L'extrema dreta instrumentalitza els aldarulls als barris vulnerables

En els darrers mesos, la ciutat gironina de Salt i el barri de Cerdanyola de Mataró han estat escenari d'aldarulls, protestes i un augment de la tensió social. Zones en què la crisi de l'habitatge colpeja amb més força a causa de l'elevada precarietat, on hi ha una sensació generalitzada d'abandonament institucional i on l'extrema dreta —però també altres formacions polítiques— capitalitzen el malestar i ofereixen respostes simples a problemes estructurals. Solucions que passen, sense excepció, pel rebuig al migrat o al pobre i per un augment del punitivisme i del control policial.

"Aquests esclats de violència i aquestes protestes no són nous. També van passar fa un parell d'anys a Manresa (Bages) i a Molins de Rei (Baix Llobregat). La dreta de tota la vida sempre ha intentat instrumentalitzar els aldarulls per escombrar cap a casa i criminalitzar els migrants. La diferència és que ara ha crescut l'extrema dreta i hi ha partits com Aliança Catalana que fan d'això la seva bandera", analitza a Públic l'antropòleg urbà José Mansilla. A l'octubre de 2023, es va convocar una manifestació a la capital del Bages —amb el suport del xenòfob Front Nacional de Catalunya i de Vox— per reclamar més "seguretat" a la ciutat, arran d'una baralla multitudinària que va tenir lloc al Passeig Pere III en plena tarda.

Tot i que els convocants de la protesta van voler erigir-se com a portaveus de la ciutat, l'Ajuntament i una cinquantena d'entitats, entre les quals hi havia les associacions de veïns de Cal Gravat i les Escodines —un dels barris més vulnerables i amb més immigració de Manresa—, no s'hi van adherir. "És un discurs molt senzillet i visceral que fa temps que ha calat. En temps de crisi, es necessita un enemic sobre el qual dispositar l'animadversió generada pel malestar social", afegeix Mansilla.

El barri de Cerdanyola, un polvorí social

L'episodi més recent ha succeït al barri de Cerdanyola de Mataró, una zona que té "molts problemes de fons", segons la portaveu del Sindicat d'Habitatge de Mataró, Pilar Sánchez. "Juntament amb el de Rocafonda, és un dels barris amb menys renda per càpita de la ciutat. Hi ha molts desnonaments i desigualtats molt fortes. Una elevada taxa d'immigració i la policia (Mossos d'Esquadra, nacional i local) fa patrulles cada setmana per obrir expedients administratius. Els agents identifiquen les persones pels seus trets racials", afegeix. L'activista denuncia a Públic que tota aquesta realitat no és notícia en la premsa diària, però, en canvi, els aldarulls que es van produir a l'abril sí que ho van ser.

El mes passat s'hi van produir desordres, crema de vehicles i contenidors i enfrontaments amb la policia durant diversos dies a partir de la detenció d'una persona que intentava ocupar un habitatge del barri. En unes declaracions a 3Cat, Sánchez va defensar que els joves que van generar els aldarulls estaven "reaccionant de forma molt espontània i poc organitzada a una situació d'injustícia cronificada".

De fet, segons l'Atles de Distribució de Renda de les Llars 2022 publicat per l'INE l'octubre de 2024, en la part est del barri de Cerdanyola, la renda mitjana per persona no arribava als 8.300 euros anuals, mentre que al centre de la ciutat la xifra es multiplicava per 2,5. A més, segons van denunciar alguns veïns a la televisió pública catalana, hi ha molts pisos buits i una forta presència de fons voltors i grans tenidors que especulen amb l'habitatge.

Relacionat amb aquest tema

La societat catalana es dretanitza: creix el racisme, l'LGTBI-fòbia i el masclisme

Marc Font

En aquell context de disturbis, el secretari general de Vox i líder del partit a Catalunya, Ignacio Garriga, va dir que "els estrangers" estaven "imposant la seva llei als barris" i va carregar contra les polítiques migratòries del PP i del PSOE. "Reparteixen la immigració il·legal en lloc de combatre-la", va etzibar. Per la seva part, l'alcalde de Mataró, David Bote (PSC), va assegurar que cap "acte delictiu" quedaria "sense resposta" i, per això, va prometre que mantindria "el reforç policial tant temps" com fos "necessari". Durant aquells dies, els Bombers van rebre 35 avisos per incendis urbans i l'Ajuntament va fer un balanç de 18 contenidors al barri i tres vehicles cremats.

