Els socis del Govern espanyol posen deures al PSOE perquè el cas 'Plus Ultra' no torni a repetir-se

Dues prioritats. Accelerar la tramitació de la coneguda com a llei de lobbies i endurir l'estatut dels expresidents del Govern espanyol. 15 mesos porta encallada entre les parets del Congrés la primera; 18 anys porta sense reformar-se el segon. Aquestes són les dues línies de treball que, aquest dimarts, ha posat sobre la taula la portaveu del grup parlamentari de Sumar, Verónica Martínez Barbero, el seu soci de govern (i al ventall de partits que habiten el parlament) després del tsunami d'informacions sobre Zapatero que ha deixat la publicació del sumari del cas Plus Ultra. "La norma per regular els lobbies s'hauria d'aprovar abans que acabi aquest període de sessions", dibuixava com a termini límit, en roda de premsa, la política gallega, recordant que el seu grup ha presentat una sèrie d'esmenes per "millorar-la". Entre elles, que les tasques de supervisió i les sancions recaiguin en un òrgan independent o incloure als think tanks dins de la categoria de grups d'interès. I és que, apuntava Barbero, és fonamental tancar "qualsevol porta del darrere". Oculta a l'escrutini públic.

Els expresidents no poden ser ni lobbistes ni consultors amb l'agenda que han construït durant la seva estada a la Moncloa. És la postura que porten dies repetint diferents veus de l'espai de Sumar i que recuperava aquest dimarts Barbero, posant el focus en el Real Decret que regula l'estatut dels expresidents. Una norma que data dels anys 90, amb un lleu reforma el 2008 —sota el govern de Zapatero—, i que des dels partits que conformen el soci minoritari de l'Executiu qualifiquen de "desfasada" i amb "importants llacunes". Per això, expliquen a Público veus del grup parlamentari, estan treballant en un nou text que presentaran "en les pròximes setmanes" a la resta de forces de la Cambra Baixa per començar "com més aviat" amb la seva tramitació.

A aquestes dues "urgències", els partits de Sumar afegeixen una tercera proposta: recuperar el decàleg de mesures -dins del Pla Estatal de Lluita contra la corrupció- que els de Pedro Sánchez van pactar el passat estiu -com a reacció a la detenció del seu llavors secretari d'Organització, Santos Cerdán- amb l'espai de Yolanda Díaz. "Li demanem al PSOE és que es posi les piles amb aquestes mesures", ha defensat davant els micros Barbero, lliscant dues idees més. Transparència i valentia. La primera, perquè el PSOE ofereixi "totes les explicacions necessàries" a la ciutadania. A través, si fos necessari, d'una compareixença pública. La segona, perquè "escolti" les veritables necessitats del carrer: omplir la nevera i pagar l'habitatge.

Relacionat amb aquest tema

La imputació de Zapatero esquerda un dels últims referents compartits de l'esquerra

Víctor López

El bloc del 23J demana més

"No perquè surtin casos de corrupció proposem mesures. Portem mesos insistint en totes aquestes propostes". Així verbalitza Tesh Sidi, diputada de Más Madrid, la tolerància 0 dels partits de Sumar amb la corrupció del bipartidisme. Perquè, recorda la portaveu de la formació madrilenyista, és al voltant del PSOE i el PP on es concentren tots els grans casos de corrupció que han sortit a la llum en els prop de vuit anys de govern de coalició progressista. "Es parla molt dels corruptes i poc dels corruptors", reenfoca el debat Sidi, recordant que, dins del catàleg de mesures que van perfilar a l'estiu els partits de Sumar, va ser el seu partit el que va dissenyar una modificació de la llei de contractació pública per adoptar mesures cautelars contra les empreses corruptores. "El problema és que aquestes empreses segueixen accedint a licitacions públiques", perfila, en una conversa amb Público, la diputada. Per exemple, Acciona, enfangada, primer, en els papers de Bárcenas i, més recentment, en els engranatges del cas Koldo.

També des de Compromís assenyalen a les empreses corruptores com el moll de la lluita contra la corrupció. "El que li demanem al Govern espanyol són accions legals que permeten que aquestes empreses no tinguen mai més la capacitat de contractar o tenir relacions amb l'administració pública", incideix la seva portaveu en el Congrés, Àgueda Micó , per a la qual, de nou, la transparència és una assignatura pendent del soci majoritari de l'Executiu. "El govern ha de donar totes les explicacions oportunes”, trasllada a Público la política valenciana, que fa un pas més que Sumar, demanant explícitament als de Pedro Sánchez que utilitzen "els instruments del Congrés". En altres paraules, que donin la cara. Des de Compromís assumeixen, això sí, que la legislatura seguirà el seu curs i, en conseqüència, exhorten el govern espanyol a treballar perquè "valgui la pena". Com? Aprovant un nou escut social, protegint els serveis públics i recaptant els suports necessaris per impulsar el nou model de finançament. Una "necessitat" especialment imperiosa per a tots els valencians i valencianes, que viuen al territori "més infrafinançat de tot l'Estat".

