Junts conté l'estratègia d'Aliança per bastir llistes municipals a costa seva: "Abans de canviar de partit me'n vaig a casa"
El partit de Puigdemont fa anys que basteix acords i coalicions electorals i té una capil·laritat local heretada de l'etapa de Convergència, mentre que a la formació d'extrema dreta li manquen quadres i implantació territorial
Barcelona-
Les eleccions municipals tenen la particularitat que els lideratges locals tenen un pes important. Aporten una implantació territorial que no només dona reputació al partit, sinó capital polític en forma de xarxa. Els partits saben que una bona llista pot fer decantar la balança de resultats i, per això, fa temps que preparen el terreny per a la contesa electoral de 2027: ja sigui buscant al seu propi planter, mitjançant aliances i pactes, o amb el fitxatge d'independents.
És aquí on hi ha un element que pot jugar a favor de Junts en la batalla electoral amb Aliança Catalana. El partit de Puigdemont fa anys que basteix acords i coalicions electorals i té una capil·laritat local heretada de l'etapa de Convergència, mentre que a Aliança li manquen quadres i implantació territorial. L'equip d'Orriols fa mesos que intenta suplir aquesta mancança amb una opa a diversos representants municipals de Junts i de l'entorn de l'extint PDeCAT, una opció que de moment ha donat pocs fruits.
Els fitxatges frustrats d'Orriols
"No he entès la maniobra de captar a gent com si fossin un equip de futbol", afirma en declaracions a Públic Antoni Subirà, segon tinent d'alcaldia de Junts a Premià de Mar (Maresme), una persona que es considera "molt de partit". De fet, el juntaire és fill de l'exconseller de la Generalitat Antoni Subirà, qui també va ser un dels fundadors de Convergència. El regidor va ser temptat per sumar-se a Aliança, però ho va descartar perquè no està d'acord amb les postures "radicals" de la formació de Sílvia Orriols i valora el diàleg i el pacte polític. També discrepa en el to que té el partit d'extrema dreta en àmbits com la "immigració", i considera que "abans de canviar de partit plegaria i se n'aniria cap a casa".
El maresmenc explica que, en converses entre quadres municipals, van descobrir que Aliança havia intentat cooptar a d'altres representants juntaires, i posa per exemple el cas de l'alcalde d'Òrrius (Maresme), Xavier Masgras, que també va descartar canviar-se de partit.
A Junts afirmen que l'opa d’Aliança "no els preocupa", perquè el partit "no té projecte ni programa municipalista" amb el que poder seduir als seus representants. "Tot es basa en el lideratge d'Orriols, però fora de Ripoll aquest lideratge no funciona", destaquen fonts del partit a Públic, i conclouen que "no troben candidats enlloc, ni tan sols a Barcelona".
De fet, un dels primers a destapar públicament aquesta temptativa va ser Jaume Giró. Segons l'exconseller d'Economia, Aliança li va proposar ser cap de llista a Barcelona, però ell s'hi va negar, unes converses que es va fer públiques a inicis d'any. Més tard, Sílvia Orriols va anunciar a un esmorzar de Nueva Economía Fórum que "un home conegut" seria el cap de llista per la capital, i que faria públic el nom per la diada de Sant Jordi, però la setmana passada va informar que el candidat "se n'havia desdit".
Altres noms que també han sortit a la llum són els de l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, i l'exregidor Santi Pallàs, a Tarragona, que el diari Ara va destapar recentment. En ambdós casos, les operacions haurien fracassat.
Els dos únics fitxatges de Junts: Amposta i Santpedor
Com passa al món econòmic, a la política també opera l'expectativa de futur, i la tendència d'ascens del partit d'Orriols a les enquestes ha estat la basa amb què Aliança ha volgut convèncer a membres de la formació juntaire d'adherir-se a l'opa. Fins ara ho ha aconseguit en dos casos.
Potser el més rellevant és el d'Èric Esteban, a Amposta. L'exnúmero dos de la formació juntaire serà l'any vinent el cap de llista per Aliança a la capital del Montsià, de 23.000 habitants. L'altre és a Santpedor (Bages), on Jordi Soteras va passar de les llistes de Junts el 2023 a ocupar el càrrec de vicepresident d'Aliança a la comarca.
Relacionat amb aquest tema
Aliança Catalana només va treure vuit regidors a Catalunya a les darreres municipals. Sis a Ripoll -on té l'alcaldia-, un a Manlleu i un a Ribera d'Ondara. Unes xifres que no es poden comparar amb els més de 2.600 regidors que Junts va obtenir en els mateixos comicis del 2023. A més, el partit d'Orriols va trencar amb el regidor manlleuenc i riberenc per desavinences amb la direcció.
Ara el que intenta Aliança és bastir llistes serioses per evitar donar la imatge de presentar candidats inexperts, amb passats problemàtics o que aixequin discrepàncies amb la direcció. "No farem llistes a la babalà", sentenciava Orriols durant la seva convenció municipalista. Per això s'hi va determinar que a les poblacions de més de 30.000 habitants la formació de les llistes recauria directament en la direcció del partit i que només es presentaran allà on aconsegueixin "bones candidatures".
Si bé és cert que al partit d'Orriols li està costant trobar candidat a la majoria de capitals de comarca i ciutats, a alguns municipis petits i mitjans ha tingut més fortuna i, entre fitxatges d'independents, pactes amb partits menors i trànsfugues, el partit compta amb 18 regidors, segons confirmen fonts d'Aliança.
La disputa per l'eix transversal
El "no" de figures com l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, a Aliança Catalana ha estat especialment important per als juntaires. És a les comarques gironines, junt amb l'interior i a ponent, on la competència entre Junts i Aliança pot ser més aferrissada. En aquestes comarques Aliança Catalana va experimentar un fort creixement durant les eleccions catalanes del 2024.
A més, hi ha un altre element important: tot i ser el segon partit en regidors, Junts no té cap alcaldia a les quatre capitals de província. Un fet que li exigeix encara més intentar retenir les seves principals places, que ara són a capitals de comarca com Figueres, Olot, Vic, Igualada o Banyoles.
Relacionat amb aquest tema
Fonts del partit confien en la manca d'arrelament territorial d'Aliança en algunes capitals comarcals de l'eix transversal per guanyar-los la batalla. "Comptem amb candidats consolidats i amb experiència", i "estem sumant més gent amb acords amb altres formacions polítiques", ressalten des del partit.
Ara mateix el partit ja té lligats acords amb els espais postconvergents d'Impulsem Lleida i Impulsem Penedès, que garanteixen anar plegats a les comarques de l'Anoia, Baix Penedès, Alt Penedès i Garraf. A més, el partit ha tancat també un acord a Manresa amb Avenç Nacionalista, la nova formació de Sergi Perramon. El regidor es va presentar a les anteriors eleccions amb el partit d'extrema dreta Front Nacional i precisament Aliança Catalana també l'havia intentat captar.
La formació de Puigdemont també fa temps que intenta frenar l'ascens del partit d'Orriols endurint el seu discurs. A la convenció municipalista d'octubre de l'any passat el secretari general, Jordi Turull, ja posava sobre la taula tres dels eixos principals del partit per a les municipals: "La multireincidència, les ocupacions delinqüencials o els fraus al padró". Precisament, aquest abril ha entrat en vigor la llei estatal de la multireincidència, una reclamació específica del municipalisme de Junts que ha calmat la incomoditat d'alguns líders municipals.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.