PolíticaLa reforma laboral deixa tocades però no trencades les relacions entre ERC i Unidas Podemos i els Comuns

Tocades, però en cap cas trencades. A grans trets, així es podria resumir l'estat de les relacions entre ERC i l'espai d'Unidas Podemos i En Comú Podem. El "no" de la formació independentista a la reforma laboral, aprovada de manera molt ajustada aquest dijous al Congrés, ha tensat la situació entre les formacions. Però només unes hores després d'una votació que va superar-se amb uns aliats notablement diferents dels del bloc de la investidura dirigents dels dos partits han deixat clar que seguiran parlant. Es pot dir que les dues parts ja han començat l'operació per guarir les ferides sorgides d'una reforma que per a Unidas Podemos i En Común Podem era fonamental per consolidar el projecte polític de Yolanda Díaz.

Ni En Comú Podem s'oposarà a partir d'ara a tot allò que proposi el Govern de la Generalitat, malgrat el que s'havia anunciat abans de la votació de la reforma laboral, ni ERC tallarà el contacte amb Unidas Podemos ni amb el conjunt del Govern espanyol. Al cap i a la fi, totes dues formacions saben que estan condemnades a entendre's si aspiren a què tant del Parlament com del Congrés en surtin mesures en clau progressista. A més, són els que més clarament aposten per la taula de diàleg per resoldre el conflicte polític català, amb molta més convicció que els seus respectius aliats governamentals –Junts per Catalunya i el PSOE, respectivament–.

Albiach: "L'últim mes hem vist un comportament erràtic d'Aragonès, cada cop més tancat en els posicionaments de Junts"

Això no vol dir que el procés que ha culminat amb l'aprovació de la reforma laboral no hagi deixat ferides entre Podemos i els comuns i ERC, que el temps dirà si queden en simples rascades o generen cicatrius més profundes. En aquest sentit, la líder d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, ha manifestat aquest divendres que "hem vingut a fer una oposició transformadora i és cert que al president Aragonès l'escoltem sovint parlant de transformacions, però l'últim mes l'hem vist un comportament erràtic i cada cop més tancat en els posicionaments de Junts.Ho hem vist com els Jocs Olímpics d'Hivern, amb una consulta que deixa fora a comarques importants; sabem que es trobarà els partits independentistes, però deixa fora a la resta; no està treballant en una proposta del sistema de finançament [autonòmic], que és tan urgent, i el colofó ha estat el 'no' en la reforma laboral".

En declaracions a TV3, Albiach ha afegit que "veiem com la distància entre ERC i nosaltres s'està eixamplant". Ara bé, això no implica ni de lluny una ruptura de relacions, ja que a partir d'ara En Comú Podem farà "el que sempre hem fet. Mai donem un xec en blanc a ningú i mirarem proposta per proposta [del Govern] per veure quins són realment transformadores i comporten els canvis que el país necessita". Per rematar-ho dient que "som gent de paraula i tenim un acord amb els pressupostos" del Govern que, per tant, es complirà. De les seves paraules es dedueix clarament que en cap cas els comuns tanquen la porta a facilitar l'aprovació de lleis a Catalunya, sempre que siguin "transformadores".

Malestar d'ERC amb Díaz

En el cas dels republicans des de la direcció se senten profundament molestos per les "dures maniobres de pressió" que asseguren ha exercit la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, per forçar Esquerra a abandonar el no a la reforma laboral. I no es refereixen tant a les amenaces dels Comuns amb relació a retirar els suports parlamentaris al Govern, com a la pressió exercida a través dels sindicats de l'acord, és a dir, UGT i CCOO. La setmana passada Díaz va passar per Barcelona per participar en actes de les dues organitzacions -amb diferència, els principals sindicats a Catalunya-, que van servir per llançar alguns dards a ERC.

