10 xifres que desmunten el mite de la igualtat assolida entre homes i dones a Catalunya

Amb el 8-M de taló de fons, repassem 10 xifres que desmunten el mite que la igualtat entre homes i dones ja és real i que demostren que la lluita feminista és més necessària que mai, sobretot en un moment d'auge de l'extrema dreta i dels discursos que neguen la violència sexual o la desigualtat de gènere. L'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) posava damunt la taula la següent dada: un terç dels nois joves pensa que hi ha desigualtat de gènere en perjudici dels homes i que la violència masclista és un invent feminista.  

Les dones cobren 5.500 euros menys que els homes

Segons un informe de la UGT, el sou mitjà anual dels homes a Catalunya l'any 2023 va ser de 32.721 euros, mentre que el de les dones va ser de 27.240 euros. Per tant, les dones cobren 5.480 euros l'any menys que els homes per la mateixa feina, el que suposa 456 euros mensuals de diferència. Tot i que en els darrers anys la bretxa ha anat disminuint -actualment la diferència salarial se situa en el 16,75%, pràcticament la meitat que fa una dècada (25,10%)- encara és insuficient per assolir la igualtat salarial real. 

Menys càrrecs directius

Les dones tenen menor presència en càrrecs directius i en llocs de decisió, on els salaris són més alts i amb més complements. Si es tenen en compte aquests plusos, la bretxa s'eleva fins al 31,66%, el doble que la del salari base. Segons les dades del 2023 de l'informe de la UGT, les dones van cobrar de mitjana 492,60 euros al mes en complements salarials mentre que per aquest mateix concepte els homes van percebre 720,30 euros. Si s’afegeixen els complements salarials i altres extres, la bretxa total mensual s'elevaria fins al 19,65%.

El 70% dels estudiants de Dret són dones, però no ocupen càrrecs directius 

En el sector de l'advocacia, a Espanya, només el 28% de les dones ocupen càrrecs directius en despatxos professionals i la xifra descendeix fins al 24%  quan es tracta de membres del consell d’administració de les firmes, segons dades de la IBA (International Bar Association) del 2024. Aquestes dades contrasten amb les xifres que proporcionen les universitats de dret, on aproximadament el 70% de les alumnes són dones.

Les dones són les que es redueixen la jornada 

Segons l'informe de la UGT, el treball a temps parcial afecta majoritàriament les dones i sovint no és una decisió volguda, sinó una conseqüència de la necessitat de compatibilitzar la feina amb la conciliació familiar. Aquesta reducció de jornada impacta directament en els ingressos mensuals, en les oportunitats de promoció i, a llarg termini, en les pensions. A més, les dones continuen assumint majoritàriament les excedències i reduccions de jornada per atendre els fills o familiars dependents.  

El pes de les tasques de cura recau a la dona

El pes de les tasques de cura continua recaient majoritàriament sobre les dones. La taxa d'ocupació de les dones baixa del 78% al 71,50% quan es tenen fills mentre que en el cas dels homes s'incrementa del 79,8% fins al 88,2% quan són pares. D'altra banda, un 85,9% de les excedències per cura de fills les van demanar les dones. 

Les dones dediquen més de tres hores al dia a la llar  

Segons la darrera Enquesta de l'ús del temps de Catalunya 2024, les dones dediquen tres hores i 17 minuts cada dia a les tasques de la llar i de cura, mentre que els homes hi destinen dues hores. Per tant, la bretxa entre gèneres per a les feines domèstiques persisteix, tot i que recula respecte a l'anterior edició de la mateixa enquesta (2010-2011), quan les dones hi dedicaven tres hores i 52 minuts, i els homes dues hores i dos minuts. 

Segons l'estudi, més de la meitat de les dones planifiquen els àpats, la neteja o la compra a casa, i s'ocupen de les tasques relacionades amb els infants, mentre que de mitjana, només un de cada cinc homes afirma que s'ocupa d'aquestes feines domèstiques.

Les dones són minoria en l'àmbit de la ciberseguretat  

Segons l'estudi Dones en ciberseguretat a Catalunya, elaborat per l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, només el 22% dels perfils professionals de ciberseguretat estan ocupats per dones. La posició d'expert en ciberseguretat legal, on les dones suposen el 37% del total, és la que té una menor demanda laboral no coberta i el salari més baix. En nombres absoluts, és el perfil d'expert en gestió de riscos el que dona feina a un major volum de dones, i també és el segon per la cua en remuneració econòmica. A més, només el 7% dels estudiants de ciberseguretat són dones. 

Relacionat amb aquest tema

Per què els discursos antifeministes guanyen terreny entre els més joves?

Judit Castaño

Menys dones fent informació política

Els principals mitjans audiovisuals de Catalunya han reduït la presència de les dones en la informació política, que havia arribat a un màxim entre 2021 i 2022, amb reduccions entorn de 5 punts percentuals en els darrers dos anys (2024 i 2025), segons dades del Consell de l'Audivosiaul de Catalunya (CAC). El fenomen s'agreuja perquè el retrocés es produeix també en les tertúlies, on són els programes els que decideixen la composició de les taules d’opinió.  

Les dones tenen sous més baixos 

La diferència de gènere a la UE es manté significativa a les persones amb rendes més baixes, segons dades d’Eurostat. L’any 2022, un 17% de les dones treballadores tenien sous baixos, davant del 12,6% dels homes. Tot i una lleugera millora respecte al 2018 (18,2% dones i 12,5% homes), la desigualtat persisteix. A Espanya, el 17% de les dones tenen sous baixos, gairebé el doble que els homes (9%). 

Dones amb problemes de salut mental, les més discriminades

Segons l'informe Dones, Salut Mental i Drets Sexuals i Reproductius, de Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, les dones amb problemes de salut mental són les que pateixen més discriminació. El document exposa que les vulneracions dels drets que viuen aquestes dones, com també passa amb les que consumeixen droga, és una realitat "especialment silenciada". L'estigma o el control institucional "limiten, de manera sistemàtica la seva autonomia i capacitat de decidir sobre el cos, la sexualitat i la vida". Això es manifesta en "sobreprotecció, paternalisme, qüestionament sistemàtic de la credibilitat i la capacitat de decisió".