La memòria històrica de La Ciudad de los Muchachos i l'educació franquista, la gran oblidada de les institucions
El Síndic de Greuges de Barcelona reclama el reconeixement de la memòria del que va succeir a un espai que va ser projecte estrella de propaganda de la dictadura. A l'immoble, ubicat a Collserola, s'hi van perpetrar maltractaments i abusos a menors

Barcelona-
La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha reclamat a l'Ajuntament preservar la memòria de la Ciudad de los Muchachos, un antic orfenat religiós que es troba abandonat a Collserola, a la masia de Can Puig, i on es van perpetrar maltractaments i abusos. Sota la premissa d'un nou model educatiu, entre 1951 i 1977, aquest Hogar de aprendizaje era una casa de tortures.
La Sindicatura va constatar que hi ha "un coneixement escàs de la titularitat i l'evolució històrica" de l'orfenat. És la mateixa conclusió a què va arribar l'autora del llibre La ciutat dels nens (Navona, 2023), Teresa Roig, que després d'investigar "una mica, i una mica més", va considerar "evident que hi havia una història que reclamava ser explicada. Veure la llum". Roig va parlar amb més d'una vintena d'antics alumnes d'aquest centre per relatar-ne les seves històries i experiències traumàtiques que van viure.
La xarxa de Hogares de Aprendizaje van ser els centres d'acollida/ educació que es va crear vinculat a la beneficència franquista i al Patronato de la mujer. Roig assegura que "són una part molt representativa d'una època en la que es normalitzava el masclisme i la violència (institucional i intrafamiliar)".
L'autora explica que a La Ciudad de los Muchachos, l'educació es plantejava i treballava amb la voluntat d'emular un projecte internacional revolucionari per aquella època, el del pare Flannagan a Nebraska. A mans de gent solvent de l'època, va evolucionar amb el temps en un centre on primava l'adoctrinament (religiós i polític), l'adultcentrisme, l'autoritarisme i altres ismes, per davant de l'educació i l'acompanyament. La mano dura i el "si te castigan es porque te lo mereces".
Les històries humanes, dels centenars d'infants que hi van viure i créixer, "són patrimoni immaterial", afirma Roig i afegeix que "pertanyen a la memòria històrica individual, i aquesta, forma la col·lectiva". L'autora recorda la frase mítica: el país que oblida la seva història està condemnat a repetir-la. Amb el seu llibre va fer memòria i ara defensa la necessitat de recordar l'espai i critica el que considera hipocresia política.
Per a Teresa Roig, les històries humans dels infants que hi van viure "pertanyen a la memòria històrica individual, i aquesta, forma la col·lectiva"
Més de 4.600 infants van viure en centres d'internament públics. Aquesta dada és significativa de la situació de la postguerra, de la pobresa infantil i el grau de necessitat de cobertura, sobretot, material per a viure. A La Ciudad de los Muchachos hi vivien aproximadament 150 infants.
La història
L'historiador Carlos Sánchez-Valverde és autor de la publicació La atención y protección a la infancia: una revisión histórica desde la educación social, on parla de La Ciudad de los Muchachos i moltes altres institucions. Al text s'hi explica que l'abril de 1931, pocs dies abans de la proclamació de la II República, l'Ajuntament va inaugurar l'Escola Internat Can Puig, per a 50 infants, "a benefici dels nens i nenes dèbils de la ciutat que necessitaven la influència d'un règim intens de vida a la muntanya". L'internat va mantenir el seu funcionament fins l'any 1939, en què va ser requisat per la Falange Espanyola que va explorar la possibilitat de fer-hi un Auxilio Social, espai d'atenció a la pobresa, però no va prosperar i l'espai va tornar a mans de l'ajuntament.
El 21 de juny de 1951 s'inaugura la Ciudad de los Muchachos, que durant anys va ser un dels projectes estrella de la propaganda del règim i, en aquest cas, com a obra personal del primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona de l'època, Alfredo Casanova. Però, el que es va presentar com un projecte innovador d'autogestió era en realitat un "judici de faltes col·lectiu". L'any 1954 el projecte es recondueix pel tinent d'alcalde Alberto Grau de Grau i es crea una estructura coordinada d'atenció a la infància. Així La Ciudad de los Muchahcos passa a ser un dels tres Hogares de Aprendizaje de Barcelona, juntament amb dues institucions situades al Port.
