Una "sala conjunta d'emergències" i autonomia elèctrica de 48 hores pels centres essencials, la resposta del Govern a l'apagada

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha comparegut aquest dimarts davant del Parlament per donar explicacions de la resposta del Govern a l'apagada massiva que va deixar sense electricitat Catalunya i tota la Península Ibèrica dilluns passat i per anunciar quines mesures prendrà l'Executiu per fer front a futures apagades. Ho ha fet a petició pròpia, tot i que tots els grups li ho han demanat, també els seus socis preferents, Esquerra Republicana i els Comuns, que critiquen Illa pel fet de no comparèixer davant els mitjans de comunicació fins hores després del zero elèctric.

Entre les mesures, el president ha anunciat una "sala conjunta i integral d'emergències" i mesures per tal de garantir que els serveis essencials tinguin una autonomia de 48 hores sense electricitat. El Govern també vol reforçar la xarxa RESCAT, la xarxa pública de comunicacions de la Generalitat pels seus cossos de seguretat i emergències. Sobre la creació del nou espai, Illa ha deixat clar que "no serà ni el mes que ve ni l’any que ve". 

Durant la seva compareixença, Illa ha repassat com van anar els fets i què se sap fins ara, remarcant que cal arribar fins al final per "esbrinar les causes que van provocar aquest episodi inèdit". Sobre la gestió que va fer el Govern, Illa ha recordat que "la Generalitat va assumir la competència de la crisi fins al final". En aquest sentit, ha esmentat detalladament tots els passos que va seguir el Govern durant aquelles hores, així com les set ocasions en què va comparèixer algú de l'Executiu. 

Illa ha comparat la gestió que va fer la Generalitat de l’apagada amb les vuit comunitats autònomes que van delegar la gestió de l’emergència al Govern espanyol, demanant el nivell 3 d’emergència nacional. “Delegar la gestió a una administració superior ens semblava una mesura desproporcionada, així és com fem país i com ens enfortim com a país. Volem el màxim autogovern per exercir-lo”, ha assegurat.

Illa ha elogiat la resposta “exemplar” de la ciutadania i dels serveis públics durant l’apagada. "Tothom va estar l'alçada", ha afirmat. Així mateix, ha recordat que vivim en una societat "avançada, rica i pròspera, però amb fronts de vulnerabilitat", ha assegurat.  

Sobre les causes de l'apagada, Illa ha fet una crida al "rigor i la prudència". En aquest sentit, ha defensat les energies renovables i netes contra aquells que les assenyalen com un problema: "És un error greu". També ha recordat que la dependència energètica "ens fa més vulnerables", i ha posat d'exemple la guerra a Ucraïna.

"Ni ha liderat ni ha comunicat"

L'oposició ha criticat durament la gestió de la crisi que va fer el Govern. Els més durs han estat els de Junts. "Ni ha liderat ni ha comunicat", ha dit el president del grup parlamentari, Albert Batet, que ha remarcat que "dilluns passat no van fallar els serveis, va fallar el seu Govern". 

Batet ha retret a Illa que hi hagués una apagada informativa de quatre hores "eternes" des de l'inici de l'epidosi. En aquest sentit, el cap de files de Junts a la cambra ha preguntat al president "qui va dirigir" la comunicació, si "s'assumiran responsabilitats" i si "cessarà algun membre" del seu executiu per aquest episodi.

Per la seva banda, ERC també ha criticat la gestió informativa de l'apagada i la falta de lideratge d'Illa: "Ho van fer malament, i ho saben. Un Govern a les fosques i desconnectat tantes hores no és acceptable. Calia donar la cara, i va mancar informació", ha dit el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, que ha retret a Illa que no lideres la crisi i anés "a remolc de la Moncloa".

Sobre la defensa d'Illa a les renovables, Jové ha remarcat que el debat no és entre les energies renovables o la nuclear, "aquest ja està superat, encara que molts diguin el contrari", ha etzibat. "El debat s'ha de centrar en quin model energètic volem, si un model públic d'un servei estratègic, o bé un model privat en molt poques mans", ha dit.

La portaveu d'ERC, Ester Capella, ha reclamat el calendari del pla territorial sobre les energètiques, i ha justificat que l'electrificació passa per centres de generació d'energia distribuïts per tot el país. També ha demanat la creació d'una comissió d'estudi, i ha qualificat que és "imprescindible" que des del Parlament s'analitzi com reforçar les infraestructures bàsiques i els serveis públics del país.

Per la seva banda, la portaveu dels Comuns, Jéssica Albiach, ha demanat "anar al debat de fons" més enllà de les causes de l'incident i de la gestió del Govern. En aquest sentit, ha reclamat un "sector energètic públic més fort" i ha qüestionat que Red Eléctrica tingui un 80% de participació privada amb fons d'inversió i empreses. "Les infraestructures estratègiques del país han d'estar sota control públic", ha dit. També ha criticat que algunes formacions i sectors utilitzin l'apagada per rellançar una "batalla cultural" contra les energies renovables i recuperar el debat de les nuclears.

La CUP proposa crear una comissió d'investigació 

Per la seva banda, la CUP vol que el Parlament creï una comissió d'investigació per aclarir què va passar i per buscar solucions. Així ho ha dit el diputat cupaire Dani Cornellà, que ha defensat que aquest òrgan permetria que es depuri responsabilitats si s'ha produït negligències. Per a la CUP una comissió d'investigació és "la millor opció" per esclarir les causes de l'apagada perquè els citats estan obligats a comparèixer-hi. 

Cornellà ha explicat que estan fent arribar la seva proposta als diferents grups parlamentaris per buscar el seu suport, tot i que no ha concretat quina resposta estan rebent de la resta de formacions. Les comissions d'investigació les ha d'aprovar el ple i han d'estar proposades per dos grups parlamentaris o la cinquena part dels diputats.

Relacionat amb aquest tema

Antonio Turiel, l'expert que va predir l'apagada: "Va ser una irresponsabilitat criminal per part de les grans companyies"

Adhik Arrilucea

Cornellà també ha alertat que la gran apagada està sent aprofitada des de la dreta i l'extrema dreta per defensar les centrals nuclears "com a solució a tots els problemes". El diputat de la CUP ha advertit que aquest debat està arribant al Parlament, amb una oposició als plans de tancament de les nuclears, i ha assegurat que la situació és "preocupant".