Moreno Bonilla té un acord bilateral amb Ceuta per acollir menors i un pacte de govern amb Vox per impedir-ho

"És veritat que hi ha un acord, subscrit amb Vox, sobre l'acollida de menors, però sempre pel que fa a la llei". Així despatxava, aquest dijous, el president de la Junta d'Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, la postura del seu govern sobre un futur repartiment entre comunitats dels més de 2.500 menors no acompanyats -segons les últimes xifres del Ministeri d'Infància- que romanen sota protecció de l'executiu de Ceuta. Ho feia in situ, des del Palau Autonòmic de Ceuta i acompanyat del seu homòleg, Juan Jesús Vivas aquells que s'han marcat com a objectiu, vulnerant la frontera d'Espanya, entrar de manera il·legal al nostre país ho aconseguissin, estaríem fent un flac favor i un efecte crida de conseqüències imprevisibles", afegia el dirigent popular, seguint el guió de Gènova 13 i instant els de Pedro Sánchez a tornar "tots i cadascun dels migrants". Nens o adults.

L'exigència no és nova. Una rere l'altra, les veus de la plana major del PP —començant pel seu president, Alberto Núñez Feijóo— han martellejat en les últimes setmanes amb el mateix missatge. Ni asil, ni acollida: cal repatriar a totes les persones que van entrar a Ceuta el passat 30 de juliol. No per repetir-ho és més cert (o més legal). I és que el que proposa, ara també, Moreno Bonilla va en contra del dret internacional, de la Llei de Protecció del Menor, de la Llei d'Estrangeria i -aquí ve el paradoxal- d'un acord bilateral que Andalusia i Ceuta van posar en marxa el 2024 per "agilitzar" el trasllat i l'acollida de menors migrants en situacions de "contingència migratòria". Sense tecnicismes: quan els sistemes assistencials de la ciutat autònoma es veiessin sobrepassats.

Així consta en l'acord, al qual ha tingut accés Público, que van signar el conseller de Presidència i Governació de Ceuta, Alberto Ramón Gaitán, i la consellera d'Inclusió Social, Joventut, Famílies i Igualtat d'Andalusia, Loles López. Segons el text, el conveni persegueix la "derivació, integració i protecció" en terres andaluses dels nens, nenes i adolescents que no pugui assumir el sistema d'acollida de Ceuta. A la lletra petita, com funciona l'acord? Molt simple: Ceuta elabora una llista de menors susceptibles de trasllat i Andalusia accepta o denega la seva tutela.

Relacionat amb aquest tema

"Vull un futur en el qual les meves filles no hagin d'arriscar la seva vida per sentir-se segures": les històries de les menors migrants a Ceuta

Laura Anido

11 de gener de 2024. És la data en la qual la Junta d'Andalusia va estampar la seva signatura en el conveni (Ceuta ho havia fet el 29 de novembre de 2023) i el moment en què el seu contingut va entrar en vigor. Des d'aleshores, l'acord té una validesa de quatre anys (prorrogables a vuit). Com a mínim, fins a principis del 2028. Público ha preguntat a les conselleries competents, tant d'Andalusia com de Ceuta, quantes vegades s'ha activat l'acord, amb quants menors i en quines dates. També els ha interrogat sobre la comissió de seguiment que, segons el mateix conveni, regeix el seu compliment: quan es va crear, qui la conforma i quan s'ha reunit. Fins al moment de la publicació d'aquest article, no ha obtingut respostes de cap dels dos Governs.

Veus de l'executiu ceutí es limiten a contestar que la ciutat aplica el sistema de repartiment autonòmic que el Govern central va aprovar, a través d'un nou Reial decret-llei, al març de 2025, i xifren en "més de 600" els trasllats a la península completats a través d'aquest mecanisme. Un sistema que, segons ha comprovat aquest diari, no és incompatible amb l'adopció (i posada en pràctica) d'acords bilaterals com el que comparteixen Ceuta i Andalusia. Són, de fet, camins paral·lels amb un mateix objectiu: blindar l'acollida a Espanya dels menors migrants no acompanyats. Així ho reconeix el desenvolupament legislatiu del mateix decret de 2025: "Podran existir mecanismes bilaterals de cooperació entre les administracions autonòmiques d'origen i de destinació". Público ha preguntat al govern de Ceuta per la possibilitat d'activar aquest acord per descarregar la pressió migratòria i humanitària que porta setmanes suportant la ciutat. La resposta la donava ja ahir Vivas, en una compareixença conjunta conjunta amb Feijóo: "Ceuta no és plataforma per facilitar el pas a la península dels que entrin de manera irregular".

