Perilla la supervivència del català a l’escola de la Catalunya Nord, on l’ús social ja és mínim

El crit d'auxili de La Bressola ha posat novament sobre la taula la situació d'emergència que viu el català a la Catalunya Nord. Un sotrac per a la supervivència d'una llengua que ha vist com es reduïa dràsticament el seu ús social en els últims 80 anys: el percentatge de població nord-catalana que l'emprava aleshores era del 90%, mentre que en l'actualitat s'ha desplomat fins al 5%, segons les últimes dades d'usos lingüístics. "Els nostres avis el parlaven habitualment, però els pares van trencar la transmissió generacional perquè volien una vida més pròspera per als seus fills", argumenta el sociòleg perpinyanenc Gautier Sabrià, que admet la dificultat de fer una radiografia clara de l'estat de salut de la llengua a la zona.

"Ningú volia parlar en català públicament perquè estava mal vist. En canvi, estava present en alguns espais íntims, i per això la generació de joves adults tenim ganes de recuperar les arrels. Potser no d'una manera directa, però sí a través de l'educació dels nostres fills", continua Gautier.

Segons dades de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC)  publicades per El Món, menys del 20% de l'alumnat que cursa estudis obligatoris a la Catalunya Nord ho fa en català. En concret, tot just són 15.200 estudiants d'un total de 84.000, repartits entre les 40 escoles bilingües públiques ―on fan 12 hores de català i 12 de francès―, dues escoles de primària de l'associació Arrels i set escoles i dos col·legis de La Bressola. Ambdues associacions ofereixen el sistema d'immersió lingüística, però una és pública i l'altra rep finançament a través de subvencions, donacions i quotes a les famílies. El model d'immersió engloba uns 1.300 alumnes. 

Relacionat amb aquest tema

Crisi a la Bressola per falta de liquiditat: alerta que al maig no podrà pagar salaris

Públic

Menys del 20% de l'alumnat que cursa estudis obligatoris a la Catalunya Nord ho fa en català

Segons el president d'Òmnium Cultural a la Catalunya Nord, Guillem Dalmau, "caldria molt més ensenyament en català" per a revertir l'escenari actual. "Hi ha enquestes que diuen que un 80% de la població nord-catalana voldria més centres on aprendre la llengua, però la realitat és molt més complexa. Calen més escoles bilingües i més mitjans perquè els alumnes puguin continuar estudiant en català quan surtin del col·legi", afegeix.

El col·legi francès només contempla el primer cicle de l'educació secundària, és a dir, que actualment encara no hi ha cap liceu ―centre de segon cicle, entre els 15 i els 18 anys― on es pugui continuar estudiant en català. La Bressola té en marxa un projecte de liceu al Monestir del Vernet, a Perpinyà, però està a l'espera de resoldre un litigi judicial amb l'Ajuntament ―en mans de l'extrema dreta del Reagrupament Nacional― per tirar-lo endavant.

El monolingüisme francès que va desplaçar el català

La davallada del català a la Catalunya Nord no té una causa única. Per a l'escriptor perpinyanenc i activista per la llengua Joan-Lluís Lluís, és imprescindible revisar la història: "La Catalunya Nord no és un territori diferent de Catalunya. És el resultat de la negociació entre espanyols i francesos, la frontera podria haver estat més al sud o més al nord". Aleshores, l'activista es pregunta: com és que una mateixa població tallada en dues parts desiguals té destins tan diferents pel que fa a la llengua? 

Bàsicament, per l'Estat que controla cada part. "L'any 1700, el rei Lluís XIV va prohibir l'ús oficial del català. I això no ha canviat mai. Tots els règims que han manat a França ―monarquies diverses, repúbliques, imperis i una dictadura― han mantingut la no oficialitat fins al dia d'avui. Per tant, aquest va ser un element molt important de la caiguda del prestigi de la llengua entre els mateixos parlants", explica Joan-Lluís Lluís. A més, afegeix, la victòria en les dues guerres mundials "va accelerar l'afrancesament d'una manera molt dura i ràpida". 

A diferència de l'Estat espanyol, que va optar històricament només per "reprimir" el català, "França va fer servir la tècnica del bastó i la pastanaga". A banda de relegar el català a l'àmbit rural i de "castigar" les persones que el parlaven, va promoure el francès com a via d'entrada a l'ascensor social. El darrer cas paradigmàtic d'aquesta circumstància va ser a l'abril de 2023, quan l'Estat fracés es va personar com a acusació en un judici contra cinc ajuntaments nord-catalans per haver usat el català als plens consistorials.

