La comunitat educativa s'alça per denunciar els efectes de la crisi de l'habitatge en l'alumnat

La comunitat educativa ha decidit sumar-se a la lluita pel dret a l'habitatge. I no principalment per denunciar les dificultats que pateixen els professors per pagar un pis, sinó per alertar de les conseqüències per a l'alumnat. Els docents de Salt (Gironès) van ser els primers a alçar la veu al novembre, atès que, des de l'arrencada del curs, "cada setmana" algun alumne del municipi es veia "abocat al sensellarisme". La premissa era clara: la tasca pedagògica no es podia desenvolupar amb normalitat si els estudiants no tenien garantits uns drets mínims.

Arran d'aquesta experiència, una sèrie de docents de Barcelona van decidir replicar la iniciativa i van impulsar un manifest per posicionar-se en contra dels desnonaments i per sumar membres de la comunitat educativa a la seva causa. Van decidir anomenar-se Docents 080, fent referència a l'inici de tots els codis postals de la capital catalana. "Al desembre vam replicar el que estaven fent a Salt i ens vam endur una sorpresa perquè en pocs dies vam tenir ressò. A la primera assemblea hi van participar més de 100 docents", explica en una trucada a Públic Anna Pérez, membre del col·lectiu.

En el manifest, els equips educatius ―docents, socioeducatius i complementaris― adverteixen que l'habitatge digne és "un dret que no es pot deslligar del dret a l'educació" i exigeixen tota una sèrie de responsabilitats a les administracions. Reclamen, entre altres demandes, "fer primar l'interès superior del menor en tot el que afecti drets fonamentals", "assegurar els subministraments bàsics a tots els habitatges" o "aturar la presència de cossos policials antiavalots als desnonaments amb menors o gent vulnerabilitzada". En relació amb aquesta darrera exigència, Pérez explica que per als infants és un "trauma" veure els antiavalots, que actuen si ho ordena un jutge o si consideren que hi ha una "situació de risc". 

Com afecta la crisi de l'habitatge a l'alumnat?

D'entrada, segons Pérez, els nens i les nenes es veuen "emocionalment molt afectats". "Si perden la seva seguretat residencial, se senten tristos i baixa el seu rendiment acadèmic. Si marxen lluny del barri perquè no poden pagar el lloguer o perquè el seu edifici té risc d'esfondrament ―però tot i això continuen a la mateixa escola―, han de llevar-se més aviat per arribar a l'hora i van molt més cansats", explica la docent, que treballa al Poble-sec. En aquest sentit, "el nerviosisme, els retards i l'absentisme" són la tònica habitual per als fills de famílies que pateixen dificultats vinculades a l'habitatge.

Però no es tracta de casos aïllats, sinó que són escenaris que s'han incrementat "molt" en els darrers temps. D'acord amb l'estudi L'educació venç la pobresa, elaborat per la Plataforma d'Infància de Catalunya de la Taula del Tercer Sector Social i la Fundació Bofill, el 34,8% dels infants i adolescents a Catalunya estan en risc de pobresa o exclusió social. Això vol dir que o bé viuen en una llar monoparental amb uns ingressos familiars inferiors 1.360 euros al mes, o bé inferiors a 1.884 en llars amb dos adults. També es consideren en risc de pobresa, segons la Generalitat, si tenen privació material i social severa, és a dir, si no poden mantenir l'habitatge a una temperatura adequada o fer un àpat de carn, pollastre o peix (o l'equivalent vegetarià) almenys cada dos dies.

A banda d'aquesta xifra, Docents 080 denuncia que a Barcelona hi ha gairebé 38.000 alumnes en situació de vulnerabilitat, és a dir, que tenen una manca de subministraments bàsics ―aigua, llum i gas― o que malviuen en un infrahabitatge o amuntegats en habitacions rellogades. "Si viuen tots els familiars en una mateixa habitació és impossible que els nois i les noies puguin fer els deures o estudiar", afegeix Pérez. Cal tenir en compte, no obstant això, que la crisi habitacional no és quelcom reservat a la perifèria barcelonina o en zones amb rendes més baixes: l'Eixample és un barri que s'està gentrificant a ritmes estratosfèrics i on també està creixent la vulnerabilitat.

Què poden fer els docents en casos de desnonament?

La Generalitat no ha creat cap protocol d'actuació per a la comunitat educativa en cas de desnonament d'un estudiant. Per això, la USTEC ―en col·laboració amb la PAH, el Sindicat de Llogateres i la CGT― va presentar a finals de març el protocol Sense habitatge no hi ha educació, una guia "dirigida als docents i centres educatius per oferir orientacions clares" sobre com actuar en aquests casos. És un document molt complet que inclou respostes per a múltiples escenaris: augment del preu del lloguer, desnonament imminent, finalització del contracte, assetjament immobiliari, pobresa energètica, etc.

"La família és qui decideix què fa amb el menor durant un desnonament, però nosaltres recomanem que el portin a l'escola, perquè és un lloc segur per a ell", explica Pérez. Malgrat que l'actuació dels docents és, fins a cert punt, limitada, i que els pares sovint arrosseguen un sentiment de vergonya, l'escola pot "acompanyar-los amb els agents socials" i oferir-los suport emocional.

Més enllà de participar en la multitudinària manifestació per l'habitatge del passat 5 d'abril, Docents 080 va dur a terme una penjada de pancartes a principis de mes i, actualment, està recollint dades sobre el nombre d'alumnes que viuen en pensions, que han patit un desnonament o que tenen dificultats per pagar el lloguer. "Hem fet circular un formulari entre les escoles i instituts de Barcelona per fer un mapatge. Tindrem una mostra i presentarem els resultats en la propera assemblea, programada per al 22 de maig", afegeix.

Famílies amb 11 menors desallotjades a Rubí

Seguint les petjades de Docents 080, al març va néixer Docents 082, la plataforma que aplega membres de la comunitat educativa del Vallès Occidental. Aquest col·lectiu va denunciar a l'abril la situació de precarietat de diverses famílies amb 11 menors a Rubí, que havien estat desallotjades dels seus domicilis després que caiguessin part dels seus sostres. Tot i ser reubicades d'emergència en hotels i habitatges públics, algunes s'han vist obligades a marxar lluny del seu lloc de residència i, fins i tot, a dormir al cotxe.

Docents 082 va reclamar una solució efectiva a les administracions, ja que aquesta situació afectava directament el desenvolupament acadèmic dels menors. "Ens hem unit per afrontar una problemàtica que ens trobem cada dia a les aules. Si els alumnes no tenen una casa on llevar-se, és molt difícil poder-los garantir el dret a l'educació", va destacar en unes declaracions a l'ACN Marta Sureda, professora de secundària a l'Institut Duc de Montblanc de Rubí i membre del col·lectiu.

En aquest sentit, Sureda va denunciar que, depenent del dia i de les connexions, hi havia alumnat que trigava una hora o més a arribar al centre, cosa que obligava a determinades famílies a contractar el servei de menjador escolar, amb el sobrecost que això suposa. Per tot plegat, Docents 082 va exigir una resposta definitiva per a les famílies afectades i, especialment, per als menors, perquè puguin recuperar tan aviat com sigui possible la normalitat acadèmica i no hagin de patir les conseqüències de la manca de recursos públics i de la desatenció institucional.