Entrevista
Entrevista a Carme Gomila, candidata d'Ara Més-Front Ampli"La majoria estem més a prop de ser una Maricarmen que un magnat amb 50 pisos per especular"
Público entrevista la candidata de l'esquerra balear en plena arrencada de la campanya electoral

-Actualitzat a
Carme Gomila (Manacor, 1994) encapçala la papereta de l'esquerra balear, Ara Més-Front Ampli, de cara a les generals del proper 29 de novembre. Filla de ferrer i dependenta, Gomila reivindica els seus orígens treballadors i el seu pas per la política municipal —la seva "escola" política— com a aval per convertir-se en l'altaveu de les illes a Madrid durant la propera legislatura, prenent-li el relleu al seu predecessor, el ja exdiputat Vicenç Vidal. Fa un any que la política manacorina va assumir la presidència d'Esquerra Republicana a les Balears. Un repte al qual ara suma la voluntat de defensar les illes davant d'un model de turisme "insostenible", uns preus del lloguer i de la cistella de la compra "desorbitats" i un futur govern de dretes —encapçalat per Feijóo i Abascal— que utilitzi la Moncloa per qüestionar drets consolidats com l'avortament, el sistema de pensions o la mobilització ciutadana.
Sobre l'especulació amb l'habitatge, sobre els límits al turisme de masses, sobre l'acord d'unitat per al Senat, la normalització del feixisme als carrers o la necessitat de l'esquerra forta, capaç de torçar-li el braç al Partit Socialista. Sobre tot això i més en parlem en aquesta entrevista.
Dimecres passat se celebrava una vaga general a tot Espanya. A Ara Més l'han secundat? Per què? Quina valoració fan del seguiment que ha tingut a les Balears?
Les mobilitzacions que vam viure dimecres passat a les Balears i tot el procés de la vaga han estat molt satisfactoris. Nosaltres, des d'aquí, volem agrair i donar l'enhorabona al Sindicat de Llogateres de les Illes Balears i també a totes les entitats que secundaren la vaga, que feren piquets i que estigueren a peu de carrer garantint que la vaga es pogués dur a terme. La mobilització que vam viure, especialment a Palma, va ser històrica. També vull aprofitar per agrair a la gent que va sortir al carrer a donar suport a una causa tan justa com és que tothom pugui tenir un sostre per viure dignament. A Palma, parlem de més de 40.000 persones als carrers; a Menorca, de més de 4.000; i, a Eivissa, més de 3.000 persones. Aprofito per condemnar la violència policial que s'ha exercit en algunes ciutats com Madrid o Barcelona.

Hi ha una reclamació popular que viure ens està costant literalment la vida. La vida ens pesa i, quan et pesa a tu, quan li pesa al veí, als estudiants, als professors, als sanitaris, als pensionistes o a les kellys, no és una qüestió individual. Estem parlant d'un problema col·lectiu i, per tant, hem d'exigir que es plantegin mesures urgents, mesures realment valentes i que millorin la vida de la gent. Per això estem aquí des d'Ara Més, per això plantegem aquesta coalició: per tenir una veu en el Govern de l'Estat i que totes les polítiques que es decideixin des de Madrid tinguin sempre una mirada posada en les nostres particularitats. Perquè patim una doble discriminació. Som un territori insular, que rep 20 milions de turistes a l'any, la qual cosa se suposa que genera una riquesa molt gran, que, no obstant això, no està beneficiant a la majoria de la població. Els residents de les Balears ens sentim part d'un decorat, d'un parc d'atraccions on tothom ve a gaudir, però nosaltres no aconseguim tenir una vida digna. Sentim que molestem a la nostra pròpia casa.
Al cor de les reivindicacions de la vaga hi havia la crisi d'habitatge. Quines són les propostes estrella del seu programa per posar límit a l'especulació?
