Els pocs però significatius fitxatges del PSC amb passat a Ciutadans

Si no hi ha sorpresa, el PSC tindrà Manu Rodríguez com a alcaldable a Sitges (Garraf) per a les eleccions municipals de l'any vinent. La informació, que va transcendir fa poc més de dues setmanes i està pendent de la ratificació final de l'assemblea local del partit, no tindria més transcendència si no fos pel passat polític de Rodríguez: va ser diputat al Parlament entre 2018 i 2020 i ja va ser cap de llista a la ciutat costanera, de prop de 33.000 habitants, als comicis locals de 2015, 2019 i 2023. La qüestió és que fins ara tots els seus càrrecs electes havien estat sota les sigles de Ciutadans (Cs), el partit espanyolista reduït actualment a la mínima expressió.

Rodríguez, que fa tres anys ja havia deixat l'antiga formació d'Albert Rivera i Inés Arrimadas per encapçalar la candidatura de Valents -el fracassat partit de dretes que es dissoldria poc després, arran dels pèssims resultats a les urnes-, constituirà segurament el darrer exemple d'antic dirigent de Cs que s'incorpora a les files del PSC.

Fa tres o quatre anys, quan l'enfonsament de Ciutadans ja era una evidència i no hi havia cap senyal que la tendència es pogués revertir, va haver-hi una allau de càrrecs del partit que el van abandonar per incorporar-se sobretot al PP, però també n'hi va haver que van optar per fer-ho a Vox, Valents i, en una situació gairebé inèdita de Catalunya, al Partit Socialista.

Relacionat amb aquest tema

Manel Nadal, un veterà dels tripartits que s'incorpora al Govern d'Illa com a secretari de Mobilitat i Infraestructures

Marc Font

I, sempre que rebi l'aval de l'assemblea local, Manu Rodríguez es convertirà en el tercer ex de Cs que lidera una llista del PSC per a les municipals, amb l'aspiració d'assolir l'alcaldia. Ara fa tres anys, Valents tot just va rebre 332 vots -el 3,03% del total- amb Rodríguez al capdavant, uns resultats que no li van permetre obtenir representació al ple. En canvi, el PSC va ser la tercera força més votada, però amb quatre regidors va empatar amb les dues primeres: Junts per Sitges i ERC. L'alcaldia recau en Aurora Carbonell (ERC), que lidera un govern en minoria també integrat pel partit local Sitges Grup Independent i pels Comuns.

Prèviament, tant el 2015 com el 2019 Rodríguez havia liderat la candidatura de Cs, que en els dos comicis municipals va aconseguir tres representants i, pràcticament, va clavar el suport de les urnes, amb el 10,8% dels sufragis en cada una de les cites. El futur alcaldable del PSC, per tant, acumula una experiència de vuit anys com a regidor de Sitges, si bé en el segon mandat no sempre com a representant de Cs, ja que juntament amb els seus dos companys del grup municipal el 2022 va estripar el carnet de la formació per passar-se a Valents.

Pel que fa al Parlament, va ser diputat de la cambra la XII legislatura, la que va sorgir de les eleccions del 21 de desembre del 2017, convocades sota l'aplicació de l'article 155 i en què Cs seria el partit més votat -amb 36 diputats- en un dels moments més convulsos del Procés sobiranista.

La formació vivia aleshores el seu millor moment, que culminaria la primavera del 2019, amb la celebració de les generals d'abril i les municipals i autonòmiques del maig d'aquell any, on aconseguiria uns grans resultats, a tocar del PP. Mig any després, amb la repetició de les generals, Cs iniciaria un enfonsament accelerat que l'escombraria de la majoria d'institucions i ara tot just compta amb alguns representants en ajuntaments. A Catalunya, per exemple, només suma 10 regidors.

Relacionat amb aquest tema

Les claus polítiques de la composició del Govern d'Illa

Marc Font

Ampliar el ventall ideològic

En una entrevista a l'emissora sitgetana Ràdio Maricel, Rodríguez va justificar que hagi passat per tres partits (Cs, Valents i ara PSC) en menys de cinc anys amb l'argument que "la política municipal requereix menys etiquetes i més capacitat de construir". Per afegir que, al seu parer, "el PSC representa la centralitat política, i hi ha certa transversalitat i voluntat de sumar" i avançar que la intenció és que la futura llista per a les municipals inclogui "persones de diferents sensibilitats polítiques".

