L'extrema dreta fa cada vegada menys por: així va deixar de funcionar la "por" a Vox com a arma electoral

"Espanya és molt millor que el PP i Vox". Pedro Sánchez va iniciar amb aquest discurs la campanya de les eleccions generals del 23-J, sis setmanes després de la desfeta del seu partit als comicis autonòmics i municipals del 28-M. Quin era l'objectiu? Els socialistes tenien clar que, si volien recuperar pes a les urnes, havien de mobilitzar l'electorat progressista. I l'estratègia passava per posar damunt la taula els riscos d'una legislatura amb l'extrema dreta a la Moncloa.

"Això no va de Sánchez o Espanya. Això va de Sánchez o un Govern de Feijóo i Abascal. Això va d'un Govern progressista del PSOE amb el partit de Yolanda Díaz o d'un Govern del PP i Vox". El president va utilitzar el mateix reclam per acomiadar el seu acte de final de campanya. L'acte en què els ministres i les ministres del partit van ballar al ritme de Rigoberta Bandini. L'acte en què van acabar d'abraçar el mem del "perro sanxe".

El líder dels socialistes no va ser l'únic que va aprofitar aquesta narrativa ara fa dos estius. "El PP i Vox són un perill per a la convivència, per al progrés i per a Espanya", va advertir l'aleshores ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta. Pilar Alegría també va demanar als aragonesos una "mobilització màxima" en la convocatòria electoral, sobretot per part d'aquelles persones que havien estat "apel·lades directament en els pactes de la vergonya" dels populars amb l'extrema dreta.

Relacionat amb aquest tema

De la llei antidesnonaments a la regulació del lloguer de temporada: una dècada de batalla legislativa pel dret a l'habitatge

Judit Castaño

I de la mateixa manera va fer campanya la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, abans al capdavant de Política Territorial. "La propera legislatura va de nosaltres, de continuar igualant drets. És a les nostres mans decidir-ho a les urnes, perquè podem retrocedir amb PP i Vox o continuar avançant amb el PSOE", va reivindicar aquell mes de juliol Isabel Rodríguez.

Les consignes no canviaven gaire a l'esquerra alternativa. Sumar va parlar de Vox com "un perill públic (...) per a moltíssima gent" i la seva candidata va fer una "crida a la ciutadania" perquè sortís a votar des de l'escola on havia dipositat la seva papereta. "Ens hi juguem llevar-nos demà amb més drets, més democràcia i més llibertat", va declarar Yolanda Díaz. "És important que cap vot progressista es quedi a casa", va insistir el mateix dia el portaveu de campanya de la coalició, Ernest Urtasun.

La por a l'extrema dreta va fer –finalment– efecte. Els socialistes van donar la sorpresa i van aconseguir revalidar un Govern que semblava destinat a acabar en mans del Partit Popular. El PSOE va aconseguir 121 escons i tres de cada deu vots, sent el segon partit més votat. El PP va acabar en primera posició amb 137 escons al Congrés, però no va aconseguir sumar majoria per investir el seu candidat, Alberto Núñez Feijóo. Sumar i Vox van tancar la nit electoral al voltant del 12% dels sufragis. 

"El resultat de les autonòmiques i municipals del mes de maig va donar ales als populars per insistir en la idea d'un suposat canvi de cicle. El PSOE va aconseguir capgirar aquesta narrativa i mobilitzar el seu electorat. Els pedaços que va posar l'esquerra alternativa per concórrer van afavorir en part l'aritmètica que ara tenim a l'hemicicle i que cada vegada sembla més complicada de repetir", recorda Eduardo Bayón, politòleg i autor de Lucha de tribus (La Esfera de los Libros).

Relacionat amb aquest tema

El PP està en risc de desaparició a Catalunya per l'auge de Vox i Aliança Catalana?

