De la manca de relleu generacional a l'agroindustria: les amenaces de les races autòctones de Catalunya

La ramaderia de Catalunya conserva un ampli ventall de races autòctones que formen part del seu llegat natural i cultural. La vaca bruna dels Pirineus, l'ovella Xisqueta, la cabra Blanca de Rasquera, el cavall Pirinenc Català o la gallina del Prat en són alguns exemples de races catalanes destinades al consum. Totes elles comparteixen una característica: són biodiversitat viva i una eina fonamental per a mantenir viu el món rural i els ecosistemes que l'envolten. Animals adaptats durant anys i panys al territori, al clima i a les formes de vida del país, que avui continuen sent una peça clau en la gestió del paisatge, la biodiversitat i la producció d'aliments de proximitat. 

Tot i això, la seva continuïtat està lluny d'estar garantida al 100%. La globalització del mercat agroalimentari, la pressió econòmica sobre les explotacions i, sobretot, la manca de relleu generacional posen en risc un patrimoni que va molt més enllà de la carn, la llet o els ous. És un problema estés al conjunt de la ramaderia extensiva que impacta especialment uns animals amb especial protecció, segons comenten a Públic en Xavier Ribera, president de la Federació d'Entitats Catalanes de Ramaders d'Oví i Cabrum (FECOC), i la Maria Teresa Torner, pionera en el cultiu ecològic i ramadera que administra vaques de raça bruna del Pirineu.

Cal esclarir que es consideren races autòctones catalanes aquelles que tenen el seu origen al país, encara que amb el temps s'hagin pogut estendre a altres territoris. Al país podem trobar les següents races autòctones: l'ase català i cavall pirinenc català entre els èquids; vaca bruna dels Pirineus, vaca de l'Albera i vaca pallaresa en el sector vaquí; ovella ripollesa, ovella xisqueta i ovella aranesa entre el sector oví; la cabra blanca de Rasquera al sector cabrum; la gallina penedesenca, gallina del Prat i gallina empordanesa; i l'oca empordanesa. 

La situació d'aquestes races és diferent segons la seva evolució. Les ovelles Ripollesa i Xisqueta i la vaca bruna dels Pirineus són prou nombroses i s'integren en explotacions competitives, mentre que, per exemple, les races d'aus es mantenen amb una població més reduïda i en una situació més crítica. De la cabra blanca de Rasquera només en queden 4.500 exemplars i una vintena de ramaders en actiu. En qualsevol cas, el valor de les races autòctones va molt més enllà del rendiment productiu. 

En general, pertanyen a troncs genètics allunyats de les races industrials, fet que les converteix en un reservori de diversitat genètica que pot servir per a afrontar reptes com el canvi climàtic, l'aparició de noves malalties o l'adaptació a entorns extrems. A més, la majoria es crien en règim extensiu, en pasturatge en pastures de muntanya, terrenys pobres o zones abruptes. Així, contribueixen a la prevenció d'incendis, al manteniment del paisatge i a l'equilibri dels ecosistemes.

Aquest model permet, a més, obtenir productes amb característiques organolèptiques diferenciades, sovint associades a una criança més lenta i adaptada al medi. Un valor afegit que, en teoria, hauria de traduir-se en un millor reconeixement al mercat, però que no sempre arriba al ramader. Per tot plegat, el Departament d'Agricultura convoca anualment un ajut que l'any passat va beneficiar 10 associacions amb prop de 300.000 euros.

L'oví i el cabrum, un sector en retrocés  

El sector de l'oví i el cabrum és un dels que exemplifica de manera més clara les dificultats de les races autòctones. Xavier Ribera, president de la Federació d'Entitats Catalanes de Ramaders d'Oví i Cabrum (FECOC), alerta que el cens d'ovelles i cabres "ha caigut de manera dràstica i radical" a Catalunya durant els darrers quinze anys. Entre el 2006 i el 2016, el país va perdre gairebé un milió d'ovelles, i avui el cens se situa al voltant de les 310.000 reproductores, sense distingir entre races. En el cas de les cabres, la xifra ronda els 70.000 animals.

"El cens de les ovelles no para de baixar tot i que les explotacions moltes continuen estant obertes", explica. Actualment, aquestes 310.000 ovelles de qualsevol raça de més de 12 mesos es troben repartides en unes 2.100 explotacions. En aquest sentit, detalla que hi ha més de 700 explotacions que tenen dret a l'ajut associat a la producció que un ramader fa. Es tracta d'explotacions amb un mínim de 30 caps (ovelles reproductores) i que justifiquin vendes de 0,6 corders per ovella i any.

