Entrevista a Carles Garcia"Als usuaris ens és igual tenir 25 línies més si els trens continuen arribant tard"
Conversem amb Carles Garcia, el nou president de la Promoció del Transport Públic (PTP), la principal associació d'usuaris de Catalunya, sobre la permanent crisi de Rodalies, la polèmica renovació de les concessions dels autobusos o el desenvolupament dels projectes tramviaris

Barcelona-
La crisi de Rodalies, el futur del traspàs, el nou Pla de Serveis Ferroviaris, el paper de l'autobús o els projectes de noves infraestructures com la Línia Orbital i els tramvies territorials són alguns dels grans debats que marquen el present i el futur de la mobilitat a Catalunya. Conversem amb Carles Garcia, el nou president de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), la principal entitat dels usuaris de Catalunya, sobre els reptes més immediats i a llarg termini d'una xarxa de Rodalies que travessa una profunda crisi de fiabilitat després de l'accident mortal a Gelida el gener passat, que va posar sobre la taula la situació de degradació que viu. També analitzem el paper de la Generalitat en la governança del servei, el futur dels autobusos interurbans i les infraestructures que han de marcar la mobilitat dels pròxims anys.
Com definiries el moment que viu el transport públic a Catalunya?
Des de la crisi de Rodalies i, de fet, des de molt abans, estem en una època en què el principal servei de transport públic del país està en una situació de col·lapse. Tot i que s'han fet obres, arranjaments i millores per poder pal·liar i resoldre la crisi de Rodalies, aquest sistema de transport públic de més capacitat, que hauria de ser el principal sistema de transport públic de Catalunya, encara no funciona com hauria de funcionar. És veritat que s'ha recuperat l'oferta dels serveis, però encara no funciona amb la fiabilitat que hauria de tenir.
El problema de Rodalies és, sobretot, una qüestió de falta de recursos o de gestió?
Aquest és el gran tema. És un 50/50 entre la falta d'inversió i la governança. Tranquil·lament, des de l'any 2000 fins fa ben poc no s'ha fet pràcticament cap millora. Per tant, ara hem de posar al dia tota la xarxa ferroviària en un temps rècord. I, és clar, quan comencem a tocar coses que són importants, que són del dia a dia, al final ens passen coses com el caos que tenim aquests dies, amb vies tancades, retards… La falta d'inversió i manteniment és evident i explica part del problema.
La governança és l'altra pota que falla. Tenim dos agents, Adif i Renfe, que no s'entenen entre ells, ni aquí a Catalunya ni al conjunt de l'Estat espanyol. I la Generalitat, que és la titular del servei, però que no ha exercit com a tal fins aquest any, quan realment s'ha cregut que és la titular del servei. Per tant, des del 2010 fins al 2026 teníem una Generalitat desapareguda, que ara ha aparegut i que s'ha de fer un espai en tot aquest tema de la governança.
La Generalitat ha estat desapareguda en la governança de Rodalies fins al 2026, tot i ser la titular del servei
Aquesta "aparició" que comentes de la Generalitat té a veure amb els passos que s'han fet cap al traspàs, com ara la creació de la nova empresa mixta?
Sí. Tot i així, la Generalitat ja podia exercir una sèrie de competències que no exercia. Ha sigut en el context del traspàs d'algunes línies, en la creació de l'empresa mixta o la necessitat de complir pactes polítics quan s'ha cregut que realment que també pot dir la seva. Són passos de caràcter molt polític i administratiu que des de la PTP creiem que serviran per millorar la governança i el dia a dia de l'usuari. Al final, més enllà de qui porta el tren, de quin logo tenim o quin logo deixem de tenir, el més important, la finalitat última, és que el tren vagi puntual i que hi hagi l'oferta necessària. Tots aquests passos han d'anar en aquesta direcció. Altrament, estarem marejant la perdiu.
La Generalitat ha presentat fa uns dies el Pla de Serveis Ferroviaris 2030-2040, llargament reivindicat. Pot ser el gran revulsiu que necessita el transport públic de Catalunya?
