Així es prepara l'independentisme civil davant un possible Govern de PP i Vox
Òmnium, l'ANC i Plataforma per la Llengua alerten que un executiu de la dreta i l'extrema dreta posaria en risc el català a l'escola, i aposten per reforçar l'organització ciutadana i les aliances entre entitats

Barcelona-
La possiblitat que PP i Vox sumin majoria per governar després de les eleccions del 29 de novembre no seria cap sorpresa, si es té en compte les enquestes dels darrers mesos. Aquest escenari obre molts interrogants, sobretot a Catalunya, on la dreta i l'extrema dreta ja han deixat entreveure les seves intencions contra el català a l'escola i el dret a l'autodeterminació, horitzó aspiracional dels partits independentistes després de l'aplicació de la llei d'amnistia.
Davant d'aquest escenari, les principals entitats de la societat civil sobiranista -consultades per Públic- coincideixen en què cal reforçar la capacitat d'organització, mobilització i resposta per afrontar una nova etapa d'eventual confrontació política i judicial amb l'Estat. La defensa de la llengua, el model d'escola catalana i el dret a decidir apareixen com els principals fronts de preocupació.
En delcaracions a aquest diari, els presidents d'Òmnium Cultural, Xavier Antich; de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Josep Vila; i de Plataforma per la Llengua -membre de Som Escola-, Òscar Escuder, coincideixen que un eventual executiu de PP i Vox incrementaria l'ofensiva contra els drets nacionals i lingüístics de Catalunya. Però també adverteixen que aquesta situació no començaria de zero, ja que consideren que la delicada situació del català i els obstacles al reconeixement del dret a decidir venen de lluny i que tampoc s'han revertit durant els darrers governs socialistes a l'Estat.
Les entitats es conjuren per recuperar múscul davant un escenari hostil després del 29-N. Assenyalen que no només es tracta de preparar una resposta davant d'un possible govern espanyolista de la dreta i extrema dreta, sinó d'ampliar complicitats i reconstruir l'hegemonia de l'independentisme un cop superats els anys de desmobilització postprocés.
Des del punt de vista d'Òmnium, que fa uns dies -en un moviment poc habitual en plena campanya electoral- va instar als votants independentistes a mobilitzar-se per a les eleccions del 29 de novembre, la possible arribada de PP i Vox al Govern espanyol obliga a tenir preparada una resposta col·lectiva, però no modifica l'horitzó polític de l'entitat. Xavier Antich rebutja la tesi que, un cop consumada l'amnistia, s'hagi obert una nova etapa en què l'autodeterminació torni a situar-se al centre de l'estratègia independentista. Segons el president de l'entitat, aquest objectiu mai no ha desaparegut, tampoc durant els anys de "màxima repressió judicial i policial".
"No és que ara haguem recuperat l'autodeterminació com a horitzó polític, sinó que sempre l'hem tingut molt i molt clar com a objectiu polític", defensa Antich, que recorda que Òmnium ja va situar aquesta reivindicació en la Declaració de Santa Coloma del 2012. "L'estratègia antirepressiva -afegeix- no havia de limitar-se a resistir els embats de l'Estat, sinó que havia de servir per enfortir el moviment, generar jurisprudència i crear les condicions per tornar a disputar l'exercici del dret a decidir".
Antich no amaga, però, la preocupació per la coincidència entre l'auge de l'extrema dreta a Catalunya i el creixement de les forces espanyolistes a l'Estat. "Tenim una dreta i una extrema dreta espanyolista i anticatalana que amenaça sistemàticament bona part dels drets polítics, socials i lingüístics de Catalunya", alerta.
Per la seva banda, el president de l'ANC, Josep Vila, comparteix la necessitat de reconstruir la força ciutadana. L'entitat s'ha fixat com a objectiu revitalitzar el moviment independentista i reforçar la presència territorial de les organitzacions sobiranistes. Un treball que, segons el seu president, esdevindria encara més necessari si Alberto Núñez Feijóo arriba a la Moncloa de bracet de Santiago Abascal. "Caldrà fer front a molts atacs i expressar la voluntat d'existir", afirma Vila. Per això, defensa que l'aposta de l'ANC per enfortir la societat civil no és només una qüestió interna, "sinó una necessitat per garantir la continuïtat del projecte nacional català".
En aquesta línia, l'ANC s'ha marcat com a objectiu la Diada de l'any vinent per començar un "nou embat contra l'Estat". Durant la Diada de l'11 de setembre d'enguany, Vila va anunciar que l'entitat prepara una gran mobilització per a la tardor del 2027, coincidint amb el desè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre.
