La caiguda de l'ocupació i l'atomització, el llast per a les cooperatives de treball catalanes

Entre 2019 i 2020, la facturació de les cooperatives de treball catalanes ha disminuït en un percentatge més elevat dels registres considerats com a normals. La tendència, que ja es dibuixava abans de la pandèmia, ha provocat que també se n'hagi ressentit la xifra de negoci, que ha caigut un 0,5%. Les més afectades han estat les que tenen activitat de cara al públic i les d'iniciativa social.

Aquestes dades s'extreuen del Barometre Cooperatiu de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). Més enllà de les estadístiques, la percepció dels experts en cooperativisme trasllada a un escenari en el qual l'ocupació està disminuint, les eines de finançament estan debilitant-se, les estructures empresarials s'estan afeblint i s'ha instal·lat una preocupació per l'excés de dependència respecte a l'administració a l'hora de dur a terme projectes.

La FCTC va transmetre un missatge positiu després de l'assemblea que va servir per presentar el Baròmetre Cooperatiu. Així, l'entitat va assegurar que "les cooperatives hem deixat enrere les conseqüències de la crisi causada per la pandèmia de Covid-19". A més, es va donar llum verda a crear una nova entitat de segon grau, formada conjuntament amb la Confederació de Cooperatives de Catalunya i l'Associació Coòpolis.

El 40% de les cooperatives ha reduït facturació i quasi el mateix volum va presentar un ERTO

El Baròmetre, que funciona com a radiografia de la dimensió i el posicionament de les cooperatives, mostra algunes dades preocupants: un 37,5% de les entitats s'han vist forçades a presentar un ERTO, un 45% ha requerit finançament extra, un 40% ha reduït la seva facturació i un 46,9% dels seus socis eren treballadors. Aquest darrer percentatge constata un canvi en l'estructura empresarial, ja que tradicionalment la gran majoria de persones que estan al capdavant d'aquesta mena d'entitats acostumen a estar ocupats a la mateixa cooperativa.

Menys treballadors i més dimensió

Un dels valors tradicionals associats al cooperativisme, el de la generació d'ocupació, també està perdent força darrerament. L'informe conclou que el 25,5% de les cooperatives ha minvat el nombre de persones treballadores entre els anys 2019 i 2020, continuant així una tendència negativa, iniciada el 2017, que s’ha accentuat últimament.

Davant d’aquest panorama, l'expert en cooperativisme i consultor en economia social Xavier López adverteix de la poca dimensió que està adquirint el sector a Catalunya. "Existeix una debilitat estructural i necessitem crear camins per fomentar i propiciar les aliances i les absorcions. No té sentit que hi hagi moltes entitats petites i que cadascú vagi per la seva banda. Ho han de fer conjuntament". Per a López, als gens del sistema cooperatiu s'hi troba l'esperit de la intercooperació.

Com a exemple d'aquestes afirmacions, López al·ludeix a l'esmentat Baròmetre, en què es reflecteix que un 64% de les cooperatives tenen una xifra de negoci inferior als 500.000 euros anuals, mentre que només un 6,6% supera els cinc milions.

Les aliances estratègiques

López insisteix que pel seu tarannà, les cooperatives haurien de ser més propenses a col·laborar. L'expert, que va participar el juny d'enguany en l'elaboració de l'informe Com les aliances enforteixen l'economia. Un marc per a vèncer les reticències del sector a Espanya de la Càtedra Joaquim Molins d'Aliances Estratègiques de l'escola de negocis IESE, precisa els avantatges tangibles d'aquestes cooperacions, ja que permeten accedir a més recursos i àrees de treball, incrementar la grandària i l'eficiència, la transferència de coneixement i possibilita espais de cocreació entre les entitats.

"Les aliances es revelen com un mitjà de creixement per a les entitats de l'economia social"

A l'informe, s'afirma que "les aliances es revelen com un mitjà de creixement per a les entitats de l'economia social, les ajuden a desenvolupar la seva missió econòmica i social per continuar contribuint a la millora de la societat i ho fan sense comprometre la identitat ni el control dels socis".

López admet que encara que les aliances generen economies d'escala i abast, moltes organitzacions socials es mostren reticents a fer aquest pas per la suposada pèrdua de control i les dificultats que comporten. Segons detalla, basant-se en l'informe, "formar una aliança no significa renunciar completament al control dels recursos i les activitats pròpies, sinó compartir-lo". L'expert advoca per les aliances per fer front al procés d'atomització de les cooperatives de treball catalanes.

Enfortir l'economia social

Precisament a principis d'aquest novembre, el Departament d'Empresa i Treball, a través de la Direcció General d'Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives, ha obert una convocatòria d'incorporació de persones sòcies treballadores o persones sòcies de treball en cooperatives i societats laborals amb l'objectiu de promoure l'ocupació en l'àmbit de l’Economia Social i Solidària.

Amb un pressupost d'1,5 milions, aquests ajuts del Departament pretenen contribuir a l'enfortiment de les empreses de l'economia social, tenint en compte que han demostrat que, malgrat els dos anys de pandèmia i de les incerteses econòmiques actuals, han continuat generant llocs de treball i de qualitat. Les subvencions oscil·len entre els 2.000 i els 7.000 euros per incorporar col·lectius com les persones amb discapacitat, dones, menors de 30 anys o majors de 45 o aturats com a socis i sòcies treballadores o de treball en cooperatives o societats laborals.

El mateix baròmetre de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya dibuixa el full de ruta que han de seguir aquestes entitats per sobreviure al context actual. A més de les aliances per guanyar múscul, el document evidencia un interès creixent per aspectes com la reducció dels riscos ambientals, les alternatives als materials tradicionals en el cas de sector industrial, l'estalvi de costos i la necessitat d'implantar iniciatives relacionades amb l'economia circular.