Tot el que has saber del Pacte Nacional per la Llengua que divideix l'independentisme
El pla, que preveu invertir 200 milions anuals i captar 600.000 nous parlants en cinc anys, neix amb el suport d'ERC, els Comuns i el PSC. Junts i la CUP se n'han despenjat en desacord amb les polítiques lingüístiques del Govern d'Illa i a l'espera de la sentència sobre el 25% de castellà a les escoles
Barcelona-
L'independentisme continua encallat en una dinàmica de divisió que es fa visible als carrers i al mateix Parlament. Aquest dimarts s'ha tornat a demostrar amb la signatura del Pacte Nacional per la Llengua, que té com a objectiu protegir el català, revertir la davallada de parlants i ampliar l'ús social de la llengua a Catalunya a tots els entorns i àmbits de la vida quotidiana. Un pla que preveu una inversió de 255 milions, 100 dels quals es destinaran a ampliar el nombre d'aules d'acollida a les escoles per als alumnes nouvinguts i 73 a millorar l'oferta cultural i audiovisual en català, entre d'altres, a més de captar 600.000 nous parlants en cinc anys.
El Pacte Nacional per la Llengua, cuinat durant el Govern de Pere Aragonès i un dels punts centrals de l'acord d'investidura que va signar Salvador Illa amb ERC, arriba després de mesos de negociació i amb algunes absències destacades en la signatura.
Tot i que hi ha un consens majoritari entre els partits catalans -tret de les formacions de la dreta i extrema dreta, que no han signat el pacte- que cal desplegar un full de ruta per protegir i fomentar el català, Junts i la CUP s'han despenjat de l'acord per discrepàncies amb les polítiques lingüístiques del Govern d'Illa. En canvi, sí que compta amb el suport d'ERC, el PSC i els Comuns i desenes d'entitats de la societat civil, com Òmnium i Plataforma per la Llengua, i sindicats, com la UGT i CCOO.
La llengua recupera centralitat política. Per què?
En els darrers anys, sobretot després del Procés, la llengua catalana ha tornat al centre de les polítiques del Govern de la Generalitat. El principal motiu és la davallada del seu ús habitual entre les persones que viuen a Catalunya. Una realitat que ja es percep al carrer des de fa temps i que també ho recullen els informes sobre l'estat de salut de la llengua.
La situació també ha posat en alerta la societat civil i personalitats culturals, que reclamen "acords nacionals" per garantir la protecció i l'impuls de la llengua i la cultura catalanes. Entitats com Plataforma per la Llengua i Òmnium han posat en marxa diverses campanyes per tornar a situar el català al centre de les prioritats de la Generalitat.
El català no només ha recuperat centralitat política, també ho ha fet als carrers, amb manifestacions com la de Sant Jordi
De fet, el català no només ha recuperat centralitat política, també ho ha fet als carrers. La darrera demostració va ser la multitudinària manifestació que va omplir els carrers de Barcelona durant al diada de Sant Jordi amb lemes com "Sense llengua no hi ha país", "La llengua no es toca" o "Lluitar, crear i parlar en català". La concentració va comptar amb el suport de més de 200 entitats, entre les quals hi ha Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, l'ANC i el Sindicat de Llogateres.
El català, en xifres
Que l'ús del català retrocedeix no és només una percepció de molts catalans que no poden viure plenament amb la seva llengua. També ho demostren les xifres. L'última enquesta d'usos lingüístics de la població que el Govern elabora cada cinc anys, conclou que només un terç de la població de Catalunya té el català com a llengua habitual, és a dir, en el seu dia a dia. El 2018 un 36,1% dels catalans tenia el català com a llengua habitual, ara és el 32,6%, quatre punts per sota. Fa vint anys, el 2003, la xifra se situava al 47,2%.
Relacionat amb aquest tema
L'enquesta detalla que hi ha 94.000 persones menys que parlen el català de manera regular respecte del 2018. Per contra, hi ha un augment de persones que parlen normalment en castellà -48.600 més-, i un increment dels que alternen les dues llengües. A més, l'ús de la llengua cau especialment entre els joves d'entre 15 i 29 anys, que tot i ser els que més coneixement tenen del català, són els que menys el parlen habitualment, juntament amb els d'entre 30 i 44 anys.
