Habitatge i drets socials marquen les diferències entre els programes dels cinc grans partits
PSOE, PP, Vox, Front Ampli i Podem ja han presentat les seves mesures programàtiques de cara al 29 de novembre i 'Público' desgrana les més rellevants en diferents àrees temàtiques
Els documents més extensos són els de Front Ampli i Podem, amb més de 140 pàgines cadascun, mentre que el més curt és el del partit que lidera Santiago Abascal, amb 66 pàgines

Madrid--Actualitzat a
Les cinc principals forces polítiques a nivell estatal ja han presentat els seus programes electorals amb les seves iniciatives sobre habitatge i la resta d'assumptes. Diumenge el PSOE feia públiques les seves mesures en un acte a Alcorcón i aquest dilluns va ser el torn de Front Ampli. PP i Vox ho havien fet la setmana passada tot i que en el cas del partit que lidera Alberto Núñez Feijóo encara queden per revelar algunes mesures que apareixen tapades en el document oficial. Podem ha presentat el seu document aquest dimarts.
Els documents dels partits d'esquerra són molt més extensos que els de la dreta i l'extrema dreta. El dels socialistes compta amb 114 pàgines i 500 mesures. El Front Ampli ha presentat un programa de 151 pàgines i al voltant de 900 mesures. Podem ha recollit 442 mesures en 141 pàgines. Els populars han difós 64 pàgines amb 259 mesures concretes. I finalment el programa de Vox compta amb 66 pàgines i únicament 115 mesures.
A continuació Público analitza les principals propostes d'aquestes quatre forces polítiques en les següents àrees: habitatge, serveis públics, fiscalitat, feminisme i LGTBIQ+, memòria democràtica i emergència climàtica.
Lloguers, preus, grans forquilles...
Pedro Sánchez va decidir convocar les eleccions després que les tres dretes de PP, Vox i Junts tombessin els decrets sobre habitatge aprovats pel seu Govern després del simbòlic desnonament de Maricarmen i la contestació social als carrers que a més va culminar amb una vaga general la setmana passada. Un d'aquests decrets, el que més mesures conté, va ser aprovat la setmana passada a la Diputació Permanent del Congrés.
PSOE i Front Ampli coincideixen en diversos aspectes programàtics. Un d'ells és destinar l'1% del PIB a habitatge.
La coalició que encapçala Ada Colau ha usat com un dels seus lemes de campanya "un vot com una casa". El propi perfil de Colau, activista per l'habitatge durant molts anys, dóna bona mostra de la importància que té aquest assumpte per a la candidatura. De la lectura del seu programa en aquesta matèria i del PSOE se'n poden extreure algunes semblances i diferències. Els socis de Sánchez solen destacar que són ells els qui han mogut als socialistes cap a determinades posicions ambicioses en habitatge. "L'esquerra té una doble responsabilitat: estem fent el nostre programa per a aquesta legislatura i el del PSOE per a la següent", va ironitzar sobre aquest tema aquest dilluns el ministre de Drets Socials i portaveu de Front Ampli Pablo Bustinduy.
PSOE i Front Ampli coincideixen en diversos aspectes programàtics. Un d'ells és destinar l'1% del PIB a habitatge. Els socialistes assenyalen apunten a "mobilitzar anualment un 1% del PIB per garantir l'accés a l'habitatge" i els segons afegeixen que aquesta assignació pressupostària ha d'anar "consagrada a la creació del parc públic d'habitatge". També hi ha una coincidència destacada en la protecció de desnonaments a les persones vulnerables sense alternativa habitacional o en la reforma de la Constitució Espanyola perquè l'habitatge es consideri un dret fonamental.
L'aplicació de la Llei d'Habitatge en vigor, encara que no aplicada per les comunitats del PP, és un altre dels punts en comú de manera majoritària. El PSOE, respecte als preus dels lloguers, aposta per "congelar temporalment les rendes que superin els índexs de referència, evitant increments abusius en els mercats tensionats". Front Ampli dóna una mica més de detall i vol limitar per llei el preu del lloguer residencial en totes les zones tensionadas aplicant una fórmula en la qual el sostre màxim de la mensualitat serà la xifra menor resultant de comparar el 25% de la renda neta mitjana per llar de la secció censal i el topall fixat per l'índex oficial.
