Junqueras reivindica l'acord de pressupostos perquè Catalunya avanci i defensa l'IRPF com a "compromís inqüestionable"

La negociació dels pressupostos de la Generalitat d'enguany ha sortit finalment de l'atzucac on es trobava des de feia mesos. El Govern i ERC han firmat aquest dimarts a primera hora un acord clau per l'aprovació dels primers comptes catalans des del 2023, que, si reben llum verda del Parlament, acabaran amb tres anys de pròrrogues pressupostàries i dotaran de més estabilitat el mandat de Salvador Illa. El president dels republicans, Oriol Junqueras, ha desenvolupat a dos quarts de dotze els detalls del pacte assolit des de la seu del partit a Barcelona: "La nostra voluntat és ajudar Catalunya".

El discurs de Junqueras ha filat al voltant d'una idea: Catalunya té "reptes quotidians" en habitatge, mobilitat, salut o educació i, per tant, era necessari dotar-la d'eines i recursos per afrontar-los. L'acord de pressupostos inclou, segons ha dit Junqueras, 500 milions addicionals per a l'ensenyament; 250 milions per a la salut; polítiques en l'àmbit juvenil, com l'impuls del Carnet Jove; 160 milions anuals per a la rehabilitació de pisos (Pla Regenera) i 50 milions addicionals a l'Institut Català de Finances, i un programa de 50 milions anuals per a la promoció de contingut en català a les xarxes socials. Altres eines pactades per "transformar el país" són el Pla de Pobles, per reactivar nuclis urbans; el Pla Clima o les ajudes a entitats per fomentar la llengua en el món de l'esport i la cultura.

A banda de quedar entesos amb les qüestions "quotidianes", el líder republicà ha explicat els acords extrapressupostaris ―els quals ERC i el Govern han esbombat amb força― que han acompanyat la negociació: la construcció del tren orbital; el canvi en la governança del Consorci de la Zona Franca; el Consorci d'Inversions, que es materialitza amb una societat mercantil d'inversions; i el compromís de reforçar l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) perquè en un futur pugui recaptar l'IRPF. "Volíem resoldre les qüestions quotidianes i tenir una oportunitat per aconseguir noves competències i eines a favor del nostre país", ha defensat Junqueras. 

D'aquesta manera, el futur tren orbital ―que està previst que trigui més d'una dècada a estar enllestit― "no només suposarà un canvi de mobilitat", també serà una infraestructura clau per a l'accés a l'habitatge, a la feina i als serveis públics. Alhora, Junqueras ha sostingut la importància del Consorci de la Zona Franca, gràcies al qual les institucions catalanes (Generalitat i Ajuntament de Barcelona) passaran a tenir una majoria a l'organisme. La Zona Franca consta de "10 milions de metres quadrats de sòl industrial", hi treballen "prop de 140.000 persones" i representa el 3,8% del PIB de Catalunya.

La premsa ha insistit diverses vegades en la qüestió del traspàs a Catalunya de la gestió i recaptació de l'IRPF, que ha quedat en un segon pla. Des del punt de vista de Junqueras, ERC no ha rebaixat les seves exigències pels pressupostos, atès que continua sent un "compromís inqüestionable". No obstant això, han endarrerit el tema "a canvi de nous passos endavant per al país". Fonts del partit han assegurat que, de cara a inicis d'estiu, es reprendran les negociacions amb el nou ministre d'Hisenda, Arcadi España, gairebé un any més tard del bloqueig de la seva predecessora, María Jesús Montero.

Quan li han preguntat si confia que el PSOE compleixi els acords extrapressupostaris amb l'Estat, Junqueras ha dit que espera que els ministeris implicats demostrin el seu compromís. Aquest dimecres està prevista a Madrid una comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat.

Qüestionat, també, pel conflicte que actualment enfronta l'executiu català amb el sector de l'educació, Junqueras ha estat concís: "És evident que ERC està profundament inquieta pel futur de l'educació. I, per això, dotem de 500 milions addicionals perquè el Govern no tingui cap excusa per no arribar a bons acords amb els sindicats que representen els docents". El president d'ERC ha insistit que, sense pressupostos, no hi pot haver un increment de sou dels mestres, una de les principals reivindicacions del sector.

Un camí ple d'obstacles

El recorregut per arribar fins aquí ha estat llarg i accidentat. El 21 de febrer, el Consell Nacional d'ERC va comunicar que no negociaria els pressupostos després del fracàs de les converses sobre la recaptació de l'IRPF. Una setmana després, el Govern de Salvador Illa va tirar endavant els comptes de manera unilateral, sense el suport dels seus socis preferents de legislatura. Finalment, l'executiu els va retirar el 18 de març arran de la flexibilització de la posició d'ERC i la possibilitat de continuar negociant sobre altres aspectes. 

Dos mesos exactes i moltes negociacions més tard, el Consell Nacional d'ERC va avalar dilluns l'acord que garantiria l'aprovació dels primers pressupostos de Salvador Illa. Tot plegat, l'endemà que el PSOE i l'exministra d'Hisenda Maria Jesús Montero obtinguessin el pitjor resultat de la història dels socialistes a les urnes andaluses.