És un moviment molt interessant. És la primera vegada que la Generalitat, com a titular del servei, es planteja que cal tenir un pla de serveis de com podem integrar el sistema ferroviari al conjunt de Catalunya. Més enllà que hi hagi coses que siguin millors o pitjors, realment és positiu. Més que una gran millora, serà un full de ruta i una manera perquè la Generalitat es comprometi a fer una sèrie de millores. Tot això està molt bé, però no hem de perdre de vista una cosa importantíssima: sigui quin sigui el servei, els trens han d'anar puntuals. Als usuaris ens és igual que tinguem 25 línies més si els trens continuen arribant tard o continuen anant fora d'hores. Per tant, la nostra prioritat número u és que els trens vagin puntuals.
La crisi de Rodalies ha tingut un "beneficiat", que és l'autobús. Quina lectura en feu d'aquest trasllat d'usuaris cap al bus?
D'aquest tema en destacaria tres idees. La primera: sort de l'autobús. Si no haguéssim tingut uns serveis d'autobús interurbà a l'altura, la crisi de Rodalies hauria estat molt pitjor. Per tant, nosaltres no podem fer res més que aplaudir les operadores per l'esforç que han fet.
La segona idea és que aquesta no ha de ser la solució. És a dir, fer que tot el servei ferroviari passi a fer-se amb autobús no és la solució. Els accessos a Barcelona s'han de fer principalment en ferrocarril. A partir d'aquí, hi ha d'haver una xarxa complementària, amb el servei Exprés.cat, que permeti que tots aquells barris, viles o ciutats que no tinguin servei ferroviari, o on l'accessibilitat al ferrocarril sigui pitjor, tinguin l'autobús com a alternativa. L'autobús ha de fer aquesta funció de capil·laritat complementària amb el servei ferroviari. Cada mètode de transport públic, segons les seves capacitats, ha de tenir el seu rol.
La tercera idea és que tot això ha deixat al descobert un problema que ja feia temps que avisàvem: la saturació i el mal estat de les terminals d'autobusos a Barcelona. Amb aquest augment d'expedicions, no només de l'Exprés.cat sinó també de tots els serveis d'autobús i dels serveis substitutoris, ha quedat molt clar que falten espais dins la ciutat on els autobusos puguin aturar-se amb les condicions necessàries. És trist que línies importantíssimes tinguin el punt d'inici al mig de la ciutat sense una infraestructura, sense quatre bancs o un espai digne des d'on surtin els autobusos. Hi ha d'haver estacions d'autobusos ben connectades amb la xarxa de metro o amb la xarxa de transport públic urbà i que, al mateix temps, també estiguin a prop de les destinacions finals dels usuaris de l'autobús.
Ens omplim la boca amb la Catalunya dels 10 milions, però tenim un sistema d'autobusos pensat per la Catalunya dels quatre milions
El govern ha renovat de manera automàtica les concessions dels autobusos fins al 2034 quan ho hauria d’haver fet el 2028. És un error, tenint en compte com ha canviat Catalunya des que es van concedir aquestes concessions?
Com a PTP hem criticat molt durament la renovació pràcticament automàtica de les concessions fins al 2034. Més enllà del paper de l'autobús, aquest allargament és una oportunitat totalment perduda. Portem molts anys amb la cançoneta del 2028 i, de cop i volta, allarguen les concessions sis anys més. Haurem de continuar amb concessions d'èpoques pràcticament antediluvianes. Ens omplim la boca amb la Catalunya dels deu milions, però després, en coses que són importantíssimes per al país, com és tenir uns contractes i un pla de serveis de busos interurbans, continuem tirant pilotes endavant. Al final tenim un sistema que encara té la base de la Catalunya dels quatre milions. Per tant, cal tenir uns plans de serveis que estiguin a l'altura d'aquesta Catalunya dels deu milions, perquè, si no, qualsevol cosa que fem seran pedaços.
En els últims mesos també s'ha recuperat el debat sobre la Línia Orbital, que ha de permetre connectar ciutats sense haver de passar per Barcelona. Quina és la vostra posició?
