Compte enrere per frenar els desnonaments a Sepúlveda, 83, una nova Casa Orsola a l'Eixample

El pis de l'Erika i en Boris és ple de joguines. Són dels seus fills de nou i quatre anys, és clar. N'hi ha per tot arreu, ben ordenades en cabassos: al costat del sofà, de la televisió i de la taula del menjador. Fins i tot hi ha una cuineta de mentida al passadís. També hi ha fotografies familiars, llibres, i la mongeta tendra al foc en el moment en què els pares reben a Públic. Una llar, al capdavall, on fa vuit anys que hi viuen com una família i d'on podrien ser obligats a marxar el proper març si el fons voltor Vandor Real State —propietari de l'edifici sencer, situat a l'Eixample barceloní— no els renova el contracte de lloguer.

El seu cas no és únic, sinó que tot els veïns del bloc tenen el compte enrere en marxa per abandonar les seves llars. El primer contracte de lloguer que caducarà al carrer Sepúlveda, 83 és el del germà de l'Erika. El proper 17 de desembre, si no ha aconseguit negociar amb Vandor, es veurà obligat a prendre una decisió: o bé marxa en contra de la seva voluntat o bé resisteix i continua pagant la mensualitat, com va fer en Josep Torrent, veí de la famosa Casa Orsola, fins a forçar una negociació.

De moment, els veïns de Sepúlveda, 83 ja s'han posat en contacte amb el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC) per establir una estratègia de resistència davant l'especulació immobiliària que els amenaça. Vandor és una companyia d'inversió i gestió immobiliària especialitzada en serveis de coliving, és a dir, de lloguer d'habitacions. Des del 2019 ha adquirit almenys 14 blocs a Barcelona, a més d'una trentena de locals. Per la seva constitució legal com a socimi [Societat Anònima Cotitzada d'Inversió Immobiliària], està exempta de pagar l'impost de societats. Els afectats ho van denunciar fa unes setmanes en una roda de premsa: l'objectiu és mediatitzar el cas per pressionar el fons voltor i aconseguir la renovació dels contractes.

L'Erika explica com Vandor vol fer fora els veïns a comptagotes: "Hi ha veïns que han marxat perquè han volgut, d'altres per incentius econòmics de l'empresa. Actualment, encara no hi ha cap persona fora de contracte. El primer serà el meu germà. Després, nosaltres, el 15 de març, i més endavant, el Salva, el veí del sisè, a l'abril. El meu germà no vol marxar; nosaltres, tampoc".

La portaveu del SHS de l'Eixample, Rebeca Pérez, també present en la trobada amb Públic, assegura que es tracta de "desnonaments silenciosos", un "problema endèmic a tota la ciutat". De fet, al districte de l'Eixample es comptabilitzen més de 150 blocs en una situació similar: comprats per fons voltor i destinats al lloguer de temporada o d'habitacions amb l'objectiu de lucrar-se, a costa dels llogaters que hi viuen. Dos altres exemples mediàtics a la zona, a banda de la Casa Orsola, són el Bloc Papallona i el Bloc Tarragona, on el moviment per l'habitatge va forçar l'Ajuntament a buscar una solució i frenar 69 llicències turístiques.

La mort de l'antiga propietària, el desencadenant

L'Erika va viure a Sepúlveda, 83 des dels 18 anys fins als vint i escaig. Va marxar del pis dels pares —també veïns de l'edifici— per viure amb en Boris en una altra zona. La parella, quan va decidir tenir fills, al voltant de la trentena, va aprofitar que hi havia un habitatge disponible per tornar a l'edifici, i així estar més a prop de la família. El contracte dels pares de l'Erika hauria d'haver finalitzat aquest octubre, però, gràcies a l'assessorament de professionals legals, van descobrir una clàusula en el document que els va salvar: com que era un contracte antic, si no se'ls avisava amb un any d'antel·lació que havien de marxar, el lloguer quedava automàticament renovat per a tres anys més.