Segons Ribera, no es tracta d'una crisi puntual, sinó d'un problema estructural. Moltes explotacions tanquen quan el titular arriba a l'edat de jubilació perquè no hi ha aquest relleu generacional. "És una feina dura, que t'obliga a ser-hi cada dia. No pots fallar", resumeix. "Estem malament, és una feina precària, rústica, que no ens hem adaptat… Hi ha moltes coses per a discutir. Però el principal problema de les ovelles és que és un sector molt vulnerable. Aquesta feina no la vol fer ningú i el relleu generacional fa temps que no es compleix", assegura.

Relacionat amb aquest tema

Així podria adaptar-se el Pirineu al canvi climàtic, segons el CREAF

Públic

Dins l'oví, la raça Xisqueta és un dels exemples més clars dels fruits que donen els esforços de conservació, clarament en millor moment que l'Aranesa, en un cens més baix. Ribera explica que l'associació de la raça Xisqueta es va crear l'any 2008 amb l'objectiu de preservar-ne les característiques genètiques. Des d'aleshores, el cens s'ha estabilitzat al voltant de les 26.000 ovelles i unes 60 explotacions, una xifra que, tot i ser significativa, no garanteix el futur: "Cada any tanca una explotació, qui arriba a l'edat de jubilació, tanca".

Tot i això, destaca els avantatges de treballar amb una raça autòctona com és tenir "animals amb característiques d'adaptació a la zona i clima on es troben". Destaca que l'ovella Xisqueta és rústica, de muntanya, i que aguanta bé el clima de l'hivern al Pirineu i la calor a l'estiu. Aquesta adaptació compensa una menor capacitat reproductiva respecte a races més productives: "No tenen tanta capacitat de reproducció com altres ovelles càrnies, però som del Pirineu i seguim aquí".

"Aquesta feina no la vol fer ningú i el relleu generacional fa temps que no es compleix", diu el ramader Xavier Ribera

I és que es tracta d'una raça que té el seu origen al Pirineu de Lleida, a la zona de la Ribagorça, als Pallars Jussà i Sobirà, la zona del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i tot el seu entorn. Segons detalla Ribera, amb transhumància i la compravenda d'aquests animals, els exemplars de Xisqueta s'ha anat desplaçant cap a les terres planes de Lleida. Actualment, els membres que formen l'associació es troben els dos Pallars, a l'Alta Ribagorça i un parell d'explotacions a la Noguera.

Ribera és clar i contundent amb el seu discurs: "Amb l'ovella en general, veiem que això es va acabant. Cada vegada hi ha menys ovelles i menys ramats. Des que vam entrar a la UE sempre s'ha dit que serien les ninetes dels ulls perquè s'havien de protegir de què baixés el cens, doncs el cens continua baixant. Això passa a Espanya, a Europa i tot arreu. Ni escoles de pastors, ni invents, ni totes aquestes històries. Són muntatges públics que serveixen per campanyes electorals i xerrades. De nous pastors, pocs, i de nous ramats, molt pocs".

Relacionat amb aquest tema

Una recerca conclou que els cavalls poden tenir un paper clau en la prevenció d'incendis forestals

Públic

La bruna dels Pirineus, de la crisi a l'estabilitat  

En el sector boví, la situació presenta alguns matisos diferents. Teresa Torner, ramadera de Mas La Bastida, una explotació prop de Prullans (Baixa Cerdanya), i vinculada a Ramaderes de Catalunya, recorda que la raça de vaca bruna dels Pirineus va viure una etapa molt crítica als anys noranta, quan el nombre d'animals gairebé no permetia garantir-ne la supervivència. Ara mateix, hi ha 283 explotacions inscrites al llibre genealògic de la Federació Raça bruna dels Pirineus, segons fonts de l'organització. "El motiu que es mantingui estable també són les subvencions i ajudes, un al·licient més per a continuar", explica.

