Entrevista a Albert Velasco"És molt probable que la sentència no s'executi i les pintures de Sixena es quedin per sempre a Barcelona"
El doctor en Història de l’Art i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi acaba de publicar Les pintures de Sixena. Un foc que encara crema
Barcelona-
El cas Sixena continua sent un dels conflictes patrimonials més sensibles i polaritzats, amb la disputa entre Catalunya i Aragó de la titularitat de les pintures murals de la sala capitular del monestir, conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Més enllà del debat sobre la seva conservació i un possible trasllat, el litigi ha adquirit una forta dimensió política i institucional. En aquest sentit, l'historiador de l'art Albert Velasco apunta directament a la gestió del conflicte i denuncia pressions i ingerències en els espais tècnics que han d'avaluar o posicionar-se el futur d'aquest patrimoni.
L'acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi acaba de publicar Les pintures de Sixena. Un foc que encara crema (Pòrtic), i ens atén després d'un Sant Jordi on ha rebut les primeres impressions dels lectors. Al llibre analitza la complexa relació entre art, poder i identitat a Espanya, i repassa la història de les pintures, des de l'incendi del 1936, quan van ser rescatades per un equip de catalans en plena Guerra Civil Espanyola, fins als litigis judicials del segle XXI entre Catalunya i l'Aragó.
Tot i ser un tema complex i amb molts temes a tocar, el llibre està tenint molt èxit, no?
He intentat que el llibre sigui molt didàctic. Fa un mes que va sortir i estic rebent els primers inputs. La gent per Sant Jordi que ja l'havia llegit venia i em deia que era dificultós perquè tenia moltes arestes, no és només el tema patrimonial, però la prosa és molt àgil i molt didàctica. Aquest era l'esforç que intentava fer, m'interessava fer arribar el tema a com més gent millor.
Abans de res, en quin estat de conservació es troben actualment les pintures al MNAC?
No soc conservador o restaurador, soc historiador. M'he de fiar de les persones que les coneixen de primera mà, que són els tècnics del MNAC i els tècnics externs als quals s'han demanat multitud d'informes que s'han entregat a la jutgessa. Tots aquests informes, alguns de persones de màxima solvència internacional com Simona Sajeva - presidenta del Comitè Internacional de Pintura Mural d'ICOMOS (Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics) - diuen que l'estat de les pintures és lamentable, cosa que s'ha confirmat amb les desenes de pàgines que altres especialistes han signat.
Fins a quin punt és viable tècnicament traslladar avui aquestes pintures sense posar-les en risc?
Gianluigi Colalucci, màxim especialista mundial al seu dia en conservació i restauració de pintura mural i que va restaurar la Capella Sixtina, va dirigir una de les operacions de restauració de pintura mural més importants de la història. Va ser assessor del muntatge del MNAC als anys 90 i coneixia molt bé l'estat de conservació, i va dir i repetir que les pintures de Sixena no es podien moure de Barcelona per l'estat de conservació que presentaven. Totes les persones que les coneixen han coincidit que l'estat de conservació és molt precari i que procedir al desmuntatge, moviment i col·locació a Sixena pot tenir unes conseqüències nefastes.
Les persones que coneixen les pintures de Sixena coincideixen en què l'estat de conservació és molt precari i que el desmuntatge i trasllat pot tenir conseqüències nefastes
Què vol dir conseqüències nefastes?
Que a l'hora de desmuntar les pintures del MNAC comenci a produir-se la pronosticada pluja de pintura, és a dir, que comencin a caure fragments de pintura, perquè estan en un estat molt fràgil. Imagina que arriben i s'instal·len a Sixena: també pot passar que en el seu procés d'adaptació al nou ambient es reactivin els microorganismes que avui hi habiten i estan adormits, en letargia, i amb els canvis d'humitat relativa i temperatura tornin a la vida i això produeixi danys a la pintura. Hi ha evidències físiques, químiques i de tota mena que demostren que un canvi en les condicions d'estabilitat pot provocar danys sobre les pintures.
