Qui representa els pagesos a Catalunya dos anys després de les grans mobilitzacions del 6-F?

Les tractorades històriques del 6 de febrer del 2024, ara fa dos anys, van suposar un revulsiu en el sector agrari i ramader català. No només va ser un cop de puny sobre la taula dels pagesos, al límit per les restriccions per la sequera i les polítiques agrícoles europees, també va ser un punt d'inflexió per als sindicats agrícoles tradicionals. A diferència d'altres protestes, aquella va sorgir espontàniament a través d'un grup de WhatsApp. Unió de Pagesos, l'organització agrària majoritària a Catalunya, i la resta de sindicats, s'hi van sumar de seguida. 

Aquest divendres, desenes de tractors d'arreu del país han tornat a la capital catalana amb motiu del segon aniversari de les mobilitzacions d'ara fa dos anys. Les columnes han entrat per l'avinguda Meridiana cap al migdia i s'han dirigit cap al carrer Aragó i han girat per Balmes per anar cap a la seu de la conselleria encapçalada per Òscar Ordeig, a qui han reclamat solucions. Entre les reclamacions de la pagesia, ha enumerat defensar la posició contrària del sector a l’acord entre la UE i Mercosur, avançar en els protocols sanitaris davant l'onada de malalties que pateix el sector o recalcular els impostos d’hidrocarburs.  

Desenes de tractors d'arreu del país han tornat a la capital catalana amb motiu del segon aniversari de les mobilitzacions d'ara fa dos anys

Dels talls d'ara fa dos anys, en va néixer Revolta Pagesa i, després, el Gremi de la Pagesia, un nou interlocutor en un sector marcat per l'hegemonia d'Unió Pagesos. El 27 de febrer se celebren les  Eleccions Agràries, l'instrument per escollir les organitzacions i sindicats que participen activament de la interlocució amb la Generalitat a espais com la Taula Agrària, creada el 2012. Aquest organisme és l'espai formal on es negocien polítiques agràries, pressupostos, regulacions i posicionaments davant qüestions com els acords comercials internacionals, com el Mercosur.

Relacionat amb aquest tema

Què són les clàusules mirall i per què els pagesos les reclamen davant l'acord UE–Mercosur

Judit Castaño

Les darreres eleccions, celebrades el 2021, van confirmar l'hegemonia d'Unió de Pagesos, que va obtenir el 55,39% dels vots i set representants, seguida de JARC amb el 29,16% i tres membres. Asaja i UPA no van assolir el llindar mínim del 15% necessari per tenir representació.  

Les del 27 de febrer seran les primeres eleccions després de les mobilitzacions del 6-F i després de dos anys convulsos per a la pagesia i la ramaderia

Les del 27 de febrer seran les primeres eleccions després de les mobilitzacions del 6-F i després de dos anys convulsos per a la pagesia i la ramaderia de Catalunya. En aquest període de temps, hem passat d'una situació de sequera extrema a embassaments plens; hem patit les conseqüències de malalties com la pesta porcina africana, la dermatòsi nuclear i la grip aivar; i s'ha fet efectiva la firma de l'acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur -el mercat que integren el Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i el Paraguai-, que ha provocat protestes d'agricultors i ramaders arreu d'Europa, també a Catalunya. 

Dos anys després de les grans mobilitzacions del 6-F, ens preguntem qui representa els pagesos a Catalunya. Parlem amb Raquel Serrat, coordinadora d'Unió de Pagesos; Joan Carles Massot, president de JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya); i Pol Belmonte, membre del Gremi de la Pagesia, que a diferència de la resta, ha decidit no fer el pas de presentar-se a les Eleccions Agràries, que arriben amb un sector mobilitzat però dividit, i amb la irrupció de nous actors que rebutgen el sistema tradicional de representació. 

​El 6-F com a punt d'inflexió 

Les mobilitzacions del 6-F van ser la culminació d'anys de tensió acumulada per la pèrdua de rendibilitat, l'augment de costos, la pressió normativa i la sensació, compartida per molts pagesos, que les decisions es prenien lluny del territori. "Hi havia un emprenyament general", admet la coordinadora d'Unió de Pagesos. Per als sindicats tradicionals, el 6-F va ser un sotrac inesperat. "Ens va sacsejar a tots", reconeix Serrat. 

Relacionat amb aquest tema

"S'ha d'exterminar tota la fauna salvatge": la radicalització d'alguns sectors pagesos xoca amb entitats de protecció a la biodiversitat

Judit Castaño

"Veniem de molts anys amb una representativitat clara i allò -les mobilitzacions del 6-F- ens va fer adonar que hi havia coses que no fèiem prou bé, sobretot a l'hora d’explicar què aconseguíem i què no". Segons la dirigent sindical, una part important del malestar provenia del desconeixement de la feina feta i de la percepció que els sindicats havien deixat de connectar amb una pagesia, especialment la més jove.