El nostre programa té una part bastant considerable dedicada a l'habitatge, amb un objectiu molt clar: que la gent de Balears pugui viure bé i seguir vivint aquí. Perquè, com et deia abans, vivim en unes illes travessades per contradiccions, on es genera més riquesa que mai, però cada vegada és més difícil arribar a final de mes, encara que treballis més de vuit hores o estiguis pluriocupat. Més del 40% de la gent que viu aquí declara no poder arribar a final de mes i, per tant, no poder viure dignament. L'habitatge al nostre territori no és un dret que estigui garantit i, per això, defensem que l'habitatge ha de ser per viure, ha de complir la seva funció social i mai pot ser un negoci.
En aquesta línia, plantejam mesures molt urgents, però també valentes, que puguin millorar la vida de tota la gent que viu a Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera. Per exemple, posar un límit als preus del lloguer i la hipoteca i que aquest límit es posi de manera automàtica, perquè vivim en un territori on es compleixen els requisits bàsics que preveu la Llei d'Habitatge. També restringir la compra d'habitatge a persones no residents perquè, com et deia, rebem moltíssims turistes cada any. Molts d'ells no solament ens visiten, sinó que estan adquirint habitatges a preus cada vegada més desorbitats. Els residents d'aquí ja no ens podem permetre comprar aquestes cases, que la major part de l'any acaben buides, perquè només s'utilitzen perquè aquesta gent vingui a visitar-nos 15 dies a l'any. Per això defensem que les cases són per viure i no per especular, fer negoci ni tenir-les tancades.
Les cases són per viure, no per especular, fer negoci o tenir-les tancades
I no solament volem intervenir el mercat de l'habitatge, sinó també garantir uns salaris i unes pensions dignes, perquè no podem consentir que hi hagi pensions que no arribin al SMI. A més, volem impulsar un plus d'insularitat, perquè vivim en un territori on el cost de vida és dels més alts de tot l'Estat. Palma n'és un bon exemple.
Un dels grans problemes de les illes és l'impacte del turisme de masses. Des d'Ara Més han arribat a parlar de "col·lapse". Quines solucions plantegen?
Som de les úniques formacions que tenim una estratègia a llarg termini, a deu anys vista, per plantejar un canvi de rumb cap a un model econòmic que no es basi en fomentar el turisme. Volem fomentar altres sectors productius, el sector primari i nous sectors capdavanters, i també invertir en innovació o en tecnologia. Una de les nostres exigències és la cogestió aeroportuària. De fet, vam aprovar al Parlament balear una proposició de llei per aconseguir una còpia de les claus de la que és la nostra principal porta d'entrada. Aquesta llei ens permetria tenir veu i vot en totes les decisions que tinguin a veure amb quants vols arriben cada any a les nostres illes o si s'amplien o no els aeroports. Perquè l'afluència de turistes, jets i vols privats que estem suportant no és sostenible en un territori amb recursos limitats.
Per seguir posant-te un exemple relacionat amb la massificació turística, cada any veiem que s'han de prendre mesures dràstiques, com reduir el consum d'aigua en alguns pobles i ciutats, perquè l'aigua que tenim és insuficient. Tenim hotels i moltíssims establiments turístics que consumeixen moltíssima aigua. Mentrestant, els estem llançant un missatge als nostres residents que a l'estiu, per exemple, només es poden dutxar d'una hora a una altra. Hem normalitzat viure en unes condicions on no es pot desenvolupar una vida digna, mentre es posa una catifa vermella a fons voltors, a turistes i a persones que vénen a fer negoci i a enriquir-se a costa de la classe treballadora.
A les Balers ens sentim part d'un decorat, sentim que molestem a casa nostra
Per això fa molt que parlem de posar límits. Se'ns tractava de bojos, d'ingenus, es deia que teníem fòbia al turisme. Però és que ens han enganyat. Ens han fet creure que, si vivim del turisme, ens farem rics tots, que viurem millor que mai. I realment tota aquesta riquesa que genera el nostre territori i la nostra classe treballadora, amb la seva suor i amb les seves mans, no està revertint en què la gent que viu aquí tingui una vida digna i uns serveis forts.
Balears ha estat un dels tres territoris on ha estat possible teixir una llista unitària de tota l'esquerra. Per què creu que s'ha aconseguit?
