La pagesia del Maresme s'alça contra la decisió d'ampliar la llera de la Tordera: "És abandonar el pagès a la seva sort"

El projecte d'ampliar la llera de la Tordera en el seu tram final, a la comarca del Maresme, ha generat molta tensió entre les administracions i el sector agrari de Malgrat de Mar, representats per la Cooperativa Progrés Garbí. La proposta, impulsada per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), planteja modificar el curs i les defenses del riu per afavorir la inundabilitat controlada de determinades zones. Segons denuncien els pagesos, aquesta opció posa en risc terres de conreu històriques i la viabilitat econòmica de moltes explotacions.

L'origen de tot són els efectes devastadors del temporal Glòria l'any 2020, que va evidenciar la vulnerabilitat de la conca baixa de la Tordera davant episodis extrems. Arran d'aquell temporal, l'any 2022 es van presentar diverses alternatives per minimitzar futurs riscos. L'Agència Catalana de l'Aigua en va posar tres sobre la taula, des de deixar-la pràcticament igual, elevant el marge del riu a l'altura de Palafolls, eixamplar la llera uns 40 metres en el tram final o bé traslladar el marge dret del riu uns 500 metres, fins al Rec Viver, un braç secundari de la Tordera.

L'ACA, amb el suport de l'Ajuntament de Malgrat de Mar, ha optat per la tercera alternativa, la més intervencionista i la que aixeca més recels entre el sector agrari, ja que "implica restringir l'activitat agrària en zones potencialment inundables", explica Xavier Castells, gerent de la cooperativa agrícola el Progrés-Garbí, en una conversa amb Públic.

Relacionat amb aquest tema

La llevantada torna a provocar destrosses al litoral català: quines solucions s'han proposat darrerament?

Judit Castaño

Concretament, la zona agrícola afectada seria la del Pla de Grau. El principal motiu de preocupació és l'impacte directe sobre les terres de conreu. La tercera alternativa preveu recular o eliminar motes per permetre inundacions periòdiques, fet que, segons els agricultors, els genera molta incertesa. Aquesta imprevisibilitat afecta tant la producció com la relació amb els clients i la planificació de les campanyes agrícoles.

A més, segons Castells, el model productiu de la zona no està adaptat a aquestes condicions. "No és una agricultura pensada per inundar-se regularment", explica el gerent de la cooperativa. Els camps podrien quedar inutilitzats durant períodes prolongats. "És abandonar el pagès a la seva sort", resumeix.

En paral·lel, els agricultors denuncien manca de transparència i coherència en el discurs de l'ACA, el Govern i l'Ajuntament. Tot i que des de l'administració s'ha insistit que "no hi ha res decidit", tot apunta cap a la contrària. "Una cosa és dir que no està decidit, i l'altra és que ja estigui en marxa", afirma Castells, posant en dubte la voluntat real de diàleg.

La decisió, per tant, ha sorprès el sector agrari, que assegura no haver estat consultat. "Nosaltres no hem parlat mai ni amb el càmping afectat ni amb altres actors", afirma Castells. Aquesta alternativa també implica que el càmping que hi ha a tocar del riu i del mar haurà de marxar. Durant el temporal Glòria es va inundar perquè està situat a la zona del delta i és per on primer desborda el riu.

Davant d'aquesta situació, la pagesia de la Baixa Tordera ha iniciat mobilitzacions i demandes per aturar el projecte. Reclamen la retirada immediata de l'alternativa 3 i la reobertura d'un procés de diàleg real. Entre d'altres, hi ha hagut tractorades i reunions amb responsables institucionals. L'objectiu, segons Castells, és reobrir el debat "des de zero" i trobar solucions que conciliïn les avingudes del riu Tordera amb la preservació de l'activitat agrícola.