Quan el paradís del benestar deixa de ser-ho: retallades, atur i xenofòbia esquerden el model de Suècia i Finlàndia
Què està succeint perquè dos dels països considerats exemples de prosperitat i justícia social presentin tan males estadístiques laborals?
Madrid--Actualitzat a
A finals de 2025 va tenir lloc un fet que va passar una mica desapercebut: Finlàndia va superar Espanya com el país amb més atur de la Unió Europea (UE). Aquest històric sorpasso s'ha mantingut al llarg de 2026. Les últimes dades publicades per Eurostat durant la primera setmana de setembre confirmen aquesta tendència: Finlàndia té una taxa d'atur del 10,5% enfront del 10% d'Espanya. Si es mira l'estadística de l'atur juvenil (menors de 25) la sorpresa és encara més gran: no només Finlàndia (23,4%), sinó també Suècia (24,4%), tenen major taxa d'atur juvenil que Espanya (22,9%).
"Aquestes dades de Suècia i Finlàndia -Noruega i Dinamarca semblen que per ara se n'estan lliurant- són una barbaritat per als estàndards nòrdics", confirma Luis Buendía, professor d'Economia Pública a la Universitat de Lleó i especialista en el model de benestar dels països nòrdics.
Què està passant perquè dos dels països considerats poc menys que el paradís del benestar, la prosperitat i la justícia social presentin tan males estadístiques laborals? Implica això que està en perill l'anomenat model nòrdic o escandinau basat en una economia de mercat combinada amb rigor pressupostari, alta pressió fiscal, serveis públics universals i una espessa xarxa de protecció social?
Relacionat amb aquest tema
Buendía respon que aquest model de benestar dels països escandinaus ha canviat molt en els últims 30 anys, encara que matisa que cada país té les seves pròpies particularitats i que el model no està en perill, "però sí que ha empitjorat".
Autor de l'estudi És exportable el model nòrdic?, Buendía explica que a Suècia, país que coneix molt bé i que sempre va ser el capdavanter de les polítiques socials, "tots els canvis i retallades que ha sofert l'estat de benestar vénen d'abans, de principis dels anys 90". "Va ser un govern de dretes el que va introduir canvis molt profunds i va obrir la porta a tot el model de privatitzacions. Quan la legislatura següent van tornar, els socialdemòcrates no van revertir aquests canvis. Per exemple, ara a Suècia hi ha molts serveis que es financen amb diners públics, però són les empreses privades les que ofereixen i gestionen aquests serveis", confirma el professor universitari.
El model de benestar dels països escandinaus s'ha tornat menys generós i més condicionat amb el pas del temps. En els últims anys s'han endurit els requisits per accedir a prestacions, s'han reformat les pensions, s'han introduït incentius per tornar al mercat laboral, i també ha augmentat el pes dels mecanismes de mercat en determinades àrees de serveis públics.
En aquest sentit, Iván Serrano, professor de Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), recorda que Suècia sempre s'ha erigit, sobretot per als països del sud d'Europa, com l'exemple de l'estat del benestar, però que "en realitat la sueca és una societat bastant més conservadora del que indica aquest paradigma del benestar".
Relacionat amb aquest tema
"Aquests processos de privatització de l'estat de benestar a Suècia han donat lloc a un augment de desigualtat", diu Buendía. Per a aquest expert, això és el més preocupant. Buendía recorre a un exemple per explicar-ho: "Uns pares suecs poden escollir el col·legi privat més elitista i l'Estat el pagarà. Però la qüestió és que, és clar, en aquests col·legis tenen mecanismes de selecció d'estudiants que deixen fora els immigrants i els pobres". Hi ha un altre exemple molt il·lustratiu d'aquesta desigualtat: la bretxa entre rics i pobres s'està eixamplant a Suècia. En els últims 25 anys, el nombre de multimilionaris ha passat de 28 a 542, alhora que ha augmentat la proporció de llars amb baixos ingressos.
Aquest augment de la desigualtat també s'estén a Finlàndia i en menor mesura a Dinamarca i Noruega. En qualsevol cas, en tots els països el descontentament social ha anat a més i ha germinat en un major suport a la ultradreta, certifica Buendía. A Finlàndia, la ultradreta forma part de la coalició de govern i a Suècia, ha sostingut al Govern conservador des de fora, marcant les seves polítiques fins a les eleccions d'aquest passat diumenge, en les quals l'esquerra ha recuperat el poder.
La integració dels migrants
La frustració social s'ha dirigit principalment contra els migrants. El rebuig a l'estranger ha crescut molt en aquests països. Buendía apunta un altre factor problemàtic en aquest sentit: els països escandinaus estan perdent la seva capacitat d'integrar els migrants com ho van fer fins als anys 80 del passat segle XX."No estan gestionant els fluxos migratoris. Des de fa més de 20 anys, Suècia es mostra incapaç d'integrar els immigrants. Als afores d'Estocolm o de Malmö, per exemple, han sorgit importants guetos en els últims anys. Si barreges les dues tendències, la desigualtat i la migració, llavors és fàcil entendre situacions com l'actual", matisa Buendía.
Per a Serrano, aquest conservadorisme és el que explica aquest rebuig a la immigració. "Més enllà del del fet econòmic en si, la qüestió de la immigració, demostra que Suècia és una societat fragmentada. Això dels guetos era impensable fa uns anys", incideix en la seva anàlisi el professor de la UOC.
"El malestar general té a veure amb el mercat de treball, però a Suècia aquest atur té també un component racialitzat", il·lustra Buendía sobre aquest tema. Les dades confirmen les paraules del professor: l'atur entre la població nascuda fora de Suècia ronda el 16%, enfront de menys del 8% general, i la bretxa d'ocupació amb els migrants de fora de la UE aconsegueix el 22,5%, de les majors de l'OCDE.
Per això, durant la campanya electoral de les eleccions legislatives que es van celebrar fa dos diumenges a Suècia es va parlar més de seguretat i immigració que de l'economia, malgrat que el país amb prou feines ha crescut en els últims quatre anys. En aquest temps, el Govern de dretes suec ha endurit la política migratòria i de seguretat, ha baixat impostos i ha impulsat mesures d'estímul a l'ocupació i al consum. A tot això, cal afegir que el que l'Estat pretén concentrar els seus recursos en determinats col·lectius i serveis.
Els socialdemòcrates recuperaran el Govern a Suècia, però ja han deixat clar que no revertiran cap de les mesures del Govern de dretes en matèria de migració. Respecte a mesures que tenen a veure amb el model de benestar, els socialdemòcrates sí que han dit que volen revertir algunes de les reformes més perjudicials que ha fet la dreta en l'estat de benestar suec.
Els socialdemòcrates no exclouen un augment de la pressió fiscal, encara que no per a les llars amb renda mitjana baixa, i també han proposat també un impost per finançar la despesa en defensa i seguretat a llarg termini. Buendía té els seus dubtes: "Jo soc escèptic. Des de l'any 2000 els socialdemòcrates han governat diverses vegades i mai han fet res per tirar enrere reformes de les dretes".
Malgrat tot, Buendía assegura que el model de benestar dels països escandinaus segueix vigent: "Suècia i Finlàndia segueixen tenint elevats nivells de recaptació fiscal i alts nivells de despesa pública i social, molt més que Espanya", conclou el professor. El que també és innegable és que aquest model s'ha deteriorat molt davant les successives retallades que li han aplicat tant esquerra com dreta en els últims 30 anys.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.