Com està actuant el Govern actual davant de tot això? Quins errors creus que ha comès la Generalitat en la gestió d'aquest conflicte?
En el cas del Govern actual, fa mesos van denunciar-se algunes anomalies o irregularitats de la seva actitud o actuacions. Per dir-ho ras i curt: el president Salvador Illa anava dient que les pintures s'havien de tornar de manera immediata perquè els veïns aragonesos ens havien de donar suport en el finançament singular. Això és una aberració des d'un punt de vista tècnic i polític. No pots condicionar el finançament singular a la conservació d'unes pintures murals romàniques, no té cap sentit. El president ho anava dient perquè estava mal informat.
No pots condicionar el finançament singular a la conservació d'unes pintures murals romàniques
Presidència va començar a empènyer perquè fossin retornades i alts càrrecs de Cultura es van dedicar a complir ordres i van pressionar el MNAC. Va haver-hi ingerències polítiques gravíssimes a la comissió tècnica entre Catalunya i l'Aragó, que es va acabar desfent. D'una manera contradictòria i paradoxal, el Govern estava actuant en contra dels interessos del MNAC i també de tots els catalans, perquè a dia d'avui són patrimoni català perquè estan en territori català. Fa uns mesos, jo mateix ho vaig destapar, i ningú em va desmentir, ni la mateixa Generalitat, per això entenc que el que vaig dir era cert. Des d'aleshores, l'actitud de la Generalitat ha canviat, també s'ha de dir, però no podien fer una altra cosa.
Relacionat amb aquest tema
I quin paper està tenint el Govern d'Espanya?
L'actitud del Ministeri de Cultura és lamentable. No sé això com ho podran arrossegar les dues persones culpables, que són dos catalans: el ministre de Cultural, Ernest Urtasun, i la seva mà dreta, el secretari d'estat de Cultura, Jordi Martí Grau. Són els principals culpables que l'IPCE (Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya), que és l'organisme més important de l'Estat en matèria de restauració i conservació, s'hagi bloquejat i no es posicioni. És gravíssim, és una temeritat tècnica i una imprudència política el que han fet Grau i Urtasun.
L'opinió de l'IPCE seria molt important per a tots, per a les pintures, per als tècnics, però també per a la jutgessa. Perquè la seva opinió no pot ser cap altra que dir que les pintures no s'han de tocar de Barcelona. Quan se'ls ha preguntat per coses similars, el seu posicionament ha estat inflexible, com amb el Guernica de Picasso o la Dama d'Elx. Em baso en els precedents: és evident que no pot dir cap altra cosa. A més, l'ICCROM (Centre Internacional d'Estudis per la Conservació i la Restauració de Béns Culturals), la institució més important del món en matèria de restauració, diu que les pintures no es toquin.
És una temeritat tècnica i una imprudència política el que han fet Grau i Urtasun
Recentment, el Govern basc ha demanat el trasllat del Guernica a Euskadi, i la reacció del Govern espanyol ha estat diferent. Es pot fer un paral·lelisme?
Ha sigut una feliç coincidència. Ha evidenciat com un govern pot posicionar-se de dues maneres diferents amb relació a qüestions molt similars. Tot i tenir una naturalesa física molt diferent, ha evidenciat com el Govern espanyol es posa la bata blanca per parlar del Guernica i diu amb tota la raó que no es pot tocar ni viatjar enlloc, seguint els criteris dels tècnics del Reina Sofía. Però en el cas del MNAC i Sixena es posen la toga i diuen que les sentencies s'han de complir.
Ara he vist que Urtasun diu que també està d'acord amb el que diguin els tècnics del MNAC, és un primer pas. Però el que ha de fer és demanar informe a l'IPCE, encara que la jutgessa no ho vulgui, perquè és una imprudent. Per això han plantejat la demanda els cinc exconsellers de Cultura, perquè no està atenent a raons. I el MNAC ha presentat un recurs on recrimina que no faci cas als informes. És inaudit que la jutgessa no faci cas de tot el que diu el MNAC, el museu més important del món en matèria de pintura mural medieval. En les darreres interlocutòries no s'esmenta per res tot l'argumentari del MNAC i els informes. Al final pensarem que hi ha una tendenciositat en tot això.