Aquesta ramadera explica ser filla d'un home "molt ramader", impulsor dels inicis de la bruna i que "va treballar molt per millorar-la i és una persona reconeguda". Destaca que en el seu cas ha optat per aquesta raça autòctona perquè té una selecció que va començar el seu progenitor, i que ella considera que ha de mantenir: "A nivell de vaca bruna, si un jove comença un ramat sí que ho té complicat, perquè ha de buscar bestiar que s'adapti a casa seva. El meu ramat està adaptat aquí, parteixo d'una base que feia molts anys que s'havia fet selecció", celebra.

Torner també admet que ara s'acosta un salt generacional, puix les explotacions familiars estables han vist com el jovent ha pogut estudiar i no torna a casa. Això no obstant, és més optimista i admet que "la gent busca relleu i no es rendeix". Tot i això, admet que és complicat que algú pugui aconseguir el traspàs d'una explotació i començar un projecte, puix les explotacions familiars també han crescut: "Les subvencions van fomentar que tot això es transformés d'una manera. Volíem ser competitius. En un Pirineu no pots competir amb una granja del pla de Lleida".

En el seu cas, confia que hi haurà un "canvi" i els joves "tornaran per ajudar a transformar les explotacions agràries familiars". "Els que hem tornat és perquè hem volgut, ens ho hem estimat i ens ho hem cregut". "Aquesta competitivitat penso que s'haurà d'estructurar diferent. Jo veig més un futur que es transformi cap a formatges i llet, un petit projecte que pugui controlar fins al consumidor, i les grans explotacions es reduiran. Els joves tornaran, amb tot el que està passant al món hi haurà un col·lapse. Quan la gent vegi que a la ciutat no pot passar tres dies tornaran", insisteix.

La ramadera Teresa Torner creu que "els joves tornaran per transformar" les explotacions agràries familiars"

Tot i això, admet que les races autòctones a Catalunya, així com la resta d'explotacions en l'àmbit general, "van tancant portes". "És un procés en paral·lel. Es manté gran part de les races autòctones a través de les explotacions familiars, l'explotació industrial no les manté, busca creuaments i un altre objectiu d'aquest negoci", sosté. En el seu cas, criar bruna dels Pirineus li aporta tranquil·litat: una raça adaptada a l'altura, amb pocs problemes al part i sense grans exigències nutricionals.

Relacionat amb aquest tema

"La terra està sotmesa a molta especulació, a altres interessos econòmics que no són els agraris"

Judit Castaño

Què aporta criar una raça autòctona?  

En aquest sentit, Torner diu que no li suposa "maldecaps": "Tots els canvis serien empitjorar la meva tranquil·litat", insisteix, assegurant que buscar creuaments més productius "afegiria problemes", entre altres coses, perquè tindria un índex d'assistència al part més elevat (ara roda entre el 0 i l'1%). Per Torner, criar una raça autòctona aporta "identitat del lloc", i recorda que "entre la pagesia també hi ha rols": "Si vols uns exemplars de bruna que no tindràs problemes, ja hi ha un seguit de cases que pots anar". Així, destaca que als 1.700 metres on estan les seves vaques, a altres creuaments els costaria més adaptar-se.

"Hi ha aquesta identitat, aquesta cultura, aquesta rusticitat", afegeix, admetent que és una responsabilitat. "La gent que està cuidant el territori, que són conscients del que fem i com ho fem, realment fa aquesta elecció malgrat els obstacles. Tenim la responsabilitat tant per la raça com per la feina que estem executant cada dia. Hem de buscar manera de sobreviure: la pota econòmica és important, però s'ha d'equilibrar amb la persona", argumenta la ramadera.

Ribera coincideix que l'adaptació al territori és bàsica: "Si tinguéssim ovelles que no fossin de la nostra raça, no les podríem tenir a la intempèrie com a l'estiu, no podrien anar en pastures agrestes de muntanya… La nostra ovella permet fer aquest aprofitament", reivindica. Tot i que el nivell de reproducció no és tan elevat, està content amb el nombre de parts que fan: són ovelles "molt criadores" i els surt "molt rendible". "La barrera territorial que tenim són les pastures i no cal complicar-nos", insisteix. "Si la poguéssim fer baixar als plans de Lleida o zones agrícoles molt poderoses segurament tindria una reproducció més elevada, però som del Pirineu", es reivindica.