A Esquerra reconeixen que "hi ha hagut un debat intern" pel que fa a la votació sobre la reforma laboral. No podem oblidar que el partit disposa d'un bon nombre de dirigents i militants que també formen part dels dos sindicats. "ERC és un partit gran, amb implantació a molts sectors diferents i amb sensibilitats diverses. El debat intern és lògic i enriquidor", es defensa des de la cúpula directiva. Però el cert és que no ha agradat que Díaz hagi utilitzat els sindicats, especialment la UGT, per pressionar el partit. Amb tot, des de la direcció es mostren satisfets que el debat s'hagi fet de portes endins del partit i la decisió final de votar que no a la nova reforma laboral asseguren que ha estat assumida per tot el partit sense fissures.

"El PSOE ha intentat una jugada arriscada intentant treure Esquerra de l'equació i ha estat a punt de cremar-se"

Respecte a les relacions parlamentàries a Esquerra es mostren convençuts que hi haurà una distensió entre els republicans i el Govern del PSOE i Unidas Podemos després de l'alt voltatge viscut al Congrés aquest dijous. Entre altres coses perquè "no renunciarem mai a votar a favor de tot allò que considerem beneficiós per als catalans i les catalanes", mantenen. Però els republicans també alerten que "el PSOE ha intentat una jugada arriscada intentant treure Esquerra de l'equació i ha estat a punt de cremar-se. No hi ha una majoria alternativa a la de la investidura en què nosaltres som la principal peça".

En aquest sentit, ERC considera que per refer les relacions amb el Govern espanyol calen tres coses: "aparcar la prepotència i ser conscients que no es té majoria absoluta ni majoria alternativa", "negociar de bona fe per tal d'arribar a acords que siguin beneficiosos per a la gent" i "aparcar d'una vegada la idea xantatgista" d'exigir els vots "perquè si no ve la ultradreta". En aquest escenari ERC sempre estarà disposat a negociar amb la mà estesa, asseguren des del partit d'Oriol Junqueras i Marta Rovira. I pel que fa a les relacions amb En Comú Podem al Parlament, els republicans eviten vincular les dues cambres legislatives: "són dues dinàmiques diferents", asseguren. I es mostren convençuts de poder refer les relacions.

La importància de la taula de negociació

A Esquerra recorden que el Govern espanyol té pendent el compromís d'avançar a la taula de negociació sobre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat que fa setmanes que està congelada per decisió de la Moncloa. Un tema que sí que consideren crucial per poder refer les relacions amb el Govern de Pedro Sánchez i que pot marcar la resta de la legislatura. "La taula s'ha de reunir com més aviat millor", exigeixen els republicans. I el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha deixat clar que "la negociació per resoldre el conflicte polític no depèn d´anar votant a favor cada llei que presenti el Govern espanyol al Congrés", en referència al no d´Esquerra d´aquest dijous a la nova reforma laboral.

"La negociació per resoldre el conflicte polític no depèn d´anar votant a favor cada llei que presenti el Govern espanyol al Congrés"

Aquest espai de diàleg també és defensat amb fermesa per En Comú Podem, per a qui aquest 2022 ha de ser l'any "en què la taula [de negociació] començarà a donar fruits. Sense diàleg no hi ha solució política, que és la solució que hem de donar-li [al conflicte]". Jéssica Albiach també ha insistit aquest divendres en la necessitat d'"acabar d'una vegada per totes amb la judicialització del conflicte".

Ho ha fet poques hores després que el Parlament confirmés la retirada de l?escó del fins ara diputat de la CUP Pau Juvillà. El dirigent anticapitalista va ser condemnat al desembre a mig any d'inhabilitació per desobediència, després de negar-se el 2019 a retirar llaços grocs en suport als presos independentistes de les finestres del seu despatx a la Paeria [ajuntament] de Lleida quan era regidor. La Junta Electoral Central (JEC) havia ordenat al Parlament la retirada de l'escó, malgrat que la condemna a Juvillà no és ferma -el Tribunal Suprem encara no s'ha pronunciat sobre els recursos a la sentència-, amb aquest divendres com a data límit per a executar-la. Dijous mateix el Parlament va aprovar un dictamen de defensa simbòlica del fins ara diputat, que va comptar amb el suport d'En Comú Podem, a més del d'ERC i Junts. Un exemple clar que, malgrat l'incendi generat per la reforma laboral, en cap cas la seva relació amb l'independentisme d'esquerres s'hagi convertit en terra cremada.