Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia: per a què servirà el reconeixement?

La proclamació de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025 ha omplert titulars als mitjans de comunicació, les administracions l'han aprofitat per fer proclames institucionals i s'han impulsat actes amb cuiners de renom o amb voluntat de vendre al món com de bé es menja a casa nostra. Però més enllà de tot això, què significa exactament aquest distintiu? Quin impacte real pot tenir en el territori, en la pagesia, en la restauració, en la cultura gastronòmica o en la ciutadania?

Ara que han passat sis mesos des de l'inici d'aquest reconeixement, ens preguntem per a què serveix realment aquest segell internacional, com s'està desplegant i si arriba a tota la cadena de valor que dona sentit a la cuina catalana. En parlem amb el periodista gastronòmic Marc Casanovas, ara al departament de comunicació de Justícia Alimentària, i amb el gastrònom Toni Massanés, director general de la Fundació Alícia, un dels indrets que va visitar la delegació que atorga el reconeixement.

El Govern va donar al gener el tret de sortida a aquest any gastronòmic amb un còctel a Madrid. Des d'aleshores ha fet algunes iniciatives, des de reunir influenciadors d'arreu del món promocionant l'enogastronomia catalana sucant pa amb tomàquet o bevent vi amb porro, fins a portar grans ambaixadors com Carme Ruscalleda i Joan Roca a l'Exposició d'Osaka. Recentment, s'ha estrenat la campanya Catalunya, la millor cuina del món, que reuneix actors de la cuina catalana, amb un centenar de xefs amb estrella Michelin i d'estil tradicional.

Ver vídeo

Massanés recorda que aquest reconeixement havia de servir "per promocionar-nos al món i perquè hi hagués una oportunitat des del punt de vista turístic per posicionar un turisme gastronòmic i sostenible, en el sentit que reparteix més riquesa i pel territori, és més responsable". Tot i mostrar-se crític amb rànquings i reconeixements, defensa que s'han d'aprofitar "posicionar els nostres productes i dona'ls-hi valor", i anar "del volum al valor". "Que la gent es pugui guanyar la vida fent bé la seva feina. Saber menjar bé és un valor que pot ajudar", detalla a Públic.

Més enllà de tot plegat, el director d'Alícia creu que "el més important era portes endins" perquè es reconeix que "aquí es menja molt bé". "A tot al món pots trobar un producte molt interessant, un plat que paga la pena tastar… Ara, per les característiques de casa nostra, hi ha diversitat tant de plats com de productes, i això vol dir que en molt poc espai tenim molts paisatges. Allò que la cuina és el paisatge a la cassola que diuen que va dir el Pla és molt així", reivindica.

Casanovas defensa que la feina que s'està fent des de l'administració "no és dolenta", perquè tot plegat està apareixent als mitjans i "s'està fent soroll". Però alerta: "Sabia que estaria molt enfocat al turisme i que la gent de fora conegui la gastronomia de Catalunya, no he tingut la sensació que s'ha fet un treball perquè els catalans valorem més la nostra cuina". El periodista insisteix en aquest "rerefons inevitable econòmic i turístic", recordant que la Generalitat impulsa la iniciativa a través de Turisme i no s'ha plantejat des del sector gastronòmic.

Alhora, critica que s'hagi apostat molt clarament per "grans noms" dels cuiners de casa nostra. "Em fa por que quedi tot una mica endogàmic, els noms de sempre, els donarem encara més nom. M'hauria agradat que es fes un treball molt potent d'anar a potenciar les receptes, les regions, els productors… i no tant els noms propis. Però a la vegada ho entenc, quan es fa des de Turisme i es pretén tenir un retorn econòmic", argumenta en declaracions a Públic.

També assenyala l'anunci de la Regió Mundial de la Gastronomia, que li recorda més a l'estil "mediterràniament" de la coneguda cervesa catalana. "M'hauria agradat veure tots aquests cuiners entrant en un restaurant, ja sigui d'esmorzar de forquilla, a les quatre grans regions catalanes, i veure cinc plats que els vinculi al territori", defensa. Pressuposa que les tècniques i estudis de màrqueting apunten que això "és el que vol veure el turisme que vindrà", però lamenta: "Això és el que volem que ens representi?". Creu que s'hauria d'haver fet també "un anunci de petit format o petit pressupost, apostant per segones o terceres línies" de la gastronomia.

Ver vídeo

D'altra banda, Massanés també destaca que al llarg de la història del país ens hem fet nostre el coneixement culinari de tota aquella gent que ha vingut o passat per aquí. Posa d'exemple plats nostrats com el pa amb tomàquet, les mongetes amb botifarra o l'escalivada, que no serien possibles si no haguessin passat els àrabs o ens haguessin arribat els tomàquets d'Amèrica. Alhora, recorda que la nostra cuina no és només el seu amic Ferran Adrià, sinó que és "la cuina que han fet les dones". "El 99% de la creativitat culinària l'han fet les dones, a les qui no els posem noms", rebla.

El reconeixement com una responsabilitat    

Si en una cosa insisteix Massanés és en què el reconeixement suposa també una oportunitat "per alimentar el planeta, de les quals som responsables. No és només una qüestió identitària". "Està molt bé que fem les coses des d'aquesta excel·lència, que a fora i a dins de casa diguem tot això que tenim de bo… La Regió Mundial de la Gastronomia ho ha de ser pel que mengem als restaurants, però també a les cases, a les escoles, als hospitals… Això va de que siguem conscients del nostre privilegi, i per això siguem responsables", remarca.