 "Si tinguéssim ovelles que no fossin de la nostra raça, no les podríem tenir a la intempèrie com a l'estiu", diu Ribera sobre l'adaptació al territori 

El criador d'ovella Xisqueta destaca que les races autòctones com la seva han de complir "estrictament" amb uns estàndards, així com les condicions del pla de millora genètica de la raça, amb tots els animals de la raça. "Quan compartim pastures a l'estiu, aquí al Pirineu, ens ajuntem a la muntanya pública amb diversos ramaders, agrupem el bestiar, ens guarda les ovelles durant tres mesos dalt a la muntanya. Tots complim el mateix guió, si vols estar a la raça ja saps el que et toca", explica. "No pots deixar entrar animals a l'explotació que no siguin d'aquest, molt menys els mascles que puguin ser més reproductors", afegeix.

Relacionat amb aquest tema

La manca de relleu generacional i la baixa rendibilitat deixen sota mínims la ramaderia del Pirineu

David Rodríguez

Torner lamenta que als productors petits els toca fer "tots els papers de l'auca: comercial, pagès, mantenir la canalla… Com hi ha tants projectes i opcions de proximitat, s'han posat les piles. El territori ha fet el salt cap a proximitat i qualitat". Al seu torn, Ribera recorda que "cada vegada que hi ha reforma de la PAC (Política Agrària Comuna), vinga que si retallades, que si tindrem problemes, ajustar per veure per on ens la fotran… Des del 86 ha sigut així i s'ha anat mantenint". "La PAC és perquè Europa tingui suficiència alimentària garantida de qualitat, traçabilitat i seguretat, el consumidor pot estar tranquil", reivindica.

"Com hi ha tants projectes i opcions de proximitat, s'han posat les piles. El territori ha fet el salt cap a proximitat i qualitat", sosté Torner

Tot i això, lamenta que tinguin la "guerra perduda" amb el tema de la fauna perquè "cap partit traurà els llops o els ossos perquè la societat i està a favor". També que els buits sanitaris o problemes com la dermatosi puguin obligar a sacrificar ramats sencers, i descarta que es pugui tornar a començar un cop això passa. I lamenta que arribin malalties com la llengua blava "de la qual abans ens en rèiem i quan ens ha tocat no hem rigut tant": "Sort del Govern que ha estat al cas, ho vam fer bé i vam poder vacunar".

Per tot plegat, entén que la gent jove no s'hi vulgui dedicar: "Si tens un ramat d'ovelles, no et cases amb una persona, et cases amb les ovelles. Hi has d'estar cada dia i tot l'any, nevi, plogui, faci sol, calor… Si no hi estàs, ets pell. D'aquí fracassen tots els joves, a la primera corba descarrilen, una cosa és la teoria i l'altra pràctica, el pic i pala és cada dia. No pots fer números perquè 2 i 2 en un ramat d'ovelles fan 1", argumenta, assegurant que "ric tampoc no te'n faràs".

Les races autòctones al mercat  

Més enllà de tot plegat, les races autòctones també es distingeixen al mercat i al plat del consumidor. La carn de l'ovella Xisqueta té un gust particular gràcies al greix infiltrat dins de la massa muscular, que també la fa més tendre. "Són animals de molta qualitat, que han de menjar en general una bona fórmula per engreixar, s'han de sacrificar el període que toca…", relata Ribera. "Són animals forts, valents i que poden anar a tot arreu", afegeix sobre el motiu que els atorga aquestes qualitats.

Torner ho compara organolèpticament amb un aliment com les patates "Si n'agafes una del Maresme i una de muntanya, com que el desenvolupament és molt més lent i més dur, aquella patata té un altre sabor". Amb el bestiar passa igual, defensa, puix si el deixes desenvolupar "al seu ritme" té uns gustos "molt més intensos" que el consumidor final pot percebre. "És com si fas producció ecològica o industrial pots identificar aquesta potència de sabor. La qualitat no et deixa anar l'aigua que et deixa anar la carn del supermercat", argumenta, reivindicant la seva "qualitat impecable": "Als petits es controlen moltíssim".

La ramadera destaca que la raça autòctona hi ha unes "garanties nutricionals elevades". "Saps que és un animal criat al territori, a banda de l'efecte positiu de gestió de territori, cultura, proximitat… Si tu consumeixes races autòctones del teu territori, saps que té uns atributs que et convenen millor que no pas les d'aquests acords del Mercosur d'un bistec que et vingui de l'Uruguai". Torner defensa que, nutricionalment, és com menjar fruita de temporada: "Si mengem pinya, no hem entès alguna cosa, perquè aquí no tenim pinyes. La carn que se'ns cria a casa nostra té uns valors nutricionals que no te la resta". Amb tot, alerta que aquí s'entra al "joc molt pervers" i la "màfia" de l'etiquetatge: "Hi haurà traçabilitat, però no tothom fa les coses correctament".

