El Tour consolida el retorn dels grans esdeveniments a Barcelona sense l'esperada transformació de la mobilitat en bici
El BACC posa en dubte que l'aposta per la sortida de la ronda gal·la des de la capital catalana suposi un foment de la mobilitat sostenible. L'entitat assenyala que el mandat de Jaume Collboni com a alcalde és el que menys quilòmetres de carrils bici ha construït "en tota la democràcia"
Barcelona-
Barcelona es prepara per acollir per primera vegada a la història el Grand Départ del Tour de França, que aquest 2026 disputarà les seves tres primeres etapes per terres catalanes, entre aquest dissabte 4 i dilluns 6, amb protagonisme també per a Tarragona i Granollers. La ronda gal·la consolida això l'aposta dels darrers anys de la ciutat per acollir grans esdeveniments internacionals: de la Copa Amèrica del 2024 al xou de cotxes de Fórmula 1 que s'està fent els darrers anys al centre de la ciutat, passant per la recent visita del papa Lleó XIV.
La sortida de la prova es presenta com una oportunitat de projecció internacional, promoció turística i esportiva, així com un possible impuls a la pràctica ciclista i al debat sobre mobilitat. En paral·lel, però, la seva organització també obre interrogants sobre el llegat real que pot deixar en la mobilitat quotidiana, o de si realment tot plegat és una operació per vendre la ciutat de portes enfora.
L'Ajuntament de Barcelona defensa que el Tour servirà per fomentar la mobilitat responsable i com "altaveu d'una manera d'entendre l'espai públic", en el marc d'una "aposta per un model de mobilitat més sostenible, segura i saludable" i en la línia d'un "camí que ja ha empès". Des del seu lloc web, assegura que acollir la sortida de la ronda francesa permet reforçar el missatge de la mobilitat activa, "promovent l'ús de la bicicleta i els desplaçaments a peu; de la reducció de la contaminació, amb una aposta clara per un aire més net i carrers més habitables; i de la convivència a l'espai públic".
Relacionat amb aquest tema
"L'Ajuntament ens ven que està treballant per la bici o hi haurà un llegat, però alertem que costa d'entendre que s'inverteixi en aquest esdeveniment mentre l'aposta perquè la gent vagi més en bici i la bici com mitjà de transport i vehicle de ple dret està completament aturada": ho alerta Adrià Arenas, responsable dels projectes i activitats del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), en declaracions al diari Públic. El responsable celebra "la promoció de la bici" del que considera "un esdeveniment més de la ciutat d'una importància elevada" que se suma als que s'han fet els darrers anys, però posa en dubte que sigui "una gran aposta per la bici" puix tan sols s'han fet "petits bolets" com la Festa del Tour o les activitats als barris: "Tot plegat hauria pogut ser molt més positiu".
En aquest sentit, Arenas diu que en aquest mandat de Jaume Collboni "s'esperava un compromís real per la bici urbana que no ha arribat, com tampoc cap projecte transformador de la ciutat". De fet, l'entitat alerta que "és el mandat amb menys quilòmetres construïts de carrils bici en tota la democràcia". Segons un estudi de l'entitat, amb Pasqual Maragall com a alcalde se'n van fer 35,8 km, amb Joan Clos 29,3 km, amb Jordi Hereu 29,2 km més, amb Xavier Trias 26,4 km, amb Ada Colau 143 km i amb Collboni se n'han fet 8,1 en tres anys. "Aquí tenim una alarma. Si afegeixes la resta de pals a les rodes, podem dir que és un mandat amb molts pocs avenços per la bici urbana", etziba.
Per tot plegat, es mostren "escèptics" amb el llegat que pugui deixar, basant-se també en el mandat del socialista: "Fa anys que esperem una estratègia de la bici, però això va de la mà de tot". Assenyala que manca manteniment i cura de la infraestructura i els carrils bici; connexions entre els carrils urbans i metropolitans perquè la gent pugui entrar i sortir per treballar; I un pla per promoure aparcament segur, "un dels motius pels quals la gent no va en bici, perquè li roben la bicicleta, o no en vol comprar una millor". "Són uns cracs de la comunicació i estan venent que hi haurà un llegat, però atenent a les no mesures que s'estan prenent, el Tour passarà i no hi haurà un canvi de veritat en la mobilitat viària", afegeix.
Relacionat amb aquest tema
"Són uns cracs de la comunicació i estan venent que hi haurà un llegat, però (...) el Tour passarà i no hi haurà un canvi de veritat en la mobilitat viària".
En una línia similar, la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) critica que la ciutat "es vesteixi de capital de la bicicleta" amb el Grand Départ del Tour de França en una de les legislatures "més pobres dels darrers anys en creixement de carrils bici i en consolidació d'una mobilitat sostenible quotidiana", assegura en un comunicat. "No es pot vendre com a símbol allò que no s'està construint al carrer", retreu.