Una de les principals diferències es troba en com actuar davant de grans tenidors d'habitatge. Front Ampli busca una llei d'expropiació progressiva d'habitatges als grans tenidors corporatius i el PSOE es queda a imposar un "impost progressiu" a les vivendes de grans tenidors que no es destinin al lloguer assequible o a usos residencials. Respecte a la durada dels contractes de lloguer, Front Ampli aposta perquè el contracte d'arrendament residencial passi a tenir caràcter indefinit per defecte. Els socialistes es limiten a proposar "ampliar la durada dels contractes".
Al davant, el bloc de la dreta expressa clarament en els seus programes la intenció de derogar la Llei d'Habitatge i per tant acabar amb els índexs de preus i les zones tensionades. Tant PP com Vox posen el focus en l'"ocupació" d'habitatges. El PP assenyala que aprovaran una llei "perquè el propietari pugui recuperar el seu habitatge en 48 hores". El partit de Santiago Abascal va més enllà i aposta per un "desallotjament de la vivenda okupada en menys de 24 hores".
Ni PP ni Vox fan esment als "grans tenidors" d'habitatge en els seus programes.
Vox inclou mesures discriminatòries com prohibir llogar immobles a estrangers en situació administrativa irregular o reservar l'accés preferent a l'habitatge protegit i als ajuts al lloguer a ciutadans espanyols, el que anomenen la "prioritat nacional". Respecte a lloguers, el PP donarà beneficis fiscals als propietaris que renovin els contractes tres anys més, una fórmula similar a la que defensa Vox.
Cap dels dos partits fan menció als "grans tenidors" de vivenda en els seus programes. Vox, això sí, apunta de manera genèrica una mesura sobre "fiscalitat agreujada i dissuasiva per a compradors no comunitaris i operacions especulatives de fons o societats".
En el cas de Podem té algunes mesures diferents com la reducció per llei dels lloguers un 40% o prohibir concedir més llicències de pisos turístics fins que es resolgui la crisi habitacional. Comparteixen amb Front Ampli la renovació automàtica de contractes de lloguer o l'expropiació d'habitatge a grans tenidors.
Sanitat, educació i dependència
Respecte als serveis públics com sanitat, educació i dependència, tots els partits polítics coincideixen a destacar la seva intenció de reduir o acabar amb les "llistes d'espera" en l'atenció sanitària. Front Ampli al·ludeix al Real Decret aprovat durant aquesta legislatura des del Govern. PSOE i aquesta candidatura quantifiquen el finançament públic de la sanitat, en un 7% i 8% del PIB respectivament mentre que Vox i PP no ho fan. Respecte a l'ús de la sanitat privada, el partit d'extrema dreta apel·la directament a la "col·laboració públic-privada" per reduir les demores en el sistema.
També hi ha diferències palpables respecte a la universalitat de la sanitat. Mentre Vox proposa directament excloure "els estrangers en situació il·legal excepte urgència greu", l'esquerra fa mencions expresses a la garantia d'atenció en el Sistema Nacional de Salut independentment de la situació administrativa de cada persona. Respecte a la salut bucodental, PP i Vox no proposen cap nova mesura mentre que PSOE i Front Ampli volen ampliar aquests serveis inclosos en la sanitat pública. Els primers detallen l'objectiu d'aconseguir almenys el 50% de la població resident al final de la legislatura i els socialistes estableixen en paral·lel 200 euros d'ajuda anual.
En Educació, tant PP com Vox demanen la derogació de l'actual LOMLOE. PSOE i Front Ampli esmenten expressament la necessitat d'ampliar el finançament públic i en el cas dels segons la quantifiquen en un 7% del PIB fins a 2030. Respecte al paper de l'educació concertada, l'únic partit que s'oposa de manera clara és Front Ampli, que proposa un sistema en el qual el 100% dels fons públics es destinin a educació pública.
Tant PSOE com Front Ampli proposen aprovar la primera Llei estatal de Serveis Socials, alguna cosa que està absent als programes de PP i Vox.