A banda de relegar el català a l'àmbit rural, França va promoure el francès com a requisit per ascendir socialment

Tot i això, l'exitós escriptor ―guanyador de premis tan importants en la narrativa catalana com el Sant Jordi o l'Òmnium, entre altres― afirma que "les connotacions negatives gairebé han desaparegut" a nivell social, gràcies a la visibilitat que va guanyar Catalunya a finals del segle XX. "Quan era adolescent i començava a interessar-me per la llengua, rebia regularment bromes i a vegades algun insult. Ara això no passa", afegeix. Els castellers o el Barça, per exemple, van obrir Catalunya al món i van ajudar a la recuperació del prestigi del català a la Catalunya Nord, però en cap cas va compensar la manca de transmissió familiar.

Relacionat amb aquest tema

La justícia francesa confirma el veto del català als plens de la Catalunya del Nord

ACN

I per aquest motiu, associacions educatives com La Bressola i Arrels o entitats socials i lúdiques van néixer per evitar la desaparició del català. Era primordial ensenyar-lo a les aules, però també traslladar-lo novament fora del sistema acadèmic. "L'objectiu del món associatiu nord-català és trencar el monolingüisme francès, però els recursos humans i financers són reduïts. Si el nen aprèn el català a l'escola com si fos el llatí i no el pot fer servir per comprar una barra de pa, serà complicat recuperar-lo", al·lega Dalmau.

El finançament de les entitats

En aquest sentit, el president d'Òmnium a la Catalunya Nord mostra inquietud pel futur de les associacions: "Rebem finançament del Departament dels Pirineus Orientals, de la Regió d'Occitània i dels municipis, però em fa por que el que passa avui a La Bressola, passi demà a Arrels o a nosaltres mateixos". A tall de recapitulació, La Bressola va alertar fa un parell de setmanes que al maig no podrà pagar els salaris dels seus treballadors si les dues grans administracions no fan una aportació de 200.000 euros cadascuna.

Em fa por que el que passa avui a La Bressola, passi demà a Arrels o a Òmnium Catalunya Nord

"El problema és que fa 15 anys que ens arriben subvencions molt limitades, encara que haguem duplicat el nombre d'alumnes ―de 500 a 1.100. Abans rebíem 150.000 euros de la Regió, però l'any passat van rebaixar la xifra fins als 117.000", explica Geoffroy Lourdou, president dels Amics de La Bressola. Aquesta entitat, que opera des de Catalunya, va néixer deu anys més tard per ajudar econòmicament a La Bressola. Fa pocs dies, va arrencar una campanya per recaptar 600.000 euros, especialment enfocada a senzibilitar particulars, però també empreses.

En relació amb el nombre d'alumnes que acull La Bressola, Lourdou assegura que cada curs han de rebutjar inscripcions perquè no tenen prou places per rebre'ls: "La preocupació que tenim no és si omplirem un centre o no, és trobar llocs per obrir-ne de nous". Des de la seva perspectiva, hi ha moltes famílies que volen portar els seus fills en aquestes escoles no només per l'aprenentatge del català, sinó també pel mètode pedagògic. "Els nostres pilars són la llengua, la verticalitat ―barrejar alumnes de diverses edats― i l'ensenyament per projectes", conclou. De moment no està prevista cap obertura, al contrari, La Bressola es veurà obligada a tancar línies si no assoleix l'objectiu de finançament.

Quina responsabilitat té el Govern català?

Segons Joan-Lluís Lluís, el Govern català històricament no s'ha manifestat mai en contra de l'Estat francès en aquest aspecte, però sí que ha intentat ajudar la promoció del català a la Catalunya Nord de manera "més o menys discreta o eficaç". "La Generalitat, des dels inicis de Jordi Pujol fins avui, dona subvencions a La Bressola, per exemple, però sense interferir directament en la política francesa", afegeix.

Fonts de la Generalitat de Catalunya al·leguen que el Govern ha de "respectar les desicions que prenguin els altres Estats", però que el conseller de Política Lingüística, Xavier Vila, "ja ha traslladat a la resta de conselleres i consellers" que estan treballant per respondre "de forma positiva" a la demanda de La Bressola.

"La idea era aportar 150.000 euros de més respecte a l'ajuda concedida l'any passat. Aquesta aportació havia d'elevar fins als 800.000 euros l'aportació prevista per enguany de la Generalitat, si hi havia pressupost. Com que no n'hi ha, l'ajuda segurament es mantindrà com la de l'any passat: 650.000 euros", conclouen.