Jose Carmona

El plantejament va ser el mateix durant la campanya de les eleccions europees del 2024, gairebé un any després d'haver revalidat l'Executiu. "Europa ens mira, el món ens mira, perquè veu com altres democràcies consolidades pateixen l'avenç d'una onada reaccionària que a Espanya vam aconseguir frenar el 23-J", va defensar durant un dels actes del partit Pedro Sánchez. El president també va alertar de la reducció de la "igualtat entre homes i dones" i dels riscos que suposaven per al col·lectiu LGTBIQ+ els pactes autonòmics del PP i Vox. Els populars van tornar a ser la llista més votada amb el 34,2% dels vots. El PSOE va fregar la victòria amb el 30,2%. L'extrema dreta es va quedar lluny d'ambdós resultats: ni tan sols va arribar a reunir una de cada deu paperetes.

"La por a Vox va funcionar com a actiu electoral i va mobilitzar sectors progressistes [tant a les generals com a les europees], especialment dones, que acudien a les urnes amb la premissa de frenar l'extrema dreta. Aquest discurs, però, ha perdut eficàcia: no tant pel creixement de Vox, sinó pel desgast del mateix PSOE", reflexiona Núria Alabao, antropòloga, periodista i autora de Las guerras de género: la política sexual de las derechas radicales (Katakrak).

Relacionat amb aquest tema

Les causes que expliquen l'èxit de Vox a Extremadura: la ruptura amb el PP, una campanya estatal i la carta de l'"abandonament"

Víctor López

En la mateixa línia apunta Paloma Piqueiras, doctora en Comunicació Política: "El 23-J va demostrar que l'amenaça de l'extrema dreta pot funcionar com a mecanisme d'alerta puntual. La possibilitat d'un Govern de PP i Vox va activar un vot progressista defensiu que va impedir que l'extrema dreta toqués poder. El problema és que plantejar eleccions des de la defensa i no des de la proposta pot funcionar una vegada, però no eternament".

Qui ha acabat amb la 'por' a Vox?  

L'extrema dreta ha deixat de ser vista per molts ciutadans com una amenaça. Si més no, així ho suggereixen les darreres enquestes i els resultats de les eleccions extremenyes del passat diumenge. El PSOE encara intenta treure punta al mantra que Vox ve i sostenir-lo en el temps. Elma Saiz, de fet, va iniciar la seva trajectòria com a ministra portaveu dient que, si els ciutadans de les comunitats on el PP va pactar amb Vox "encara" no estaven "patint les conseqüències d'aquests governs, d'aquesta involució, d'aquestes retallades (...)" era perquè hi havia "un Govern d'Espanya" que els estava protegint.

El recorregut d'aquest discurs serà més fàcil d'analitzar després de les properes convocatòries a l'Aragó, Castella i Lleó i Andalusia, però fins i tot els propis candidats comencen a dubtar-ne de l'eficàcia. "El PSOE ha de tenir un projecte propi. (...) Encendre la por a l'extrema dreta no funciona", va augurar aquest dilluns el líder dels socialistes castellans i lleonesos, Carlos Martínez.

L'actiu que va aconseguir capgirar gairebé totes les enquestes el juliol del 2023 mostra ara símptomes de fatiga. Espanya ha deixat d'espantar-se davant l'ascens de Vox. Quins són els motius? Pau Casanellas, professor d'Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), relaciona el gir de guió amb la falta de mesures contundents en l'àmbit social i les notícies que arriben des dels tribunals: "L'experiència històrica ens ensenya que les àmplies coalicions contra l'auge del feixisme al segle passat no només generaven il·lusió apel·lant al perill feixista, sinó que també oferien una alternativa de transformacions socials profundes. La por a Vox va funcionar en les darreres eleccions generals, quan encara no havien sortit els suposats casos de corrupció que han anat esgotant el crèdit del PSOE".

El mateix assenyalen la resta de veus consultades per aquest diari. "L'esquerra ha demanat el vot per frenar retrocessos, però ha deixat poc espai a un relat d'avançaments. La por que va ser decisiva fa dos anys no és reutilitzable sense propostes ambicioses", adverteix Paloma Piqueiras.