Vox es desmarca especialment de la resta de partits en parlar també de "prioritat nacional" en l'accés a escoles infantils o ajudes, així com establir un "nombre màxim per aula d'alumnes procedents d'altres cultures". "Garantirem el dret a rebre ensenyament en castellà a tot Espanya", assenyala per la seva banda el PP, mesura que comparteix amb Vox mentre que l'esquerra defensa l'actual model i fins i tot Front Ampli va més enllà en defensar "un Pla Estatal per a l'aprenentatge i divulgació de les llengües cooficials a tot l'Estat".
D'altra banda, tant PSOE com Front Ampli proposen aprovar la primera Llei estatal de Serveis Socials, cosa que està absent als programes de PP i Vox. També coincideix l'esquerra a establir en els seus programes una prestació universal i estatal per criança, una mesura que va ser ja posada sobre la taula per Unides Podem, que ha preparat el ministre Pablo Bustinduy aquesta legislatura i que ara el PSOE també fa seva. Hi ha diferències palpables també en la concepció de l'Ingres Mínimo Vital (IMV), des de Vox que proposa que només es destini a espanyols fins a Front Ampli que vol que es concedeixi "d'ofici" i ampliar-lo. El PP no ho esmenta i el PSOE vol "potenciar-lo".
Mentre PP i Vox aposten per rebaixes fiscals, l'esquerra posa el focus en la progressivitat i en alguns nous tipus impositius per a grans fortunes.
Podem aposta també per un finançament del 7% del PIB per a educació, destinar almenys el 30% dels nous fons estatals a atenció primària i el 20% a salut mental. En matèria de residències pretén recuperar la gestió pública de les residències.
Fiscalitat
En matèria fiscal, les diferències en línies generals són ideològiques entre els blocs. Mentre PP i Vox aposten per rebaixes fiscals, l'esquerra posa el focus en la progressivitat i en alguns nous tipus impositius per a grans fortunes. Una de les principals receptes del partit de Feijóo en habitatge és baixar impostos com l'IVA. També volen abaixar l'IVA al 0% per a aliments bàsics durant la crisi de preus, ampliar deduccions en l'Impost de Societats i fan especial èmfasi a mantenir l'autonomia fiscal de les comunitats autònomes.
Vox esmenta fins a en 10 ocasions la paraula "impostos". I en tot moment per parlar de baixades i "rebaixes massives" tant en l'IRPF, l'IVA, Societats, impostos a l'energia, a les emissions de C02, a la construcció d'habitatge i a la compra o per a l'art i els espectacles en viu.
Entre les mesures diferenciades del PSOE s'inclou augmentar els impostos als tecnooligarques, complementant l'actual taxa Google; imposar un tipus màxim del 35% per a rendes del capital superiors a 300.000 euros; crear una taxa específica a viatges de luxe amb forta petjada de carboni o reforçar l'impost sobre les transaccions financeres (taxa Tobin).
Front Ampli proposa un IVA reduït o exempcions per als aliments de terra i mar d'origen ecològic, agroecològic i de proximitat o incrementar els impostos "als productes processats i insans". Una altra de les mesures noves és la creació d'un impost estatal sobre les grans herències, de més d'un milió d'euros o elevar la taxa Google al 15%.
El partit morat, per la seva banda, contempla en la part econòmica del seu programa la creació d'una banca pública (igual que Front Ampli) i la nacionalització de Repsol. En matèria impositiva proposen estendre i fer permanent l'impost estatal sobre les grans fortunes o pujar el tipus fins al 35% en Societats per a empreses "oligopolístiques".
Memòria democràtica
En qüestions de memòria democràtica el primer que cal tenir en compte és el rebuig o suport a la legislació en vigor. Vox demana la "superació de les divisives lleis ideològiques que enfronten els espanyols" com la de Memòria Democràtica, encara que no proposa cap alternativa. És més, el partit d'Abascal no fa més mencions o propostes sobre aquests assumptes.
El PP en canvi posa damunt de la taula una anomenada "llei de concòrdia" per substituir l'actual normativa. "La substituirem per una norma de concòrdia que protegeixi la investigació històrica, la reconciliació i el llegat constitucional de la Transició, i que mantingui, amb caràcter humanitari, la recerca i identificació de desapareguts", es limiten a desenvolupar. No hi ha mencions a fosses, símbols franquistes o béns confiscats durant la dictadura. També han inclòs una 'llei de néts' perquè els exiliats bascos per terrorisme ETA puguin votar en les eleccions autonòmiques.
