Sant Cugat, Barcelona i Castelldefels, entre les ciutats de l'Estat amb una taxa d'atur més baixa

Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) ha desbancat a la població de Pozuelo d'Alarcón com el municipi amb menys atur de l'Estat, situant la taxa el 2022 en el 5,2%. Aquesta dada, extreta de l'estudi d'Indicadors Urbans de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), situa tres ciutats catalanes més en els 15 primers llocs. Barcelona es posiciona en el setè lloc, Castelldefels en el novè i Cerdanyola del Vallès en el quinzè.

Darrere d'aquestes aparents bones dades d'ocupació, que en una primera lectura es podrien associar als efectes de la Reforma Laboral, existeix una realitat no tan positiva: seria l'efecte dels desplaçaments dels treballadors amb un poder adquisitiu mitjà-alt que tenen la seva feina a la capital catalana i que per l'empitjorament de les condicions de vida, especialment per l'elevat preu de l'habitatge, es veuen forçats a residir a poblacions de l'àrea metropolitana. Així ho analitzen els responsables sindicals i economistes experts en l'àmbit laboral.

La professora d'Economia de la Universitat de Barcelona (UB) Lídia Farré destaca les dispersions geogràfiques que es produeixen amb les taxes d'atur en l'àmbit estatal, però també en el català. Després de conèixer l'estadística, Farré es pregunta quin percentatge de les persones que resideixen, per exemple, a Sant Cugat del Vallès, treballen allà. L'economista troba una possible explicació "en un perfil de professionals de classe mitjana o alta que està ocupada a Barcelona, però que s'ha vist desplaçada per l'elevat preu de l'habitatge".

Per a Farré, aquests ciutadans acaben escollint ubicacions amb pisos més econòmics que els hi ofereixen una qualitat de vida més alta. Fins i tot, afegeix que poden correspondre a persones dedicades a sectors com les finances i la tecnologia. "Una situació semblant es donaria a Castelldefels, una ciutat dormitori, caracteritzada per les segones residències".

En el cas de la ciutat de Barcelona, que se situa com la setena ciutat de l'Estat amb una taxa d'atur més baixa, fonts municipals ho justifiquen per l'aposta del consistori per diversificar l'economia amb l'objectiu de crear ocupació de qualitat amb la promoció de polítiques públiques que l'estimulin. Entre aquestes accions, en destaquen l'Acord per la Qualitat de l'Ocupació, signat fa una mica més d'un any, en el qual es reivindica la necessitat de reduir la temporalitat i les desigualtats del mercat de treball amb contractes de qualitat.

Àrees Urbanes Funcionals

Amb l'objectiu de delimitar el radi d'influència de les grans ciutats, i resseguint els indicadors que s'utilitzen en l'esfera europea, l'INE fa servir el concepte Àrea Urbana Funcional (AUF). Les AUF es defineixen com una ciutat i els municipis que formen el seu entorn funcional, concretament d'influència laboral. Es defineixen 70 àrees urbanes funcionals a tot l'Estat. Un municipi pertany a l'AUF d'una ciutat si el 15% o més de la seva població ocupada es desplaça a aquesta per motius de treball.

Aquesta classificació, segons Lídia Farré, explicaria les dades positives d'atur a Sant Cugat del Vallès i Castelldefels. En la mateixa línia també servirien per entendre perquè Girona és la cinquena capital provincial amb més proporció d'ocupats al sector serveis. En el cas de la seva AUF, un 87% de la població treballa en aquest àmbit a conseqüència de l'efecte tractor que exerceix el turisme i l'hostaleria en espais com la Costa Brava.

"A Catalunya tenim unes taxes d'atur molt heterogènies i desiguals, que es reflecteixen en els estudis sobre l'ocupació"

"A Catalunya tenim unes taxes d'atur molt heterogènies i desiguals, que es reflecteixen en els estudis sobre l'ocupació". Així ho manifesta la responsable del mercat de treball i polítiques d'ocupació de CCOO Catalunya, Romina Garcia.

Més enllà de les bones xifres de poblacions com Sant Cugat del Vallès o Castelldefels, Garcia insta a "fer una comparativa dels diferents teixits productius de les ciutats per complementar la informació i no només quedar-se en l'atur com a indicador de mercat de treball o l'activitat o la renda".

La responsable sindical demana posar el focus en la qualitat de l'ocupació, més que en la taxa d'atur, analitzant les afiliacions a la Seguretat Social o la tipologia dels assalariats, incidint en si els llocs de treball tendeixen a l'estabilitat gràcies als canvis normatius fruit de la Reforma Laboral. "Crec que són xifres que volen plasmar les condicions de vida dels municipis, tot i que n'hi ha d'altres més adients que no se solen comptabilitzar en l'àmbit local".

Creació d'ocupació

En el capítol de la renda disponible, el mateix estudi de l'INE col·loca els barris barcelonins de les Tres Torres, Pedralbes, Sant Gervasi- Galvany oest i Sant Gervasi- la Bonanova entre els 10 més rics de l'Estat espanyol. Aquests estan entre la setena i la desena posició del rànquing dels més rics en una classificació encapçalada per sis barris de Madrid.

"Malgrat la guerra a Ucraïna, la inflació i les dificultats conjunturals, les excel·lents xifres de reducció d'atur i la generació de llocs de treball demostren la confiança del teixit productiu en el país i en les seves potencialitats". Aquesta va ser la valoració del conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Roger Torrent, després de conèixer les dades d'atur del passat abril.

Torrent va remarcar que Catalunya va registrar un descens de 9.506 persones aturades, amb el nombre de persones desocupades més baix en un abril dels últims 15 anys (338.795), i un augment de l'ocupació amb 38.626 afiliacions a la Seguretat Social, la qual cosa fa que hi hagi 3.675.730 afiliacions, la xifra més alta de la sèrie històrica. A més, el conseller va apuntar que "Catalunya crea el doble d'ocupació que Madrid" i va destacar el fet que "ha estat el millor mes de creació de llocs de treball en un abril des de 2017".

Tot i aquests registres, els sindicats insisteixen a centrar el debat en altres aspectes que impacten de forma directa en la població, com l'increment de la pobresa laboral, la pèrdua del poder adquisitiu de les famílies amb les rendes més baixes i l'augment de les situacions de vulnerabilitat, que tenen a veure amb l'increment dels preus de consum, de la inflació i de l'Euríbor i l'ampliació dels marges de beneficis empresarials. Aquests factors serien alguns que no recull l'estudi d'Indicadors Urbans de l'INE.