Una situació, la del català, que és delicada, però no irreversible. I el Pacte Nacional per la Llengua vol ser una eina perquè no es cronifiqui el retrocés de la llengua, tot i els obstacles que hi ha pel camí.
Relacionat amb aquest tema
La disputa judicial sobre el català
Un d'aquests obstacles és la sentència del 25% de castellà a les aules catalanes. El 17 de desembre del 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar que totes les escoles catalanes impartissin almenys un 25% d’hores lectives en castellà. Un procediment que va iniciar l’exministre José Ignacio Wert del PP quan estava al capdavant d'Educació, i que van seguir pares d’alumnes, normalment representants per associacions espanyolistes com l'Assemblea per una Escola Bilingüe i Hablamos Español.
La sentència del 25% de castellà a les aules va quedar en suspens per la normativa d'ús de les llengües a les escoles, ara en mans del Constitucional
Arran de les denúncies d'aquestes entitats, desenes d’escoles es van veure obligades a aplicar el 25% de castellà almenys a la línia on estudiés l’alumne per a qui s’havia demanat. Entre elles, el Turó de Drac de Canet de Mar, on familiars d'alumnes van personar-se judicialment per impedir que una línia de P5 es quedés sense immersió lingüística, un model imprescindible per a la supervivència de la llengua, ja que és la via pel qual molts nens i nenes castellanoparlants o nouvinguts aprenen el català.
Relacionat amb aquest tema
Ara, el Tribunal Constitucional està estudiant si es pot executar la sentència del 25% de castellà a les aules que va quedar en suspens per la normativa d'ús de les llengües a les escoles, que estableix el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua curricular.
Qui falta al pacte i per què?
El pacte ha rebut el suport d'ERC, els Comuns i el PSC. Ara bé, hi ha dues grans absències: Junts i la CUP, que tot i defensar que cal protegir i fomentar el català, no han asistit a la signatura de l'acord per discrepàncies en la política lingüística. Per una banda, Carles Puigdemont ha defensat la "necessitat" del pacte, però demana "consensuar-lo" un cop es coneguin "alguns elements que són crítics i determinants per a definir quina política lingüística hem de seguir", en referència a la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà.
L'altre element que ha posat damunt la taula ha estat l'oficialitat del català a la Unió Europea. "No és el mateix un pacte nacional per la llengua ni la nostra llengua és oficial o si el Govern que l'havia de defensar no ho aconsegueix", ha argumentat. En aquest context, Carles Puigdemont s'ha preguntat "quin objectiu" tenen per a presentar el Pacte Nacional per la Llengua sense aquests elements: "El titular del diari? El blanquejament d'un Govern? Deixar en evidència l'oposició perquè no té prou fermesa en defensa de la llengua catalana?".
Relacionat amb aquest tema
La CUP tampoc hi dona suport perquè creu que és "un pedaç" que no resoldrà el problema del català: "No qüestiona el model econòmic ni les ingerències espanyolistes. Calia que el Pacte Nacional per la Llengua fos un pacte ambiciós i amb determinació per poder afrontar la situació crítica del català".
Esquerra ha defensat aquest pacte i el portaveu del partit, Isaac Albert, ha instat juntaires i cupaires a sumar-s'hi. "La llengua és massa important per al país per tenir segons quines actituds", ha dit en roda de premsa. En aquest sentit, l'ha defensat com un instrument per "respondre millor" a un eventual revés del TC al català a l'escola. "El país no entendria que en uns moments tan clars d'amenaça al català, no anem tots a l'una. És un instrument que suma i no resta, que aporta solucions i no genera problemes", ha afegit Albert.
El pacte ha rebut el suport d'ERC, els Comuns i el PSC. Ara bé, hi ha dues grans absències: Junts i la CUP
Pel que fa a la societat civil, el pacte compta amb el suport de desenes d'entitats, com Òmnium Cultural, que el considera "un primer pas" per "deixar de gestionar la situació de la llengua amb pedaços i respostes reactives". En un comunicat, l'entitat crida a "articular grans majories per aconseguir la normalització plena del català en tots els àmbits de la societat" i lamenta que el document no hagi aconseguit l'aval de les principals forces polítiques.