Mentre el mercat al qual es ven la vaca bruna dels Pirineus és bastant local, els productors de Xisqueta es troben aquí "un altre dels grans esculls", puix el consum de carn ha "disminuït de manera notable a Catalunya": "La gent no vol menjar carn de corder". Ribera detalla que ocupa una posició molt secundària dins la cistella de la compra familiar catalana, actualment al lloc 12, per darrere de la resta de carns principals. Segons detalla, el sector depèn de l'hostaleria, restauració i bars (Horeca), i del "mercat musulmà on és molt apreciat" i l'exportació. 

Segons detalla el responsable, del 80% de la producció catalana de xai viu es destina a l'exportació, principalment al nord d'Àfrica, amb el Marroc com a principal destí. Aquesta dependència exterior contrasta amb una realitat paradoxal: tot i disposar d'una indústria càrnia potent, Catalunya continua important xai d'altres territoris de l'Estat. "Per festes de Nadal sempre hi ha un repunt, però després baixa el preu i s'estabilitza", afegeix, insistint també que es nota l'augment de demanda per la festa del xai de la religió musulmana: "Aprecien molt la nostra carn".

La viabilitat de les races autòctones  

Ribera explica que les ajudes econòmiques van en funció dels trams on s'ubiquen en relació amb el cens d'animals de cara raça. Com que de l'Aranesa, per exemple, "en queden molt poques", tenen més ajudes que no pas la Xisqueta, "que no està tant al tram de perill d'extinció". Actualment, l'associació compta amb uns 65 ramaders d'oví de raça xisqueta, una xifra similar a la que hi ha a l'Aragó, amb qui Catalunya comparteix el llibre genealògic. "Jo tinc 64 anys i els dies passen. El meu nen no compto pas que faci pas aquesta feina", insisteix.

Al seu torn, Torner creu que les ajudes estan mal enfocades. En comptes dels incentius, creu que per mantenir races autòctones "seria molt més factible contribuir i buscar recursos pel tema del mercat": "Aquest incentiu és una ajuda pel que ja ens hi dediquem, però al final la gent no en treu un profit". Creu que s'hauria d'haver apostat per una altra línia ja fa anys, "en comptes de mirar pressupostos i ajudes".

Així, explica que la vaca bruna del Pirineu surt en "desavantatge al mercat", puix no té el mateix valor que un vedell creuat. Per això, creu que s'hauria d'haver treballat en una "línia de carn 100% bruna dels Pirineus", seguint exemple de productes com el Brunat, el primer formatge elaborat a base de llet de vaca de la raça. "La bruna té íntegrament la seva identitat com una vaca rústica, que es defensa en territoris de muntanya, i aprofita recursos, s'adapta, i no necessita uns grans requisits nutricionals per tirar endavant", reivindica.

El que proposa la ramadera és que el valor de marcat sigui "adequat" i la bruna estigui "valorada": "Les races autòctones haurien de tenir un valor base. La carn té unes especificacions. Si surts amb preu generalitzat de llotja, el preu base. Si parteix d'una base que tinguin un valor equilibrat, estaríem jugant amb regles més justes", insisteix la productora.

Futur desigual de les races autòctones  

Ribera no veu amb molt optimisme el sector en general, davant la manca de relleu i persones que "no han gestionat mai un ramat". "Hi ha tots els discursos de l'associacionisme, del relleu generacional, de les escoles, dels caps de setmana… Són invents del TBO que no serveixen. Vacances compartides? Quines vacances has de fer? No puc anar al ramat del veí a gestionar. Sempre hem tingut savis que ens han donat lliçons de com ho hem de fer, però tothom plega", etziba, crític. Creu que és molt complicat que hi hagi nous ramats: "Començar de zero és impossible". 

Torner és més optimista i assegura que no s'ha de patir pel futur de les races autòctones, almenys no més del que ens hem de preocupar del sector en general, i sempre que es busqui fórmules per adaptar el model: "Si no hi ha una crisi sanitària bestial de buits sanitaris a saco, no hem de patir. Això ja ho veurem, n'hem viscut diverses, però mai les van acabar de matar totes. Hem de ser optimistes".