Les dades que desmunten els rumors: els migrants aporten més a la sanitat del que costa la seva atenció
Les persones migrants compten amb un millor estat de salut i consumeixen menys recursos sanitaris que la població espanyola, segons un informe del Ministeri de Sanitat.
Madrid--Actualitzat a
La població migrant contribueix al sistema sanitari més del que costa la seva atenció. A més, presenta, en general, un millor estat de salut i consumeix menys recursos sanitaris que la població espanyola. Aquestes són algunes de les conclusions de l'informe Estat de salut i ús del sistema sanitari per part de la població migrant a Espanya, que analitza la situació sanitària de les persones residents nascudes fora del país.
La ministra de Sanitat, Mónica García, ha assenyalat aquest dilluns que l'estudi està basat en tota l'evidència científica disponible i que desmunta "els rumors i els prejudicis" difosos en les últimes setmanes sobre l'impacte de la població migrant en els serveis públics i, en concret, en el sistema sanitari.
L'estudi ha comparat la població nascuda a Espanya amb persones procedents de cinc grans regions del món —Unió Europea, Àfrica, Llatinoamèrica, Mediterrani Oriental i altres zones— seguint la classificació de l'Organització Mundial de la Salut. L'anàlisi se centra en 21 patologies que concentren la major càrrega assistencial i el major cost sanitari. Els resultats mostren que en 16 d'aquestes 21 malalties, la població nascuda a Espanya presenta una major prevalença que la població migrant en el seu conjunt. Les diferències són especialment significatives en trastorns d'ansietat, alteracions del metabolisme lipídic, infeccions respiratòries agudes i asma, on les taxes superen en més de 20 punts les dels grups d'origen estranger.
Relacionat amb aquest tema
Així, segons revela l'estudi, els espanyols presenten entre un 18% i un 51% més de visites a l'Atenció Primària, entre un 32% i un 69% més consum de medicaments i entre un 24% i un 38% més de malalties cròniques que la població migrant. En aquest context, la investigació apunta que els migrants utilitzen menys els serveis sanitaris, "fins i tot quan hi tenen accés", a causa de les barreres existents abans de la recuperació de la universalitat de la sanitat. Això provoca un accés més limitat i intermitent i, "la qual cosa és més preocupant, més tardà", fet que al seu torn deriva en un major ús dels serveis d'urgències.
Les úniques excepcions en què la població migrant presenta pitjors indicadors es donen en el cas de la diabetis tipus 2 en persones procedents del Mediterrani Oriental, així com en les majors taxes d'hipertensió i insuficiència renal en la població d'origen africà. A més, les persones nascudes a Llatinoamèrica declaren amb major freqüència dificultats en la seva relació amb el sistema sanitari, una dada que l'informe relaciona amb barreres administratives i burocràtiques.
L'estudi confirma així l'anomenat "efecte de l'immigrant sa", un fenomen que descriu com les persones migrants solen arribar al país de destinació amb un estat de salut millor que el de la població nativa. No obstant això, l'informe adverteix que aquest avantatge inicial es va reduint a mesura que avança l'estada al país. Segons sosté el document, aquest deteriorament s'associa a factors com la precarietat laboral, l'accés desigual a l'habitatge i a una alimentació adequada, l'exposició a condicions de vida més vulnerables al país de destinació i les barreres legals, lingüístiques i administratives que poden dificultar l'accés a la prevenció i al diagnòstic precoç.
D'aquesta manera, l'estudi, recolzat per l'anàlisi de l'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, argumenta que la població migrant contribueix a la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut —basat en un model de finançament a través d'impostos— en condicions equiparables a la resta de la població, amb una aportació que supera els costos derivats de la seva atenció sanitària. Aquesta idea coincideix amb l'evidència internacional, com la recollida pel comitè d'experts de The Lancet, que subratlla que garantir una sanitat universal i equitativa no és només una qüestió ètica i legal, sinó també una mesura eficient des del punt de vista econòmic per als països d'acollida.
Relacionat amb aquest tema
"Quan parlem de pressió sobre el sistema sanitari convé enfocar molt bé. El gran desafiament de la sanitat espanyola no té res a veure amb l'origen de les persones. Quan parlem del col·lapse, es deu a la baixa inversió, a les retallades i a les privatitzacions", ha assegurat la ministra.
L'estudi també subratlla que l'atenció sanitària resulta més eficient quan es basa en la prevenció i l'atenció primària, en lloc de concentrar-se en les urgències. Tractar malalties en fases avançades o en serveis d'emergència eleva els costos i empitjora els resultats en salut, mentre que un accés primerenc permet detectar problemes abans, millorar la qualitat de l'atenció, optimitzar els recursos públics i contribuir a la sostenibilitat a llarg termini del model sanitari. "La universalitat no és només una qüestió de justícia social, sino també d'eficàcia i eficiència sanitària", ha destacat García.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.