Illa converteix l'accés a l'habitatge en l'epicentre del Govern i reitera el "compromís troncal" amb el finançament

Conscient que, des de fa un temps, les enquestes situen l'accés a l'habitatge com el principal problema dels catalans, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha convertit definitivament aquesta qüestió com l'epicentre de l'acció del seu Govern. Sense menystenir altres àrees, com ara la seguretat, l'economia i les polítiques productives, o la necessitat d'adoptar mesures d'adaptació al canvi climàtic, el gran anunci del discurs amb què aquest dimarts ha obert el debat de política general del Parlament ha tornat a girar al voltant de l'habitatge, com ja va passar l'any passat. En aquesta ocasió amb la proposta d'impulsar més de 200.000 pisos nous.   

En una intervenció en què ha aprofitat per fer un balanç positiu -tirant a triomfalista- del seu primer any a càrrec, Illa ha assegurat que els darrers 12 mesos "Catalunya s'ha posat en marxa" i ha deixat enrere "la indecisió i la paràlisi". Segons ell, avui el país està "més ben preparat" per afrontar els reptes que té al davant i ha reivindicat "l'esperança" enfront de la "por" en un moment en què el món i, per tant, també Catalunya viu canvis accelerats. En aquest sentit, ha fet una defensa clara de la immigració, que "ens fa ser un país millor, des del punt de vista social, humà i econòmic", en contrast amb els discursos excloents de l'extrema dreta.

Fins gairebé al final del seu Parlament, Illa no ha fet cap referència al nou finançament, una altra de les carpetes claus de la legislatura i, segurament, el punt fonamental de l'acord d'investidura que va tancar amb ERC. Sobre això ha reiterat el  "compromís de complir íntegrament" els pactes d'investidura i ha afegit que el finançament singular és un "compromís troncal del meu Govern".

Tot i reconèixer que aconseguir-lo "no és senzill", ha avançat que properament el Govern presentarà la seva proposta concreta de finançament. En paral·lel, ha afegit que té la prioritat de "tenir uns bons pressupostos el més aviat possible" i ha reclamat "altura de mires" a la resta de grups parlamentaris per aprovar-los, en un missatge adreçat especialment als seus socis d'investidura.  

En canvi, just a l'inici ha demanat l'aplicació "àgil, efectiva i plena de la Llei d'amnistia", per tal que tant l'expresident Carles Puigdemont com el també diputat de Junts Lluís Puig puguin assistir al Parlament, i ha mostrat la solidaritat amb Palestina. Més enllà de condemnar el genocidi de Gaza, ha anunciat la posada en marxa d'un "programa per acollir, cuidar i dignificar les estades temporals de persones palestines a Catalunya" especialment destinat a estudiants, pacients hospitalaris i professionals.

"L'acord de país" per fer 200.000 pisos  

Fa 12 mesos, Illa va anunciar la voluntat de construir 50.000 pisos públics fins al 2030, dels quals, ara mateix ja n'hi ha uns 7.000 en construcció i se n'han adquirit 1.800 més a través de la via del tanteig i retracte. I en aquesta ocasió ha proposat la voluntat d'impulsar un "acord de país" per activar tot el sòl disponible a Catalunya que podria acollir vivendes per tal d'aixecar-ne més de 210.000 en els propers anys. Entre el 40% i el 50% haurien de ser de protecció oficial. La via per fer-ho passaria per la col·laboració amb els ajuntaments on s'ubiquin els solars a edificar i per la implicació del sector privat en la construcció.

En concret, Illa veu factible que més de 54.000 pisos entrin en producció ja entre el 2026 i el 2027. S'ubiquen en àrees de bona part de Catalunya que ja tenen el planejament urbanístic aprovat i la gestió també validada o en curs. El gran gruix d'habitatges nous, però, s'ubica en àrees amb el planejament encara pendent o en revisió, que segons el Govern podrien encabir fins a 160.000 pisos. Illa ha promès destinar-hi "tots els recursos" per tal que aquests solars estiguin ja en marxa entre el 2028 i el 2030.

L'anunci respon al fet que Illa ha assumit que "si no resolem l'accés a l'habitatge posarem en risc els avenços socials" i, per tant, que aquesta qüestió és el principal vector de desigualtat a la Catalunya d'avui. Així mateix, ha defensat la necessitat de seguir intervenint un mercat "que no funciona i que està fallant" i s'ha mostrat confiat que en les properes setmanes el Parlament pugui aprovar la regulació del lloguer de temporada, un dels principals forats que té l'actual llei de l'habitatge. Finalment, també ha interpel·lat la resta de grups parlaments: "Estic disposat a escoltar qualsevol proposta en matèria d'habitatge, amb l'única condició que sigui realista i realitzable".

 "L'economia funciona"  

Illa considera que el seu primer any com a president ha estat marcat per la "bona gestió" i això ha estat, en part, clau per la bona marxa macroeconòmica de Catalunya, que va créixer un 3,6% durant el 2024. "L'economia funciona", ha proclamat, després de detallar qüestions com la reducció del dèficit i el deute públics o el rècord inversor de la Generalitat i afegir que la clau passa per "mantenir la prosperitat i dissenyar les polítiques públiques per repartir-la social i territorialment". Dit amb altres paraules, per reduir les desigualtats.

És la idea de la "prosperitat compartida", que s'ha convertit en un dels lemes d'Illa des que és president. Per aconseguir-la ha defensat la necessitat d'invertir en infraestructures i ha fet bandera de l'acord amb el Govern espanyol per ampliar l'aeroport del Prat o l'impuls del Corredor Mediterrani. Ha reconegut les greus mancances que es mantenen al servei de Rodalies, si bé ha posat èmfasi en què ara si està portant a terme una gran inversió per compensar anys de deixadesa.

Finalment, un altre eix fonamental en el discurs d'Illa ha estat el de la seguretat. En un context en què la dreta i l'extrema dreta l'utilitzen constantment per criminalitzar col·lectius vulnerables i demanar mesures més punitives, el president del Govern ha manifestat que "la concebo com una política troncal, social, per protegir drets i llibertats", sobretot de les persones "que menys recursos tenen".

Així mateix, ha exposat amb dades que la criminalitat va a la baixa, malgrat l'alarmisme de l'extrema dreta, però ha fixat com horitzó "la delinqüència zero". La bona evolució en aquest àmbit, segons ell, respon a una estratègia de seguretat basada en "més acció i més prevenció" i ha reivindicat la tasca de coordinació entre totes les policies. I per anar més enllà la seva recepta passa per "més Mossos, més jutjats i més polítiques socials i pla de barris".

Dimecres serà el torn del conjunt de l'oposició que, de ben segur, farà un balanç més crític del Govern d'Illa i caldrà veure si ERC i Comuns se senten seduïts per l'anunci en habitatge i el "compromís troncal" amb el finançament. Seria un primer pas per poder obrir, d'aquí unes setmanes, les negociacions dels pressupostos catalans.