Hem aconseguit una cosa que semblava, a priori, molt difícil: construir una única candidatura de les esquerres a Balears. Per a nosaltres és una fita històrica i és fruit de moltíssima feina. No ha estat un treball oportunista per a aquestes eleccions. És un treball que teníem clar des de fa temps que havíem de fer i, sobretot, que ha estat fruit de moltíssima generositat, de moltíssimes converses i de moltíssim esforç per part de tots els actors implicats. Crec que aquí la particularitat és que totes les forces polítiques hem estat capaces d'entendre, primer, el context i el moment històric que vivim i, en segon lloc, que havíem d'assumir la responsabilitat d'arribar a acords. El carrer ens estava demanant aquest acord i crec que hem estat capaços d'escoltar aquest clam popular.
Hem estat parlant, durant massa temps, de coalicions, de qui encapçala la llista en altres territoris de l'Estat i de conflictes interns entre partits. Aquí hem estat capaços de no generar aquest soroll, que és totalment innecessari i que no aporta res. Hem entès que el projecte col·lectiu estigui per sobre de tot i que la nostra gent es mereix un projecte polític valent, es mereix solucions i mesures que ajudin a millorar la seva vida quotidiana. Jo, personalment, estic molt orgullosa de poder encapçalar aquest projecte i que, de manera col·lectiva, haguem estat capaços de construir-lo, respectant també la identitat de cada organització. Que la gent sàpiga que té una papereta única de les esquerres, que és l'única garantia de poder aportar solucions, i que hem fet tot aquest esforç per defensar a la classe treballadora de les nostres illes, a la gent que vol un futur millor.
El carrer ens estava demanant una única papereta
Després d'un any com a presidenta d'Esquerra Republicana a Balears, com assumeix la tasca de ser candidata de tota la coalició al Congrés?
Afronto aquest repte —perquè per a mi és un repte en majúscules— des de la il·lusió, des de l'absoluta tendresa i des de la responsabilitat de dur a terme aquest encàrrec de tots els partits que formem la coalició. Estic molt contenta i intentaré deixar-m'hi la pell perquè realment valgui la pena. Intentaré fer-ho sense oblidar-me d'on vinc. Sóc una persona que un dia va decidir fer un pas endavant, organitzar-se, militar i formar part activa de la política perquè crec que cal lluitar contra les injustícies. Vinc d'una família treballadora. La meva mare és dependenta i el meu pare és ferrer. Crec que els meus orígens expliquen bastant bé la meva manera d'entendre el món i la política. Des d'aquí intentaré treballar al màxim per traslladar els interessos i les problemàtiques de la ciutadania, no només dels qui ens donin la seva confiança, sinó de totes les persones que vivim a Balears.
També m'agradaria afegir que vinc de la política municipal. He estat regidora durant set anys a Manacor. He trepitjat molt carrer, he parlat amb els veïns i, a poc a poc, he anat configurant una manera pròpia de fer política. El municipalisme ha estat la meva millor escola. Des d'aquí intentaré deixar-me la pell per parlar de redistribució de la riquesa i de justícia social, perquè em nego a resignar-me, a pensar que no hi ha una altra possibilitat i que hem de seguir vivint així. Sense oblidar-me tampoc del feminisme. Si el municipalisme ha estat la meva escola més gran, el feminisme és el que em fa veure el món com el veig. Per a mi, no és un tema que calgui tractar de manera aïllada, sinó que ha de travessar totes i cadascuna de les polítiques que impulsem. Parlar d'habitatge, de precarietat laboral, de cures o de model econòmic també significa qüestionar un sistema que moltes vegades exclou les dones. Les dones, per cert, no som un col·lectiu: som la meitat de la població.

Per què és important que Ara Més conservi la seva veu a Madrid?
Perquè som una força pròpia. Hem estat capaços de teixir un projecte fet des de les Balears i per a les Balears. Això ens garanteix que som una eina que no té les mans lligades, que no depèn d'unes sigles estatals ni dels interessos d'una minoria. No ens devem als rics ni als poderosos, sinó exclusivament als mallorquins, als menorquins, a la gent d'Eivissa i a la de Formentera. Qüestionarem cada política i cada votació perquè pensam que és fonamental tenir la capacitat de dir no quan una decisió presa a Madrid no beneficiï al conjunt de Balears, governi qui governi.
