Les causes que expliquen l'èxit de Vox a Extremadura: la ruptura amb el PP, una campanya estatal i la carta de l'"abandonament"
Els experts consultats per 'Público' creuen que la sortida dels governs autonòmics "ha estat un dels encerts més grans" de l'extrema dreta "per legitimar-se com a alternativa"
"Abascal ha estat el candidat a l'ombra. El partit no té líders territorials ni un programa específic per a la comunitat, per això estira del seu president nacional: ha de fer de la necessitat, virtut", assenyala el politòleg Guillermo Fernández Vázquez

Madrid-
L'extrema dreta ha estat la "gran triomfadora" de les eleccions extremenyes d'aquest diumenge. "Vox és el partit que més ha crescut, mentre que les dues cares del bipartidisme han vist reduïts els seus vots", declarava tot just acabar el recompte Santiago Abascal. El partit ha aconseguit 11 escons i 89.360 paperetes. I els populars depenen ara de la voluntat de la formació ultra. "La pilota és a la teulada de la senyora Guardiola. (...) Si entrem en qualsevol de les fórmules, serà per [assegurar] un gran canvi a Extremadura", va insistir aquest dilluns el líder estatal de Vox.
Abascal és qui està portant la veu cantant en aquesta fase postelectoral, com també va fer durant la campanya. Les propostes i un candidat —encara— desconegut continuen relegats a un tercer o quart pla. Quines són, doncs, les claus de l'èxit de Vox? Com ha aconseguit duplicar els seus vots i escons? Per què ha assolit tant suport l'extrema dreta en una regió històricament socialista? I quins són els efectes de la seva victòria?
La ruptura amb els "populars"
Vox va trencar tots els seus governs autonòmics amb el PP l'estiu de 2024. L'excusa van ser les discrepàncies entorn de la reubicació de menors migrants després de la seva arribada a les costes de les Canàries i Ceuta. El Govern de María Guardiola va ser un dels executius afectats per la plantada de Vox, un moviment que 18 mesos després sembla cobrar sentit. "Aquest ha estat un dels encerts més grans del partit per legitimar-se com a alternativa, com un actor que és fora dels governs i fa oposició tant a un costat com a l'altre. L'estratègia els ha sortit rendible", destaca Javier Sánchez González, politòleg i consultor de comunicació política.
"Vox ha utilitzat aquesta ruptura dels governs autonòmics per confrontar amb els populars tant a escala nacional com en clau europea", coincideix Guillermo Fernández Vázquez, sociòleg i professor de ciència política a la Universitat Carlos III de Madrid. Extremadura té capacitat per acollir 344 menors migrants, segons els càlculs del Govern central.
L'"estatalització" de la campanya
Santiago Abascal ha recorregut "tots els racons" de la regió durant les dues setmanes que ha durat oficialment la campanya; ha visitat negocis, barris i pastures a Aliseda, Las Hurdes, Valencia de Alcántara o Don Benito; ha tancat els mítings de Plasencia, Zafra, Mèrida, Badajoz, Càceres i Almendralejo. El candidat del partit era, però, Óscar Fernández Calle, desconegut per a tres de cada deu extremenys enquestats en l'últim CIS.
"Aquest és un factor comú a totes les campanyes en què participa Vox. Abascal és el candidat a l'ombra, un candidat omnipresent. El partit no té líders territorials ni un programa específic per a la comunitat, per això estira del seu president nacional: ha de fer de la necessitat, virtut", continua Guillermo Fernández Vázquez, també autor de Qué hacer con la extrema derecha en Europa (Lengua de Trapo).
Els experts consultats per aquest diari coincideixen a definir el full de ruta de l'extrema dreta com una "plantilla de temes genèrics", en què cada vegada prenen més protagonisme les polítiques estatals i els escàndols que esquitxen el PSOE. "Vox ha aconseguit convertir la campanya en un plebiscit no només contra María Guardiola, sinó contra el sanchisme, evitant parlar de gestió autonòmica i compensant la manca d'un candidat conegut amb el lideratge i la presència de Santiago Abascal. El missatge se simplifica fins a simular que no s'acudeix a votar per Extremadura, sinó contra Pedro Sánchez. I això, en un context tan polaritzat com l'actual, mobilitza eficaçment l'electorat", apunta Anna López Ortega, politòloga i experta en comportament electoral.
L'abstenció dels socialistes desencantats
L'èxit de la formació tampoc no es pot abordar sense tenir en compte l'alt percentatge d'abstenció registrat aquest diumenge a Extremadura. El 37% dels veïns i veïnes que estaven cridats a les urnes van preferir passar sense votar. "Aquesta és una de les claus estructurals, parlem de les autonòmiques amb més abstenció des de 1983. El que passa quan cau la participació és que augmenta el pes del vot ideologitzat i disciplinat, és a dir, augmenta el pes del vot a Vox. La desafecció política i la fatiga democràtica penalitzen sempre el centre i beneficien la dreta radical", insisteix Anna López Ortega, també autora de La extrema derecha en Europa (Tirant). Els comicis autonòmics sempre havien coincidit amb les eleccions municipals a la comunitat.