"Els darrers escàndols de corrupció i els casos d'assetjament sexual que esquitxen el partit, juntament amb una sèrie de contradiccions flagrants –com impulsar la criminalització de la prostitució mentre alts càrrecs socialistes apareixen vinculats al seu consum–, han generat desafecció i abstenció entre els potencials votants del PSOE. Si el partit perd credibilitat, l'estratègia deixa de funcionar, per molt urgent que sigui l'amenaça", insisteix Núria Alabao. Les esquerdes a l'esquerra alternativa tampoc no ajuden a connectar amb l'electorat.

La bancada popular té, a més, la seva corresponent quota de culpa. "El PP n'és igualment responsable perquè, en pactar amb l'extrema dreta, emblanqueix l'ecosistema polític en què opera Vox; dit d'una altra manera, quan accepta els seus marcs discursius normalitza les polítiques del partit de Santiago Abascal", explica Paloma Piqueiras.

La institucionalització de l'agenda ultra fa que s'esbanyi la sensació d'amenaça, una amenaça que, d'altra banda, pot trucar "en qualsevol moment" a les portes del PP. "Feijóo ha comès errors estratègics en no resoldre de quina manera es relaciona amb Vox: no pot actuar com a competidor i soci alhora. El nou cicle electoral que han impulsat els populars [a nivell autonòmic] pot acabar amb l'extrema dreta convertida en el nou partit de moda", afegeix Eduardo Bayón.

A Gènova intenten –ara per ara– treure importància al creixement de l'extrema dreta i diuen que "és lògic que hi hagi tensió" entre ells i Vox, però confien en un "enteniment" i creuen que tots dos partits poden créixer en paral·lel. Ester Muñoz, portaveu del Grup Popular al Congrés, intentava capgirar la truita i responia en aquests termes dimarts passat: "Els pactes que fan por no són els pactes del PP amb Vox, són els pactes del PSOE (...) La por a la dreta ja no cola".

Què poden fer les esquerres per alertar –una altra vegada– dels riscos d'una legislatura en mans de l'extrema dreta? Aquest actiu electoral està completament esgotat o pot tornar a funcionar?

L'agenda social, clau per sortir del sotrac  

"Les esquerres han de substituir les moralitzacions i els grans discursos abstractes per polítiques concretes i significatives. La coherència entre el que es diu i el que es fa és l'única manera de recuperar credibilitat. La gent no necessita lliçons sobre què ha de témer, sinó raons tangibles per creure que votar l'esquerra o no fer-ho pot suposar una diferència en la seva vida quotidiana", precisa Núria Alabao.

El CIS ha situat en el seu baròmetre de desembre l'habitatge, la "crisi econòmica" i la corrupció com tres dels cinc principals problemes dels espanyols. La situació de l'habitatge no baixa de la primera posició des de finals del 2024. La qualitat de la feina i la sanitat també s'han colat aquest mes a la part alta de la taula.

El Govern espanyol no ha aconseguit –de moment– donar resposta a aquestes "qüestions materials" i és precisament aquesta incapacitat la que acaba provocant una "dretanització de l'electorat, no només a Extremadura, sinó a Espanya i a tots els països d'Europa", recalca Eduardo Bayón.

Els ingredients de la recepta estan a la vista. Les esquerres en general i els socialistes en particular han de desplegar una agenda progressista que arreli en el dia a dia de les famílies perquè l'alternativa conservadora pugui tornar a fer por. Així ho resumeix l'historiador Pau Casanellas: "La solució no passa només per parlar dels perills de l'extrema dreta, sinó que cal plantejar –si ets al Govern, emprendre– una alternativa il·lusionant, amb polítiques de transformació profundes que permetin visualitzar les diferències entre un bloc i l'altre en matèria d'habitatge, feminisme o serveis públics. Les esquerres han d'oferir una alternativa que permeti diferenciar la seva gestió de la gestió neoliberal".