Un activista per l'habitatge de Barcelona evita el seu desnonament gràcies a la cooperativització del seu pis

Nova victòria del moviment per l'habitatge: el Juanjo Hernández es queda al pis on ha viscut durant 25 anys. Després d'haver patit totes les conseqüències de la crisi derivada de la bombolla immobiliària, l'activista i veí de Ciutat Meridiana ―un dels barris amb la renda més baixa de Barcelona, situat al districte de Nou Barris― pot respirar tranquil. La cooperativa Sostre Cívic, en col·laboració amb el Sindicat de Llogateres, ha comprat l'immoble de 55 m² per 54.200 euros a Cerberus, el fons voltor que no volia renovar el contracte a Hernández. D'aquesta manera, l'home passa ara a ser un soci més de l'entitat i pagarà un lloguer per sota del preu de mercat.

Així ho han explicat aquest dijous en una roda de premsa telemàtica la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, i el membre del Consell Rector de Sostre Cívic i tècnic de projectes, Yabel Pérez. La cooperativa ja havia adquirit anteriorment altres pisos buits per treure'ls del mercat i evitar dinàmiques especulatives, tot i que és la primera vegada que es fa amb un llogater dins. "És una prova pilot, però és un mecanisme útil per a molts blocs que estan en lluita", ha assegurat Pérez. Segons ha dit, queda "molt de camp per córrer" a l'hora de fer servir aquest mètode, però és necessari que l'administració actuï per a facilitar-ho.

Activista pel dret a l'habitatge a Ciutat Meridiana

El Juanjo és un activista per l'habitatge molt conegut a Ciutat Meridiana. Va aterrar al barri amb la seva dona l'any 2000, ampliant la família i firmant una hipoteca amb la ja desapareguda Caixa Catalunya. Arran de l'esclat de la crisi, de separar-se i de perdre la feina, no va poder fer front tot sol a les quotes de la hipoteca. En aquella situació, es va aplicar el mecanisme de la dació en pagament, és a dir, que el banc es va quedar el seu pis a canvi de liquidar la deuda. Després d'un temps de lluita, va aconseguir un contracte de lloguer social.

El problema va arribar quan Cerberus va comprar el pis l'any 2013 i no va voler renovar el contracte a en Juanjo un cop finalitzat. Segons ha explicat l'home en una trucada amb Públic, el volien fer fora "sense cap mena d'explicació". L'activista va aconseguir dues pròrrogues i va acollir-se a les moràtories per la Covid i la guerra d'Ucraïna i l'increment dels preus de l'energia. No obstant això, sabia que tard o d'hora intentarien fer-lo fora.

"Vaig posar-me en contacte amb les entitats veïnals i d'habitatge de Nou Barris. Estava implicat en les assemblees, no només parlava del meu cas. Escoltava i ajudava la resta, participava en les activitats, tallava la Meridiana per a reclamar unes condicions de vida justes", ha relatat a Públic. En Juanjo no només lluitava pels seus interessos quan es va afiliar al Sindicat de Llogateres ara fa sis anys, sinó que donava suport als companys i a la gent del barri que també tenia problemes amb l'habitatge.

El primer intent de desnonament va ser l'abril passat i, el segon, el maig. La força de la gent i del moviment per l'habitatge va aconseguir aturar-los i fer recular la comitiva judicial. "Semblarà una bajanada, però jo només volia que la meva neta tingués una habitació a casa meva. Ara ja tinc la certesa que podrà ser així. Han estat cinc anys d'angoixa i d'estar pendent de la porta", ha admès a Públic.

Mobilitzar l'habitatge cap a models no especulatius

Gràcies al conveni de col·laboració entre Sostre Cívic i el Sindicat de Llogateres s'ha evitat definitivament el desnonament d'en Juanjo i "s'ha garantit que casa seva es destini a un ús social i assequible de manera estable". L'acord, firmat el 2023, té com a objectiu "impulsar processos de cooperativització en contextos de lluita llogatera a través de la cessió d'ús i la mobilització d'habitatge cap a models no especulatius". Alhora, també pretén incidir en les polítiques públiques per enfortir el model cooperatiu com una via per ampliar el parc protegit d'habitatge.

L'operació ha estat possible gràcies a un préstec de Institut Català de Finances bonificat per Agència Catalana de l'Habitatge. Aquest préstec, d'un màxim de 100.000 euros, ja fa anys que està en marxa. "Això s'ha pogut fer perquè hi ha unes polítiquse públiques existents. Durant 75 anys l'habitatge estarà en mans de la cooperativa i en Juanjo podrà ser soci i quedar-s'hi tant com vulgui pagant un lloguer per sota del preu de mercat. Després, el pis passarà a estar en mans de l'Agència Catalana de l'Habitatge", ha apuntat el tècnic de projectes.

Reclamen més mesures a l'administració

Arcarazo i Pérez han celebrat l'èxit de l'acció, però han reclamat tota una sèrie de mesures a l'administració per a poder replicar amb més facilitat aquest model. En primer lloc, "ampliar i actualitzar els instruments financers públics per permetre compres conjuntes amb l'administració". En segon lloc, estendre el dret de compra preferent. Això significa que, si tots els llogaters d'un bloc d'un fons voltor es posen d'acord, puguin forçar el propietari a vendre'l. Segons Pérez, ara mateix només es pot comprar l'habitatge "si els propietaris volen".

Relacionat amb aquest tema

Un jutjat de Barcelona descobreix un gran tenidor que pretenia fer-se passar per un petit propietari

Públic

I, per últim, "apostar decididament per la mobilització d'habitatge existent com a via ràpida i eficient per garantir el dret a l'habitatge i combatre l'especulació". "Aquesta és la primera victòria de moltes. En un moment on gairebé l'única aposta del president Illa és construir, la via prioritària hauria de ser mobilitzar i adquirir el parc existent, perquè cada vegada n'hi hagi més de cooperatiu, públic i protegit", ha conclòs Arcarazo.