En qualsevol cas, Arenas del BACC admet que "tot suma" i pot ajudar al fet que més gent agafi la bici. A més, destaca l'aposta pel cicloturisme esportiu i especialment d'oci, amb actuacions arreu del país i apostes com les Vies Verdes de Girona, entre molts altres. "S'està veient que a la que promociones recorreguts segurs, penses que pot haver-hi turisme en bicicleta, està més que comprovat que pot tenir un retorn positiu al territori".
Relacionat amb aquest tema
Així i tot, al BACC són bastant escèptics i creuen que "tot queda en titulars i plans que no es desenvoluparan, queda en paper mullat". Arenas creu que l'aposta decidida de Catalunya "no se la creuen polítics, tècnics i el conjunt de la ciutadania no se la creu". I assenyala que, mentre l'ús de la bici va pujant, a Barcelona hi ha certs carrils bici saturats en hora punta. "La gent vol anar en bici, si hi ha infraestructura, seguretat i li dones una empenta, la gent acaba anant en bici, però es fa una mica a pedaços", sosté.
Relacionat amb aquest tema
En les darreres hores, Collboni ha anunciat que vol ampliar el servei de Bicing fins a les 12.000 bicicletes durant el pròxim mandat. Es tracta d'un increment del 50% respecte de l'oferta actual, tenint en compte que el servei disposa actualment de 8.000 bicicletes. En una entrevista a RAC1, l'alcalde de Barcelona ha defensat que el servei "té molta demanda i necessita reforçar-se". Segons ha explicat, la proposta es concretarà "després de l'estiu".
La Barcelona dels grans esdeveniments (i la massificació)
El responsable celebra el que considera "un altre esdeveniment de la ciutat d'una importància elevada", sumat a tots els grans projectes que s'estan fent darrerament en aquest sentit, i que estan "sumant una complicació que no deixa d'alterar la rutina diària" dels barcelonins. "Barcelona està cada cop més saturada, tenim la problemàtica amb l'habitatge i el turisme, però si surt el Tour i genera afectacions no s'hi pot fer res. Estem molt acostumats al fet que l'espai públic sigui en gran part per al trànsit rodat, i ho considerem una espècie de privilegi, i no deixa de ser un espai per gaudir-lo amb molts altres usos", defensa.
Per la seva part, la FAVB lamenta que el Tour comportarà talls i limitacions de mobilitat. Tot i que reconeix les mesures anunciades per l'Ajuntament de Barcelona per pal·liar-ne les afectacions, alerta que els costs dels grans esdeveniments acaben "recaient sobre els barris". En aquest sentit, les associacions adverteixen que els veïns tornaran a "patir l'habitual col·lapse del barri de la Sagrada Família" i lamenten que "les freqüències del transport públic o les mesures de seguretat només milloren quan arriba un gran esdeveniment internacional".
L'aposta dels darrers anys de grans esdeveniments internacionals i multitudinaris se suma a la que ja han fet amb anterioritat altres governs socialistes, que també han portat a la ciutat altres cites esportives com la Copa del Món de Futbol el 1982 o els Jocs Olímpics i Paralímpics el 1992.
La FAVB demana que Barcelona "deixi de ser una ciutat aparador" que "expulsa” els veïns i exigeix un canvi de model perquè els barris "passin a ser la prioritat real de les polítiques de ciutat". L'agrupació considera que Barcelona "no necessita més projecció" i que "ja és una ciutat globalment coneguda" i adverteix que continuar promocionant-ne la marca "agreuja la pressió turística".
La FAVB demana que Barcelona "deixi de ser una ciutat aparador" que "expulsa” els veïns perquè "no necessita més projecció"
Els veïns insten els responsables polítics a "gestionar i disminuir el col·lapse d’aquesta exposició constant". Reclamen que aquestes millores de seguretat i mobilitat durant grans esdeveniments es converteixin en "mesures permanents" i que el transport públic "estigui dimensionat per a la vida quotidiana". També reivindiquen que la recaptació de la taxa turística "es dirigeixi prioritàriament a reduir les externalitats negatives que el turisme genera sobre els barris, amb la corresponsabilitat dels grans promotors i operadors turístics que en treuen benefici directe".
Des del BACC es posicionen directament en contra d'esdeveniments com el Grand Départ. Demanen "anar amb molt de compte" i preguntar-se quina finalitat té i realment a qui s'està prioritzant quan s'impulsen aquests macroesdeveniments. Tot i que aquests dies puguem veure molts fans de la bicicleta als carrers de Barcelona i carreteres de tot Catalunya, recorda que amb la Copa Amèrica hi havia zones de fans que "estaven buides" i que en el cas del papa Lleó XIV "també ha passat". "Has fet una aposta perquè surti el Tour, que hi hagi una promoció de la cultura ciclista, però de retruc no hi ha cap vincle amb la ciutat. Si hi hagués un canvi i el veiéssim ho estaríem destacant", assegura Arenas.