Si comencem la casa per la teulada i sortim al carrer sense saber exactament què demanem, acabem amb acords mínims que generen frustració

Unió de Pagesos, amb 6.000 afiliats i afiliades, és l'organització agrària més emblemàtica i la més arrelada al conjunt de la pagesia catalana. Fa un any, el sindicat va renovar la permanent nacional després de 25 anys de lideratge de l'històric Joan Caball. D'aquella renovació va sortir Raquel Serrat, l’actual coordinadora nacional de l’organització, juntament amb Carol Aixut, la responsable de Temporers i Conveni del Camp, Medi Ambient i Autònoms; Ester Andreu, representant de Dones d'Unió de Pagesos; Laia Argill, representant de Joves d’Unió de Pagesos; i Antoni Borràs, responsable d'Administració, Energies Alternatives, Regadius, Assessorament i Assegurances Agràries.

Relacionat amb aquest tema

Pino Delàs, ramader ecològic: "La globalització de l'alimentació no és sostenible"

Aleix Camprubí

Tot i la força del 6-F, els resultats tangibles van ser limitats. Tant Unió de Pagesos com JARC coincideixen que la mobilització va anar per davant de l'elaboració de propostes sòlides. "Si comencem la casa per la teulada i sortim al carrer sense saber exactament què demanem, acabem amb acords mínims que generen frustració", afirma Serrat.  

Joan Carles Massot, president de JARC, fa una lectura similar. "Les propostes han de ser estructurals i tenir retorn pels productors", defensa. Massot reivindica el paper del sindicalisme clàssic, capaç —segons ell— d'arrencar mesures concretes com el reforç de les assegurances agràries, però també admet que les mobilitzacions han evidenciat una desconnexió real entre les estructures tradicionals i una part del sector.

El Gremi de la Pagesia no es presenta a les eleccions 

Una de les absències més destacades de les eleccions és la del Gremi de la Pagesia, que creuen que "el sistema és antiquat i no garanteix una representativitat real", argumenta el seu portaveu, Jordi Ginabreda. Segons ell, la baixa participació posa en dubte la legitimitat de les eleccions: "Amb quina credibilitat es pot defensar que la representativitat és legítima si la meitat del sector no hi participa?". Ginabreda també critica el llindar del 15%, que considera que blinda els grans sindicats i impedeix l'entrada de col·lectius sectorials o territorials.

Pol Belmonte, membre del gremi, defensa que la seva força rau precisament en "no dependre" de l'administració. "No tenim subvencions públiques. Vivim de les quotes dels agremiats", explica. "Quan sortim al carrer, és quan se'ns escolta. Això és una cosa que en 40 anys de sindicats no sempre ha passat". Sobre el funcionament de l'organització, Belmonte detalla que gremi es regeix per una assemblea general on s'expliquen totes les decisions i on qualsevol agremiat pot intervenir lliurement, sense jerarquies rígides. Segons Belmonte, la participació és voluntària i oberta.

Interlocució per canviar les coses 

El xoc entre les dues visions és evident. Per als sindicats tradicionals, sense representació formal "no es pot canviar res de fons". "Ser representatiu no és un benefici, és una responsabilitat", insisteix Serrat. "Hi ha més de 50 espais on has de ser-hi pel fet de ser representatiu, i això són hores i feina". Massot, per la seva banda, és taxatiu: "No es pot demanar interlocució si no la tens legitimada".

El Gremi, en canvi, aposta per una estratègia de pressió sostinguda i treballa en una proposta alternativa de representació que encara no ha concretat. Belmonte defensa la creació d'una "taula de representativitat amb prestacions com una taula agrària paral·lela que no només fossin els sindicats. Mentrestant, reivindica haver reactivat el sector i haver obligat els sindicats a "posar-se les piles": "Si ara hi ha més gent al sindicat que es mobilitza, també és gràcies a nosaltres".

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha avisat aquest divendres arran de les tractorades que "és molt complex" fer acords al marge de les entitats que formen part de la Taula Agrària. Ha recordat que s'està enmig d'un procés electoral, i "costa també perjudicar aquest procés". Per això, ha insistit que és molt important que el sector "vagi a l'una". En aquest sentit, ha subratllat que hi ha el compromís de fer un consell agrari on totes les entitats hi siguin, també el gremi.

No es pot demanar interlocució si no la tens legitimada

Tant Unió de Pagesos com la Jarc fan una crida a tot el sector a votar el proper 27 de febrer "per poder seguir pressionant en els espais on es decideixen les coses". Serrat considera fonamental la participació i la importància d'anar a votar, no només com a estratègia sindical sinó com a defensa del sistema de representació i dels espais institucionals com la Taula Agrària, una eina que no tots els territoris de l'Estat tenen i que, segons Serrat, estan lluitant per tenir.