Relacionat amb aquest tema
Òmnium també ha advertit que les mesures anunciades al Pacte i la dotació pressupostària que hi preveu el Govern no són suficients i "caldrà revisar-les", per la qual cosa ha avisat que fiscalitzaran la seva aplicació. Així mateix, alerten que acceptar la "intromissió judicial per imposar el castellà a les aules" i "qualsevol pretensió de desmuntar el model d'escola catalana" suposarà un incompliment "greu" de l'acord.
Per la seva banda, USTEC-STESs, el principal sindicat de docents de Catalunya, ha denunciat que el Govern no els ha tingut en compte. L'entitat posa en dubte el procés participatiu que s'ha seguit per pactar el document, tot lamentant que tampoc s'ha negociat amb alguns partits, plataformes i col·lectius "cabdals en el compromís pel català", segons afirma en una nota de premsa. La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha subratllat que "no es pot parlar de pacte nacional si no s'ha consensuat amb tot el teixit social".
Mesures dels darrers anys per fomentar el català
Més enllà del pacte, en els darrers anys ja s'han posat en marxa diverses mesures per fer front a la situació del català. Sense anar més lluny, el Govern i ERC ja van signar al febrer un acord per injectar 8,8 milions destinats a la creació d'unes 30.000 places noves per a cursos de català. I a l'abril, el Departament de Política Lingüística va anunciar que de cara al proper curs posaria en marxa un programa pilot de beques salari per a estudiants de Filologia catalana amb una dotació inicial de més de 100.000 euros i oferirà 25 ajudes dotades amb 500 euros cadascuna.
El Govern i ERC ja van signar un acord per injectar 8,8 milions destinats a la creació d'unes 30.000 places noves per a cursos de català
A més, la presència del català a les principals plataformes de streaming gràcies a l'impuls de polítiques lingüístiques en el sector audiovisual ja es comença a notar. En tres anys s'han duplicat les sèries i pel·lícules en llengua catalana. Gairebé un 10% dels continguts ja tenen l'àudio o els subtítols en la llengua pròpia de Catalunya.
Què contempla el Pacte Nacional per la Llengua?
El pacte s’estructura en nou àmbits de treball, que despleguen la vintena d'actuacions en contextos com el de l’educació i la universitat, passant pel món laboral, la salut, la cultura, la tecnologia i la cohesió social, entre d’altres. A més, preveu accions coordinades entre les administracions públiques, els actors polítics, el sector privat, les entitats, el sector associatiu i el conjunt de la població, amb una dotació estable de recursos durant el pròxim quinquenni.
Com a horitzó, el Pacte busca que la llengua catalana sigui "plenament oficial" a les institucions públiques, empreses i serveis. En aquest sentit, l'acord es planteja com a objectiu garantir la presència efectiva del català a tots els nivells de l’administració pública, al sistema judicial, els serveis i el sector privat, així com treballar de manera transversal per aconseguir el reconeixement oficial de la llengua catalana a la Unió Europea; i reclama garantir el coneixement "efectiu" del català com a llengua vehicular normal del sistema educatiu.
El pacte s’estructura en nou àmbits de treball, que despleguen la vintena d'actuacions
Quant a l'aprenentatge i ús de la llengua entre la població adulta, l'acord preveu reforçar de manera "estable i garantida" l'oferta formativa per a persones adultes, especialment per a les nouvingudes, amb l’objectiu de facilitar el coneixement i ús del català en la vida quotidiana i professional. També reconeix el paper central del món del treball a l’hora de construir una societat lingüísticament cohesionada que respecti el dret dels treballadors d’accedir a la llengua, i situa com a prioritat multiplicar les opcions d’aprenentatge i ús del català en l’entorn laboral.
En paral·lel, el pacte es vol reforçar l'oferta cultural i comunicativa en llengua catalana i s'advoca per incrementar i diversificar l’oferta en tots els formats i canals, especialment en els àmbits digitals i audiovisuals, especialment entre les noves generacions. També s'impulsaran accions de sensibilització, especialment entre les noves generacions, per fomentar actituds positives envers l’ús del català i la seva transmissió intergeneracional. Finalment, es vol garantir que totes les opcions ideològiques i socials se sentin interpel·lades en la promoció de la llengua.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.