El persistent problema de la sobrepoblació de coloms a Barcelona
En entorns urbans calen mesures per controlar-ne la població quan se supera una densitat d'entre 300 i 400 exemplars per quilòmetre quadrat, però a la capital catalana el volum s'eleva molt més enllà i es mou entre els 1.300 i els 1.700
Des de fa uns quants anys l'Ajuntament porta a terme diverses accions per reduir-ne el nombre, entre les quals conscienciar els veïns dels perjudicis que comporta alimentar-los
Barcelona-
Barcelona fa anys que pateix una sobrepoblació de coloms, fins al punt que l'elevat nombre d'aquestes aus pot considerar-se una plaga i un problema de salut pública per a la ciutat. La concentració és especialment elevada en determinades zones, com ara la plaça Catalunya, el que ha portat l'Ajuntament a prendre diverses mesures per intentar pal·liar el problema. En aquest sentit, des del consistori apunten fonamentalment a dues causes per explicar el creixement de la població de coloms: la intervenció dels humans en el seu comportament, bàsicament a través de la sobrealimentació; i l'impacte del canvi climàtic en la seva reproducció.
La directora de Serveis de Drets dels Animals de l'Ajuntament de Barcelona, Carme Maté, comenta que no tenen una dada actualitzada de la població total de coloms a la ciutat, si bé els últims censos -de fa alguns anys- la situen per damunt dels 100.000 exemplars. El rellevant és que el mateix consistori reconeix que cal "establir mesures per controlar-ne la població" quan la densitat de coloms supera la mitjana de 300-400 exemplar per quilòmetre quadrat. A Barcelona, la densitat s'estima en entre 1.300 i 1.700 coloms per km2.
El consistori sí que té xifres més actualitzades de la concentració de coloms en determinats espais. Es tracta de zones on tenen accés fàcil i diari a aliments arran de l'acció dels humans i on des de fa alguns anys s'apliquen mesures per intentar reduir-ne la població. A la plaça Catalunya "es va calcular que es podien arribar a donar fins a un total de 60 kg d'aliment diari, el que sustenta una població de 2.000 coloms que només anant a Plaça Catalunya tenen el dia fet", assegura Maté.
Relacionat amb aquest tema
En zones en què hi ha persones que els alimenten o terrasses de bar que recullen més tard les taules, per exemple, els coloms hi troben menjar fàcil i això els fidelitza a l'espai. No necessiten més que baixar a terra per tenir aliment. La responsable municipal també destaca altres accions que en condicionen els comportaments, com ara tirar-los menjar lluny de les taules d'una terrassa quan estan molestant. El missatge que rep l'animal és que si molesta, li donaran menjar.
Més de 230 alimentadors de coloms
Al mateix temps, Maté exposa que els coloms s'adapten ràpid i recorda que durant la pandèmia van trigar molt poc a deixar d'anar a la plaça Catalunya perquè s'havien de buscar les garrofes. Aleshores, es va reduir la població, tot i que remarca que tampoc en tenen dades clares. El 2024 l'Ajuntament va detectar un total de 236 grans alimentadors de coloms a la ciutat, alguns dels quals podien arribar a donar-los fins a 15 quilos de menjar al dia. Per això, Maté assegura que una de les principals mesures que ha pres el consistori ha estat la campanya d'informació i conscienciació per tal de fer entendre que alimentar els coloms és una activitat que "no els hi fa cap bé als animals" i que té conseqüències per a l'entorn.
La concentració de coloms genera problemes com els excrements, un cert risc de zoonosi o un deteriorament de les estructures i el mobiliari urbà, entre d'altres
La directora de Serveis de Drets dels Animals de l'Ajuntament enumera els problemes més habituals arran de la concentració de coloms en un espai: "molèsties, excrements, plomes, sorolls, un risc baix de zoonosi, també de transmissions de malalties entre els coloms amb altres espècies d'aus, un deteriorament de les estructures i mobiliari urbà i, per tant, una necessitat de més inversió en neteja per mantenir l'espai net". La superpoblació també suposa estrès per a les aus per amuntegament, possibles baralles i alimentar als coloms fa que sovint quedin restes de menjar escampats als carrers, generant brutícia i afavorint la presència d'insectes, rates i ratolins.
Entre les accions portades a terme que destaca Maté hi ha la intervenció a l'entorn de la plaça de Folch i Torres, al districte de Ciutat Vella. Si al 2023 s'hi havien observat 229 coloms, el 2024 la dada ja ascendia fins als més de 600. "Vam demanar als imams que els tècnics de l'Ajuntament poguessin accedir a les mesquites per explicar per què era convenient no donar aliment als coloms. Vam explicar que enteníem que els aliments no es poden llençar, però que si els llences al contenidor de l'orgànica, això genera un compost que torna a generar aliment. També vam intercanviar inquietuds, vam obrir espai perquè la comunitat ens pogués traslladar inquietuds respecte benestar animal", explica la responsable municipal. Després de la intervenció, la plaça Folch i Torres va passar a tenir una mitjana de 155 coloms.
Relacionat amb aquest tema
"Quan fas una tasca d'informació dirigida i adreçada, i coneixes les motivacions del col·lectiu, els pots interpel·lar directament i és molt efectiu, perquè entenen que son actors i promotors d'una situació que genera problemes i queixes", resumeix Maté. També explica que s'ha treballat conjuntament amb l'àrea de l'Estratègia municipal contra la soledat, perquè "hi ha gent que alimenta i que diu que els animals ho necessiten, que miren amb cara de pena". Remarca que "aquestes persones estan reflectint en el colom el seu propi estat d'ànim".
Les femelles poden fer fins a nou postes
La directora del servei municipal assegura que hi ha altres variables que influeixen en el creixement de la població de coloms i que l'Ajuntament també treballa per regular. Fa anys "hi havia una baixada reproductora entre novembre i març, però amb els temps s'ha observat que abans de març ja comencen a reproduir-se i a fer postes". Maté detalla que els coloms ara tenen una reproducció contínua i que això ha fet créixer la població, una derivada del canvi climàtic. De fet, comenta que és habitual trobar femelles descalcificades per la quantitat de postes que han arribat a fer. En aquest sentit, s'han fet tractaments anticonceptius per regular la reproducció d'aquests animals.
Relacionat amb aquest tema
Finalment, apunta que totes les tasques han d'anar coordinades perquè, tot i el control reproductiu, el que sustenta una població és la disponibilitat d'aliment i els punts de nidificació. A la ciutat tenen molts punts on fer nius, un aspecte que encara està pendent de ser regulat, però sobretot, tenen molt aliment disponible. Cal matisar, però, que la presència de coloms a la ciutat en una quantitat que l'ecosistema urbà pugui assumir, té efectes positius, "a part del goig per a les persones que els agrada observar els animals i compartir espai amb ells, també són aliment per a altres espècies que estem potenciant que tornin a les ciutats, com els falcons", conclou Maté.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.