El PSOE inclou en el seu programa completar el Pla d'Exhumacions, finalitzar el Cens de les Víctimes de la Guerra i la Dictadura, culminar la resignificació de la Valle de Cuelgamuros mitjançant l'engegada del seu Centre d'Interpretació o ampliar la xarxa de Llocs de Memòria Democràtica, així com retirar simbologia franquista i avançar en l'eliminació d'entitats que facin apologia de la dictadura. Els socialistes també es comprometen a impulsar la Memòria Democràtica en l'educació, la investigació i la divulgació, culminant el Centre de la Memòria Democràtica i "promoure l'estudi i la commemoració de les eleccions de 1977 i la Constitució de 1978 amb motiu del seu 50 aniversari".
Per a Podem és necessària una reforma de la Llei d'Amnistia perquè no impedeixi investigar i jutjar crims internacionals de la dictadura i la Transició.
Per part de Front Ampli es comparteixen algunes de les mesures del PSOE com acabar el desenvolupament reglamentari de la Llei de Memòria Democràtica, ho expliquen de manera més extensa i inclouen "el dret al rescabalament dels béns confiscats i les sancions econòmiques". Esmenten també el tancament de fundacions franquistes o l'"accés als arxius i dret a la veritat". Una de les principals diferències amb el PSOE és l'aposta per una Llei sobre Bebès Robats o l'impuls d'un projecte de recerca històrica, arqueològica i forense per contrastar les hipòtesis sobre la localització de les restes de Federico García Lorca i les altres víctimes assassinades a Granada a l'agost de 1936.
Per a Podem és necessària una reforma de la Llei d'Amnistia perquè no impedeixi investigar i jutjar crims internacionals de la dictadura i la Transició. Una altra mesura diferent té a veure amb el Patronato de Protección a la Mujer i aprovar una llei d'investigació i reparació d'aquesta institució.
Emergència climàtica
Vox no esmenta ni una sola vegada l'emergència o el canvi climàtic en el seu programa. De fet, les úniques referències a aquest assumpte són les següents: "Acabar amb totes les imposicions climàtiques com el Pacte Verd que castiguen la nostra indústria, el nostre camp o que coarten la llibertat de circulació dels espanyols, com la imposició de ZBE (Zones de Baixes Emissions)". L'altra menció és per demanar "el final de les exigències burocràtiques i mediambientals derivades del fanatisme climàtic".
El PP sí que compta amb un apartat, poc extens, sobre el "canvi climàtic", que reclamen afrontar amb "rigor científic". Els populars aposten per la descarbonització però demana "revisar els ritmes". "Posarem fre a la imposició de calendaris impossibles. Defensem una transició ordenada, realista i justa, que faci compatible la protecció del medi ambient amb el creixement econòmic i el benestar. Els ciutadans no han de perdre oportunitats ni sofrir un encariment desproporcionat de la vida per les polítiques climàtiques. No imposarem obligacions innecessàries i retirarem les que perjudiquin la competitivitat, la indústria o l'ocupació", afegeixen sense concretar mesures.
En el programa de Front Ampli hi ha mesures ambicioses com prohibir vols domèstics que disposin d'una alternativa competitiva en tren de 2,5 hores o les restriccions a megacreuers.
En canvi PSOE i Front Ampli tenen propostes extenses sobre aquesta matèria. En el cas dels socialistes compten amb un apartat específic denominat "Un país que combat el canvi climàtic i aprofita la transició verda". Són fins a 71 mesures de diferent tipologia i s'usa el concepte "emergència climàtica". El partit que lidera Sánchez vol mantenir la transició ecològica i aprovar una Llei d'Adaptació al Canvi Climàtic i es marca com a objectiu aconseguir el 81% de generació elèctrica renovable en 2030. El PSOE proposa també crear una Agència Estatal de Protecció Civil i Emergències, un Centre Estatal de Predicció i Seguimient de Fenòmens Extrems i un Fons Nacional de Resiliència Climàtica.