Sobre el dret a l'autodeterminació, Vila assenyala que tant amb el PSOE com amb un hipotètic govern de PP i Vox, el dret de Catalunya a decidir el seu futur continuaria sense estar reconegut: "No hem de triar entre qui ens nega el dret i qui ens el nega amb més contundència". El dirigent sobiranista detalla que l'Assemblea ja ha començat a treballar amb altres entitats i a preparar noves accions, tot i que encara està definint bona part de l'estratègia que desplegarà a partir de l'any vinent. Vila reivindica la necessitat que l'independentisme tingui presència arreu del país i capacitat per convertir les reivindicacions en propostes d'acció concretes.
El català a l'escola, en el punt de mira del PP i Vox
El català a l'escola seria el primer a rebre en un hipotètic govern PP-Vox a l'Estat. Feijóo, en un acte de precampanya a Catalunya, va dir que situaria el castellà al mateix nivell que el català a les escoles i que, per tant, posaria fi al model d'immersió lingüística. Per la seva banda, Vox s'oposa frontalment al model d'immersió lingüística i defensa que el castellà sigui llengua vehicular i de lliure elecció a l'escola.
Sense anar més lluny, tant a les Illes Balears com el País Valencià, Vox ha condicionat els seus pactes de govern, a nivell autonòmic, i de pressupostos amb el PP a una ofensiva contra el català. A les illes, van acordar un pla pilot perquè les famílies poguessin triar la primera llengua d'ensenyament entre el català i el castellà a Infantil i Primer de Primària a partir del curs 2024-2025. Per la seva banda, el govern valencià -format per PP i Vox- va impulsar un normativa per garantir que les famílies puguin escollir la llengua base (valencià o castellà) en l'ensenyament.
Òscar Escuder, el president de Plataforma per la Llengua, que forma part de Somescola, considera que les propostes del PP sobre el bilingüisme a l'escola és un atac contra els drets lingüístics dels catalans. Com a exemple, assenyala la situació del gallec a Galícia, on denuncia que les polítiques que es presenten com a bilingües han anat acompanyades d'una pèrdua d'espais per a la llengua pròpia.
En aquest sentit, Plataforma per la Llengua assegura que utilitzarà totes les eines disponibles per impedir que un model similar es consolidi a Catalunya. Escuder recorda que existeixen instruments jurídics favorables a la immersió lingüística que, al seu entendre, no s'han aplicat prou, i reivindica que el sistema educatiu ha de garantir el coneixement de les dues llengües oficials.
El president de Plataforma per la Llengua també adverteix que la defensa del català no pot recaure exclusivament sobre l'escola. Considera que cal garantir-ne la presència en les activitats extraescolars, els clubs esportius, l'oferta cultural i els entorns digitals. "A l'escola li podem demanar que ensenyi, li podem demanar una mica més que ensenyi, li podem demanar que els alumnes es vagin fent seva la llengua, però no li podem demanar tot a l'escola, afirma.
Per la seva banda, Òmnium assegura que està preparada per respondre davant qualsevol intent de modificar el model d'escola catalana. L'entitat, que també forma part de Somescola, recorda que el model compta amb el suport del Parlament, de la comunitat educativa i d'una part majoritària de la societat catalana. "Intentar fracturar-lo ha de ser interpretat com un atac directe a Catalunya", sosté Antich. El president d'Òmnium explica que ja treballen amb les entitats de la societat civil, els partits i els grups parlamentaris per articular una resposta conjunta, també davant una possible resolució "desfavorable" del Tribunal Constitucional sobre el model lingüístic.
L'ANC posa el focus en la situació actual del català. Vila considera que cal evitar que el canvi de govern a Madrid faci perdre de vista una situació de fragilitat que ja existeix. "El català ja pateix una ofensiva política, judicial i institucional que ve de lluny, que no s'ha aturat amb el govern socialista", sosté el president de l'ANC. Vila matisa que això no significa que les diferències entre un govern del PSOE i un de PP i Vox siguin irrellevants, però adverteix que la intensitat dels atacs podria augmentar.
La voluntat de les tres organitzacions és, per tant, arribar a un eventual canvi de cicle polític amb més capacitat de coordinació i mobilització. L'ANC vol recuperar presència territorial i múscul independentista; Òmnium aposta per reconstruir l'hegemonia social i política del sobiranisme; i Plataforma per la Llengua posa el focus en la defensa del català i del model educatiu. Les tres insisteixen en no tenir "cap por" a un possible govern PP i Vox a l'Estat i assenyalen a "una ciutadania organitzada, activa i capaç de defensar els drets nacionals i lingüístics" com la "clau" per fer-hi front.






Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.