El Govern espanyol es posa la bata blanca per parlar del Guernica, (...) però en el cas de Sixena es posen la toga
Per la part del MNAC, creus que en algun moment s'hauria d'haver actuat amb més contundència?
El 2016 amb el judici i la seva sentència [ratificada pel Suprem el 2025], les qüestions tècniques van quedar absolutament bandejades i es va obsessionar a dir que podien tornar a Sixena perquè cap dels tècnics havia dit que no es pogués fer. Ara és molt fàcil parlar a toro passat, però l'error tant dels serveis jurídics del MNAC com de la Generalitat quan surt la sentència va ser no va presentar recurs sobre la qüestions tècniques, on la jutgessa a la sentència deia que les pintures podien marxar perfectament cap a Sixena. Aquí s'hauria d'haver carregat molt i molt fort.
Relacionat amb aquest tema
Els primers informes a experts externs al museu que va demanar el MNAC són posteriors a la primera sentència. Per què no es van demanar abans i incorporar a la causa judicial per portar-ho al judici d'Osca i convertir-ho en un judici eminentment tècnic? Van fer unes estratègies que anaven camins, però s'ha demostrat que aquella estratègia per la qual van optar no ha estat la més exitosa.
Per què considera que el conflicte de Sixena ha anat més enllà del debat estrictament patrimonial? Quin pes hi té la política? Què hi ha de fons?
Hi ha el conflicte Catalunya-Espanya des de l'inici. Tots els conflictes patrimonials entre Catalunya i Aragó tenen l'inici en la segregació del bisbat de Lleida. Aquest és el gran error, aquest és el gran mal: va ser una segregació política, i això és reconegut per les persones que la van promoure, no volien tenir res a veure amb Catalunya ni sentir català a a les misses d'aquells pobles.
Des del principi aquests litigis han tingut un rerefons polític i fins i tot identitari. Han servit per a la construcció de la realitat aragonesa des de la restauració de la democràcia. Era una comunitat molt deprimida en tots els sentits, necessitaven un revifament d'aquesta identitat i durant els darrers decennis la identitat l'han solidificat a través d'aquest conflicte pel patrimoni.
El conflicte per l'art de la Franja i els dos litigis pels béns de Sixena, ha coincidit amb els darrers anys del Procés, i s'han plantejat com batalles adjacents al gran conflicte Catalunya-Espanya. Els aragonesos en la primera línia de foc de la guerra contra l'enemic, que és Catalunya perquè ha qüestionat l'ordre constitucional espanyol. Han dit: serem el soldat més valent i ens erigirem en el soldat que lluita pels interessos d'Espanya. No és res que jo m'inventi, són interpretacions de paraules dites per gent de perfil polític divers, com Javier Lambán o Jorge Azcón.
Des del principi aquests litigis han tingut un rerefons polític i fins i tot identitari
Com creu que s'hauria de resoldre aquest cas si es prioritzés únicament la conservació del patrimoni? Confia que finalment es prioritzin criteris tècnics? Hi pot haver algun canvi de criteri de la jutgessa?
De moment la jutgessa s'ha mostrat molt inflexible i ara el que hi ha sobre la taula són les 56 setmanes que el MNAC té per completar l'operació i deixar les pintures a la porta de Sixena. Aquestes 56 setmanes no es compliran perquè és materialment impossible; la jutgessa ha retallat el cronograma que havia proposat el MNAC.
El MNAC ja ha dit que es veu incapaç de fer l'operació sense malmetre les pintures. Això és molt important, perquè el que no farà és malmetre-les. Tirarà endavant, però hi haurà un moment que no podrà avançar perquè si no les malmetrà. El MNAC en el recurs ha dit que no cal esperar les 56 setmanes, que si el govern d'Aragó es veu capaç de fer-ho, que ho faci ja. Però va sortir el director general de Cultura d'Aragó, Pedro Olloqui, i es va rentar les mans. Han sigut molt valents en demanar que els hi portin i no és tan fàcil això. Si són tan llestos, veniu i agafeu-les vosaltres.
