La Fiscalia conclou que Blanca Serra va ser torturada per la policia franquista, però no n'identifica els responsables

La Fiscalia de Barcelona ha conclòs la investigació iniciada com a conseqüència de la primera denúncia interposada davant el Ministeri Públic per una víctima de tortures durant el franquisme i la Transició.

Durant la investigació, que s'ha dut a terme en coordinació amb la Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalía General de l'Estat, s'han practicat totes les diligències tendents a l'aclariment dels fets i a la determinació dels seus autors, indica en una nota la Fiscalia. Es tracta de la denúncia que va presentar fa un any Blanca Serra, històrica activista de l'esquerra independentista catalana.

El maig de l'any passat, Serra es va convertir en la primera víctima de tortures a la prefectura de la Via Laietana de Barcelona en declarar en seu judicial, en concret davant la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica. La declaració responia a la denúncia presentada al novembre del 2024 amb el suport del Centre Irídia i Òmnium Cultural

El decret de la Fiscalia realitza un relat dels fets, que considera constitutius de delicte de tortures perpetrades en el context de crims contra la humanitat. Segons aquest relat, agents de l'anomenada Brigada Político Social van detenir la denunciant i la seva germana Eva -morta el 2018- per l'únic motiu de la seva activitat política d'oposició a la dictadura i li van infligir violència física i psíquica per tal d'obtenir informació i aconseguir una confessió, causant-li seqüeles de tipus traumàtic.

A més, considera que els fets es van perpetrar en el context de la persecució i repressió política instaurada pel franquisme i en el marc d'un règim institucionalitzat d'opressió sistemàtica i generalitzada, i atribueix a la denunciant la condició de víctima del franquisme, d'acord amb la Llei de Memòria Democràtica.

Blanca i Eva Serra van ser detingudes durant quatre ocasions a la Via Laietana, la primera el febrer de 1977, en plena Transició però encara sota l'ordenament jurídic franquista, i les altres tres -juliol de 1980, desembre de 1981 i març de 1982- ja amb la Constitució democràtica vigent. De fet, només la primera de les detencions queda dins del període cobert per la Llei de memòria democràtica, pel que fa a la responsabilitat institucional de garantir el dret a la veritat, la reparació i la no repetició.

La Fiscalia també informa que les diligències practicades no han pogut revelar la identitat dels autors materials del delicte, per la qual cosa el Ministeri Públic ha procedit a presentar denúncia davant l'òrgan judicial sol·licitant el seu arxivament provisional per falta d'autor conegut. Tot això sense perjudici de l'exercici d'altres accions judicials previstes en la llei, com els expedients de jurisdicció voluntària en l'àmbit civil.

 "Es consolida la impunitat"   

En una atenció a la premsa després de la decisió de la Fiscalia, el centre Irídia i Òmnium Cultural han destacat que, per primera vegada, "una resolució reconeix les tortures a Via Laietana durant el franquisme". Ara bé, la coordinadora de litigis del Centre Irídia, Sònia Olivella, ha denunciat "que la investigació és insuficient i evidencia la manca de voluntat d'arribar fins al final, ja que no s'han impulsat diligències per identificar els responsables, ni per investigar l'estructura repressiva, tot i existir indicis clars als mateixos expedients policials, on consten els agents actuants". I ha afegit que tampoc "s'ha intentat identificar els autors que apareixen als atestats, fet que impedeix avançar en la investigació".

Tot plegat fa que tant Òmnium i Irídia considerin que la decisió del Ministeri Públic "consolida la impunitat dels crims del franquisme" -una visió que comparteix la pròpia Blanca Serra- i "posa en evidència que l'accés als arxius només és possible en el marc penal".

Relacionat amb aquest tema

Blanca Serra: "Amb l'espionatge o la infiltració policial volen aconseguir el mateix que amb la tortura, estendre la por"

Àlex Romaguera

Elena Jiménez-Botías, comissionada internacional i legal d'Òmnium Cultural, ha comentat que, per identificar els perpetradors, és imprescindible accedir als arxius, "que no poden continuar en mans de la policia". I per això ha insistit que la prefectura de Via Laietana 43 "ha de deixar de funcionar com a comissaria i convertir-se en un autèntic espai de memòria".

També s'ha pronunciat Blanca Serra, a través d'una carta enviada tant a Dolores Delgado, fiscal de Memòria Democràtica, com a Sara Gómez, que és la fiscal delegada en aquest àmbit de la Fiscalia de Barcelona.  

En el text, Serra recorda que "l'Estat espanyol té el deure de garantir els drets a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició en relació amb els crims de lesa humanitat". I, per tant, "la via de jurisdicció voluntària que se m'ha ofert no compleix aquests estàndards", perquè "a diferència de la jurisdicció penal, no comporta la identificació ni la presa de declaració dels responsables, ni la dels seus superiors jeràrquics ni dels màxims càrrecs polítics que van perpetuar violacions sistemàtiques dels Drets Humans durant aquest període".

L'activista i represaliada afegeix que aquesta via "tampoc permet reconstruir l'estructura jeràrquica de la repressió, ni obre la porta a una reparació integral ni a depurar responsabilitats", de manera que "sense procediment penal, la impunitat de les tortures es manté intacta". Finalment, Serra també veu imprescindible que la Via Laietana 43 deixi de ser una comissaria policia i es converteixi en un espai de memòria sense agents.