És viable impulsar els més de 200.000 pisos que promet Illa complint els criteris de sostenibilitat?

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va llançar una proposta molt ambiciosa en matèria d'habitatge durant el seu discurs en el Debat de Política General, celebrat fa un parell de setmanes. Va plantejar, ni més ni menys, un acord de país per a tirar endavant més de 200.000 pisos, prop de la meitat de protecció oficial. El Parlament va rebutjar el pla per a mobilitzar el sòl i contruir immobles, però això no implica que el Govern no pugui posar-lo en marxa igualment.

La iniciativa ha despertat un ampli ventall de dubtes: quin seria el calendari previst? És necessari construir tant per a solucionar la crisi de l'habitatge? Què implica que la meitat dels pisos siguin de protecció oficial? S'abaratiran els preus, si finalment es tira endavant? Recordem que Illa, en el Debat de Política General de 2024, ja va prometre impulsar 50.000 pisos, 31.000 dels quals ja estan en marxa. Entre totes aquestes qüestions, n'hi ha una que, sovint, no es troba en l'agenda mediàtica: l'impacte ambiental que pugui tenir una construcció tan massiva sobre el territori.

Per esbrinar-ho, parlem amb Jaime Palomera, codirector de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) i autor del llibre El segrest de l'habitatge: per què és tan difícil tenir casa, i amb Jaume Grau, membre d'Ecologistes en Acció.

"Paper mullat", segons els ecologistes

Durant la seva intervenció al Debat de Política General, Illa va prometre que construiria "amb el màxim respecte possible al medi ambient i sostenibilitat". Un pla que, va dir, requerirà coordinació amb els ajuntaments i la col·laboració dels promotors privats. Ara bé, què significa això? Segons Grau, aquestes declaracions "suposadament benintencionades" són "paper mullat", ja que, a l'hora de la veritat, "no volen dir res".

"Òbviament, hi ha tota una legislació urbanística i ambiental que s'ha de respectar. Vivim en un estat de dret i, per tant, els polítics no poden fer el que vulguin. No obstant això, tenim una llarguíssima experiència de governs tant locals com autonòmics que han prioritzat d'una forma exagerada l'urbanisme per sobre de la preservació del medi ambient. Arriben a forçar i tergiversar la legislació de Catalunya per als seus interessos", admet l'activista ecologista, que recorda altres episodis de construcció massiva.

"Fa 15 anys, l'anterior Govern del PSC va aprovar el Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques (AREs). Se'n van tramitar 92, que també havien de servir per resoldre el problema de l'habitatge. Però, efectivament, se'n van executar molt poques. És la mateixa lògica de no intervenir el mercat i construir massivament", afegeix Grau.

Per la seva part, Palomera assegura que la voluntat d'Illa era "situar una ambició". "Es pot constuir habitatge protegit, sí, però cal avaluar quins pisos ja construïts poden complir una funció residencial que ara mateix no s'està satisfent: pisos buits, turístics i infrautilitzats", continua l'investigador d'IDRA.

"No és un pensament ecologista radical, són dades"

Tot i que els mètodes i els materials per a la construcció s'han modernitzat amb l'objectiu d'edificar de manera més sostenible, Grau assegura que la construcció "genera un percentatge elevadíssim d'emissions". "Pots tenir una casa molt eficient, però ja hi ha un gran impacte només fabricant el ciment, els plàstics, a més de l'extracció de les primeres matèries com els metalls", afegeix. 

Per a l'ecologista, hi ha una "contradicció flagrant" entre dir que compliran els objectius climàtics de l'Acord de París i de les institucions europees i dir, al mateix temps, que es faran "centenars de milers de pisos", a banda de potenciar l'ampliació de grans infraestructures com el port i l'aeroport o la creació del Quart Cinturó, que portarà "més creuers, més avions i més cotxes". "No es tracta d'un pensament ecologista radical, són dades objectives: el que costa produir un quilo de ciment, el que representen les emissions d'un avió o les d'un creuer de luxe", denuncia.

Relacionat amb aquest tema

Illa converteix l'accés a l'habitatge en l'epicentre del Govern i reitera el "compromís troncal" amb el finançament

Marc Font

Parlant de dades, Palomera admet que a l'Estat espanyol encara no s'ha pogut calcular amb precisió quantes emissions genera cada nou habitatge construït. Per aquest motiu, IDRA està col·laborant en un projecte amb altres països d'Europa per a mesurar-ho. "Nosaltres encara no hem pogut estimar-ho, però a Anglaterra ja s'han fet dos estudis. Demostren que és absolutament insuportable per al sistema bioplanetari fer el nombre de pisos que s'han planejat al seu país amb els sistemes constructius habituals, que impliquen formigó", explica l'investigador.

Palomera insisteix que el formigó, "a curt termini és molt atractiu", perquè és "àgil i es pot fer amb facilitat". Tanmateix, a llarg termini és "extremadament contaminant, es deteriora molt i té una vida més breu de la que la gent pensa". "Tant la producció com la destrucció, generen moltíssimes emissions", alerta.

