Nou endarreriment en el procés per poder utilitzar el català a l'Eurocambra
El grup de treball que ha d'abordar la viabilitat de l'ús de la llengua al ple ha anul·lat la reunió de la setmana vinent i l'ajorna fins al juliol. La decisió final podria arribar ja a partir de l'estiu o més endavant

Barcelona-
Nou endarreriment en el procés per aprovar o no la utilització del català a l'Eurocambra. El grup de treball de Llengües dels Ciutadans del Parlament Europeu ha anul·lat la reunió prevista per la setmana vinent i l'ha ajornat fins al 16 de juliol, segons confirmen fonts parlamentàries a l'ACN. El motiu és que el president del grup, l'eurodiputat de Renew Martin Hojsík, no hi pot assistir. La decisió final podria arribar ja a partir de l'estiu o més endavant.
En les darreres reunions, els vicepresidents han abordat l'encaix jurídic de la mesura amb el reglament de l'Eurocambra, així com les qüestions logístiques i de recursos derivades. També han debatut sobre altres casos de llengües reconegudes constitucionalment a estats membres de la Unió Europea, però que no es poden utilitzar al Parlament, com el turc a Xipre, que és cooficial, comparables al cas del català, l’euskera i el gallec.
El PSOE i el govern espanyol defensen que el cas del català és únic, davant el temor o qüestionament d'altres formacions polítiques o estats membres. Es tracta d'una llengua parlada per 10 milions de persones, la tretzena més utilitzada en comparació a la resta de llengües oficials a la UE, per davant de l'anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic. I està reconeguda a la Constitució espanyola i es parla al Congrés i el Senat.
De les reunions del grup ha de sortir una proposta detallada sobre què suposaria en termes econòmics l'ús de les tres llengües i com es facilitaria la incorporació. La proposta s'haurà de portar després a la Mesa de l'Eurocambra, on s'ha de donar la llum verda final. El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va afirmar el febrer que preveia que el ple prengués una decisió final sobre la qüestió abans de l'estiu, però l'ajornament de la quarta reunió fa endarrerir la decisió final.
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va encarregar als eurodiputats que formen el grup que abordessin la viabilitat econòmica, jurídica i logística de permetre l'ús de les tres llengües cooficials de l'Estat al plenari europeu. El grup està format per cinc vicepresidents de l'Eurocambra, entre els quals Javi López (PSC) i Esteban González Pons (PP).
Oficialitat a la Unió Europea
Però l'ús del català al plenari no significa que la llengua sigui oficial a la UE, un compromís de l'acord entre Junts i el PSOE de l'agost del 2023 per fer presidenta del Congrés dels Diputats a Francina Armengol. L'oficialitat s'ha de decidir al Consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27 estats membres. Allà, la qüestió no s'ha tornat a abordar des de la primavera passada.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha assegurat aquest dijous que l'oficialitat està al "tram final" i ha afegit que "sembla que evoluciona positivament". "A veure si a la pròxima reunió de l'organisme que en té competència poden haver-hi notícies positives. Ha de ser aquest mes de maig", ha apuntat. Precisament, la pròxima reunió del CAG serà el dia 27. Fonts diplomàtiques han confirmat a l'ACN que, per ara, la qüestió no consta a l'agenda.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.