Blanca Serra: "Amb l'espionatge o la infiltració policial volen aconseguir el mateix que amb la tortura, estendre la por"

Acompanyada per l'escriptor Julià de Jódar i l'advocat Pep Cruanyes, entre molts altres activistes, la filòloga i històrica activista independentista Blanca Serra va convertir-se aquest dilluns en la primera persona que compareix en seu judicial per les tortures de les quals va ser víctima a la prefectura de Via Laietana de Barcelona. En concret, Serra va poder explicar la seva història davant la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica.

Fins ara, les querelles que el col·lectiu Irídia va presentar per altres persones torturades, com Carles Vallejo o els germans Maribel i Josep Ferrándiz, havien estat arxivades per l'Audiència de Barcelona amb l'argument que es tracten d'episodis emparats per la Llei d'amnistia de 1977. "El meu cas, en canvi, sembla que no va entrar a l'amnistia, de manera que he pogut explicar la meva vivència", indica a Públic.

La compareixença de Serra ha obert la porta a tractar les desenes d'abusos i maltractaments que s'han practicat als soterranis de Via Laietana, centre d'operacions de la Policia Nacional a Catalunya, la qual cosa ha generat una gran expectativa. Així ho demostra la presència, aquest dilluns davant de la seu de la Ciutat de la Justícia, de representants d'ERC, Junts i la CUP, a més d'Òmnium Cultural, l'ANC i les entitats que cada quinze dies es concentren per reclamar que l'immoble es resignifiqui com un espai de memòria democràtica.

Una militància en el punt de mira

Blanca Serra forma part de la generació d'activistes que, a les darreries del franquisme, lluitava per l'assoliment d'un règim de drets i llibertats. Això va fer que, juntament amb la seva germana, la historiadora Eva Serra -morta el 2018-, quedés aviat en el punt de mira de l'Estat. La primera de les detencions van patir-la el febrer de 1977.

Anys abans va assabentar-se que l'havien esborrat de les llistes per treballar a l'escola pública. Va rebre un avís i, arran d'això, va exiliar-se a Catalunya Nord amb la seva germana, on van romandre fins que, amb la mort del general Franco, van decidir tornar. "Va ser llavors quan ens van arrestar sota l'acusació de propaganda i organització il·legal, ja que participaven activament a l'Assemblea de Catalunya", explica.

Blanca Serra també va ser detinguda els anys 1980, 1981 i 1982, ja en democràcia

Les següents detencions van arribar el 1980 i 1981, després dels Pactes de la Moncloa i les primeres eleccions democràtiques, per les quals van ser traslladades a Madrid en aplicació de la Llei antiterrorista, mentre que l'última va produir-se el 1982 per exhibir una pancarta amb el lema "Independència" durant la manifestació que el 14 de març d'aquell any va celebrar-se a Barcelona contra la Llei orgànica d'harmonització del procés autonòmic, la LOAPA. Les autoritats van qualificar aquell acte d'"ultratge a la unitat de la nació espanyola" i van enviar les germanes Serra a la presó de dones de la Trinitat, d'on van sortir al cap de dos mesos. En total, quatre detencions i sempre amb el nexe comú de passar per Via Laietana.

"A les dones buscaven humiliar-nos"

Fins ara, Blanca Serra no havia parlat del seu periple, però assistir a les concentracions que se celebren a Via Laietana l'ha empès a fer el pas. "També altres activistes que van patir tortures han començat a narrar la seva vivència arran d'aquesta iniciativa", detalla. En el seu cas, recorda els maltractaments físics de què va ser objecte. "Ens colpejaven amb guies telefòniques i ens van posar la bossa de plàstic al cap, amb la terrible sensació d'ofec que provoca. I, en una altra detenció, van colpejar-me a la planta del peu amb una porra fins a trencar-me diversos dits".

Van colpejar-me a la planta del peu amb una porra fins a trencar-me diversos dits

Més enllà de les pallisses, però, a Serra va impactar-li els mecanismes que els agents empraven perquè se sentís vulnerable, "una sensació de la qual és difícil desfer-te'n per prendre consciència que a fora hi ha col·lectius, companys i una família que et dona suport".

La veterana activista esmenta l'aixopluc que els va representar comptar amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), constituïts el 1978. Un entorn que segurament explica perquè a Via Laietana l'acarnissament als detinguts no fos tan salvatge com a Madrid. "Allà sabien que al carrer no ens esperava ningú i que, en virtut de la legislació antiterrorista, podien tenir-te deu dies incomunicada per fer de nosaltres el que volguessin".

A Madrid sabien que podien tenir-te deu dies incomunicada per fer de nosaltres el que volguessin

L'altre turment que mai no oblidarà són les vexacions a què es veia sotmesa com a dona. "A Via Laietana, tots els agents eren homes i cada vegada que anàvem al bany teníem un d'ells observant-nos amb la porta oberta", explica Serra, per qui "amb aquella actitud buscaven humiliar-nos i utilitzar-nos com a objectes sexuals". Encara avui, confessa que li costa passejar pels voltants de Via Laietana; i més després de saber que alguns nois que la tardor de 2019 van protestar contra la sentència dels líders del Procés també van ser reclosos i atonyinats en el soterrani.

Un alè d'esperança

Exmilitant de l'independentista Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i l'Assemblea de Catalunya, Serra creu que el seu cas difícilment tindrà recorregut penal. I encara menys quan, en unes recents declaracions, l'actual ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a qui el Tribunal d'Estrasburg ha condemnat diverses vegades per encobrir casos de tortura, ha assegurat que la presència de la policia a Via Laeitana és necessària per a la seva "contribució a enfortir la democràcia".

Segons ella, les declaracions de Marlaska constitueixen una autèntica provocació, igual que la proposta del Ministeri que l'activitat policial convisqui amb un espai de memòria. "L'única reparació admissible és que la comissaria esdevingui íntegrament un centre d'interpretació del passat i dignificació de les víctimes, com així ha ocorregut a Xile amb Vila Grimaldi, l'antic centre de detenció i tortura que va existir durant la dictadura de Pinochet", afirma.

Relacionat amb aquest tema

"La reconversió de la prefectura de Via Laietana ha de formar part de la negociació per a la investidura"

Marc Font

L'única reparació admissible és que la comissaria esdevingui íntegrament un centre d'interpretació del passat i dignificació de les víctimes

Veient l'escassa predisposició de l'Estat, a Blanca Serra només li queda l'esperança que la jutge prengui la iniciativa i obri les carpetes que es mantenen tancades per la Llei franquista de Secrets Oficials. Més enllà d'això, la veterana independentista, que continua enrolada al Consell de la República, la Intersindical-CSC o l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), confia que la seva declaració obri als ulls a les noves generacions. "Espero que, a partir del meu testimoni, la gent jove coneguin el que va ocórrer en els calabossos de Via Laietana i altres centres de detenció de l'Estat".

També, en aquesta línia, ha volgut remarcar la continuïtat de les estructures provinents de la dictadura i que, lluny del discurs oficial, la tortura persisteix dins dels calabossos o a fora a través de formes més subtils. "I aquí incloc tant l'espionatge com les infiltracions, amb les quals pretenen aconseguir el mateix: estendre la por a la víctima i al seu entorn més pròxim".