SOBIRANISME ENCAUSATEl Tribunal Suprem decideix mantenir Oriol Junqueras empresonat

El Tribunal Suprem ha decidit mantenir a preso al líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras.

Els magistrats Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde, han considerat, per unanimitat, que el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, destituit pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, podria reincidir en els els hipotètics delictes de rebel·lió, sedició i malversació, pels quals es troba sota investigació judicial.

El Suprem ha rebutjat el recurs de Junqueras que havia demanat el seu alliberament, per poder exercir els seus drets polítics i fer respectar els de la ciutadania que havia votat a favor seu el passat 21 de desembre. L'alt tribunal ha confirmat d'aquesta manera la decisió del jutge Pablo Llarena, encarregat del cas obert com a conseqüència del procés sobiranista i la  proclamació d'independència, un criteri amb el qual també coincideixen el fiscal i l'acusació popular exercida pel partit Vox.

 Llarena havia ratificat el passat 4 de desembre l'ordre d'empresonament dictada un mes abans per la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela.

Aquest dijous, el propi Junqueras i el seu advocat Andreu Van den Eynde, havien explicat davant el Tribunal Suprem que es tractava de posar en llibertat un home de pau, de profundes conviccions religioses, que aposta pel diàleg bilateral i les vies pacífiques, i que calia respectar d'aquesta manera els seus drets de participació política.

Aquest mateix dijous, hores després de la declaració davant el Suprem, es van celebrar actes de solidaritat amb Junqueras i la resta de presos polítics a un gran nombre de poblacions catalanes.

Els magistrats del Suprem assenyalen que l'exercici d'alguns càrrecs polítics no suposa la impunitat i consideren que la privació de llibertat no afecta els seus drets de representació dels votants de Junqueras.

El magistrat Miguel Colmenero afirma, en concret, que "no pot es pot parlar de presos polítics" i diu que defensar l'opció política d'independència "d'una part del territori nacional" és legítim, però que aquesta posició ha de propugnar-se sense cometre cap delicte. 

El que s'investiga és si Junqueras, diu l'acte judicial, va liderar un pla de declaració unilateral d'independència en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional, i es va alçar contra l'Estat espanyol, contra la Constitució, contra l'Estatut d'Autonomia i contra la resta de l'ordenament jurídic.

Aquest comportament constitueix "un fet il·legítim, gravíssim en un Estat democràtic de dret".

"Previsibles i altament probables episodis de violència"

L'acte assenyala que els indicis situen a Junqueras defensant la declaració d'independència fora de qualsevol via de Dret i va anunciar la ferma voluntat d'incomplir les decisions del Tribunal Constitucional, incitant, al costat de la resta de partícips en el pla, als seus partidaris a mobilitzar-se al carrer i forçar a l'Estat a acceptar la independència.

Això suposava assumir i acceptar "previsibles i altament probables episodis de violència per aconseguir la finalitat proposada", actes que efectivament es van produir.

En aquest sentit, la resolució qualifica com actes de violència les mobilitzacions dels dies 20 i 21 de setembre, mentre una comissió judicial esd trobava a  Conselleria d'Economia de la Generalitat, així com la crida a dipositar el vot a milers de persones i obrir els col·legis electorals pel referèndum de l'1 d'octubre malgrat conèixer que les forces policials havien rebut l'ordre d'impedir-ho.

La Sala indica que no consta que Junqueras hagi participat executant personalment actes violents concrets, ni que donés ordres directes en tal sentit, però "mitjançant la defensa pública de la independència unilateral i fora de tota consideració i respecte a la llei vigent en l'Estat del que Catalunya forma part", ha incitat als ciutadans a això.

Sobre l'afectació de la seva situació de presó al seu dret a participar en eleccions i en el procés polític, el Suprem destaca que aquest últim és un dret bàsic en democràcia, però que la seva efectivitat no pot deixar sense efecte les conseqüències pròpies d'un procés penal, menys encara quan s'incoa imputant delictes molt greus.

A més, diuen els magistrats, que Junqueras ja sabia quan va concórrer a les eleccions que existia aquest procés penal i que això podria limitar la seva activitat política en algun aspecte.

Quant al risc de reiteració delictiva, la Sala assenyala que l'aposta pel diàleg de la qual Junqueras parla en el seu recurs "solament s'ha pretès o plantejat com referit exclusivament a la forma en la qual l'Estat espanyol pogués prestar-se a reconèixer la independència de Catalunya".

"L'oferiment d'aquesta classe de diàleg o la invocació de la bilateralitat en aquestes condicions (...) no pot valorar-se com un indici d'abandó de l'enfrontament amb l'Estat", indica l'acte.