Arribats a aquest punt, els "companys anglesos del projecte" van concloure que "no es pot construir tant com es vol" i que, definitivament, és molt millor fer servir l'estoc de pisos existents. Segons apunta Palomera, allà ja s'estan proposant "augments fiscals per als pisos buits" i la intervenció de l'administració per a assegurar-se que els pisos estan "ben utilitzats". Fins i tot s'estan fent programes per a subdividir pisos de 150 metres quadrats on viu una persona sola, en què l'administració s'encarrega de l'obra o la rehabilitació corresponent. Està demostrat que la despesa energètica d'una sola persona per, per exemple, escalfar una casa, és molt més gran en termes relatius que la d'una família.

Construcció més eficient i sostenible

Una de les solucions que ofereix Palomera, més enllà d'usar l'estoc disponible, és densificar una mica més algunes ciutats, en comptes de construir horitzontalment arreu del territori, que és molt més costós i menys sostenible. A Barcelona, per exemple, es podria fer "utilitzant mòduls prefabricats industrialitzats per afegir com a remuntes a edificis baixets". "Podríem posar dos pisos més en algun edifici de l'Eixample, amb contenidors de fusta o materials industrials que no tenen cap impacte, és a dir, zero petjada de carboni. És una possibilitat i no s'està fent", reflexiona.

L'Ajuntament de Barcelona va impulsar, juntament amb IDRA, el projecte APROP, que són les sigles d'Allotjaments de Proximitat Provisionals. Es tractava d'un edifici "d'allotjament provisional i atenció socioeducativa a persones i famílies en risc d'exclusió social". Està construït amb contenidors de vaixells i es troba a Ciutat Vella. És un bon exemple de construcció ecofriendly, tot i que IDRA té altres iniciatives entre mans. "Ara mateix estem treballant en un altre projecte que es diu Wikihousing, que és un edifici de fusta al Poble Sec. Hi ha maneres de fer habitatge de manera encara més sostenible", apunta Palomera.

Relacionat amb aquest tema

Les claus de l'acord de país que planteja Illa per sumar més de 210.000 habitatges, prop de la meitat de protecció oficial

Aleix Camprubí

L'aposta de l'expert és la verticalització de les ciutats, ja que "créixer horitzontalment dispara les emissions" i dificulta que s'assoleixin els objectius de transició ecològica. "Els serveis són molts més difícils de mantenir: són carreteres, transport públic i tota una sèrie de serveis imprescindibles per la vida urbana que fan que l'operació sigui insostenible econòmicament i també en termes ecològics", afegeix. Un dels punts de la proposta d'Illa és mobilitzar sòl que no té un planejament aprovat i la majoria de les àrees que tenen aquestes característiques es troben a Ponent, una zona amb menys densitat de població.

Preguntat per si Barcelona no està prou densificada, Palomera assegura que la capital catalana "havia tingut molta més població en el passat". "A l'Esquerra de l'Eixample la presència de pisos amb una o dues persones és elevadíssima", afirma. Individus rics o jubilats que viuen sols, per exemple. "Si tens més gent vivint a Barcelona i fas petits augments, creix la base fiscal de la ciutat i incrementes la capacitat per millorar els serveis. És molt millor utilitzar l'espai construït i millorar l'eficiència des de la proximitat, que no pas estendre la població horitzontalment pel territori, perquè és supercostós en tots els sentits", argumenta.

Això no implica que no s'hagin de garantir uns serveis públics adequats a la població que visqui arreu del Principat, i fer polítiques de reequilibri territorial per millorar la qualitat de vida de tots els catalans.

Cal construir tant per a sortir de la crisi de l'habitatge?

Amb tot, Palomera aposta perquè l'habitatge "deixi de funcionar com un actiu", com l'or. "No sortirem de la crisi de l'habitatge simplement construint, ni tan sols habitatge protegit. S'ha d'intervenir el mercat i fer coses que no s'havien fet fins ara, que ja s'han impulsat a altres llocs d'Europa. La planificació actual no abaixarà els preus", assegura.

Per la seva part, l'ecologista lamenta que hi ha moltes mesures que es podrien aplicar per a regular el mercat, però que sent que s'estan fent amb comptagotes, com el topall dels preus del lloguer. Ecologistes en Acció prioritza mesures de mobilització del parc d'habitatge de segones residències o turístiques, perquè es posin al mercat de lloguer o de compravenda, a preus socials, abans que la nova construcció.

"Ens fa molta por que darrere aquest discurs buit i hipòcrita del president Illa s'amagui el manteniment d'unes polítiques expansives, d'un creixement a qualsevol preu, que no estan pensades, al contrari del que diuen, per ajudar les persones més vulnerables, sinó per beneficiar les grans empreses constructores", conclou.