La relació cada cop més estreta entre ERC i Podem: de les possibles llistes conjuntes per a les municipals a intentar un acord pel 29-N
Els dos partits negocien una aliança de cara a les generals, que passaria perquè Podem no es presentés a Catalunya i Rufián fes campanya amb Irene Montero a la resta de l'Estat
Fa quatre mesos Podem Catalunya va proposar als republicans presentar llistes conjuntes en una vintena de municipis als comicis locals del maig vinent
Barcelona--Actualitzat a
Si les negociacions que ara mateix hi ha en marxa culminen amb èxit, ERC i Podem segellarien un acord de cara a les eleccions generals del 29 de novembre. No articularien una candidatura conjunta, sinó que l'aliança consistiria en què la formació morada no es presentaria als comicis del 29-N a Catalunya i hi demanaria el vot per ERC, mentre que el cap de llista dels republicans, Gabriel Rufián, faria campanya per Podem a la resta de l'Estat, segons avancen fonts de l'entorn del dirigent d'Esquerra. El pacte també implicaria la presència d'algun independent proposat per Podema a la llista d'ERC. La direcció del partit independentista, però, no ha confirmat detalls de les converses.
Les mateixes veus de l'entorn de Rufián deixen clar que es tracta d'un "front obert a qui vulgui" i que l'objectiu de la probable aliança és "maximitzar" els resultats a les urnes, amb la intenció de frenar la possible arribada de PP i Vox a la Moncloa. Tot i no tancar la porta a més actors, resta per veure si els partits que impulsen el Front Ampli -Sumar, IU, Més Madrid i Comuns- s'avindrien a afegir-se a l'acord o optaria per concórrer per separat.
L'entesa, encara pendent de tancar-se, no faria altra cosa que confirmar que la relació entre les dues formacions és cada vegada més estreta. Un fet que s'explica per diversos factors, com ara la complicitat personal i política que mantenen des de fa anys el mateix Rufián i Irene Montero, exministra, número dos de Podem, actualment eurodiputada i, en principi, cap de llista del partit d'esquerres de cara a les eleccions espanyoles. Aquesta complicitat va visualitzar-se el passat 9 d'abril, quan els dos van protagonitzar un acte a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona per alimentar el debat sobre la necessitat d'una aliança de les esquerres per a les generals. A banda, han estat habituals els elogis recíprocs en entrevistes i declaracions els darrers mesos.
Paral·lelament, el juny passat Podem Catalunya va proposar a ERC presentar candidatures conjuntes en una vintena de municipis per a les eleccions locals de l'any vinent. La idea va començar a articular-se després d'una reunió entre el president dels republicans, Oriol Junqueras, i la coordinadora general de Podem Catalunya, María Pozuelo. La voluntat és que aquestes llistes conjuntes es treballin "municipi a municipi" i es portin a terme en aquells casos en què més enllà de la "bona sintonia" entre les respectives bases locals, es pensi que la suma pugui ser beneficiosa en termes electorals.
L'aliança, en tot cas, no serà general a tot Catalunya i, per exemple, a Barcelona els republicans -amb la seva secretària general, Elisenda Alamany, al capdavant- tenen decidit presentar-se en solitari. A més a més, Podem també pretén mantenir converses amb la CUP i els Comuns per tancar-hi llistes conjuntes en d'altres localitats. Darrere d'aquest procés hi sura la idea que María Pozuelo va manifestar en declaracions a Públic: "l'esquerra ha de parlar i unir esforços". Per afegir que apostava per mantenir un "diàleg tranquil" amb els diferents actors de l'esquerra.
L'apropament entre Podem i ERC també s'explica perquè la formació estatal ha recuperat una total autonomia política des que va trencar amb l'espai de Sumar -o dels Comuns a Catalunya-. En el cas català, això va succeir el 2024, després de mantenir-se més o menys estable des del 2015 -amb algunes excepcions inicials a nivell municipal i en primer terme encara amb les marques ICV i EUiA en comptes dels Comuns-. Fa uns dos anys i mig, però, Podem va decidir que no participaria a les eleccions al Parlament del maig de 2024, fet que va portar els Comuns a concórrer-hi en solitari i obtenir-hi tot just sis diputats, un dels pitjors resultats de la història del seu espai polític. La ruptura va anar més enllà a les europees del juny d'aquell any, quan Podem va presentar llista pròpia a tot l'Estat i a Catalunya va rebre més vots que Comuns-Sumar.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.