El perill de comprar el relat de l'extrema dreta

Gairebé un mes més després d'aquests fets, el 6 de maig, la Plataforma Veïnal per la Seguretat de Mataró va convocar, amb el suport de Vox, una manifestació per reclamar la fi dels aldarulls i les ocupacions que havien "trencat la convivència" i per exigir la dimissió de Bote i de la regidora de Seguretat, Núria Moreno. S'hi van aplegar un centenar de persones i s'hi van poder escoltar reiterades proclames xenòfobes, com "Això no és el Marroc, això és Mataró". El govern municipal va respondre ràpidament a les crítiques dels manifestants assegurant que la policia havia abordat la situació de Cerdanyola "amb tots els recursos i contundència que la gravetat dels fets requeria".

Relacionat amb aquest tema

La comunitat educativa s'alça per denunciar els efectes de la crisi de l'habitatge en l'alumnat

Ona Falcó

El Sindicat d'Habitatge de Mataró mostra "preocupació" per les declaracions institucionals i per l'actuació del PSC, ja que són més pròpies de la dreta que no pas d'un partit "progressista" i d'esquerres. "És problemàtic que l'extrema dreta aprofiti els aldarulls per criminalitzar els migrants, però encara ho és més que els socialistes comprin aquest relat. Vox va sembrar la llavor de la discòrdia, però qui ha enviat desenes de furgones policials i qui intenta captar vots de la dreta és el PSC", adverteix Sánchez. 

Segons Mansilla, el PSC és "el partit de les polítiques de sempre", amb un discurs centrat en l'ordre i la convivència, evitant qualsevol mena d'experiment polític. Aquesta visió no implica necessàriament un pensament xenòfob per part dels seus votants, però sí una preferència per l'ordre social. En la pràctica, afegeix l'antropòleg, això es tradueix en mesures que, tot i no ser explícitament excloents, acaben produint efectes similars a les més conservadores. En aquest sentit, considera paradigmàtic el cas de Barcelona, governada pel socialista Jaume Collboni: una ciutat que es projecta com a neta i atractiva per al turisme, però que per mantenir aquesta imatge sovint rebutja o expulsa expressions visibles de pobresa.

Com a resposta a la manifestació de la Plataforma Veïnal per la Seguretat de Mataró i sota el lema "Barris units contra el racisme i els desnonaments", el Sindicat d'Habitatge de Mataró va convocar una protesta de signe contrari un parell de dies més tard. Més de 25 col·lectius s'hi van adherir, entre ells el Sindicat de Llogateres.

Més de 1.800 pisos de grans tenidors a Salt

Un mes abans de l'escalada de violència a Mataró, els carrers de Salt havien viscut una situació similar. Durant dues nits es van produir aldarulls a la ciutat gironina arran del desnonament d'un imam i la seva família. La primera nit va transcórrer sense incidents greus ni detencions, però en la segona es van efectuar llançament d'objectes (pedres i llaunes) contra la línia policial i els vehicles dels Mossos d'Esquadra. El mateix alcalde de Salt, Jordi Viñas (ERC), va admetre en unes declaracions al 3/24 que la tensió i els disturbis van ser generats per l'extrema vulnerabilitat que viuen moltes famílies.

Per la seva banda, el Sindicat d'Habitatge de Salt va reclamar el final de la "violència policial" i va recordar que a la ciutat hi ha més de 1.800 pisos que són propietat de grans tenidors, alhora que hi ha famílies sense una llar digne. "Ningú no desitja ocupar un pis, al contrari, fer-ho genera patiment i dolor", va assegurar en una roda de premsa una de les membres del sindicat. Segons el mateix Atles de l'INE amb dades de 2022, en la zona més cèntrica de Salt, la renda mitjana per persona no arriba ni tant sols als 8.000 euros anuals.

Preguntada per la recepta per combatre els discursos d'odi, la portaveu del Sindicat d'Habitatge de Mataró apunta que cal "organitzar-se al carrer" i "no deixar espai" a l'extrema dreta. "Hem de demostrar que el barri és de la gent i que no els tenim por", afegeix. Mansilla, en canvi, aposta per "fer polítiques transformadores que permetin millorar la vida de la gent", ja que és molt "complicat" confrontar els relats "simplistes i emocionals" només amb idees o discursos. 

Pel que fa a la crisi de l'habitatge, Sánchez diu que no s'acabarà fins que no ho faci el capitalisme. No obstant això, en el període fins a assolir el seu objectiu, es poden implementar "mesures urgents per millorar la vida de la gent", com expropiar els pisos buits i turístics o aturar tots els desnonaments.