El català retrocedeix: només un terç de la població de Catalunya el té com a llengua habitual

L'ús del català continuarà reculant. L'última enquesta d'usos lingüístics de la població que el Govern elabora cada cinc anys, conclou que només un terç de la població de Catalunya té el català com a llengua habitual, és a dir, en el seu dia a dia. El 2018 un 36,1% dels catalans tenia el català com a llengua habitual, ara és el 32,6%, quatre punts per sota. Fa vint anys, el 2003, la xifra se situava al 47,2%.

L'enquesta detalla que hi ha 94.000 persones menys que parlen el català de manera regular respecte del 2018. Per contra, hi ha un augment de persones que parlen normalment en castellà -48.600 més-, i un increment dels que alternen les dues llengües. El bilingüisme ha passat del 7,4% al 9,4%, i també ha augmentat la combinació d'altres llengües, que s'ha passat del 3% al 5,6%. 

Del conjunt de la població, només el 30% considera que el català és la seva llengua, mentre que en castellà la xifra és del 40%. Segons l'enquesta, hi ha un increment de 127.000 persones que no el fan servir mai. En total hi ha 1,6 milions de persones que viuen a Catalunya que no el parlen mai.

L'ús del català cau especialment entre els joves d'entre 15 i 29 anys, que tot i ser els que més coneixement tenen del català, són els que menys el parlen habitualment, juntament amb els d'entre 30 i 44 anys. 

Disminueix l'ús, però augmenta el coneixement

Ara bé, tot i la devallada pel que fa nombre de catalanoparlants habituals, l'enquesta reflecteix que hi ha més parlants de català i més persones que el coneixen. Un fet que s'explica pel creixement de la població de Catalunya. Entre el 2018 i 2023, el català ha guanyat 267.600 nous coneixedors de 15 anys o més i 117.000 nous parlants. De fet, el 93,4% de població entén el català, el 80,4% el sap parlar i el 84% el sap llegir, però només el 65,5% el sap escriure.

La davallada en l'ús en termes relatius es deu principalment a l'augment de la població i al fenomen migratori dels darrers anys, ja que dels 8 milions d'habitants que hi ha a Catalunya, més de 2 milions de persones són nascudes a l'estranger que tenen altres llengües com habituals, gairebé el triple que fa 20 anys.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i el director de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Xavier Cuadras, han presentat els resultats de l'enquesta aquest dimecres a l'EULP. El gruix de les dades es van recollir del setembre del 2023 a l'abril del 2024. S'han enquestat 9.000 persones de més de 15 anys. El conseller ha destacat que ha millorat la xifra dels qui mostren interès a aprendre català: 2,3 milions de persones.

Relacionat amb aquest tema

Perilla la supervivència del català a l’escola de la Catalunya Nord, on l’ús social ja és mínim

Ona Falcó

El català, menys present entre amics, al bar i al metge 

Per àmbits d'ús socials, el català és menys present entre amics, ja que és majoritari només en el 29% de converses, un percentatge més baix que entre veïns (31,6%), a la feina (32%), amb els companys d'esport (33,5%) o entre els companys d'estudi (36,4%), l'únic àmbit social on el català té més presència que el castellà.

Per àmbits de consum, en el gran comerç és on se sent menys català (només en el 30,4% dels casos és la llengua habitual), a poca distància de les interaccions amb el personal d'un bar o restaurant (31,4%) i de les respostes del personal mèdic a consulta (31,6%). Al petit comerç (36,6%), amb el personal mèdic (37,1%) i amb les entitats financeres (38,9%) el pes del català és més alt, però en cap dels casos supera al castellà.

Relacionat amb aquest tema

"Hem desaprès a integrar lingüísticament i això és perillós"

Marc Font

A les administracions, l'ús lingüístic té una variació més alta: amb els òrgans judicials és del 25% –la cota més baixa–, per sota de la interacció amb l'administració de l'Estat (30,1%), amb la policia local o Mossos (39,5%), amb l'administració de la Generalitat (43,7%) i l'administració local (47,4%). En aquests tres últims àmbits, el català és més present que el castellà.