Després de tocar fons en els anys més intensos del Procés, quan va patir diverses escissions que van provocar la marxa del partit de diversos dels exponents del seu antic sector catalanista, el PSC va iniciar una progressiva recuperació a les urnes fins a convertir-se, clarament, en l'actual formació hegemònica de Catalunya. En aquest procés, el partit encapçalat per Salvador Illa va assumir posicions considerades d'ordre en àmbits com la seguretat, va cuidar les relacions amb els grans sectors empresarials -és un ferm defensor dels grans esdeveniments i ha avalat l'ampliació de l'aeroport del Prat- i, alhora, ha intentat ampliar el perímetre ideològic dels seus electors amb aliances amb altres partits o la incorporació de persones amb passat a d'altres formacions.

Els fitxatges d'exconvergents o d'antics membres de Cs i l'aliança amb Units per Avançar són moviments del PSC per ampliar el seu electorat

Exponent d'aquest darrer punt és la coalició electoral amb Units per Avançar, el partit del conseller de Justícia, Ramon Espadaler, o del tinent d'alcaldia de Barcelona Albert Batlle, integrats fonamentalment per membres de l'antiga i democristiana Unió Democràtica de Catalunya. O la incorporació de dirigents amb passat convergent, com Pere Macias, David Bonvehí o el conseller d'Empresa, Miquel Sàmper, al Govern d'Illa. I, en la mateixa línia, s'emmarca els fitxatges d'exdirigents de Cs, en aquest cas amb l'aspiració de captar electorat espanyolista, però que no combrega amb les propostes de dreta del PP o d'extrema dreta de Vox.

Viñuales, el cas más destacat

Cal tenir en compte que, a diferència del que va succeir a la resta de l'Estat, en la seva etapa fundacional Cs va captar antics militants del PSC, decebuts per l'aposta del partit per qüestions com l'Estatut de Catalunya o la seva defensa del model d'immersió lingüística a l'escola. I el partit de dretes aconseguiria els seus millors resultats en ciutats o municipis que, generalment, eren antics feus socialistes. Tot plegat explica perquè no és estrany que un cop va enfonsar-se, es produís un moviment a la inversa, amb el pas de Cs al PSC.

Encara que no van ser incorporacions massives, sí que van ser significatives, i es van produir en nuclis en què Cs havia obtingut uns bons resultats electorals, com és el cas de Sitges. L'exemple més important, però, el trobem a la ciutat de Tarragona, on l'actual alcalde, Rubén Viñuales, prové justament de Ciutadans. Cap de llista de la formació espanyolista a les municipals de 2015 i de 2019 -en ambdós casos va obtenir quatre regidors, sent la segona força el 2015 i la tercera el 2019-, a finals de 2020 va canviar de partit per passar-se al PSC, amb qui seria diputat al Parlament entre 2021 i 2023 i, posteriorment, alcaldable als darrers comicis locals, on s'imposaria amb nou regidors i obtindria una alcaldia que els socialistes havien perdut quatre anys abans.

Viñuales no era l'únic ex de Cs a les llistes del PSC a Tarragona el 2023, ja que la número vuit, Sonia Orts, també havia estat edil del partit taronja. Escollida regidora, actualment ocupa la sisena tinença d'alcaldia del Govern municipal i lidera l'àrea de Relacions Institucionals. A pocs quilòmetre de distància, a Vila-seca (també al Tarragonès) la candidatura del PSC en les passades eleccions locals estava impregnada d'un clar aroma de Cs. El cap de llista, Joan Anton Ramírez, el número tres, Miguel Ángel Hidalgo; la quatre, María Belén Velasco; i la sis, Concepción Dolores Insa, provenien del partit de dretes, que Ramírez havia liderat el 2019, amb cinc regidors i sent segona força. L'operació, però, no va donar l'alcaldia al PSC, que va sumar tres regidors el 2023, per sota dels 13 d'una formació local associada amb Junts. Ramírez i Hidalgo segueixen actualment com a regidors socialistes.