"El PSOE està parlant de l'abstenció com si fos un ens abstracte. La desmobilització de l'electorat no és un problema de l'electorat, sinó de qui no aconsegueix mobilitzar-lo. El PSOE ha presentat una candidatura desastrosa, ha perdut 14 punts en poc més de dos anys", recorda el politòleg Javier Sánchez González. Els socialistes s'han quedat amb 18 escons a l'Assemblea de Mèrida. Miguel Ángel Gallardo, processat per presumptes delictes de prevaricació i tràfic d'influències en el cas que implica el germà de Pedro Sánchez, ha dimitit aquest dilluns com a secretari general del partit a Extremadura.
Les regions oblidades i les "afavorides"
La carta de l'oblit també ha estat fonamental per créixer a les urnes i penetrar a les zones rurals. "Vox ha estat l'únic partit que ha posat el dit a la nafra assenyalant l'abandonament d'Extremadura". La cita és de Santiago Abascal. La va pronunciar aquest diumenge, mentre celebrava els bons resultats de les seves llistes a Càceres i Badajoz. Abascal ha presumit de conèixer "poble a poble" la comunitat.
El líder del partit ha visitat una vintena de localitats en les dues darreres setmanes, ha fet un centenar de publicacions al seu compte d'Instagram relacionades amb les eleccions d'Extremadura. "La imatge d'Abascal pujat a un cavall ha tingut més impacte que qualsevol roda de premsa del Consell de Ministres. El que funciona són els missatges simplistes: la bandera, els símbols tradicionals, allò que té a veure amb el camp", recalca Javier Sánchez González.
Extremadura no és l'única comunitat en què l'extrema dreta utilitza l'argument de l'"abandonament". L'estratègia torna a ser de nou en clau estatal. El discurs és el mateix per al gruix dels territoris. L'únic que canvia és el nom de la comunitat que acudeix a les urnes en cada ocasió. "La traïció al camp és un dels pilars del seu relat. Abascal surt a recórrer i defensar una regió suposadament oblidada pels organismes estatals. El Govern abandona Extremadura mentre mima Catalunya i Euskadi. Això és el que ven Vox. Ho tornarem a veure d'aquí a uns mesos a l'Aragó, també a Castella i Lleó", vaticina Guillermo Fernández Vázquez. "El camp és l'oblit dins l'oblit", continua el sociòleg, per això ha tingut un paper protagonista durant tota la campanya: "Vox pressuposa que els habitants del camp tenen una visió més tradicional de la vida i actuen com a guardians de la cultura i els valors que ells defensen".
L'ús de la "seguretat" i del drama migratori tampoc no és casual en aquest context de "preservar la identitat espanyola", però resulta aquí especialment cridaner. I torna a evidenciar que els missatges es repliquen sense gaire precisió arreu del país. "La comunitat només té un 4,41% de persones migrants censades, deu punts per sota de la mitjana espanyola. La immigració és, per tant, un problema construït que no respon a cap realitat demogràfica, sinó que connecta amb les pors culturals importades del debat estatal. El que passa és que, de moment, els ha funcionat", continua Anna López Ortega.
El vot dels joves, antisistema?
Vox assegura des de la nit passada que "estem assistint a l'enfonsament gradual del bipartidisme". El PSOE és una "màfia" i els populars, una "estafa". Abascal es presenta com l'únic garant de la regeneració política a Espanya. I aquesta és precisament l'última de les claus que —a grans trets— pot haver-hi darrere de l'èxit de la seva estratègia a Extremadura. "Vox té molt d'èxit entre els menors de quaranta anys. Els joves s'inclinen per l'extrema dreta perquè se senten rebels i troben en el partit una resposta al seu descontentament amb el sistema", considera Javier Sánchez González.
Aquest és un diagnòstic que comparteixen també la resta de persones consultades per Público. "Els joves han estat fonamentals com a vot desalineat i enfadat, formen part del grup que més es decideix a última hora. Les noves generacions estan molt polaritzades i tenen com a principal font d'informació les xarxes socials, on l'extrema dreta és qui millor es mou", apunta Anna López Ortega.
I Guillermo Fernández Vázquez, per acabar, compara aquest escenari amb el que en el seu moment va impulsar tota l'esquerra alternativa: "Abascal confronta tant amb el PSOE com amb el PP. Ho fa, a més, utilitzant la mateixa retòrica de ruptura amb el bipartidisme que es va utilitzar al 15-M. Això li funciona i els resultats d'aquest diumenge faran que continuï endurint el to durant els pròxims mesos, sobretot contra els populars".


Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.