El Suprem permet el retorn de Puigdemont després de l'aval del TC a l'amnistia

Després de nou anys d'exili, l'expresident del Govern Carles Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín i Lluís Puig ja poden tornar a Catalunya, després que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena -instructor de la causa de l'1-O- hagi aixecat les ordres de detenció que pesaven sobre ells si trepitjaven territori estatal. La decisió de Llarena ha arribat tot just una hora després que es conegués la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que ordenava justament al Suprem l'aplicació total de l'amnistia als líders del Procés. 

En el seu text, però, Llarena ha recordat que encara no té la sentència definitiva del TC, però que és “proporcional” deixar sense efecte les ordres de detenció. L’aixecament d’aquestes, segons ha dit, no implica l'aplicació de l’amnistia.

En concret, el Ple del TC ha estimat amb els set vots de la majoria progressista enfront dels cinc en contra de la minoria conservadora el recurs de l'exconsellera Dolors Bassa a partir de la ponència del president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido. Així mateix, el magistrat conservador Jose María Macías ha retirat la seva proposta respecte al recurs de l'exconseller Jordi Turull, menys crítica amb el Suprem que la del president del TC.

Relacionat amb aquest tema

L'auge d'Aliança Catalana amarga el retorn a Puigdemont

Joan Serra Carné

La resolució de Pumpido serveix per fixar doctrina per a la resta de les empares de condemnats i processats per rebel·lia pel Procés, entre ells Puigdemont. A banda del seu retorn a Catalunya, l'aplicació de l'amnistia quan arribi també ha de suposar el final de la inhabilitació del president d'ERC, Oriol Junqueras, de manera que podrà tornar a ser candidat de la formació en futures eleccions. 

Llarena aplicarà l'amnistia quan conegui la sentència del TC

En la seva interlocutòria, Llarena afegeix que l'execució de les ordres durant l'interval podria ocasionar una privació de llibertat que l'examen de les sentències revelés improcedent i el perjudici de la qual no quedaria eliminat pel seu posterior aixecament. Davant d'aquest risc, i atenent al caràcter estrictament transitori d'aquesta decisió, el jutge considera "proporcionat" deixar provisionalment sense efecte les ordres, ja que les finalitats d'assegurament de la causa no justifiquen, en aquestes circumstàncies, la seva execució immediata abans de comprovar la incidència del pronunciament constitucional i sense perjudici de resoldre després el que resulti jurídicament oportú.

El llançament de les mesures, afegeix la interlocutòria, "no declara aplicable l'amnistia, ni extingeix la responsabilitat penal ni resol les qüestions restants pendents, i una vegada conegut el text íntegre de la sentència, l'instructor decidirà sense demora sobre la confirmació o modificació de la decisió que ara s'adopta, mitjançant resolució motivada i amb observança dels tràmits legalment exigibles".

L'argumentari de Conde-Pumpido

El debat al TC s'ha centrat en la interpretació que ha fet el Suprem de no aplicar l’amnistia a la malversació al·legant que els líders del Procés “van obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial” amb l’ús de diners públics per finançar l’1-O. Segons la Sala Penal, això els va permetre assolir els seus objectius sense haver de posar diners de la seva butxaca.

Relacionat amb aquest tema

El Constitucional ordena aplicar l'amnistia als líders del Procés

Judit Castaño

El Suprem també ha fet servir fins ara l’argument que el referèndum hauria afectat els interessos financers de la Unió Europea, una tesi que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va descartar en la seva sentència del juliol. 

En la seva ponència, Conde-Pumpido rebutja els dos arguments que ha fet servir el Suprem i l'acusa d'haver fet una interpretació "clarament expansiva, oposada a la finalitat de la norma i contrària al reu" de la llei. Per això, diu que cal amnistiar la malversació per "lògica i sentit comú".