Amb tot, lamenta que es "podia treure molt més suc del vincle de la bicicleta amb la ciutadania i la ciutat", i creu que s'ha reduït tot a algunes exposicions, concerts i "petites activitats". Alhora, assegura que no entén per què des del consistori "no han volgut deixar-se assessorar" i que es queden amb el regust que tot plegat és "un aparador més de la Barcelona que estàs venent cap a fora i que ja està més que venuda". "El que estan venent de l'aposta per la bici a la ciutat no és veritat", insisteix, deixant una darrera dada: el fre en la construcció de carrils bici han fet que Barcelona caigui del número 13 el 2019 al 42 de la darrera edició del rànquing de l'índex global de mobilitat ciclista de ciutats amigues de la bicicleta, el cèlebre Copenhagenize Index.
El Govern, en la línia de Collboni
La ciutat de Barcelona serà per primera vegada l'escenari del Grand Départ del Tour de France, però Tarragona, Granollers i altres localitats catalanes seran protagonistes d'aquestes tres primeres etapes de la ronda gal·la. En aquest sentit, i en la línia de l'Executiu de Jaume Collboni, el Govern de la Generalitat vol aprofitar l'ocasió per "fomentar hàbits saludables i avançar en sostenibilitat", així com generar activitat econòmica i que deixi una "empremta duradora" en el territori.
Es tracta d'unes accions recollides en un paquet de mesures, aprovades en el marc del Consell Executiu. Entre d'altres, hi ha l'aprovació del programa d'actuacions de la bicicleta 2026-2030, la senyalització de les carreteres d'accés als ports de muntanya com a instal·lacions esportives per als ciclistes, la celebració del Congrés Internacional de ciència i bicicleta a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) i la campanya per reunir voluntaris pels 63 municipis per on passarà el Tour, dels quals se n'han reunit 7.300.
La Generalitat ha explicat que s'ha gastat 6 milions d'euros per la sortida del Tour de França. Se sumen als 9,68 que ha pagat l'Ajuntament de Barcelona com a cànon oficial a l'empresa organitzadora, Amaury Sport Organisation (ASO), perquè la capital catalana sigui el punt de sortida de la competició. El cost final, però, gairebé seria el doble pel desplegament que comporta, per exemple a nivell de seguretat, acollir la cursa i s'hi han d'afegir uns 9,5 milions més, segons ha documentat Crític.
Les etapes del Tour a Catalunya
L'etapa 1 d'aquest Tour de França 2026 de 21 jornades de competició serà una contrarellotge per equips de 19,6 km que transcorrerà íntegrament pels carrers de Barcelona. El recorregut afavorirà d'entrada la força col·lectiva, amb una bonica anada i tornada pel passeig Marítim, després d'una sortida des de les platges, seguit d'un pas per la Sagrada Família. El tram final, amb dues pujades successives fins a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, serà decisiu de cara a l'etapa, i també per a la classificació general.
Diumenge es disputarà la segona jornada, on els ciclistes recorreran 168 km entre el marc històric que ofereix Tarragona i Barcelona, seguint la ruta litoral. La primera meitat del recorregut passarà per diversos municipis de la Costa Daurada, mentre la segona serà molt accidentada i exigent. La travessia de Barcelona donarà pas a un circuit final, on destaca especialment la pujada al Castell de Montjuïc (1,6 quilòmetres, 600 metres dels quals al 13%), que es coronarà tres vegades.
La darrera etapa per terres catalanes serà la tercera, de fins a 198 km i 3.950 metres de desnivell positiu entre Granollers i Les Angles, just passada la frontera francesa. Entrar als Pirineus ja el tercer dia de cursa farà que nous protagonistes surtin a la palestra. Tot i la duresa i l'ascens a la collada de Toses abans que els ciclistes abandonin Catalunya, és més probable que els altiplans que envolten Font-Romeu i la pujada a Les Angles (1,7 km amb un pendent mitjà del 7%) siguin decisius.
Des de la seva primera edició el 1903, el Tour de França ha evolucionat com a fenomen cultural i esportiu. Des dels anys 50 del segle XX, la ronda francesa ha iniciat sortides a diverses capitals internacionals, amb un Grand Départ que ha esdevingut una plataforma de projecció cultural, paisatgística i econòmica per a les ciutats i territoris amfitrions. La competició ha passat per Barcelona en tres ocasions anteriors, el 1957, el 1965 i el 2009, però és el primer cop que és la localitat de sortida.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.