Una incongruència més dels pactes PP-Vox

"No més MENA". Així comença l'apartat sobre immigració de l'acord que, el passat mes de juliol, donava vida al nou gabinet de govern de Moreno Bonilla. Aquesta vegada, de la mà dels d'Abascal. En el text, PP i Vox verbalitzen el seu "rebuig frontal" a la política migratòria del Govern d'Espanya i s'oposen a l'arribada de nous "immigrants il·legals", ja siguin majors o menors d'edat. Tant és així que el duo de dretes es compromet a exercir una oposició "per tots els mitjans legals, jurídics i polítics" a qualsevol mecanisme de repartiment de persones migrants. Público ha preguntat a la Consellera de Juventut andalusa si considera que el pacte de govern amb Vox entra en contradicció amb l'acord bilateral que, fa tot just dos anys, va signar Andalusia amb Ceuta. En cas de conflicte, quin dels dos es complirà? Tampoc hi va haver resposta.

El que és innegable és que, en els últims anys, el PP andalús ha virat el seu discurs migratori cap a Vox. "Andalusia ha de seguir sent terra d'acollida, una terra solidària i generosa per a aquests nens migrants que arriben sols al nostre país", defensava, allà per setembre de 2023, durant la votació parlamentària de l'acord bilateral amb Ceuta, el diputat popular (i aleshores vocal de la Comissió d'Inclusió Social, Joventut, Famílies i Igualtat) Juan Antonio Márquez. Nens i nenes, completava el diputat per Huelva, “que es juguen la vida fugint dels seus països d'origen per buscar millors oportunitats, un futur lluny de la violència, la pobresa i els conflictes”.

Relacionat amb aquest tema

El Govern espanyol i Vivas s'encaren per un pla de trasllat de nenes des de Ceuta sense data ni entitats que les acullin

Inés García Rábade

Però si hi ha una intervenció, durant aquest mateix debat, que és eloqüent és la de la llavors (i ara) consellera, Loles López. “Hi ha un grup polític amb el qual discrepo profundament, i és amb el Grup Vox”, prenia la paraula López, per defensar l'acord. “Si la solució que vostè em planteja aquí”, s'adreçava al portaveu de la formació ultradretana, “quan estem parlant de nens i nenes, de menors, és que, quan arribin en aquestes pasteres a aquestes costes o arribin a Ceuta i ens els derivin, aquesta consellera es posi a la contra, els digui 'mitja volta' i [ells] se'n vagin, s'ha equivocat vostè amb mi".

Altres acords bilaterals

El d'Andalusia no és l'únic acord bilateral que Ceuta ha segellat amb altres comunitats autònomes. Però sí que és diferent de tots els altres per diverses circumstàncies. Público ha localitzat sis convenis entre Ceuta i les comunitats de Catalunya, Múrcia, Euskadi, La Rioja, Cantàbria i Balears. Tots ells van ser signats el 2021, després del salt a la tanca de prop de 10.000 persones instigat pel Marroc com a represàlia per l'acollida en sòl espanyol de Brahim Ghali líder del Front Polisari. Els sis convenis van ser dissenyats ad hoc per donar sortida a la sobresaturació dels serveis d'acolliment ceutins i amb un nombre concret de nens en l'espiell. La primera diferència és, per tant, que l'acord amb Andalusia no està lligat a la crisi de 2021, i se signa, de fet, tres anys més tard. La segona diferència és que no contempla un nombre fix de menors: està obert a acollir successius grups de nens. La tercera i més important, que neix per oferir una via d'escapament "estable en el temps" a la pressió migratòria sobre Ceuta, anys abans que s'aprovés l'actual sistema de repartiment obligatori. En altres paraules: té un clar afany de permanència i de prevenir futures crisis.