El gastrònom ha definit la gastronomia en diverses ocasions com l'alimentació conscient, i precisament demana ser conscients a l'hora de comprar, a l'hora de saber i a l'hora de fer. "Abans sabíem quan una verdura estava de temporada quan arribava al mercat, ara ho has de mirar, perquè al mercat hi és tot. Abans miràvem els cirerers per la finestra, ara la nostra finestra és el mòbil, veus altres paisatges que estan fent que mengis altres coses", argumenta.

Relacionat amb aquest tema

Deu experiències oleoturístiques per descobrir l'or líquid de les Garrigues, la terra verge extra

Aleix Camprubí

Per aquest motiu, "com que tothom té la mateixa finestra, tothom menja alvocat". Massanés no és crític amb aquests aliments que no són propis del nostre territori, però reivindica que nosaltres tenim el pa amb oli, que ja ens dona millors greixos que els l'alvocat, per exemple. "No hi ha res millor que una truita de carbassó i no val un duro. Estem amb trenta mil xorrades. Saber fer i voler fer, ho tenim més fàcil que mai. No s'ha de ser un geni creant", insisteix.

A qui beneficiarà el reconeixement?  

Casanovas espera que tot plegat arribi a tota la cadena de valors, per bé que seria indirectament, però sent sincer i realista ho veu "complicat". "He tingut la sensació que la part del sector primari s'introduïa amb calçador i no per una creença real i clara per donar veu i lloc", diu. Assegura que la pagesia o la pesca no s'hi senten representats, i que tenen la sensació que no s'ha comptat molt amb ells. 

"Han fet moltes accions a Madrid, que hi ha allà de sector primari o petits productors? Segurament és testimonial", lamenta. Per això, ell hauria apostat per donar "molta més veu en positiu" a tot aquest sector del qual alguns només es recorden quan reivindiquen les seves lluites. "No pot ser que surtin només quan les coses van mal dades. És una oportunitat d'or per fer-ho, encara hi som a temps", proposa.

Al seu torn, el director general de la Fundació Alícia reivindica els "hubs alimentaris que connecten els productors", que també són "hubs socials": "Al poble és més important el bar que l'ajuntament, és on es troba la gent". Per això, es pregunta que, si tot són cadenes de restaurants, "la gent voldrà venir aquí si no hi ha menjar nostre i oferta?". Per això, defensa que el turisme gastronòmic sigui responsable i sostenible, "que el que aporti sigui riquesa i repercuteixi en tota la societat que l'acull". 

"Tots els turistes mengen, la diferència és que el gastronòmic menja conscientment", insisteix Massanés. Destaca que li produeix més plaer que el tomàquet que es mengi hagi estat produït en el territori que es fa, en una amanida que es feia tradicionalment i que guardi una història darrere. "Quan sortim a fora, anem a menjar envoltats de turistes? Jo vull menjar el que mengen aquests i que m'expliquin per què", insisteix sobre menjar allò que es menja a cada territori on es viatja.

Relacionat amb aquest tema

Sis receptes refrescants, fàcils i ràpides per combatre l'arribada de la calor

Aleix Camprubí

Amb tot, Massanés defensa que tota la cadena es pot reforçar "si els circuits s'integren" i que això "reforça la identitat cultural". Per ell, cal que "aconseguim que els d'aquí ens ho creguem i que els de fora vinguin buscant aquest valor". "En la mesura que puguem atreure aquesta gent… Aquí la cosa és, com més bé se'ls gastin, millor. I no podem deixar de ser actors", rebla, interpel·lant la responsabilitat de tots plegats.

Què quedarà l'1 de gener de 2026?  

Casanovas avisa que no hem de pensar que aquest nomenament "ens salvarà dels mals històrics que tenim": "Era un error carregar massa esperances". Tot i això, celebra que s'hagi recuperat la marca cuina catalana que "estava en mans privades": "Ha de ser de la Generalitat i ha de poder promoure-la com vulgui, amb errades i encerts". Alhora, destaca que l'any vinent es pretén fer quart Congrés Català de la Cuina: "Espero que les promeses no quedin en promeses i el 2026 hi hagi ramificacions".

El periodista explica que en uns mesos publicarà el seu segon llibre dedicat a Ramon Cabau, un gastrònom i restaurador, especialment conegut a la Boqueria de Barcelona de mitjan segle passat, del qual n'explica la vida i la mort. I és que per ell caldria que el reconeixement servis per enfortir els productors i els mercats municipals, i connectar-los amb la població. "El 99% dels catalans defensem biblioteques públiques, sanitat pública, educació pública… El que sí que no defensem amb la mateixa passió és alimentació pública. Hem oblidat que els mercats municipals són nostres, de la ciutadania, i no els reclamem", lamenta.

Casanovas recorda que Catalunya fou Regió Europea de la Gastronomia l'any 2016, i es pregunta "Què va quedar de tot allò a partir de l'1 de gener de 2017? Poques coses". "La gran por per mi és: Què quedarà de tot això l'1 de gener de 2026?", afegeix, pessimista. En clau més optimista, espera que els polítics hagin entès que la gastronomia ha de ser un motor econòmic del país, més enllà de canvis de governança: "No hi ha marxa enrere". "Tot el que no sigui compromís de les institucions amb la gastronomia seria un error flagrant i històric que s'hauria de passar comptes. Si hem de viure del turisme i el sector serveis, ho hem de cuidar molt", rebla Casanovas.