A Sabadell, l'exlíder i regidor local de Cs Adrián Hernández va incorporar-se al PSC com a número sis de la candidatura encapçalada per Marta Farrés. Escollit regidor -el PSC va obtenir la majoria absoluta amb 14 representants- avui és el quart tinent d'alcaldia del consistori, al capdavant de les àrees d'Urbanisme, Desenvolupament Sostenible i Seguretat. També formava part de la llista Sergio Salcedo, que fins poc abans havia estat el coordinador local de Cs. Ell no va ser escollit regidor, però es va incorporar al govern municipal com a assessor, és a dir, com a càrrec de confiança.

Altres exemples locals d'antics càrrecs de Cs ara en les files del PSC els trobem a Llinars del Vallès (Vallès Oriental), amb Gabriel García-Miguel, que amb el canvi de partit del 2023 va poder continuar com a regidor; o a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), on la tercera tinent d'alcaldia, Sonia Rodríguez, havia estat prèviament portaveu del grup municipal dels taronges.

També hi ha fitxatges que no van aconseguir l'acte de regidor, com ara Daniel Pamplona, que va passar de liderar Cs a Girona el 2019 a ser el número set de la candidatura del PSC a la ciutat el 2023, que va liderar l'ara consellera i portaveu del Govern de la Generalitat, Sílvia Paneque, que va obtenir sis representants. L'Ampolla (Baix Ebre), el Morell (Tarragonès), Piera (Anoia), Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) o Sant Cugat (Vallès Occidental) són altres municipis on les llistes socialistes del 2023 incorporaven algun antic membre de Cs.

Un cas diferent és el de Santa Coloma de Gramenet, l'únic gran ciutat catalana -gairebé 125.000 veïns- on Cs manté representació al ple, amb dos regidors. Aquí no hi ha hagut transvasament al PSC, però sí que el grup municipal, que lidera l'exdiputat al Parlament Dimas Gragera, va decidir el 2023 entrar al Govern municipal, malgrat la majoria absoluta del PSC. Des d'aleshores s'han mantingut dins un consistori liderat inicialment per Núria Parlon i des del pas al Govern d'aquesta, com a consellera d'Interior, per Mireia González.

Incorporació a partits de dretes

El pas més habitual dels antics càrrecs de Cs que van intentar continuar en política després de l'enfonsament del partit va ser sumar-se a formacions de dretes, sobretot al PP. A Catalunya, els exemples més significatius són Lorena Roldán i Nacho Martín Blanco. La primera, antiga regidora a Tarragona i exdiputada de Cs al Parlament, va estripar el carnet a finals del 2020 per fitxar pel PP, on actualment exerceix com a portaveu adjunta del grup al Parlament i també ha estat senadora per designació autonòmica. Martín Blanco, també exdiputat al Parlament, va deixar Cs el 2023 per liderar la llista del PP a Barcelona a les generals del 23 de juliol d'aquell any i actualment ocupa un escó al Congrés.

Altres exemples són David Mejía, un altre exdiputat autonòmic, que va integrar-se a la candidatura del PP de Xavier García Albiol per a les últimes municipals a Badalona i actualment és el regidor responsable de l'àrea de Via Pública i Mobilitat; Mercè Escofet, exparlamentària i ara consellera del PP al districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi; Alfonso Sánchez, que ara ocupa càrrecs orgànics al PP de Girona; o Munia Fernández-Jordán, que va ser diputada autonòmica i regidora de Cs a Sant Cugat del Vallès i ara és assessora del PP a la Junta General d'Astúries. A més a més, l'exdiputada Carmen de Rivera va convertir-se en militant del PP a Barcelona. A les municipals de fa tres anys, el PP va incorporar excàrrecs de Cs a les seves llistes de Caldes de Malavella (Selva), Canet de Mar (Maresme), la Llagosta (Vallès Oriental), Viladecavalls (Vallès Occidental), Molins de Rei, Pallejà i el Prat de Llobregat (Baix Llobregat).

Finalment, a Valents hi van passar els exdiputats Jean Castel, Jorge Soler i l'esmentat Manu Rodríguez, entre d'altres; i a Vox, l'ara eurodiputat Juan Carlos Girauta, que ja havia ocupat un escó a l'Eurocambra amb Cs, a qui també havia representat al Congrés. La formació d'extrema dreta també va fitxar de Cs per a les llistes municipals de Cerdanyola (Vallès Occidental), Esparreguera i el Prat (Baix Llobregat).