L'any 1977 s'aplicarà el projecte de renovació de l'acció socioeducativa amb la infància dels "Col·lectius Infantils de l'Ajuntament de Barcelona", que Sánchez-Valverde situa com dels "més interessants del segle XX i que va revolucionar tota la intervenció social dirigida a aquest sector social actuant com a referència obligada en el procés de reconstrucció de les polítiques de la infància que la democràcia intenta articular a partir dels anys 80".
El sistema dels Hogares de Aprendizaje
En un article de La Vanguardia Española de 1954 recollit a la publicació de Sánchez-Valverde s'hi explica perfectament com funcionava l'educació en els Hogares de Aprendizaje: "Este proceso formativo, de tan trascendental importancia social, arranca en definitiva de la recogida de mendigos que, según las nuevas directrices de la Beneficencia municipal, pasan al Pabellón de Clasificación de Mendigos. Desde éste, los seleccionados pasan al Asilo del Port, cuya organización se ciñe esencialmente a una tarea formativa de tipo artesano, dentro de unas posibilidades suficientes, pero limitadas en sí mismas. Entre los niños escogidos para el Asilo del Port se procede a una última selección, de acuerdo con la cual aquellos mejor dotados pasan a la «Ciudad de los Muchachos», donde cursan estudios de Enseñanza Media, y desde aquella a la recién creada Casa de Familia, en la que estudian la carrera superior que responda a su vocación o a sus aptitudes".
Als textos històrics que recull Sánchez-Valverde al seu estudi s'hi determina que l'objectiu de totes aquestes institucions que és educar en la moral cristiana i espanyola per crear una generació digna de la pàtria.
Una memòria devorada pel bosc
L'autora Teresa Roig critica que la memòria històrica i preservació de l'espai és "una obligació moral, política i social" i considera "ridícul omplir-se la boca sobre memòria històrica, Transició, etc i després permetre que un patrimoni d'aquest tipus sigui devorat pel bosc i caigui en l'oblit, per haver sucumbit a la deriva del franquisme".
Afegeix també que hi ha espai fora les administracions per a fer accions de memòria històrica i que, de fet, la mateixa ciutadania ja ha fet feines per preservar el record de l'espai, "entitats locals i una servidora vam confeccionar una lona i fulletons informatius, a part d'organitzar passejades i activitats de difusió".
La novel·la de Roig projecta precisament un futur per a La Ciudad de los Muchachos i és que, un cop rehabilitat, "es converteixi en un espai d'esbarjo per a infants i famílies en situació de vulnerabilitat, però amb la gestió i l'acompanyament degut". Tot i això, a escala petita afirma que "el que s'hi ha de fer, com a mínim, és instal·lar plaques informatives explicant què era, habilitant l'espai per a fer visites, si més no a l'exterior dels edificis. Deixar d'amagar o blanquejar la història per deixades o negligència".
La posició del consistori
En un comunicat, el Síndic de Greuges de Barcelona recomana al consistori "un espai memorial" de caràcter històric i de record als infants que van patir "maltractaments i abusos". Alhora, que també serveixi com una "reparació simbòlica". Aquesta petició s'ha fet arran d'una queixa ciutadana per la "manca de reconeixement i l'estat d'abandonament dels edificis".
L'historiador Sánchez-Valverde, reflexiona dient que "denúncies d'aquest tipus les han fet moltes de les persones que van estar acollides als diferents centres d'infància, potser no dirigides al Síndic de Greuges, que probablement per haver escollit aquest canal ha tingut tanta difusió".
Actualment la finca alberga un conjunt d'edificis integrats per una masia amb una capella annexa i tres edificacions addicionals. Acull una comunitat terapèutica d'atenció a les drogodependències gestionada pel Consorci de Serveis Socials de Barcelona, mentre que la resta d'edificis estan en desús des de fa anys. El complex és de titularitat municipal amb gestió compartida entre el Consorci de Serveis Socials i el Consorci del Parc de Collserola.


Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.