Som una peça clau perquè el Govern de l'Estat miri realment cap al nostre territori i entengui que aquí calen solucions molt concretes i urgents, però, sobretot, molt valentes
Si a Madrid hi ha un Govern de PP i Vox, un Govern d'extrema dreta, serem allà per plantar cara i garantir que no es retrocedeixi ni un mil·límetre en uns drets que no han caigut del cel i que ens ha costat moltíssim aconseguir. Però, si hi ha un Govern progressista, també hi serem per fiscalitzar-lo i exercir pressió, amb l'objectiu de garantir que totes les mesures que adopti tinguin en compte la realitat territorial de les illes i contemplin les seves necessitats específiques. Pensem que som una peça clau perquè el Govern de l'Estat espanyol miri realment cap al nostre territori i entengui que aquí calen solucions molt concretes i urgents, però, sobretot, molt valentes.
Com s'imagina la configuració de l'esquerra del Congrés? S'integraran dins del grup parlamentari del Front Ampli?
En l'acord de coalició s'estableix que hi haurà una direcció política encarregada, entre moltes altres qüestions, de decidir des d'on podem optimitzar millor el nostre treball al Congrés. Para a nosaltres, el més important és que, en l'espai polític en el qual estiguem, ens sentim realment representats i es respecte i comprenga la plurinacionalitat. Estiguem on estiguem, donarem el millor de nosaltres i intentarem optimitzar la nostra feina perquè la veu de les Illes Balears, una veu lliure i que no està lligada a cap marca estatal, pugui fer valer les seves opinions, les seves orientacions de vot, les seves polítiques i les seves prioritats. El que vull deixar clar és que, si surto elegida diputada i acabem formant part del grup parlamentari de Front Ampli, volem que es respecti aquesta plurinacionalitat. El que ja està acordat és que tindrem llibertat de vot en totes les qüestions que afectin les Balears i que, a més, podrem orientar el vot de tot el grup parlamentari.
Volem una còpia de les claus de la nostra major porta d'entrada: els aeroports
Han participat de l'acord d'unitat amb el PSOE per al Senat. Per què? A Menorca i Eivissa, Podem forma part d'aquesta llista unitària. Què els semblen, però, les crítiques dels morats i del seu propi partit a Catalunya a l'acord?
L'acord per al Senat parteix de la mateixa base que l'acord al Congrés. Encara que, en aquest cas, el Partit Socialista també forma part del pacte. Un dels motius fonamentals és que som un territori que, desgraciadament, tria molt pocs senadors. A Mallorca, concretament, en triem tres. Per tant, hi ha el perill que, si la dreta té majoria absoluta al Senat, es puguin produir canvis, fins i tot a la Constitució, que vulnerin drets molt importants. Partint d'aquesta lògica i tenint en compte el moment històric, el nostre partit, Més per Mallorca —perquè al Senat la circumscripció és únicament l'illa—, va donar suport a aquesta possibilitat i així s'ha materialitzat.
Entenc les crítiques perquè nosaltres som els primers a ser molt crítics amb el PSOE. Pensem que no ha estat prou valent per impulsar polítiques veritablement transformadores, que no siguin simples pegats. Ho hem vist amb els decrets d'habitatge i també amb la llei de cogestió aeroportuària. Aquesta llei es va aprovar al Parlament de Balears gràcies a nosaltres i amb suport del Partit Popular. El PSOE, en canvi, ha estat bloquejant que es pugui debatre al Congrés. Som molt crítics amb això i exigim al Partit Socialista que sigui valent i que no es limiti a fer grans promeses i eslògans perquè després, a l'hora de la veritat, li tremoli el pols quan hagi de votar mesures que canviïn la vida de la gent. Des d'aquesta posició crítica, seguirem exigint al PSOE que sigui valent i capaç d'impulsar polítiques transformadores. I això només passarà si l'esquerra és més forta i té més poder del que ha tingut fins ara.