En el programa de Front Ampli hi ha mesures ambicioses com prohibir vols domèstics que disposin d'una alternativa competitiva en tren de 2,5 hores o les restriccions a megacreuers. Una altra mesura nova és la creació del Fons Generacional de l'Energia, amb participació pública del 30% en les noves instal·lacions renovables i d'emmagatzematge. La meitat dels beneficis es reinvertirà en el fons i l'altra meitat anirà a habitatge públic, rehabilitació i pensions. Una part dels impostos de cada projecte finançarà comunitats energètiques municipals, perquè els pobles que produeixen l'energia paguin menys per ella. Igual que el PSOE, vol aconseguir el 81% de generació elèctrica renovable el 2030 però ho amplia al 90% per al 2035 i 100% al 2040.
La creació d'una empresa pública d'energia és una de les mesures més ambicioses de Podem. Els seus objectius climàtics són reformar la Llei de Canvi Climàtic per reduir emissions almenys un 55% el 2030. Comparteixen amb Front Ampli mesures com frenar les ampliacions de Barajas i el Prat i prohibir vols curts quan hi hagi alternativa ferroviària adequada, així com renacionalitzar el sistema ferroviari.
Feminisme i LGTBIQ+
En qüestions de feminisme Vox torna a desmarcar-se en gran manera respecte als altres partits ja que demana "derogar les 'lleis de gènere' i aprovar altres de protecció a les víctimes". D'altra banda, no concreta pràcticament cap qüestió més en aquest assumpte excepte "reforçar la prevenció, la protecció policial i judicial i l'assistència integral a les víctimes de violència sexual". El PP proposa "millorar les polseres de control VioGén", ampliar la presó permanent revisable per a determinats agressors sexuals reincidents o "una llei integral contra el tràfic d'éssers humans per protegir les víctimes i perseguir les xarxes que es lucren amb elles".
Els populars prometen que continuaran combatent la LGTBIfòbia. Però més endavant anuncien que revisaran la llei trans per eliminar la lliure autodeterminació registral del sexe.
A l'esquerra, tant PSOE com Front Ampli coincideixen en el blindatge del dret a l'avortament a la Constitució. El PP i Vox no en parlen. Una altra de les diferències destacades és la inclusió per part dels socialistes i dels seus socis de mesures contra les "violències digitals" contra les dones, cosa que és omesa per la dreta i l'extrema dreta. Tots dos partits també inclouen mesures expresses per combatre la bretxa salarial i reforçar la igualtat en aquest sentit.
D'altra banda, els populars prometen en el seu programa electoral que continuaran combatent la LGTBIfobia i a impedir que l'orientació sexual es converteixi en motiu de discriminació. Més endavant, en canvi, anuncien que revisaran la llei trans per eliminar la lliure autodeterminació registral del sexe. Mentrestant, Vox no inclou expressament entre les seves propostes la derogació de les lleis LGTBIQ+ i trans, malgrat tractar-se d'una reivindicació que ha defensat durant anys. El document sí que proposa que les competicions esportives femenines es regeixin per criteris biològics i esportius objectius, d'acord amb la posició del PP.
PSOE i Front Ampli, a part de mantenir la defensa de la 'llei trans', inclouen una sèrie de mesures específiques i diferencials. Per exemple, el PSOE proposa un "Pacte d'Estat contra els discursos i delictes d'odi" i Front Ampli la creació d'un Observatori Estatal contra la LGTBIfòbia i una estratègia específica de prevenció. Aquest darrer partit, a diferència del PSOE que no l'inclou, vol reconèixer legalment les identitats no binàries.
En el programa de Podem es contempla un fons de 1.000 milions contra les violències masclistes i comparteixen el blindatge constitucional del dret a l'avortament. Una mesura que inclou el partit morat és la gratuïtat dels anticonceptius o realitzar una reforma constitucional per introduir alguns elements per reforçar la igualtat. Podem comparteix el reconeixement legal de les persones no binàries, demana una quota laboral per a les persones trans en l'ocupació pública i eliminar obstacles per a la lliure determinació de gènere a menors de 14 anys.








Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.