El Govern espanyol i Vivas s'encaren per un pla de trasllat de nenes des de Ceuta sense data ni entitats que les acullin

Tres setmanes després de l'entrada multitudinària del passat 30 de juliol, continua el pols polític al voltant dels menors migrants acollits a Ceuta. Aquesta vegada, pel pla conegut aquest dimecres per traslladar a la península, amb caràcter d'urgència, prop de 500 nenes migrants sota la tutela de l'executiu ceutí. "No he pogut dir que no [al pla] perquè no se m'ha plantejat", va assegurar, ja a la tarda, el president de la ciutat autònoma, Juan Jesús Vivas, per al qual, en qualsevol cas, "Ceuta no és una plataforma per facilitar el pas a la península dels qui entrin de forma irregular". Una versió de la història que desmenteixen, sense titubejos, des del Ministeri de Joventut i Infància. "Jo mateixa vaig traslladar personalment al president Vivas totes les vies possibles en la reunió del 8 d'agost i ell va veure bé explorar-les. Totes", responia, als pocs minuts, a través de Bluesky, la ministra del ram, Sira Rego. Amb un últim apunt: "No pot dir que no en té constància".

La veritat és que de moment no se sap gaire cosa del famós pla. Es tractaria, tal com expliquen a Público des d'Infància, d'una "via de treball alternativa" al repartiment entre comunitats que prescriu la llei quan una regió es declara en situació de "contingència migratòria extraordinària". En poques paraules, quan està sobresaturada. Per aquesta nova via, completen des del ministeri, s'aconseguiria atendre "de forma adequada i d'urgència" als casos més vulnerables, mentre avança la "complexa" tramitació dels milers d'expedients dels menors que romanen, a aquestes hores, a la ciutat. Les nenes traslladades, aclareixen veus ministerials, s'integrarien en els sistemes d'acollida d'"organitzacions especialitzades en la protecció a la infància" (encara que la tutela seguiria sent de Ceuta). Un moviment amb el qual s'aconseguiria "destensionar" els serveis socials de Ceuta i alleugerir el futur repartiment solidari entre comunitats. Més de la meitat —almenys les onze del PP— reticents al repartiment.

A les preguntes de Público, el ministeri no aclareix, però, ni quan ni qui les acollirà. Aquest diari s'ha posat en contacte amb diferents organitzacions que disposen dels seus propis sistemes d'acollida. Entre elles, Accem, Cáritas o Aldeas Infantiles. Cap d'elles té, de moment, constància d'aquest pla. "Estem a l'espera d'informació", es repeteix entre les respostes. Tampoc Unicef Espanya —que ha valorat positivament, aquest dilluns, el fons de la proposta— coneix els detalls: "Encara no se sap". El ministeri, per la seva banda, evita donar els noms d'entitats i confessa que el pla està encara en desenvolupament: "És una fórmula de treball més".

Relacionat amb aquest tema

Feijóo sosté que la Llei del Menor no es pot aplicar als nens de Ceuta perquè han participat "en una invasió"

Samuel Martínez

Tampoc actualitza el nombre de menors no acompanyats acollits a Espanya. L'última dada oficial apareix en les memòries de la Fiscalia General de l'Estat (FGE), en l'exercici corresponent a 2024: 16.041 menors. Una xifra que, segons fonts governamentals, hauria baixat, en els últims mesos, al voltant dels 14.000. No gaire lluny, en qualsevol cas, de les 17.081 places "ordinàries" del sistema de repartiment autonòmic. A les preguntes d'aquest diari, Juventut no aclareix si —juntament amb els 25 milions d'euros extraordinaris per Ceuta— aprovarà noves partides addicionals per finançar la creació de places a la resta de sistemes d'acollida regionals. Ni si posarà en marxa una nova ampliació legal de la capacitat del sistema de repartiment, actualitzada per última vegada al juny.

La gestió de la crisi, tres setmanes després

Segons ha pogut saber Público, a 18 d'agost, eren ja 2.255 els nens i adolescents identificats per la Policia Nacional dins de Ceuta. Una xifra que, en els últims 21 dies, no ha parat de créixer. No és casual, raonen veus del Ministeri d'Interior. I és que, afegeixen, la filiació de menors —i d'altres persones en situació de vulnerabilitat— continua sent, juntament amb el reforç fronterer i de seguretat, la màxima prioritat del Govern en la gestió de la crisi migratòria i humanitària que viu Ceuta. El problema ve després: què passarà amb tots aquests menors? Fonts del Govern ceutí denuncien "una pressió sense precedents" sobre el seu sistema d'acollida, al 4.600% de la seva capacitat (29 places). I demanen recórrer a l'"única via" per "recuperar la normalitat" de la ciutat: tornar a "totes" les persones —unes 5.000, segons el Gobierno central; entre 8.000 i 11.000, d'acord amb l'executiu autonòmic— que continuen en territori ceutí. Sí, també als menors.

"La llei és molt clara i la complirem", responia, al matí, la ministra portaveu del Govern i titular de Migracions, Elma Saiz, recordant que la Llei d'Estrangeria (article 35) reconeix una protecció especial per als menors. Unes garanties que —al costat del desistiment de les autoritats marroquines— han impedit que Espanya retorni al país nord-africà un sol menor en els últims 14 anys. Sis d'ells sota governs de signe popular. "El que el PP planteja —des del seu president, Alberto Núñez Feijóo, fins al propi Vivas— no és una reunificació familiar ni un retorn: és una deportació de nens i nenes", criticava, entrada la tarda, la titular de Joventut i Infància, Sira Rego, enquadrant en el terreny de la il·legalitat les pretensions (almenys de paraula) dels de Feijóo. "El retorn ha de ser voluntari i amb garanties", insistia la ministra de Sumar, enumerant les diferents fases del procediment: "Escolta del menor, intervenció de Fiscalia, garantia de drets i cooperació entre països".

Preguntades pels avenços en la gestió de la crisi, fonts d'Interior expliquen a Público que el triatge dels adults "està començant ara". De moment, afegeixen, "a baix ritme". El motiu? L'absència d'espais. Des del ministeri, fa dies que treballen en l'obertura d'un nou centre d'atenció temporal d'estrangers (CATE). Un espai "provisional", amb capacitat per a 400 persones i situat les naus del Tarajal, per a desenvolupar les labors d'identificació, comprovació de nacionalitat i antecedents "en condicions dignes" per a les persones migrants. Mentrestant, ja són 533 els expedients d'asil resolts. Almenys, expliquen veus d'Interior, aquesta era la xifra oficial d'aquest dilluns, després de l'última reunió de la CIAR (la Comissió Interministerial d'Asil i Refugi). Uns tràmits burocràtics que se sumen als constants retorns voluntaris, del ritme d'entre 50 i 100 al dia en les últimes tres setmanes.