La mateixa música arriba des del seient del BNG a la cambra baixa, el que ocupa el diputat Néstor Rego. "Mantenim la nostra posició històrica en relació amb la corrupció: tolerància zero, vingui d'on vingui", assegura taxatiu el polític gallec, reclamant explicacions tant a l'expresident com a l'Executiu. "Volem conèixer totes les possibles decisions que van passar pel govern sobre el rescat de Plus Ultra", concreta a Público el portaveu del BNG, recordant que Zapatero no ha estat mai "sant de la seva devoció". "Ens vam oposar de forma molt rotunda a decisions del seu govern que ens semblaven regressives i contràries als interessos de les majories socials", posa en valor Rego. Com la reforma laboral —que, entre altres coses, "va abaratir" els acomiadaments—, la pujada de l'edat de jubilació o les rebaixes salarials als funcionaris. "Aquest govern té compromisos amb Galícia que ha de complir". Dos exemples: la transferència de l'AP-9 o l'estudi per a la implantació de la rodalia ferroviària.

Esquerra Republicana, el partit que dirigeix a Madrid Gabriel Rufián, li posa també deures al Govern espanyol. "Podem exigir en aquest tema des de la legitimitat de qui té les mans netes", treuen pit els republicans, amb més de 90 anys d'història sense cap taca de corrupció."Per això, som exigents davant de qualsevol possible irregularitat", asseguren, en conversa amb Público, veus del partit independentista, compromeses amb la rendició de comptes i l'impuls de mesures "per prevenir, detectar i apartar" als qui es desviïn "del camí de l'honestedat". Una tasca en què, valoren, el PSOE hauria de ser "el primer interessat" a aclarir els fets. "Valentia per blindar les institucions davant la xacra de la corrupció, per donar resposta al malestar de la gent i per avançar en drets", condensen fonts republicanes, que exigeixen, al mateix temps, que Sánchez compleixi "els seus compromisos i acords amb Catalunya".

Relacionat amb aquest tema

Expresidents SL: el 'cas Zapatero' destapa el buit legal sobre les activitats dels qui van ocupar la Moncloa

Víctor López

Més cautelosos es mostren des EH Bildu, que rebutja, de moment, verbalitzar noves peticions al Govern. "Estem a l'espera de les explicacions que doni Zapatero", corroboren a Público fonts abertzales, que secunden les paraules del seu secretari general, Arnaldo Otegi, en una entrevista concedida aquest dilluns a La Vanguardia: "Preferim deixar reposar les coses". I és que, expliquen des del partit independentista, la prudència és la millor arma davant acusacions i indicis com els que dibuixa el sumari pel qual s'investiga l'expresident. Per la seva banda, el PNV, que titllava el cap de setmana passat d'"irresponsable" la continuïtat del govern més enllà de 2026, va al gra: "Tenim un pacte d'investidura que hauria de complir-se". Per als jeltzales, el principal front de batalla és, sens dubte, l'habitatge. Un dret que hauria d'abordar-se "de forma integral" i no amb "decrets parcials i temporals" o lleis que "parxegen la crisi" sense aconseguir atallar-la. Una exigència a la qual veuen poc recorregut: l'aritmètica parlamentària no dóna més de si. Per això, reiteren, "és irresponsable que la legislatura es mantingui fins al final".

"La legislatura ja estava morta abans del cas de Zapatero", resolia aquest dimarts, en roda de premsa, la secretària general de Podem, Ione Belarra, per a la qual el PSOE "és part del problema i no de la solució" en la lluita contra la corrupció estructural del règim del 78. Per això, expliquen a Público veus del partit morat, ja no esperen gaire més del govern de coalició. La mateixa Belarra feia una crida des del Congrés a "emparar" la primavera de mobilitzacions que s'ha gestat les últimes setmanes, amb manifestacions per l'habitatge, la sanitat o l'educació en diferents punts de la geografia espanyola. "Igual que va passar el 15M", apuntava la política navarresa, recordant que van ser les polítiques de Zapatero les que van plantar la llavor del canvi fa 15 anys.