Passatgers afectats pel caos dels trens: "Hem renunciat al nostre temps lliure"

Farts de veure's "maltractats" i desatesos per Renfe, desenes d'usuaris habituals de les línies de tren entre Tarragona i Barcelona van decidir organitzar-se a través de la plataforma Dignitat a les Vies per fer arribar el seu malestar i les seves queixes amb el funcionament dels trens a l'administració. Tot va començar amb un grup de WhatsApp, on entre tots compartien la informació sobre els retards i els canvis d'horaris que Renfe no els comunicava. 

L'Anna Gómez, portaveu de la plataforma, explica que és un grup molt actiu, ja que pràcticament cada dia hi ha incidències a la xarxa. Un grup que encara treu més fum des de l'inici de les obres al túnel de Roda de Berà per millorar el Corredor del Mediterrani. Uns treballs que han deixat sense connexió ferroviària Tarragona i Sant Vicenç de Calders -ara connectades per un autobús- i que duraran cinc mesos. Malgrat que les obres han agreujat el dia a dia dels trens, el cert és que els problemes venen de més enrere.

"Les incidències del tren em fan perdre moltes hores al dia que haurien de ser productives"

Actualment hi ha més de 500 persones al grup. Cada una d'elles té la seva història, però totes comparteixen el malestar que els genera els retards, els canvis d'horaris d'última hora, la falta d'informació quan pugen al tren... Un malestar sovint emocional que els acaba afectant la seva salut mental. Així ho constata Gómez, que assegura que hi ha casos d'ansietat i estrès entre els usuaris habituals.

Fa un any i quatre mesos, l'Eva va decidir allunyar-se de Barcelona fugint de l'estrès de la ciutat. Malgrat això, va mantenir el seu centre de ioga al costat de l'estació de Sants, a la capital catalana, on es desplaça cada dia amb tren. Actualment viu a Roda de Berà i cada dia va amb cotxe fins a Sant Vicenç de Calders, un municipi que queda a mig camí entre Tarragona i Barcelona i amb bones connexions ferroviàries.

"Mai havia experimentat ansietat ni sensació d'angoixa fins ara"

Al principi tardava 40 minuts amb tren per arribar a la feina, però confessa que els darrers mesos han estat un autèntic infern. Retards, canvis d'horaris d'última hora, falta d'informació... Un cúmul de situacions que han afectat molt el seu dia a dia i la seva salut mental. "Mai havia experimentat ansietat ni sensació d'angoixa fins ara. La incertesa de sortir de casa i no saber l'hora que tornaras a casa, és matadora", reconeix.

"Les incidències del tren em fan perdre moltes hores al dia que haurien de ser productives, i això mina el meu estat de salut intern, noto que he perdut il·lusió. Estones que abans dedicava a fer coses que m'agraden, com anar a córrer a primera hora del matí, ara no les faig perquè no me'n puc refiar si el tren arriba a l'hora o no. Els usuaris hem renunciat al nostre temps lliure", confessa. 

L'Eva explica que va perdre una treballadora per l'ansietat que li suposava venir amb tren. "No tenia la certesa d'arribar a l'hora al centre i això no la deixava dormir. S'aixecava a les cinc per agafar el tren de les sis per obrir el centre a les deu del matí! Va decidir renunciar al lloc del treball", assegura. 

Un impediment per la conciliació familiar 

L'Òscar és de Tarragona però fa nou anys va anar a viure a Barcelona per feina. Fa dos anys, la seva parella va trobar feina a Tarragona, i van decidir mudar-se a un punt entremig: Altafulla (Tarragonès), un poble amb un entorn favorable per les criatures i amb una estació de tren per poder anar a Barcelona els dies que no fa teletreball. Uns dies que s'han convertit en una autèntica aventura. "Els retards són diaris. Cada dia hi ha un retard permanent d'uns 15 minuts, i un o dos cops a la setmana hi ha un retard gros de 45 minuts fins a dues hores", explica.

"Podria anar a buscar les meves filles a l'escola, però ja no hi contem perquè no podem confiar en els trens"

El mal funcionament dels trens també afecta la conciliació familiar. "L'organització familiar és complicada. Pels meus horaris, quan vaig a Barcelona, podria anar a buscar les meves filles a l'escola, però ja no hi comptem perquè no podem confiar en els trens. Hem de tirar de família o amics", comenta. "No és només que no pugui anar a buscar a la meva canalla a l'escola, és que poder-hi anar jo també permetria a la meva parella poder disposar d'un temps lliure que no té. Una cosa que no és culpa meva i que en teoria hauria de funcionar, com és el transport públic, m'acaba generant molts problemes a la meva vida personal", lamenta. 

L'Òscar explica que aquesta incertesa constant és dura psicològicament perquè no et permet conciliar, tampoc ser una persona fiable quant a horaris, i de tant en tant també et fa perdre alguna reunió de feina... "De fet, al principi d'anar amb tren, si tenia una reunió important, els demanava a uns amics si em podia quedar a casa seva perquè volia assegurar-me que arribava. Desgasta molt", reconeix. 

L'Eva detalla que "la sensació que tenen és de mala planificació i de poca consideració cap a la vida dels usuaris habituals del tren". "Ens sentim vulnerables", sentència.

Solidaritat entre usuaris 

El malestar que va unir aquest grup d'usuaris habituals de trens entre Tarragona i Barcelona s'ha acabat convertint en solidaritat. L'Òscar explica que "la primera setmana que va agafar el tren a Altafulla, hi va haver un tall total que va deixar el poble sense trens durant tres hores". "Per sort, un grup de gent també afectada es va oferir per portar-me i des d'aleshores que estic dins d'aquest grup de WhatsApp", comenta. 

Sobre l'alternativa del cotxe, ambdos coincideixen en què no és una alternativa. "És inviable. Si ho sumes tot, la benzina i el pàrking, no és assumible. Per no parlar del tràfic per entrar a Barcelona en hores punta", comenta l'Eva. "La manca de peatges i el problema del servei ferroviari han fet augmentar l'afluència de vehicles a l'autopista", conclou.