Entrevista a Xavier Antich"El model d'escola catalana no el decidiran ni els jutges ni els tribunals, sinó el Parlament"

La recent decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) de desestimar la demanda presentada per les famílies del centre educatiu Turó del Drac de Canet de Mar i Òmnium Cultural contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir almenys un 25% de les classes en castellà a Catalunya ha posat en alerta la societat civil en defensa de la llengua. 

Tot i que la decisió del Tribunal d'Estrasburg no suposa cap canvi substancial immediat, el veredicte arriba en un moment clau pel model d'immersió lingüística de l'escola catalana, ja que hi ha pendent la decisió del Tribunal Constitucional sobre el recurs que el TSJC va presentar a l'alt tribunal perquè decidís si la llei i el decret que va aprovar el Govern de Pere Aragonès per evitar l'aplicació de la sentència del 25% de castellà infringia la Constitució. 

Entrevistem a Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, que defensa que el model d'escola catalana continua plenament vigent, denuncia una ofensiva judicial contra el català que, assegura, "també ha arribat a les institucions europees", i reclama que els tribunals respectin les lleis aprovades pel Parlament. A més, alerta dels riscos que suposaria un eventual govern de PP i Vox a l'Estat per a la llengua i avança estan articulant un "front comú" en defensa de l'escola catalana a l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional.

Us ha sorprès la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans, que considera que la immersió lingüística en català discrimina els alumnes de la resta de l’Estat? 

Des del moment que ens vam implicar en el procés del cas de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar, teníem clar que la batalla no seria fàcil, ni en els tribunals espanyols ni en els europeus. L'àmbit dels drets lingüístics és encara incipient, i quan es tracta d'una llengua minoritzada com la nostra i minoritzada per un estat hostil com l'espanyol, no hi ha res que t'asseguri guanyar la partida. 

Per això, la decisió del TDAH d'inadmetre la demanda no ens sorprèn, sinó que evidencia que, per molt que hi hagi altres informes europeus que ja s'hagin posicionat a favor de l'escola en català, com les recomanacions fetes a Espanya pel Comitè d'Experts de la Carta Europea i Llengües Regionals i Minoritàries del Consell d'Europa, o com el darrer informe del relator especial de Nacions Unides en afers de minories, res ens garanteix que l'Estat espanyol continuï treballant per acabar amb el model d'escola en català. I això només fa que esperonar-nos en la nostra lluita pels drets lingüístics dels catalans. 

Òmnium fa temps que denuncia una ofensiva judicial contra el català. Aquesta ofensiva s'ha intensificat amb la decisió del TEDH? 

La decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans evidencia una dinàmica que realment fa anys que està consolidada i que, a més, és un símptoma clar d'una tendència política i judicial que pretén afeblir un dels pilars fonamentals de Catalunya, que és la llengua. Les consideracions que acompanyen la decisió d'inadmetre la demanda, d'altra banda, revelen fins a quin punt l'espanyolisme s'ha escolat als òrgans europeus, construint un relat fals sobre una suposada prohibició del castellà a Catalunya o una discriminació lingüística justament en direcció oposada a la que nosaltres denunciem. Són dues falsedats de les quals la jutgessa Maria Alós Seguí se n'ha fet directament portaveu en la resolució del TDAH. 

Tot i així, cal tenir molt clar que la inadmissió de la demanda no és una sentència sobre el fons del cas, i, per suposat, no avala la imposició al 25% de castellà a tot el sistema educatiu de Catalunya. 

La intromissió dels tribunals sobre el poder legislatiu és un fet totalment anormal en el context europeu i una disfunció democràtica

Tot i que el veredicte no té efectes directes a l’escola, creu que el model d’immersió lingüística es debilita després d’aquesta decisió? 

El model d'escola catalana en cap cas el decidiran els jutges ni els tribunals, sinó el Parlament de Catalunya. I ho hem de dir molt clar. El model d'inversió lingüística és un model cohesionador del país que compta amb el suport de la Comunitat Educativa i l’Aval Internacional i que mana d'una amplíssima majoria al Parlament de Catalunya amb una llei, la darrera, que té el suport de més del 85% del Parlament. Per tant, ara mateix, el model d'escola catalana segueix en el mateix estat de salut que abans del posicionament del Tribunal d'Estrasburg. 

Hi ha marge per protegir el català dins del marc legal actual o calen canvis més profunds? 

Com hem dit, el model que tenim actualment neix de la sobirania del Parlament de Catalunya. I, per tant, la intromissió dels tribunals sobre el poder legislatiu és un fet totalment anormal en el context europeu i una disfunció democràtica. El que exigim, doncs, és que els jutges respectin les lleis catalanes i, sobre el model, som conscients que, en molts aspectes, s'ha de revisar. La societat catalana ha canviat, els fluxos migratoris són avui uns altres, i les necessitats dels infants també són diferents. Però, tenint en compte tot això, el model actual és el millor que podem tenir. 

Una majoria de la dreta i l'extrema dreta espanyolista i anticatalana al govern de l'Estat agreujaria el conflicte polític i lingüístic, com estem veient al País Valencià o a les Illes

Quins riscos veu per al català si s'acaba configurant un govern de PP i Vox a l'Estat? 

Hem de dir que la situació del català ens preocupa des de fa molt temps, sense distinció o color polític que hi hagi al capdavant del govern de l'Estat espanyol. I això vol dir que, si es rediten les majories estatals que hi ha actualment, Òmnium i la societat civil catalana haurem de continuar treballant per la protecció, promoció i universalització de la nostra llengua, i també per fer front als atacs de l'estat. 

De la mateixa manera que faríem en un escenari en el qual l'extrema dreta i la dreta governessin. El que de ben segur que haurem de fer és estar més preparats, ja que som molt conscients que una majoria parlamentària a l'Estat de la dreta i l'extrema dreta espanyolista i anticatalana implica a Catalunya agreujar el conflicte polític-lingüístic, com d'altra banda estem veient que ja passa al País Valencià, a les Illes o a la Franja. 

Si aquest escenari es confirma, com ha de reaccionar la societat civil catalana? 

La societat catalana ha de seguir fent el mateix que ha fet fins ara, que és organitzar-se, treballar coordinadament i defensar un model d'escola i de país que ens identifica i que té el català com a columna vertebral, i treballar per defensar els drets lingüístics. Evidentment, a Catalunya, a l'Estat i a l'àmbit internacional. Arreu. 

A l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional, estem preparant un gran front comú en defensa del model d'escola catalana

Òmnium està preparant alguna estratègia específica davant aquest possible escenari polític? 

Davant d'un escenari hostil que pretengui acabar amb el model d'escola catalana, Òmnium, des de ja fa molt de temps, però especialment ara, quan estem a l'espera d'una sentència al Tribunal Constitucional que pot voler acabar amb el model, estem treballant conjuntament amb moltíssimes entitats i organitzacions del país, i no només educatives, per preparar un gran front comú de país en defensa del model d'escola catalana. 
​
​Tenim molt clar que el model d'escola a Catalunya és un tret que ens identifica i que, a més, és un instrument fonamental de cohesió social. Per tant, estem segurs que si algú vol tocar l'escola catalana en aquest àmbit, la resposta de la societat civil serà conjunta, unitària i contundent.