Si es compleixen els pronòstics de les enquestes, com imagina un Govern de majoria absoluta de PP i Vox? Creu que l'esquerra pot donar-li la volta a les enquestes?
Nosaltres aquí ja hem viscut i estem vivint un Govern de PP i Vox. Ja sabem el que és que es derogui la Llei de Memòria Democràtica, que es criminalitzi contínuament als col·lectius i a la lluita veïnal, que es retallin drets i que es maltracti als sanitaris, als professors i a les treballadores del sector de l'hostaleria. Sabem el que és que es ridiculitzin contínuament les mobilitzacions al carrer. Hi ha una qüestió que em preocupa especialment: estem normalitzant un nivell d'impunitat en el qual ser obertament feixista està permès al carrer. Hem d'intentar que ser feixista deixi d'estar de moda i que faci vergonya, perquè no podem permetre que el 2026 s'estiguin qüestionant drets tan bàsics com el dret a l'avortament, al matrimoni igualitari o els drets de les dones. Cap dels drets que tenim avui ens ha caigut del cel ni ens l'ha regalat un Govern de dretes. S'han aconseguit gràcies a la lluita de la classe treballadora i de la gent que s'ha mobilitzat durant moltíssims anys.

Crec que [per capgirar les enquestes] l'esquerra ha de ser capaç de construir un discurs que arribi als milers de llars on la gent treballadora està reclamant una vida millor. Perquè, a dia d'avui, la immensa majoria de la ciutadania, i no només de les Balears, estem més a prop de ser una Maricarmen a la qual poden fer fora de casa en qüestió de mesos que de ser un magnat que té 50 pisos per especular i viure de les rendes. Per això, em nego a cedir aquest sentiment de pertinença de classe a la dreta i a la ultradreta. L'esquerra té un altre repte afegit: parlar d'il·lusió, d'esperança i d'alegria, i no permetre que la dreta s'apropiï d'aquests conceptes. No podem regalar-los-hi als qui s'estan folrant a costa del nostre esforç i la nostra suor.
Hem de ser capaços d'il·lusionar en un moment en el qual la gent està esgotada, cansada i enfadada. I és lògic i legítim. Cal saber entendre aquest enuig i fer-nos càrrec d'ell. Em sembla fonamental que ens tirem a l'esquena la por i la inseguretat que la gent ens està traslladant. És essencial que no infantilitzem aquests sentiments. Nosaltres, a Ara Més–Front Ampli, ens fem càrrec d'aquesta incertesa, d'aquesta sensació que la vida ens pesa, i de la tristesa i el cansament que viu la nostra gent. Posarem el nostre cos i la nostra força col·lectiva per impulsar mesures valentes i oferir solucions perquè la gent visqui millor. Així, podrem donar-li la volta a la situació i aconseguir que es revalidi un Gobierno progressista en el qual la veritable esquerra transformadora tingui un pes fonamental en la presa de decisions.
L'esquerra ha de fer-se càrrec de l'enuig i la inseguretat que la gent ens està traslladant
Asseguren que, aquesta legislatura, no donaran "un xec en blanc" al PSOE per governar. Què exigiria Ara Més per donar suport a una nova investidura de Pedro Sánchez?
Tot el nostre programa electoral es basa fonamentalment en poder decidir tot allò que afecta el nostre territori, és a dir, reclamem una veritable sobirania per decidir sobre el nostre futur i sobre el nostre present. Per a nosaltres, la sobirania no és una qüestió aïllada ni és només un sentiment d'autopercepció o d'autoubicació nacional, sinó que comporta una responsabilitat. Parlem de reclamar més finançament i competències per executar polítiques públiques que transformin la vida de la nostra gent. Evidentment exigirem un salari mínim d'acord a les necessitats i al cost de vida de les illes, es parlarà sí o sí de cogestió aeroportuària, es parlarà de posar un topall al preu dels lloguers... En definitiva, de tenir capacitat de decisió en tot allò que afecti a les Illes Balears.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.