Relacionat amb aquest tema
En els pròxims mesos veurem l'execució de tot el procés, que va fins al maig del 2027. Podem veure dues coses: que el Govern d'Aragó decideixi executar-lo ell; que el MNAC vagi fent passos per avançar en l'execució de la sentència i veurem fins on arriba; o que passin les 56 setmanes, el MNAC no hagi acabat d'executar i que el Govern d'Aragó passi a l'acció. És una operació que no s'ha donat mai, el que sí que hi haurà són molts problemes i imprevistos de tota mena. Les operacions de conservació, restauració i trasllats es basen en experiències prèvies. Com que no s'ha fet mai, no sabem com s'ha de fer ni què pot passar.
Passi el que passi sembla que hi pot haver un desastre. Què suposaria si finalment s'executés el trasllat, a nivell tècnic però també polític?
A nivell tècnic, un desastre és un desastre. Si arribem a malmetre les pintures, serà un fracàs de tots: dels catalans, dels espanyols, dels aragonesos i de la població mundial. Aquestes pintures ens sobrepassen; són un patrimoni universal, pintures de rellevància mundial, de les més importants mai fetes a Europa a l'edat mitjana. Si les malmetem, serà una càrrega que la nostra generació portarà a les espatlles.
Aquestes pintures ens sobrepassen; són un patrimoni universal
Des del punt de vista polític, hauria d'haver-hi conseqüències. I pot arribar a tenir conseqüències judicials: ja hi ha hagut col·lectius com els Advocats d'Osona que van dir que si es malmetien les pintures presentarien una querella. Podem veure la situació kafkiana que, si es produeix la pluja de pintura, entrin els Mossos al museu per validar que el patrimoni s'està malmetent i aquí hi pugui haver conseqüències penals. En aquest sentit, el MNAC podria presentar un concurs públic, com ha fet amb les pintures profanes. Aquestes no presenten tants problemes i el MNAC ha dit que les tornarà, i s'ha presentat una empresa al concurs públic. Si a les pintures més fàcils s'ha presentat només una empresa, se'n presentarà alguna per a les pintures de la sala capitular? Ja et dic jo que no, perquè ningú voldrà assumir aquesta responsabilitat, i cap companyia d'assegurances ho voldrà cobrir.
Quines conseqüències pot tenir aquest cas per a la gestió futura del patrimoni a Catalunya i a l'Estat? Pot crear un precedent pel que fa a la preservació de patrimoni i en l'àmbit judicial?
A nivell internacional no té afectació legal. A París no poden plantejar una demanda per això. Però evidentment, si les pintures s'arriben a malmetre, tot el col·lectiu d'organismes vinculats al patrimoni haurà de dir alguna cosa. D'altra banda, el nostre ordenament jurídic preveu que hi hagi sentències que no es puguin executar, no és una cosa nova. En patrimoni no ha passat mai perquè no acostuma a passar una cosa com aquesta.
El nostre ordenament jurídic preveu que hi hagi sentències que no es puguin executar, no és una cosa nova
Si personalment haguessis de fer un pronòstic: què creus que pot passar?
No et diré el que vull, però entenc que si les pintures no es poden tocar i s'han de malmetre, la jutgessa es trobarà entre l'espasa i la paret i s'adonarà d'una vegada que ha sigut massa caparruda fent cas a les tesis aragoneses, prescindint i no escoltant les tesis catalanes, que han avisat molt temps que això podria passar. I vull pensar que algú posarà seny i no tirarà endavant l'execució. Això és molt probable: que no s'executi i les pintures quedin per sempre a Barcelona. Qualsevol cosa diferent em sorprendria. L'Aragó tampoc ha explicat com vol instal·lar les pintures allà. Quan una part ha estat amagant les cartes, vol dir que hi ha gat amagat.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.