Creiem que és una infraestructura absolutament necessària, però dins de les prioritats la posaríem en la tercera posició. En primer lloc, hi ha el que dèiem abans: la fiabilitat del servei de Rodalies, que tinguem una xarxa de transport públic que sigui jeràrquica i que funcioni com ha de funcionar. Després, potenciar les infraestructures existents: millorar-ne la capacitat, desenvolupar el Pla de Serveis Ferroviaris, renovar les concessions dels autobusos... Tot això seria el curt i mig termini. I, a llarg termini, serien les noves infraestructures ferroviàries. Aquí és on entra la Línia Orbital, que s'ha d'anar planificant ara perquè es pugui executar en 10 o 15 anys.
La Línia Orbital és necessària, perquè sempre és necessari anar ampliant la xarxa ferroviària per poder millorar les connexions del transport públic, però tot al seu degut moment. És a dir, no vulguem començar a construir noves línies ferroviàries si el servei actual no funciona. I, en aquest sentit, ens sorprèn molt que una cosa que és per al 2040, que no ha de fer la Generalitat sinó que ho ha de finançar el Ministeri, hagi quedat lligada a un pacte de pressupostos del 2026, amb la situació que tenim ara mateix. És realment inaudit la manera com s'ha començat a parlar d'aquesta Línia Orbital. Tot i així, això no implica que no sigui necessari fer-la. Però les formes han sigut, com a mínim, curioses.
La gent no passarà en massa del vehicle privat al tramvia; primer hi ha d'haver un pas intermedi, que és potenciar el servei de bus
També hi ha una aposta pels tramvies territorials, com els previstos a Tarragona o a la Catalunya Central. Quina valoració en feu i quines condicions s'han de donar perquè aquests projectes tinguin sentit?
Nosaltres sempre estarem a favor que hi hagi tramvies allà on els estudis de viabilitat ho facin possible. Hi ha hagut un clam des de diversos territoris perquè tirin endavant i, en aquest sentit, benvinguts siguin els estudis. Com passa amb la Línia Orbital, ara s'han d'anar fent les reserves de sòl, els estudis informatius i tots els tràmits perquè, en un futur, aquests tramvies es puguin construir.
Ara bé, no ens hem de sorprendre si després un tramvia no surt a compte o no és viable. Moltes vegades el tramvia és l'evolució d'un bon servei de bus. Si no tens un bon servei de bus, difícilment podràs implantar un tramvia, perquè la gent encara no tindrà cultura de transport públic. Primer has de tenir un servei de bus eficient, correcte i adaptat a les necessitats de la població. Això et donarà ales perquè, més endavant, aquella infraestructura es pugui convertir en tramvia. La gent no passarà en massa del vehicle privat al tramvia. Primer hi ha d'haver un pas intermedi, que és potenciar el servei de bus. Això es pot fer ara mateix.
Per tant, abans del tramvia són importants dues coses: els tràmits administratius i potenciar el servei de bus. Però també és important crear una cultura del transport públic. A l'àrea metropolitana de Barcelona sí que hi ha aquesta cultura d'accedir en transport públic. En canvi, quan surts de l'àrea metropolitana, aquesta cultura desapareix perquè el vehicle privat continua predominant. Si no posem l'oferta de transport públic necessària, la gent no l'utilitzarà.
Per acabar, Carles, com us imagineu la mobilitat de Catalunya d'aquí a una dècada?
És un exercici interessant perquè ja estaríem a l'any 2036. Esperem que, en aquell moment, ja s'hagin desplegat aquests nous tramvies o, almenys, que n'hi hagi algun en funcionament i que el servei d'autobús estigui adaptat a la Catalunya dels 10 milions. Esperem que d'aquí a 10 anys hi hagi hagut un canvi modal cap al transport públic. No tant a l'àrea de Barcelona, on aquest canvi ja s'ha produït en bona part, sinó sobretot fora de l'àrea metropolitana, a la resta de la regió metropolitana i al conjunt de Catalunya, sense oblidar tot el tema de la tarifació. Esperem que ja s'hagi desplegat un sistema tarifari més just per al territori i adaptat a les condicions de cada persona.



Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.