineada amb el Departament d’Agricultura". 

Relacionat amb aquest tema

Qui representa els pagesos a Catalunya dos anys després de les grans mobilitzacions del 6-F?

Judit Castaño

Per això, Batalla avança que només acudiran a la Taula agrària resultant per defensar els principis del seu programa i que es reserven el dret a practicar la "política de cadira freda" com a forma de protesta.

Les candidatures, què hi ha en joc i qui demana el vot nul

Les eleccions de divendres seran les primeres eleccions després de les mobilitzacions del 6-F i després de dos anys convulsos per a la pagesia i la ramaderia de Catalunya. En aquest període de temps, hem passat d'una situació de sequera extrema a embassaments plens; hem patit les conseqüències de malalties com la pesta porcina africana, la dermatòsi nuclear i la grip aivar; i s'ha fet efectiva la firma de l'acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur -el mercat que integren el Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i el Paraguai-, que ha provocat protestes d'agricultors i ramaders arreu d'Europa, també a Catalunya. 

Cinc candidatures -Unió de Pagesos, les JARC, Asaja, Unió de Petits Agricultors i Ramaders i Assemblea Pagesa- es disputaran la representació del sector primari en els òrgans de negociació amb el Govern. El cens és de 21.373 votants. El gran absent és el Gremi de la Pagesia -sorgit del moviment Revolta Pagesa-, que ha optat per no presentar-s'hi i demanar el vot nul. Considera que el sistema no és prou representatiu perquè "afavoreix només les grans organitzacions" i volen canviar-lo "des de fora", sense detallar com ho faran.