Aquest fet els va permetre respirar alleugerits, igual que a una altra veïna del cinquè, la Marisa. No obstant això, no estan tranquils del tot perquè saben que els seus fills, amb contractes més moderns i amb una clàusula que només reclama un mes d'antel·lació, no tenen la mateixa sort.

"A l'octubre, els meus pares van consultar un advocat i Vandor va acceptar la clàsula d'una major duració, però els van dir que a l'octubre de 2027, no hi hauria possibilitat de renovació. No els interessa el més mínim renovar a ningú i no ens han donat cap explicació, però imaginem que és per a fer colivings", relata l'Erika. Els veïns de l'edifici ja han rebut una carta d'avís d'obres en els pisos buits, presumptament per aixecar parets i poder cobrar més habitacions, segons Pérez.

Relacionat amb aquest tema

Un activista per l'habitatge de Barcelona evita el seu desnonament gràcies a la cooperativització del seu pis

Ona Falcó

Tot va començar "fa un parell d'anys", explica en Boris, amb el canvi de l'administrador de la finca. Un senyor "gran i encantador", diu, se n'havia ocupat durant els últims 30 anys, que no mirava massa amb lupa les nòmines dels llogaters i que va permetre retards en les mensualitats durant la pandèmia, quan hi havia veïns amb dificultats econòmiques. "Tot va ser diferent quan van canviar l'administrador i van portar una altra empresa, més estricta. Si et passaves uns dies a l'hora de pagar, et trucaven de seguida. Imaginem que va ser un canvi promogut pels fills de la propietària, que ja començaven a gestionar l'herència de la seva mare, la senyora Vinyals, que no debia estar massa bé", continua.

El juny de 2025, la senyora Vinyals finalment va traspassar, i els fills van decidir vendre l'edifici a Vandor. "Quan va morir la dona, l'administrador ens va deixar de passar el rebut, és a dir, ens van demanar que no ingresséssim els diners fins que no ens digués alguna cosa. Entenem que és perquè estava gestionant alguna qüestió per facilitar la transmissió de patrimoni i que els fills paguessin menys impostos", apunta en Boris. Sospitant que hi havia alguna cosa fosca al darrere, els veïns van consultar el SHS, que els va recomanar que paguessin com sempre. I així ho van fer.

"Hi havia dos contractes de lloguer de temporada a l'edifici, el d'una noia i el d'una parella mexicana. Quan es van acabar, no els van voler renovar. Allà vam sospitar alguna cosa, i després ja ens van dir l'administrador que no paguéssim la mensualitat", puntualitza. Actualment, en Boris i l'Erika paguen un lloguer de 1.100 euros mensuals, mentre que el preu de les habitacions que es lloguen en pisos de temporada pugen fins als 600 o 900 euros. "Pel que hem sentit, treuen unes tres habitacions per habitatge a 700 euros cadascuna, és a dir, uns 2.100 al mes", alerta l'home.

Una lluita pel model de ciutat

L'Erika i en Boris pateixen pel futur incert, però tot i així se senten forts: han participat en trobades amb altres llogaters que han passat per situacions similars. Aquesta xarxa de suport els permet continuar ferms en la lluita contra l'especulació immobiliària de Barcelona. "Això ja no és només per casa nostra. És pel pis, pel barri, pel model de ciutat", assegura la dona. En Boris també és veí del barri de Sant Antoni de tota la vida i, en la trobada amb Públic, recorda com el seu avi l'enviava a fer encàrrecs i tots els botiguers el coneixien. Una realitat que els seus fills ja no viuen, perquè bona part dels negocis de la zona s'han transformat per enfocar-se al turisme.

Boris atribueix tota aquesta conjuntura a un "problema polític". "La regulació actual permet que hi hagi escletxes per comercialitzar amb un dret fonamental", denuncia, alhora que reitera la importància de fer soroll amb el seu cas per forçar la negociació amb Vandor. "La nostra voluntat és resistir", conclou.